Immigració desestimació d'una sol.litud de residència i treball (0016/06)

Sentència

Magistrats

Lluís Saura Lluivia Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: AD-0130-2/05

S E N T È N C I A NÚM. 16-2006

PARTS:

Apel·lant: M.I. GOVERN

Representant: S.G.D.A.

Advocat: Corbacho

Apel·lada: Caro

Representant: en nom propi

Advocat : Pombo

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 15 de març de 2006

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0130-2/05.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència 2005-150, de 5 de desembre de 2005, va estimar el recurs interposat per la Sra. Caro i va anul·lar la resolució del Ministre de Justícia i Interior de 4 d'agost de 2005 així com l'acord del Govern de 21 de setembre següent, que desestimava el recurs d'alçada interposat contra la primera, i va declarar, contràriament a les resolucions administratives, que la demandant tenia dret a obtenir l'autorització de residència i treball sol·licitada, que era per exercir com a professora de llengua russa en una acadèmia del Principat.

2.- La representació del Govern interposa contra la sentència un recurs d'apel·lació en el que al·lega que la Sra. Caro no acredita que sigui professora de llengua russa sinó que aporta certificats de què ho és de llengua anglesa, i que l'oferta de treball, posterior a la sol·licitud, per dirigir el departament de llengües eslaves d'una acadèmia d'ensenyament d'idiomes al Principat no permet l'aplicació de l'excepció que preveu l'article 40 de la Llei Qualificada d'Immigració.

3.- De l'escrit anterior se n'ha donat trasllat a la representació de la Sra. Caro, que contesta manifestant que la llengua russa és prou especialitzada com per aplicar l'excepció esmentada.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La Sra. Caro, de nacionalitat russa, va sol·licitar una autorització d'immigració per treballar com a professora de rus per l'empresa ORG_0 i tot i que les resolucions administratives van denegar-li la sol·licitud, la sentència ara recorreguda li reconeix del dret en raó a que tot i que no és llicenciada en llengua russa, la coneix, l'empresa citada li ofereix un salari alt (2.450 EUR mensuals) i treballarà per dirigir el departament de llengües eslaves.

L'article 40.2 de la Llei Qualificada d'Immigració preveu que com excepció al principi de prioritat en la concessió de les autoritzacions als membres dels estats que indica, el Govern pot establir reglamentàriament un nombre d'autoritzacions a altres nacionals; però en aquests casos es requereix que el sol·licitant acrediti una alta especialització o experiència professional per al lloc de treball que desitja ocupar o que percebi un salari en relació amb la qualificació acreditada.

El lloc de treball pel qual la Sra. Caro demana autorització és el de professora de rus en una escola d'idiomes al Principat, i partint del fet de què el lloc de treball de professora de rus sigui considerat com d'una alta especialització a Andorra, el que sí es exigible és que qui el vol ocupar acrediti la titulació acadèmica per la docència de l'idioma o demostri l'experiència suficient; en el cas, la demandant no acredita la titulació per l'ensenyament del rus, manca de titulació que no es pot suplir pel fet que el rus sigui el seu idioma nadiu, ja que això no demostra experiència en la docència; d'altra banda, el salari que li ofereixen, com consta en la sol·licitud, és de 1.294 EUR mensuals, doncs el de 2.450 EUR mensuals és l'oferta en ferm que posteriorment li fa l'acadèmia per dirigir el departament de llengües eslaves, que, a més, no és un lloc, per definició, d'alta especialització i que no comporta necessàriament la docència de la llengua.

En conseqüència, no queda en absolut acreditat que la situació de la Sra. Caro en el moment de fer la sol·licitud ompli els requisits que exigeix l'apartat 2 de l'article 40 de la Llei Qualificada d'Immigració i per tant escau estimar el recurs del Govern, revocar la sentència dictada per la Sala Administrativa del Tribunal de Batlles i declarar ajustades al Dret les resolucions objecte del recurs.

Tercer.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix estimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Govern, revocar la sentència 2005-150, de 5 de desembre de 2005, dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, i declarar ajustades al Dret les resolucions administratives que van denegar a la Sra. Caro l'autorització d'immigració de residència i treball demanada. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.