Reclamació contra el saig per no haver suspès subhasta judicial

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

PARTS:

Apel·lant: Sra. Pla

(hereva del qui fou el Sr. Azorin)

Representant: Sra. Sandoval

Advocat: Sr. RPD

Apel·lat: Sra. Miró i, B, SA

Representant: Sr. Oller

Advocat: Sr. IPM

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Reclamació contra el saig per no haver suspès subhasta judicial davant d'una oferta d'adquisició presentada pel deutor. Improcedència.

SENTÈNCIA 000060/2025

Andorra la Vella, el 8 d'abril del 2025.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 16 de maig del 2018, la representació processal del Sr. Azorin va formular una demanda pel procediment ordinari contra la saig, Sra. Miró, i la seva companyia asseguradora B, SA, sol·licitant que es dictés sentència condemnant-les solidàriament a pagar l'import de 114.197 EUR, més els interessos legals i la totalitat de les costes ocasionades.

2.- El 19 de febrer del 2020, la representació processal de la Sra. Miró i de la companyia asseguradora demandada contestaven la demanda articulada oposant-se a les pretensions de la part actora, demanant es dictés Sentència desestimant la demanda i imposant a la part demandant el pagament de les costes ocasionades.

3.- Les parts litigants han replicat i duplicat reproduint les seves pretensions inicials.

4.- Per aute de 6-3-2023, es declarava la successió processal de la Sra. Pla en la posició del seu difunt pare, Sr. Azorin.

5.- Practicats els mitjans de prova proposats que van ser declarats necessaris i evacuats per les parts els seus respectius escrits de conclusions, el dia 6-6-2024, requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Primer.- que desestimant íntegrament la demanda formulada per la Sra. Pla contra la Sra. Miró així com contra la companyia "B, S.A.", ha d'absoldre i absol lliurement a les darreres de les pretensions condemnatòries exercides de contrari segons es contenen en la demanda en reclamació de quantitat articulada el setze de maig del dos mil divuit, imposant a la primera les costes processals causades als darrers de conformitat amb allò establert en el darrer Fonament de dret".

6.- La representació processal de la Sra. Pla s'alça contra aquesta decisió, demanant la seva revocació i que en el seu lloc es dicti nova Sentència que acollint les seves pretensions inicials, condemni la part demandada a pagar la quantitat de 114.197.- EUR, més els interessos legals i la totalitat de les costes ocasionades.

7.- La representació processal de la part demandada s'ha oposat a les pretensions articulades per la part recurrent demanant es dicti Sentència, desestimant el recurs i confirmant la Sentència dictada pel Tribunal de batlles en tots els seus extrems, imposant a la part recurrent el pagament de les costes derivades del seu recurs.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment, la representació processal de la part demandant sol·licita la condemna solidària de la part demandada per un import de 114.197 EUR. Segons s'exposa al llarg del litigi, es tracta de la diferència entre el valor de l'oferta que un tercer hauria fet per a l'adquisició d'una unitat immobiliària situada a Andorra la Vella (1.750.000 EUR) i el preu pel qual es venia finalment, en la subhasta pública organitzada pel Saig (1.635.803,94 EUR) en execució forçosa d'un procediment judicial instat per l'entitat bancària hipotecant, retraient a la Saig que no hagués suspès l'execució en aquestes condicions.

La Sentència recorreguda desestima la demanda argüint, en essència, que la decisió de no suspendre l'execució era de naturalesa jurisdiccional sense que res es pogués retreure a la saig per aquesta raó. Afegia, d'altra part, que l'actuació de la saig en el procediment executori examinat, s'ajustava en tot moment a la legalitat vigent.

Segon.- Exposició dels motius de recurs

En primer lloc, defensa que la Sentència d'instància assumia la versió de la part demandada, considerant que les ofertes que es varen presentar a la saig, obeïen a una pretesa estratègia dilatòria encaminada a evitar la subhasta de la planta de l'edifici; que el seu representat havia realitzat fins a 4 temptatives per a aturar la subhasta, totes elles degudament justificades i en aquesta situació sostenia que el procés d'execució s'adreçava a aconseguir el valor econòmic màxim per liquidar els deutes, referint que això era el que el seu representat perseguia en tot moment.

Quant a la responsabilitat de la saig, sostenia que l'art. 5.3 de la seva llei reguladora, l'obligava a informar l'òrgan judicial de control de qualsevol oferta que se li pogués presentar per evitar que l'execució pogués tenir unes conseqüències desproporcionades per a l'executat. En aquest context, argüeix que l'oferta que va poder realitzar era 114.196.- EUR superior al preu pel qual es va vendre l'immoble en subhasta, sense que resultés previsible que en aquesta modalitat d'execució s'obtingués un preu superior com ho adverava el fet que fos la persona que havia realitzat l'oferta inicial que acabés adquirint el bé en subhasta.

Referia també que la part que promovia l'execució havia actuat sempre de forma adversa als interessos de la part executada, oposant-se sistemàticament a qualsevol proposta que es pogués realitzar i sostenia que aquesta actitud havia destenyit (sic) prop de la saig, atès que lluny d'actuar de manera imparcial se cenyia a seguir les indicacions del banc executant.

En darrer lloc, indicava que l'aute que vàrem dictar el 30-1-2018 avalava la seva tesi, referint que en l'eventualitat que la subhasta s'hagués suspès hauria pogut presentar en forma i condicions una oferta d'adquisició del bé que hagués resultat beneficiosa per a totes les parts, i això permetia un espai per al diàleg i la negociació.

Tercer.- De les actuacions elevades a la Sala en ressurt que en fase d'execució del procediment 2100358/2013, la saig dictava acord d'execució i posteriorment d'embargament per la quantitat de 2.888.712,78.- EUR. Aquesta mesura va afectar, entre altres un immoble situat a Andorra la Vella, titularitat del Sr. Azorin. Centrant-nos només en els elements de fet que aquí interessen, la representació processal del Sr. Azorin presentava el 29-7-2016 una proposta de pagament fraccionat del deute a raó de 6.000.- EUR mensuals; el 17-8-2016, comunicava a la saig que havia impugnat davant de la Batllia de la petició d'entrega de claus que se li havia realitzat; el 20-1-2017 comunicava l'existència d'un possible comprador de l'immoble per un import d'1.900.000.- EUR i el 30-3-2017, comunicava l'existència d'un comprador disposat a quedar-se l'immoble pel preu d'1.750.000.- EUR.

D'altra part, tampoc podem passar per alt que per aute dictat el 30-1-2018 (rotlle TSJC-244/2017), tot i desestimar el recurs d'apel·lació que el Sr. Azorin va articular, admetíem que l'actuació de la Saig quan no resolia les peticions que se li adreçaven, no havia estat adequada. I és justament amb fonament a aquestes indicacions que la part demandant, fonamenta l'acció en responsabilitat que articula contra la saig, considerant que la mateixa determinava directament la seva responsabilitat pel fet de no haver suspès la pública subhasta i finalment haver venut l'immoble per un import de 114.197.- EUR inferior.

Quart.- Encara que la representació processal de la part actora no precisi la concreta acció que articula en suport a la seva reclamació, el concret relat de fets que articula realitzant en diferents ocasions la menció al terme "responsabilitat" en relació a la saig i quantificant el perjudici patit en la quantitat de 114.197.- EUR ens aboca a considerar, segons l'apotegma "da mihi factum et dabi tibiu ius" i "iura novit curia", que articula una acció en responsabilitat extracontractual quins requisits són: 1) una acció o omissió culposa, 2) un dany i 3) el nexe causal que ha de concórrer entre ambdós.

En el present supòsit, el Tribunal de batlles, descarta que la conducta de la saig pugui considerar-se antijurídica, defensant que la decisió de desestimar la suspensió de la subhasta va ser adoptada per la Batlle. Malgrat que aquesta precisió sigui certa, resulta també degudament acreditat que el 30-3-2017, la representació del Sr. Azorin presentava a la saig un escrit (foli 100) demanant se l'autoritzés per poder vendre l'immoble constantment referit per l'import d'1.750.000.- EUR. La saig, lluny de resoldre la petició articulada, es limitava a traslladar-la verbalment a l'advocat de l'entitat bancària hipotecant, i l'endemà publicava l'edicte convocant la celebració d'una pública subhasta. En aquestes coordenades, ens hem de reiterar en les precisions que efectuàvem en la nostra anterior resolució. En efecte, les funcions que la saig desenvolupa en seu d'execució, tendeixen a materialitzar el dret que es reconeix a una part en les resolucions fermes dictades. Ara bé, la realització de la seva comesa ha d'intervenir de manera rigorosa i respectant en tot moment els drets de la part executada. A partir del moment en què la saig no resolia una petició articulada, no tan sols el dret al procés degut del Sr. Azorin s'ha vist afectat, sinó que també la seva actuació infringia la Llei, reunint-se el primer requisit característic de la responsabilitat extracontractual que s'articula.

Convindrà ara atardar-se en el requisit relatiu al dany que la part quantifica en la diferència existent entre l'oferta d'adquisició que tenia respecte de l'immoble i el valor en què resultava adjudicat en el procés (114.197.- EUR). Respecte de l'oferta, s'incorpora l'escrit que la seva lletrada presentava prop de la saig comunicant que una immobiliària andorrana (C) hauria rebut una oferta d'adquisició per 1.750.000.- EUR posant-se el seu gerent a disposició de la saig i de l'entitat executant per explicar-los l'oferta. Cap mitjà de prova complementari s'ha practicat i en aquest sentit remarcarem que ni s'ha acompanyat una oferta d'adquisició en ferm, ni s'ha demanat prova testifical prop de la persona que realitzar l'oferta o fins i tot de l'agent immobiliari que va intervenir en l'operació, que permeti considerar la realitat del perjudici que relata.

En definitiva, recordem que el dany per a ser indemnitzat, ha de ser cert i avaluable econòmicament. I des d'aquesta perspectiva no es pot considerar que la prova respecte de la certesa del dany s'hagi produït amb prou intensitat per a formar la convicció del Tribunal en el sentit interessat.

Tanmateix, en aquesta alçada sosté la part recurrent que la persona que hauria realitzat l'oferta d'adquisició hauria estat la mateixa que va acabar adquirint-lo en pública subhasta a un preu inferior. Cap prova ha estat practicada que recolzi aquestes indicacions, tractant-se, per tant, d'unes elucubracions que no permetran el triomf de l'acció articulada.

Cinquè.- En atenció al que s'ha exposat, i no reunint les pretensions de la part demandant els requisits necessaris a l'acció que articulava, escaurà desestimar el recurs articulat, confirmant la part decisòria de la Sentència dictada en tots els seus termes.

Sisè.- En mèrits de l'art. 354.2 del CPC, escau imposar a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la Sra. Pla contra la Sentència de la Batllia de 6-6-2024 quina part decisòria confirmem íntegrament. Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.