Indemnització derivada d'un procediment d'expropiació (0015/06)

Sentència

Magistrats

Lluís Saura Lluivia Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: AD-0012-1/04

S E N T È N C I A NÚM. 15-2006

PARTS:

Apel·lant-ada: HBLE. COMÚ LA MASSANA

Representant: Romeu

Advocat: Caro

Apel·lant-ada: Manso

Representant: Escolano

Advocat : Zapata

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 15 de març de 2006

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0012-1/04.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 2005-83, de 2 de setembre de 2005, va estimar parcialment la demanda interposada pel Sr. Manso, va desestimar la interposada pel Comú de La Massana i anul·lant parcialment la resolució de la Comissió d'Expropiació de 5 de gener de 2004 va declarar que la indemnització derivada de l'expropiació era de 190.293,23 EUR enlloc dels 10.545 EUR reconeguts per la Comissió.

2.- Contra la sentència citada interposa un recurs d'apel·lació la representació processal de l'expropiat, que demana una indemnització de 295.038 EUR en atenció al demèrit per la servitud que afecta a una franja de la seva propietat i al demèrit general vinculat a la instal·lació del giny mecànic, que fixa en el 30 % del valor de la propietat.

3.- El Comú de La Massana interposa també un recurs d'apel·lació demanant la revocació de la sentència i la declaració de que la propietat no té cap dret a indemnització o que només s'indemnitzen els perjudicis associats a la servitud.

4.- Dels escrits esmentats se n'ha donat trasllat a les parts contràries, que ham formulat les seves conclusions escrites després d'haver renunciat a la vista oral, quedant posteriorment les actuacions vistes per a deliberar i decidir el Tribunal.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La situació de fet que dona lloc al present litigi deriva del projecte per a la instal·lació del giny mecànic (telecabina o telefèric) d'unió entre el poble de La Massana i l'estació d'esquí Pal-Arinsal i de la necessitat de constitució coactiva del pas forçós del giny i de les servituds administratives perpètues necessàries; en el cas, els cables del giny passen, a una distància superior a 50 metres d'altura, per damunt d'una part de la propietat del Sr. Galván, que te una superfície total de 312,20 m2; sobre la mateixa hi te construït un xalet que dedica a residència particular i la resta no edificada (207,70 m2) és jardí, que en una superfície de 38,93 m2 es veu afectat per la servitud corresponent a una franja de 7 metres per operacions de conservació i eventuals de salvament d'usuaris en cas d'evacuacions verticals.

La Comissió d'Expropiació, en la seva resolució de 5 de gener de 2004 va considerar com a concepte indemnitzable el demèrit de la franja de terreny de 7m d'amplada que suportava la servitud abans esmentada, que fixava en el 50 % del valor dels terrenys afectats i xifrava en 10.545 EUR.

La sentència del Tribunal de Batlles admet aquest criteri (sense una deducció del 10 % que havia aplicat la Comissió d'Expropiació) cosa que dona lloc a una indemnització de 11.606 EUR i afegeix una indemnització complementària de 178.687,23 EUR que resulta d'aplicar al valor del sòl més la construcció un percentatge de depreciació del 20 % motivat per afectacions visuals i sonores, establint un total de 190.293,23 EUR d'indemnització.

Tercer.- L'article 1 de la Llei d'expropiació forçosa defineix l'expropiació com "qualsevol privació singular de la propietat o d'altres drets patrimonials, acordada imperativament" i l'article 28 admet que aquella pugui tenir per objecte "la constitució de servituds o limitacions perpètues o temporals del domini o gaudiment de l'expropiat sobre la finca de què es tracti".

La indemnització a l'expropiat és element essencial de la institució expropiatòria i en conseqüència la compensació -la indemnització justa a la que es refereix l'article 4 de la Constitució- que correspon al destinatari de l'actuació expropiatòria ha de comprendre totes les conseqüències danyoses que aquella li ocasioni, sempre que siguin demostrades, individualitzables, d'una entitat suficient i avaluables econòmicament.

La normativa reguladora de l'expropiació no estableix el mètode de càlcul dels perjudicis que no consisteixen en la privació singular de la propietat, de manera que no hi ha cap delimitació de la potestat estimativa de la Comissió d'Expropiació ni dels òrgans jurisdiccionals a l'hora de valorar les imposicions de servituds o els demèrits que experimenten els béns afectats per actuacions administratives de la naturalesa de l'exposada, per la qual cosa les indemnitzacions per les mateixes han de ser proporcionades al perjudici real que pateix l'expropiat en cada cas, sense que es pugui produir un enriquiment injust.

En el cas que és objecte d'aquest procediment, el Sr. Galván no s'ha vist privat de la seva propietat, doncs des de la perspectiva dels articles exposats només suporta la servitud descrita en el fonament de dret anterior.

Quart.- En aquesta segona instància es posen a consideració de la Sala dues qüestions, amb arguments de signe contrari per part de cada apel·lant: la indemnització per la servitud i la del demèrit de la finca per afectacions visuals i sonores, a partir de la separació de conceptes feta en la sentència.

Tanmateix, a l'hora de calcular la indemnització cal no oblidar que el propietari no ha vist privades les seves facultats d'aprofitament urbanístic de la parcel·la de la mateixa manera que les conseqüències de la instal·lació per les que demana indemnització (pèrdua del dret a la intimitat i sorolls) careixen d'entitat suficient per a ser indemnitzables.

Per tant, la indemnització que li correspon va associada al demèrit per la valoració conjunta de la servitud i de la proximitat dels cables de la instal·lació, que no hi ha dubte afecten al valor de la propietat encara que la primera no limita les facultats d'aprofitament urbanístic ni l'ús ordinari de la parcel·la i la segona només produeix una afectació visual.

Arribats a aquest punt, i analitzats els informes pericials que obren a les actuacions, cal partir del valor que accepta la sentència del Tribunal de Batlles, que quantifica el de la propietat a l'inici de l'any 2002 en 893.436,14 EUR, aplicant-li un demèrit global del 3 % atesa la naturalesa i la intensitat dels perjudicis associats a la servitud i al sobrevol dels cables, que han quedat descrits, la qual cosa xifra la quantia de la indemnització en 26.803 EUR.

Cinquè.- Caldrà declarar l'estimació parcial del recurs interposat per la representació del Comú de La Massana i la desestimació del interposat per la representació de la part demandant, sense que calgui fer cap pronunciament sobre les despeses d'aquesta segona instància, de manera que cada part suportarà les ocasionades per ella mateixa.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix estimar parcialment el recurs interposat per la representació del Comú de La Massana i la desestimació del interposat per la representació de la part demandant contra la sentència de la Secció Administrativa del Tribuna de Batlles número 2005-83, de 2 de setembre de 2005, que es revoca parcialment declarant que la indemnització que correspon a la part demandant és de 26.803 EUR. No es fa cap pronunciament sobre les despeses d'aquesta segona instància, de manera que cada part suportarà les ocasionades per ella mateixa.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.