Modificació pensió d'aliments (0278/09)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 278/09

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 d'abril del 2010.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la Sra. Galan i de la Sra. Calatayud van interposar, en data 19-11- 2007, incident de modificació de la pensió d'aliments fixada en la sentència de 22-01-1999, per tal que s'augmentés fins a la suma de 650 euros mensuals.

La representació del Sr. Recio va oposar-se adduint la incorrecció del procediment emprat i la manca de mitjans econòmics suficients per a fer front a la pensió sol·licitada.

II.- L'Hble. Batlle va dictar sentència, de data 5-06-2009, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX Que estimant en part la demanda incidental de modificació dels efectes de sentència formulada per les Sres. Galan i Calatayud per escrit de data 19 de novembre del 2007, modifica la pensió alimentosa a càrrec del Sr. Recio estipulada en el Conveni privat del 9 de novembre de 1998 fins a l'import mensual de 450 euros, augmentada anyalment en funció de l'índex de preus al consum publicat pel Govern d'Andorra, establint que el Sr. Recio pagarà aquesta pensió en els 5 primers dies de cada mes en el compte bancari que indiqui la Sra. Galan, i sense fer especial imposició de les costes processals causades".

III.- La representació processal de la part promotora de l'incident ha interposat recurs contra la sentència i, en data 21-01-2010, va articular escrit de conclusions, en virtut del qual i pels motius continguts en el mateix, demana que es procedeixi a la revocació de la sentència d'instància. Per el contrari, la part recorreguda, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 12-02-2010, interessa la desestimació del recurs interposat, amb imposició a la recurrent de les costes d'aquesta alçada.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part agent fonamenta el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, entén que procedeix la pràctica de les proves sol·licitades en el seu escrit de conclusions. Al respecte, s'ha de posar de manifest que l'article 73 de la Llei Transitòria de procediments judicials, i la doctrina de la Sala establerta en relació a la mateixa, preveu la possibilitat de la pràctica de proves en segona instància, quan les mateixes han estat proposades i admeses, però no practicades per causa no imputable a la part sol·licitant de les mateixes o bé aquelles proves que sol·licitades, han estat refusades pel jutjador i s'ha efectuat l'oportuna protesta, esdevenint les mateixes pertinents i adients per a la formació de la convicció del Tribunal. Tanmateix, es contempla la possibilitat que l'òrgan judicial pugui adoptar proves per a millor proveir, en ares a formar la seva convicció, i quan les mateixes esdevinguin pertinent i necessàries en el sentit indicat.

La recurrent sol·licita en el seu escrit de conclusions la pràctica de proves per a millor proveir, consistents en requerir al Registre de vehicles del M.I. Govern per tal que s'indiqui a qui es va traspassar el vehicle Opel matrícula XXXX, del defenent i a l'entitat bancària ORG_0 per què lliuri un extracte bancari del compte YYYY, del defenent i de la mare d'aquest. Aquesta Sala, atès que l'adopció de la pràctica de les proves per a millor proveir esdevé una facultat del Tribunal i que la mateixa solament s'escau quan aquest requereixi la pràctica d'altres mitjans probatoris per poder formar la seva convicció, i de l'anàlisi del material probatori que es troba a les actuacions, i prenent en consideració les dues proves que es sol·liciten per a millor proveir, aquesta Sala entén que les mateixes no són necessàries per a poder formar la convicció i resoldre el present litigi, essent les mateixes innecessàries posades en relació amb els concrets pediments que articula la recurrent.

II.- En segon terme, considera la part recurrent que la pensió d'aliments, concretada pel jutjador a quo, en l'import de 450 euros mensuals, s'ha d'incrementar fins a 650 euros. L'argument que empra consisteix en valorar les necessitats de la filla i les possibilitats econòmiques del progenitor. Així, entén que la pensió que es pagava era de 305 euros i que les despeses fixes d'estudiar a Barcelona són 685 euros mensuals, la meitat són 342,50, la qual cosa significa que sumada a la pensió d'aliments que abans s'abonava significaria fixar en 650 euros la nova pensió a abonar. Manifesta també que el Sr. Recio té uns ingressos fixes mensuals de 1.900 euros i unes despeses fixes de 1.200 euros, de manera que pot satisfer, perfectament, aquesta pensió.

La resolució d'aquest motiu requereix, com adverteix la pròpia recurrent, posar en connexió les necessitats de l'alimentista i les de l'alimentant. Així, resta acreditat a les actuacions que el lloguer que s'ha de satisfer a Barcelona és de 450 euros mensuals (cfr. Foli 55), sense que s'hagi provat que el nou lloguer al qual es fa referència sigui de 550 euros mensuals, i que existeixen també unes despeses de transport que es situen entorn als 135 euros mensuals (35 de transport a Barcelona i 100 euros per a traslladar-se a Andorra). Si a aquests 585 euros, s'afegeixen les despeses d'alimentació en sentit estricte, roba, complements i lleure, que s'han de xifrar en uns 400 euros (ja el jutjador a quo entén que les necessitats són superiors als 800 euros), dóna un total de 985 euros, per la qual cosa, s'entén que s'ha d'accedir a incrementar la pensió d'aliments, però tenint en compte les reals necessitats ara referides i la disponibilitat econòmica del progenitor obligat, la pensió s'ha d'establir en l'import de 500 euros mensuals, sens perjudici que les despeses extraordinàries s'hauran d'abonar per meitats.

III.- El tercer motiu de greuge rau en la fita temporal des de la qual s'ha de produir l'augment de la pensió d'aliments. Afirma la recurrent que la sentència ha de considerar-se declarativa i, per tant, la pensió d'aliments s'ha d'incrementar des de la data de la demanda i no de la sentència; ço que succeiria si la sentència fos constitutiva.

El present motiu no pot ésser acollit. En primer terme, perquè la part recurrent argument que els aliments són deguts des del moment en el qual es reclamen i la seva viabilitat depèn de la prova de la seva necessitat. Però la recurrent oblida que en el present supòsit ens trobem front a un incident de modificació de mesures definitives, de manera que, acreditat el canvi de les circumstàncies que es van tenir en compte en el moment d'establir-les, es pot procedir pels òrgans judicials a la modificació d'aquelles mesures. Es tracta, per tant, d'una resolució judicial constitutiva, atès que contempla una nova situació i procedeix a modificar les mesures definitives contemplades. I s'ha d'afegir també que les dilacions que argüeix que poden causar un greu perjudici a l'alimentista per la durada del procés, han de restar limitades pel fet que, en seu de família, l'admissió dels recursos s'efectua, generalment, a un sol efecte (cfr. Art. 65 LQM), de manera que, modificada la pensió pel jutjador a quo, la mateixa es pot ja percebre, atès que l'únic efecte que produeix el recurs és devolutiu.

IV.- El darrer dels motius o greuges que s'interposa contra la sentència és relatiu a la imposició de les costes processals. Entén la recurrent que com que l'agent accepta que la seva filla estudiï a Barcelona sap que amb la pensió d'aliments que abonava no era suficient i, per tant, és creditora a la imposició de costes, atesa la seva mala fe.

Aquest greuge tampoc pot ésser atès. En efecte, al llarg del present procediment s'ha pogut constatar que era necessari adequar la pensió d'aliments a les noves circumstàncies del trasllat de la filla a estudiar a Barcelona, però també ho és que no s'ha incrementat d'acord amb les peticions de la promotora del procés i que tampoc s'han acollit altres de les seves pretensions. En conseqüència, en atenció a les especials circumstàncies del procés i de la natura dels interessos en litigi, i tota vegada que del fet que la filla es desplacés a estudiar a l'estranger no per se comporta una constatació de la mala de fe del pare, s'escau no efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada ni de primera instància.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR EN PART el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Galan i de la Sra. Calatayud contra la sentència, de data 5-06-2009, dictada per l'Hble. Batlle i revoquem la seva part decisòria únicament en el sentit de determinar la pensió d'aliments a càrrec del Sr. Recio en l'import de 500 euros mensuals, mantenint la resta de pronunciaments. No procedeix efectuar imposició de les costes de cap de les instàncies.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.