Legitimació activa-marca-personalitat jurídica TSJC 307/13

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC-307/13

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de març del 2014.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Prèvia oposició per part del defenent al pagament de la quantitat reclamada en el marc del procediment de l'ordre judicial de pagament, per escrit de data 26-04-2013, la representació processal de Gutierrez va presentar demanda a tramitar pel procediment civil abreujat en reclamació de quantitat contra la societat Castillo, demanant que es condemnés la demandada a pagar-li la quantitat de 2.404,11.-euros incrementada amb els interessos a partir de la data de venciment dels rebuts retornats impagats, així com a les taxes judicials de l'ordre judicial de pagament i la totalitat de les costes judicials, inclosos els honoraris d'Advocat i de Procurador.

II.- La societat Castillo va oposar-se a la demanda, aixecant una excepció de manca de legitimació activa i de representació, i sobre el fons va demanar la seva desestimació, amb imposició de les costes a la part agent.

III.- Per Sentència de data 10-09-2013, l'Hble. Tribunal Unipersonal, secció civil, va decidir "Que donant lloc íntegrament a la present demanda, ha de condemnar a la societat Castillo a pagar a l'agent la quantitat de 2.404,11EUR, augmentada amb l'interès legal meritat a comptar del respectiu venciment de cadascun dels rebuts retornats impagats, i fins a la total liquidació del deute així com a l'abonament de les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i procurador i les costes judicials de 18,03EUR derivades de la prèvia ordre judicial de pagament presentada.".

IV.- Contra aquesta resolució, la societat Castillo ha interposat recurs d'apel·lació, demanant la seva revocació dictant-se una altra desestimant la demanda i imposant les costes a l'adversa.

La representació processal de Gutierrez demana la seva confirmació amb imposició de les costes de segona instància a la part recurrent.

V.- Per Aute de data 28-02-2014, aquesta Sala va decidir no donar lloc a la pretensió adduïda per la societat Castillo mitjançant l'escrit de greuges, consistent en què es practiqui per a millor proveir la prova II.-Requeriment, de les per ella proposades en període probatori d'instància i quina havia estat denegada pel jutge a quo.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- El primer greuge que fonamenta el recurs és en relació amb l'excepció de manca de legitimació activa de Gutierrez. La part recurrent argumenta que: 1) ANDORRA TELECOM només és una marca i al no tenir personalitat jurídica no pot emetre factures i 2) el fet de ser titular de la marca és insuficient per atorgar a la part agent legitimació per reclamar les factures.

El primer que s'ha de dir és que la part defenent i ara recurrent ha canviat sensiblement part dels seus arguments. Aquesta actitud processal no solament infringeix els principis de contradicció i de bona fe processal sinó també el principi "pendente appelatione nihil innovetur". Aquestes consideracions serien suficients per desestimar el recurs però per tal de respectar l'obligació de motivació s'ha d'indicar el següent.

L'excepció aixecada per la part defenent es fonamenta sobre el fet que les factures de telefonia objecte de reclamació van ser emeses per ANDORRA TELECOM.

Però, queda justificat i no controvertit que ANDORRA TELECOM és una marca degudament registrada en 2008 al registre de marques per l'ens de dret públic Gutierrez.

El fet que l'encapçalament de les factures porta el nom de "ANDORRA TELECOM" no significa que és jurídicament ANDORRA TELECOM i no Gutierrez que va emetre dites factures.

Al contrari, ressurt de les actuacions que totes les factures (tant les pagades com les objecte de reclamació), així com els rebuts, contractes i modificacions de contracte porten la menció Gutierrez o STA (acrònim de ENTITY_4).

En aquestes condicions no hi cap dubte que el creditor és Gutierrez i per tant té total legitimació per demanar la condemna del deutor.

II.- El segon motiu del recurs és en relació al fons de la pretensió, fent valdre en essència que: 1) els documents que sustenten la reclamació són nuls ja que ANDORRA TELECOM no podia atorgar un servei familiar i no empresarial amb una empresa, 2) ANDORRA TELECOM no tenia cap capacitat jurídica per atorgar els documents contractuals i 3) el fet d'haver pagat els rebuts anteriors no l'ha convertit en deutora obligada de Gutierrez.

Però, a més de les consideracions exposades en el I.- CONSIDERANT s'ha d'afegir que una marca no és més que la manifestació exterior d'una persona jurídica.

El contractant de la societat Castillo, no és ANDORRA TELECOM sinó Gutierrez.

El sol fet que els documents s'encapçalen amb la marca ANDORRA TELECOM no pot fonamentar cap nul·litat.

Al respecte, s'ha de posar de relleu que en els documents contractuals s'indica que "ANDORRA TELECOM" i "SOM" són unes marques de Gutierrez.

La societat demandada va contractar vàlidament i no pot ara sostenir, sobretot després d'haver satisfet els rebuts durant alguns anys, que el servei prestat tindria una natura familiar excloent la seva responsabilitat com a empresa.

Al respecte, la distinció entre servei familiar i servei empresarial no té rellevància jurídica.

En tot cas, inútilment invoca la societat demandada el fet que el deute no la concerneix o seria inexistent al tractar-se d'un abonament familiar i no empresarial quan és dita societat que es va comprometre contractualment amb Gutierrez. Essent vàlids els contractes i les seves modificacions, no pot ara pretendre que no se li pot reclamar res.

La representació processal de la part recurrent indica que la part agent no va fer cap esforç probatori per establir que les signatures que apareixen en els documents pertanyen als representants de la societat Castillo. Però, es tracta d'un argument totalment nou, aixecat en aquesta alçada i no pot de cap manera ser examinat. En tot cas, és sobre la societat Castillo que requeia la carrega d'aquesta prova.

Respecte a la prova sol·licitada en primera instància i que va ser denegada pel jutge a quo, ho havia de ser igualment denegada en aquesta alçada.

En efecte, aquesta prova consisteix en requerir a l'Oficina de marques per a que certifiqui si una marca és un signe que serveix per distingir els productes o serveis d'una empresa o d'altres empreses, si una marca té responsabilitat jurídica i si el seu titular amb el seu registre adquireix un dret de propietat sobre la marca i si suposa un dret exclusiu d'ús de la mateixa.

Però, com ho va motivar l'Hble. Batlle en la providència corresponent, es tracta de punts jurídics la resolució dels quals pertany a l'òrgan jurisdiccional. I com s'ha motivat abans, queda clarament establert que el co-contractant és Gutierrez.

III.- La desestimació íntegra del recurs de la societat Castillo determina la seva condemna a pagar les costes d'aquesta alçada.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs de la societat Castillo i CONFIRMAR la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal, secció civil, de data 10-09-2013 en tots els seus pronunciaments;

IMPOSAR a la societat Castillo, les costes processals de segona instància, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.