Assegurances incendi voluntari (TSJC-280/12)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-280/12

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 18 d'abril de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit de data 04-06-2012, la representació processal de les societats A., S.A. i U., S.A., va presentar demanda a judici verbal a tramitar pel procediment civil abreujat contra la companyia X., demanant que es condemnés a la demandada a pagar, a A., SA l'import de 8.873,85.-EUR i a U., S.A. l'import de 720,60.-EUR, més els interessos legals des de la data de pagament de les respectives factures o subsidiàriament des de la data de contesta a la demanda, en concepte de factures de reparació com a conseqüència d'un incendi, amb imposició a la demandada de la totalitat de les costes judicials, amb expressa inclusió dels honoraris d'advocat i procurador.

II.- La part demandada va oposar-se a la demanda sol·licitant es dictés Sentència desestimant la demanda i imposant a l'agent les costes processals ocasionades, incloses les derivades de la intervenció d'advocat i de procurador.

III.- Després que s'hagin practicat les proves, les parts van formular els seus escrits de conclusions reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.

IV.- Per Sentència de data 26-09-2012, l'Hble. Tribunal Unipersonal, secció civil, va decidir estimar substancialment la demanda formulada per la representació processal de A., S.A. i U., S.A. contra X., condemnant-se aquesta darrera a pagar a la primera la suma de 8.873,85.- EUR i a la segona l'import de 720,60.-EUR, incrementats amb els interessos legals des de la data de la contesta a la demanda i fins el dia del seu total pagament i sense fer especial pronunciament en costes processals.

V.- Contra aquesta resolució, X. ha interposat recurs d'apel·lació, demanant la seva revocació integral i l'absolució de la part demandada, amb imposició de costes a l'adversa.

Les parts apel·lades demanen la confirmació total de la sentència amb imposició de les costes de segona instància a la part adversa.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- No és controvertit que el 03 de febrer del 2011, en el pis ocupat pel Sr. Sandoval en qualitat d'arrendatari, va produir-se un incendi causat voluntàriament pel Sr. Sandoval Com a conseqüència de l'incendi, el Sr. Sandoval va morir. Els apartaments veïns van patir danys que les companyies asseguradores ara apel·lades van haver d'indemnitzar, el que fonamenta la seva acció envers la companyia asseguradora del Sr. Sandoval.

Segons les condicions generals del contracte MULTIRISC HABITACIÓ subscrit pel Sr. Sandoval "aquest contracte no garanteix ··· els danys o els seus agreujaments: causats o provocats intencionadament per les persones que tenen la qualitat d'assegurat o amb la seva complicitat".

II.- El primer greuge de la part apel·lant contra la resolució d'instància és en essència que la llei andorrana no ha instituït cap excepció al principi de la inassegurabilitat del dol; l'obligació establerta a la Llei d'Arrendaments Urbans és la de tenir subscrita una pòlissa però no per cobrir "il·limitadament i per qualsevol causa els danys i perjudicis a l'arrendador i a tercers" com ho resol la Sentència, fent una interpretació extensiva de dita Llei; en el present cas s'ha d'aplicar la pòlissa d'assegurança la qual exclou expressament l'actuació voluntària i no fa referència a cap llei estrangera a la que es pogués acudir per justificar l'aplicació de la postura adoptada pels països veïns com ha fet alguna sentència; el caràcter aleatori del contracte que fonamenta l'exclusió del dany voluntari solament pot ser trencat per motius d'ordre públic i per una Llei certa, expressa i prèvia que ho declari i al contrari es desvirtua totalment l'estructura mateixa del contracte d'assegurança.

És cert que el principi de la impossibilitat d' assegurar el dol és un principi fonamental reconegut per aquesta Sala (STSJA 15-06-1995 n°337), atès que la tècnica i la lògica de l'assegurança exigeixen que el risc assegurat sigui un esdeveniment aleatori i l'assegurança solament pot garantir o cobrir les conseqüències civils dels comportaments danyosos non intencionals.

Nogensmenys, s'ha de posar de relleu que la llei pot crear una excepció a aquest principi.

En primer lloc, en virtut de l'article 27.7 de la Llei d'arrendaments de finques urbanes, l'arrendatari té l'obligació de "Tenir subscrita i mantenir vigent una pòlissa d'assegurança que cobreixi suficientment els danys i perjudicis que puguin ocasionar-se a l'arrendador i a tercers."

Això no solament significa que l'arrendatari no té la llibertat de no subscriure una pòlissa d'assegurances i d'escollir el nivell de cobertura, sinó també que la Llei té com a objectiu de garantir la indemnització dels tercers.

En segon lloc, aquest objectiu ressurt de l'article 3.3 de la Llei del 11 de maig de 1989 relativa a la regulació de les companyies d'assegurances al Principat en virtut del qual "en les assegurances obligatòries es consideraran nul·les i sense cap efecte les clàusules que, pel seu contingut, redacció o intencionalitat, tendeixin a excloure risc compresos en la disposició legal que les estableixi o a excloure des caràcter d'indemnitzables a persones no intervinents en la corresponent pòlissa.".

En tercer lloc, és de jurisprudència reiterada d'aquesta Sala que la víctima del dany, o el seu assegurador subrogat en els seus drets, té una acció directa contra l'assegurador de l'autor del dany.

Dita acció directa suposa una major protecció pel tercer i, si l'assegurador pot oposar a la víctima la seva culpa exclusiva o compartida en la producció del dany, en canvi, no pot al·legar davant el perjudicat les excepcions que tingués contra l'assegurat.

Considerant tots aquests elements, s'ha d'arribar a la conclusió que el dret vigent a Andorra ha adoptat el principi que, en el marc de l'assegurança obligatòria de la Llei d'arrendaments de finques urbanes, l'assegurador no pot oposar al tercer víctima de bona fe - o a la seva companyia subrogada- l'exclusió fonamentada en la inassegurabilitat del dol, i això sense perjudici de la seva possibilitat de repercutir contra l'assegurat o els seus hereus allò que ha pagat.

III.- El segon greuge del recurs és que en el parer de la part apel·lant, seguir la tesi del tribunal crea una contradicció entre els casos relatius a la lex aquília i els casos relatius a la responsabilitat civil ex delicto perquè l'article 96 del codi penal admet una limitació de l'indemnització a la qual l'assegurador ha de respondre.

Aquest argument no es pot admetre perquè dit article relatiu a la responsabilitat solidària dels asseguradors disposa que "Les companyies asseguradores que hagin assumit contractualment el risc de les responsabilitats pecuniàries derivades de la possessió, de l'ús o de l'explotació de qualsevol bé, empresa, industria o activitat, quan es produeixi l'esdeveniment que determina el risc assegurat responen solidàriament amb el responsable penal fins al límit de la indemnització legalment establerta o convencionalment pactada, sens perjudici del dret de repetició contra qui correspongui."

La contradicció invocada no existeix puix solament la llei no crea una obligació general i il·limitada de cobertura sinó solament impedeix oposar l'excepció al tercer víctima de bona fe com s'ha motivat en el segon apartat i així l'assegurador queda responsable dintre del límit legalment establert.

Per conseqüent el primer jutjador ha considerat amb raó que l'assegurador deu la seva garantia i s'ha de desestimar el recurs.

IV.- La desestimació del recurs determina la condemna de la part apel·lant a pagar les costes processals de segona instància, en virtut del principi de venciment objectiu.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs de X.;

CONFIRMAR la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal, secció civil, de data 26-09-2012;

CONDEMNAR X. a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.