Crisi matrimonial (6000419-2012) (dob.apel)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TSJC.- 0000455/2016 ORIGEN: 6000419/2012 - 00

NIG: 5300542120150001637

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 23 de març del 2017

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per demanda civil formulada mitjançant escrit presentat en data 17 de desembre del 2012, la representació processal de la Sra. Benitez posava de manifest substancialment que amb anterioritat a la present demanda, havia instat un procediment d'adopció de mesures provisionals prèvies a la separació dels esposos. Que en el marc del present procediment, interessava que se seguís el present procediment pels seus tràmits, i en el seu dia es dictés sentència, que contingués els següents pronunciaments:

la separació matrimonial dels consorts;

la pàtria potestat sobre les filles comunes M.... i P compartida entre ambdós progenitors i la guarda i custòdia en favor de la mare;

L'establiment en favor del pare d'un règim de contactes que detallava a l'escrit presentat;

La fixació a càrrec del pare d'una pensió per aliments en els termes establerts a l'escrit presentat, incrementable anyalment segons la variació de l'índex de preus al consum, i pagadora dins els cinc primers dies de cada mes i l'obligació de cada progenitor de satisfer les despeses extraordinàries de les menors, pel que fa al 80% a càrrec del pare i del 20% a càrrec de la mare;

La fixació d'una pensió compensatòria a càrrec del pare i en benefici de la Sra. Benitez de 3.000.-euros mensuals.

el dia 21 de gener del 2013, el Ministeri Públic presentà un escrit, mitjançant el quin manifestava que no s'oposava als fets relacionats a la demanda formulada, en tant que resultessin degudament provats al moment processal oportú.

II.- Havent fixat el dia 27 de maig del 2013, per a evacuar el tràmit de contesta a la demanda, la representació processal del Sr. Ropero presentà un escrit, mitjançant el quin sol·licitava que se seguís el present judici pels seus tràmits, i en el seu dia es dictés sentència, que declarés:

la separació del matrimoni;

La pàtria potestat sobre les filles comunes compartida entre ambdós progenitors i la guarda i custòdia de les mateixes en favor de la mare;

La fixació del domicili de les menors a la ciutat de Madrid juntament amb la mare;

l'establiment d'una pensió per aliments a càrrec del pare d'un màxim de 1.358.-euros corresponent al 70% de les despeses ordinàries, endemés de l'establiment al seu càrrec del 70% de les despeses extraordinàries de les menors, i a càrrec de la mare el 30% restant, prèvia acreditació de la despesa corresponent;

l'establiment d'un règim de visites en favor del pare que es descriu a l'escrit presentat;

Desestimar la reclamació formulada en concepte de pensió compensatòria.

III .- El dia 1-7-2013, s'obrí el judici a prova, i en aquell acte sengles parts litigants i el Ministeri Públic van proposar els mitjans probatoris que van creure adients per a acreditar i fer valer llurs pretensions respectives.

Les parts van formular els seus escrits de conclusions el 7 d'abril del 2016 mitjançant els quins van insistir en les pretensions per ells formulades, tot i que la Sra. Benitez va modificar les seves pretensions inicials, en el sentit que tot i que ja disposava de l'ús del domicili, de la propietat indivisa dels esposos, que es troba radicat al xxxxxxxxxxxx de la ciutat de xxxxxxxx, reclamava en concepte de pensió per aliments la suma anual de 27.246,20.- euros, i que es fixés que les despeses extraordinàries que es trobaven a càrrec d'ambdós consorts incloïen les despeses d'assegurança mèdica privada; les classes particulars extraescolars d'anglès, matemàtiques o d'aquelles assignatures que requereixin d'un reforç; les activitats extraescolars com ball, futbol o Basket, o de formació orientada segons el tipus de batxillerat, així com els estudis universitaris que cursin les filles comunes, que inclogui el manteniment i els viatges; les despeses de dentista, de psicòleg i de tot especialista no cobert per la pòlissa d'assegurança privada; el tractament oftalmològic; els llibres de començament de curs i de lectura; els viatges i sortides organitzades de l'escola; i la connexió a internet. I finalment que en quant a la pensió compensatòria, aquesta fos incrementada a la suma de 4.500.-euros.

El Magnífic Ministeri Fiscal va interessar que es mantingués la pàtria potestat compartida entre ambdós progenitors i la guarda i custòdia en favor de la mare, i l'establiment d'un règim de contactes en favor del progenitor no custodi consistent en caps de setmana alterns i la meitat de les vacances escolars, aniversaris, onomàstiques, i dates familiars assenyalades, i a càrrec del pare el pagament d'una pensió per aliments de mil euros mensuals mínima, així com el pagament al seu càrrec del 70% de les despeses extraordinàries que puguin requerir les menors.

IV.- La Sentència dictada pel Tribunal Unipersonal del Batlle de data 21-7-2016 va decidir:

"Primer.- Que estimant parcialment la demanda formulada per la representació processal de la Sra. Benitez contra el Sr. Ropero , he de declarar:

la separació matrimonial dels consorts ans referits, així com la dissolució del règim econòmic de llur matrimoni;

L'atribució de l'ús del domicili situat al XXXX a la Sra. Benitez i l'autorització de trasllat del domicili de les menors M.... i P la ciutat de xxxxxxxx;

Establir la pàtria potestat de les menors M..... i P compartida entre ambdós progenitors i la guarda i custòdia de les mateixes en favor de la mare;

Fixar en favor del pare i en benefici de les menors un règim de contactes que s'estableix al IV. CONSIDERANT de la present resolució judicial;

Establir a càrrec del Sr. Ropero el pagament d'una pensió per aliments de 800.-euros per filla, pagadora els cinc primers dies de cada mes, al compte bancari que la demandant assenyali, i incrementable anyalment segons la variació que experimenti el índex de preus al consum, i el 70% de les despeses extraordinàries de les menors de conformitat amb el que estableix el V. CONSIDERANT de la present resolució judicial;

No establir el pagament d'una pensió compensatòria en favor de la Sra. Benitez i a càrrec del Sr. Ropero ....

Segon.- Oficiar prop del Registre Civil, una volta la present resolució judicial guanyi fermesa, a fi que la persona encarregada del mateix procedeixi a la inscripció de la separació matrimonial dels Srs. Benitez..... i C......

Tercer.- No fer especial imposició de les costes judicials ocasionades."

V.- Ambdues parts litigants han interposat recurs contra la Sentència de data 21-7-2016, dictada a la instància. Així, la representació processal del Sr. Ropero va presentar escrit de conclusions, en data 21-11-2016, en mèrits del qual sol·licitava es dictés resolució revocant la Sentència de primera instància en el sentit exposat en el seu escrit, amb imposició de costes d'aquesta segona instància a l'adversa.

La representació processal de la Sra. Benitez ...... va presentar en data 6- 12-2016 escrit de conclusions, en virtut del qual demanava que la sentència que posi fi al present procés, fixi definitivament quins són els imports en concepte de pensió per aliments en favor de les filles amb eficàcia retroactiva, considerant la pensió per aliments insuficient, i demanant una pensió compensatòria de 4.500EUR mensuals.

El Magnífic Ministeri Fiscal en data 23-12-2016 va contestar oposant- se als recursos d'apel·lació formulats per les respectives representacions processals, interessant es dicti resolució desestimant els recursos presentats, i la confirmació de la resolució objecte de recurs per considerar-la ajustada a dret.

Les representacions processals dels Srs. Benitez..... i C , van presentar,

respectivament, en dates 19-1-2017 i 20-1-2017 escrits de contesta a les conclusions, en mèrits dels quals es van ratificar en les seves pretensions exposades en els seus respectius escrits de conclusions.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- El recurs del Sr. Ropero ........ es fonamenta en els següents greuges. Entén que l'import mensual de la pensió d'aliments de les filles s'ha d'adequar al que ressurt de la valoració de la prova. En aquest sentit, sosté que en 4 anys que dura la separació, les despeses anuals de les filles han estat de 24.000 euros i que el pare solament hauria d'assumir el 70% i, per tant, un màxim de 1.400 euros. Afegeix que aquest import ha de cobrir totes les despeses, fins i tot les extraordinàries, alhora que l'import incloïa un lloguer d'habitatge que ara no existeix al conviure la mare i les filles al domicili familiar, per la qual cosa la pensió d'aliments s'hauria de reduir i no augmentar com fa la sentència. Consegüentment, assenyala que la pensió d'aliments no hauria de ser superior als 1.064 euros, que és el cost que resulta del càlcul matemàtic de les despeses reals de les filles i que s'hauria d'explicitar pel tribunal que dins de les partides de la pensió alimentària s'inclou el cost de l'allotjament.

En segon terme, i de forma subsidiària, manifesta que existeix una errada en el càlcul de les altres despeses mensuals de les filles, que es determina en 330 euros quan són 220 euros, de manera que les despeses de les filles es concreten en 1.530,44 i no en 1.640,44 euros. A més, afirma que si el pare abona 1.600 euros mensuals per les dues filles està cobrint de forma íntegra aquestes, sense cap contribució per part de la mare, per la qual cosa la pensió per les dues filles s'hauria de determinar en 1.100 euros mensuals.

En darrer terme, pel que fa a les despeses extraordinàries sol·licita que no s'incloguin els futurs i eventuals estudis universitaris de les filles, sinó que es tracta de despeses ordinàries i precisa com s'haurà de determinar la pensió segons es cursin els estudis universitaris a xxxxxxx o fora del domicili del pare i mare. Afegeix també que caldrà efectuar un pronunciament respecte de la dissolució del règim econòmic matrimonial, que té lloc ope legis.

Quant al recurs de la Sra. Benitez ......., es concreta en tres motius o greuges.

En primer terme, considera que la sentència de la Sala, de data 20-09- 2016, ha canviat el criteri dels tribunals i que com que els aliments es van demanar, en seu de mesures provisionals, el mes de març de 2012, s'han d'establir retroactivament fins a aquell moment.

En segon terme, considera que la pensió d'aliments fixada en 800 euros per filla resulta insuficient. Assenyala que s'ha valorat inadequadament la prova, relativa als hotels i als comptes del marit, i que en el moment de la separació tenia una fortuna, per la qual cosa la pensió d'aliments s'ha de xifrar en l'import de 27.246,20 euros anuals.

En tercer terme, respecte de la pensió compensatòria, sustenta que sí s'ha produït un desequilibri patrimonial entre consorts. El Sr. Ropero , administra i gestiona negocis, lloguers i els hotels mentre que la recurrent mai tindrà els ingressos del marit, a la vegada que ara percep uns ingressos mensuals de 1.000 euros. Assenyala que ha continuat amb la seva vida d'hoteler i fent operacions de volum en períodes recents i té la mateixa capacitat de gestió i disposició que fins ara, de manera que s'ha d'establir una pensió compensatòria de 4.500 euros mensuals.

II.- La claredat expositiva i el deure de congruència i de motivació de les resolucions judicials (arts. 10 i 86 CA) exigeix analitzar els diferents motius dels recursos per separat, a excepció de la controvèrsia sobre el quantum i les partides de la pensió d'aliments que pot ésser examinada de forma conjunta.

Des d'aquesta òptica, el primer motiu que cal examinar és el relatiu a l'eficàcia retroactiva dels aliments. Exposa la recurrent que la sentència d'aquesta Sala de 20-09-2016 conté una doctrina que ha canviat el parer dels tribunals, de manera que els aliments s'han de meritar des de la reclamació judicial.

Aquest motiu no pot prosperar. La sentència de la Sala de 20-09-2016 determina la fita temporal respecte de la qual es poden reclamar els aliments, però en el seu fonament de dret III distingeix dues situacions: una, aquells procediments en els que els aliments es demanen per primera vegada d'aquells altres en els que es substancien recursos o procediments de modificació de mesures.

En el primer dels casos estableix l'excepció a l'eficàcia ex nunc de la determinació dels aliments i admet la seva retroacció al moment de la reclamació dels mateixos, mentre que quan es tracta de modificació de mesures o interposició de recursos, la modificació dels aliments no permet demanar ni complements ni devolucions, en consonància amb l'eficàcia ex nunc, el principi de seguretat jurídica i que els aliments consumits no s'han de retornar.

En el cas que ara ens ocupa, resta acreditat a les actuacions que es van sol·licitar aliments en seu de mesures provisionals i aquests foren fixats per Aute de 14-08-2012, de manera que els aliments ja foren sol·licitats, i la sentència d'instància el que fa és substituir les pensions d'aliments allà fixades per les que estableix.

Consegüentment, el motiu ha de decaure.

III.- El següent motiu que esdevé necessari examinar és el relatiu a la pensió compensatòria.

La sentència recorreguda argumenta que el fonament de la pensió consisteix en pal·liar el desequilibri econòmic que ha produït la crisi familiar i possibilitar que es pugui portar un nivell de vida similar al que es portava abans de la crisi. Examina el supòsit concret i determina que l'esposa té 45 anys, sense problemes de salut, el matrimoni ha tingut una durada de 15 anys i que la recurrent va treballar per les empreses gestionades pel marit, de les que en algunes ella ostenta participacions. Així mateix, evidencia la sentència que es van liquidar els comptes corrents conjunts, els diners en efectiu i el retorn d'un préstec, a la vegada que es van repartir també els lloguers d'un pis a Madrid. Afegeix que el règim econòmic matrimonial existent, la recepció de diverses sumes pel cessament de la convivència i que les despeses d'allotjament estiguin cobertes no evidencia cap desequilibri econòmic.

La recurrent exposa que el Sr. Ropero , administra i gestiona negocis, lloguers i els hotels mentre que la recurrent mai tindrà els ingressos del marit, a la vegada que ara percep uns ingressos mensuals de 1.000 euros. Assenyala que ha continuat amb la seva vida d'hoteler i fent operacions de volum en períodes recents i té la mateixa capacitat de gestió i disposició que fins ara, de manera que s'ha d'establir una pensió compensatòria de 4.500 euros mensuals.

La recurrent afirma que mai tindrà els ingressos del Sr. Ropero , però oblida que la finalitat de la pensió compensatòria no consisteix en igualar patrimonis ni oportunitats, sinó que esdevé un correctiu o pal·liatiu al desequilibri econòmic produït durant la convivència matrimonial. Així, si s'analitzen els ingressos que percebia la mare durant la convivència consta que va treballar per a l'empresa SO , S.L., de la que és també accionista i que obtenia un salari de 1.464,18 euros. Després de la convivència al·lega que percep un salari d'uns 1.000 euros mensuals.

La recurrent efectua al·legacions en la seva demanda i, en seu de conclusions, que la parella portava un nivell de vida elevat durant la convivència amb la realització de molts viatges a l'estranger i que gaudien d'assistència domèstica a la llar, alhora que l'esposa treballava pels negocis hotelers que gestionava el marit. Quant a la feina per a la casa o per a l'altre consort, retribuïda insuficientment, cal posar de manifest que l'ordenament jurídic andorrà no contempla la possibilitat de sol·licitar una compensació econòmica per part del consort que ha treballat per a la casa substancialment més que l'altre o per compte de l'empresa o professió de l'altre, a més que en el cas que ens ocupa aquest pal·liatiu només actua com a fre al règim de separació de béns, mentre que en el cas concret els consorts estan subjectes al règim de guanys.

A més, s'ha d'exposar no solament l'existència d'un règim de comunitat limitada de béns (guanys) que donarà lloc a la liquidació del règim econòmic matrimonials amb les respectives adjudicacions, sinó que l'esposa té també atribuït l'ús del domicili familiar. Extrems que s'han de valorar per a determinar si procedeix o no la determinació d'una pensió compensatòria.

No obstant, l'escull que no pot superar la Sala és que la prova sol·licitada s'adreça a acreditar el patrimoni i possibles ingressos del marit, però el que no prova per a fixar una eventual pensió compensatòria és quin era el nivell de vida que el matrimoni portava durant la convivència, per tal de poder quantificar-lo i determinar si s'escau la determinació d'una pensió compensatòria durant el temps que el Tribunal considerés necessari per a superar aquest hipotètic desequilibri econòmic. És més es sol·licita una pensió inicialment de 3.000 euros i, posteriorment, de 4.500 euros mensuals, sense que en aquesta alçada s'explicitin les raons que justificarien l'adopció d'aquesta mesura definitiva de la crisi i per aquest import.

I atès que la pensió compensatòria com a mesura definitiva de la crisi s'adequa al principi dispositiu i d'aportació de part, al no restar provat el desequilibri econòmic en relació al nivell de vida (tota vegada que es poden tenir molts ingressos i portar un nivell de vida baix o auster i a l'inrevés) durant la convivència, el motiu ha de decaure.

IV.- En relació a la pensió d'aliments, l'esposa entén que s'ha valorat inadequadament la prova, atès que el marit tenia una fortuna en el moment de la separació, de manera que 800 euros per filla esdevé insuficient, mentre que el marit considera que existeix una errada matemàtica en les despeses de les filles, de manera que les despeses mensuals s'han de xifrar en 1.530,44 i no en 1.640,44 euros. Assenyala que en funció de les despeses hauria de pagar 1.061 euros o 1.100 euros i no 1.600, atès que amb aquest pagament estaria contribuint tot sol al sosteniment de totes les despeses d'aliments, alhora que dins de les partides dels aliments s'han d'incloure les d'allotjament. Finalment, entén que les despeses universitàries no són despeses extraordinàries sinó ordinàries i proposa una futura determinació de la pensió d'aliments segons les filles cursin estudis universitaris a Madrid o fora.

En primer lloc, escau posar de manifest que l'allotjament resta inclòs dins de les partides que integren la pensió d'aliments, ja sigui en règim de titularitat dels progenitors o de lloguer. En el cas que ara s'analitza, el jutjador ja ha tingut en compte les despeses de subministres que generen les menors i s'ha d'incloure, com indica el recurrent, l'allotjament com a partida que s'abona amb els aliments, sense però que dins d'aquesta partida s'incloguin aquelles despeses que tenen a veure amb el domini del bé, com ho són, les despeses d'assegurança, comunitàries o tributs.

En segon lloc, i atès que el tribunal en seu de determinació dels aliments, per tal de protegir l'interès del menor, pot no subjectar-se al principi dispositiu, s'ha d'evidenciar que a proves, corregida l'errada que exposa el recurrent, les despeses mensuals de les filles es situarien al voltant dels 1.530 euros. En seu de mesures provisionals l'Aute d'instància, confirmat per aquesta Sala va establir en 1.400 euros la pensió d'aliments. Ara, es qüestiona per ambdós progenitors la quantia de la mateixa.

Cal recordar que la pensió d'aliments no solament ha d'incloure les partides d'habitatge, alimentació, vestit, assistència sanitària, previsió, formació i educació, sinó també partides pròpies per tal que els menors es puguin desenvolupar integralment, com són les de lleure i oci. En aquest sentit, la inclusió d'aquestes partides en les necessitats de les menors ja donarà lloc fàcilment a que el càlcul es situï per sobre dels 1.800 euros, tot tenint en compte que el gaudi d'aquestes activitats de lleure, oci o viatges efectuats durant la convivència no poden ésser eliminats o restringits quan el progenitor gaudeix de la capacitat econòmica necessària.

Però establerta l'anterior consideració, és evident que a les despeses d'aliments de les filles han de contribuir els dos progenitors en proporció a la seva capacitat econòmica i, en aquest sentit, la contribució del pare per fer front a unes despeses ordinàries de 1.800 euros, s'ha de xifrar en 1.400 euros, atesa la seva capacitat econòmica, devent la mare contribuir a la resta de despeses en proporció als seus ingressos econòmics.

Òbviament, l'estimació del recurs del Sr. Ropero ..., comporta la desestimació del recurs de la Sra. Benitez , atès que sol·licita l'augment de la pensió d'aliments perquè, al seu criteri, s'ha valorat inadequadament la prova.

Insisteix la recurrent que s'ha apreciat incorrectament per part del Tribunal d'instància la capacitat econòmica del progenitor.

I aquest extrem no pot prosperar, atès que la pensió d'aliments s'ha d'establir tenint en compte dos paràmetres: la capacitat econòmica de l'alimentant i les necessitats de l'alimentista i en funció del principi de proporcionalitat. Per tant, aquesta Sala ha valorat les despeses de les menors d'edat en l'import de 1.800 euros mensuals, al marge de les despeses extraordinàries, i ha determinat la contribució del progenitor en l'import de 1.400 euros, tota vegada que la progenitora també ha de contribuir a la satisfacció i sufragi d'aquestes despeses, de manera que la determinació de la capacitat econòmica del pare no pot donar lloc a l'augment de la pensió d'aliments, quan amb la fixada es cobreixen totes les partides dels aliments, fins i tot la d'oci i lleure, i s'assumeixen en un 70% les despeses extraordinàries.

En darrer lloc, quant a les despeses extraordinàries, sustenta el recurrent que les despeses o el cost dels estudis universitaris no són despeses extraordinàries sinó ordinàries. I aquest motiu també ha de ser estimat. En efecte, les despeses de formació i educació dels fills, fins i tot després de la majoria d'edat, com ho són les despeses d'educació superior, no poden ésser enteses com aquelles despeses imprevisibles i extraordinàries, sinó que substituiran en el seu dia al cost de l'educació secundària dels menors d'edat i, en funció de si les despeses que generen són majors o menors que les que integrin la pensió d'aliments s'haurà de procedir pels progenitors a la readequació del quantum de la pensió d'aliments o, si no existeix, l'acord caldrà instar l'oportú procediment de modificació de mesures. El que no procedeix és ara, en funció de les eventualitats que exposa el pare, i que no contempla totes aquelles situacions que al respecte dels estudis universitaris es puguin plantejar en el futur, modificar la pensió d'aliments sinó remetre en el seu cas a l'incident de modificació de mesures si no s'ha obtingut el previ acord dels progenitors.

Quant a la declaració d'extinció del règim econòmic matrimonial aquesta es produeix de ple dret quan concorren les exigències que estableix la llei. Així, de conformitat amb l'article 55 de la Llei Qualificada del matrimoni, la sentència ferma de separació determina la dissolució del règim econòmic matrimonial, per la qual cosa s'escau incloure aquesta menció a la part decisòria de la sentència recorreguda.

V.- L'estimació parcial del recurs del Sr. Ropero ..., justifica la no imposició de les costes processals. Quant al recurs de la Sra. Benitez , malgrat la seva desestimació, l'especial natura dels interessos en conflicte motiva també la no imposició.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMEM EN PART el recurs interposat pel Sr. Ropero , i DESESTIMEM el recurs formulat per la Sra. Benitez , contra la sentència, de data 21-07-2016, dictada per l'Hble. Batlle i revoquem la seva part decisòria, en el sentit de fixar la pensió d'aliments a càrrec del Sr. Ropero , en l'import de 700 euros mensuals per filla, determinem que l'allotjament es troba inclòs en les partides de la pensió d'aliments en els termes del fonament de dret III, el cost de les despeses universitàries no constitueix una despesa extraordinària en el sentit exposat en el fonament de dret IV i s'ha d'incloure a la part decisòria que la fermesa de la sentència d'instància produeix la dissolució del règim econòmic matrimonial, tot mantenint la resta de pronunciaments de la mateixa. No procedeix efectuar imposició de les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMEM EN PART el recurs interposat pel Sr. Ropero , i DESESTIMEM el recurs formulat per la Sra. Benitez , contra la sentència, de data 21-07-2016, dictada per l'Hble. Batlle i revoquem la seva part decisòria, en el sentit de fixar la pensió d'aliments a càrrec del Sr. Ropero , en l'import de 700 euros mensuals per filla, determinem que l'allotjament es troba inclòs en les partides de la pensió d'aliments en els termes del fonament de dret III, el cost de les despeses universitàries no constitueix una despesa extraordinària en el sentit exposat en el fonament de dret IV i s'ha d'incloure a la part decisòria que la fermesa de la sentència d'instància produeix la dissolució del règim econòmic matrimonial, tot mantenint la resta de pronunciaments de la mateixa. No procedeix efectuar imposició de les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.