Execució de sentències estrangeres en el Principat d'Andorra: requisits.- Indefensió (0020/03)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Antoni Bruguera Manté

SENTÈNCIA de 30 de juny de 2004

Execució de sentències estrangeres en el Principat d'Andorra: requisits.- Indefensió

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per sentència de data 28 de febrer de 1994, el Tribunal de Districte de ZURICH (Suïssa), secció 7, va condemnar el Sr. Martin a pagar a la societat Andrade, la quantitat de 17.085,60 FS, més els interessos al 12% anyal des del 29 de setembre de 1992, més 81,80 FS en concepte de despeses d'ordre de pagament, més el pagament de les taxes judicials per un import de 1.400 FS, més 255 FS en concepte de tarifa d'escrits, més 171 FS en concepte de tarifa de notificació, així com a pagar les costes processals, més un import de 700 FS corresponent a una indemnització processal.

II.- La societat Talavera va presentar davant d'aquest Tribunal Superior, demanda en execució a Andorra de la resolució estrangera esmentada.

III.- EL Sr. Martin es va oposar a la demanda de la part agent, contestant que la sentència de referència ha vulnerat el seu dret fonamental a la jurisdicció així com també el principi de contradicció.

IV.- El Ministeri Fiscal va concloure que s'atorgui l'exequàtur sol·licitat.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- Segons les disposicions de l'article 49 de la Llei Transitòria de Procediments Judicials, la sentència civil de la qual es demana l'execució al Principat, ha de complir acumulativament els requisits relatius a la competència de la jurisdicció que l'ha dictat, a la regularitat del procediment seguit davant dita jurisdicció, a l'aplicació de la llei competent segons les regles nacionals de conflicte, a la conformitat de l'ordre públic nacional i internacional i a l'absència de tot frau a la llei nacional.

II.- No nega el Sr. Martin que la sentència dictada pel Tribunal de ZURICH, sigui conforme als requisits exigits per l'article 49 de la Llei Transitòria de Procediments Judicials, pel que fa a la competència de la jurisdicció, a l'aplicació de la llei competent, i a l'absència de tot frau a la llei nacional, sinó que el mateix manifesta que la resolució de referència ha seguit un procediment irregular i vulnera l'ordre públic nacional i internacional, per no haver la mateixa respectat el principi del contradictori i no haver estat notificada al defenent.

III.- Resulta del contingut de la sentència estrangera i queda acreditat en autes per la comunicació dels documents corresponents, que l'escrit de rèplica de la part demandant fou notificat al Sr. Martin, el dia 5 de gener de 1994, al seu lloc de residència a Barcelona, per la via de la comissió rogatòria, amb notificació d'un termini de contra-rèplica de 20 dies i intimació de designar a Suïssa, un representant per rebre les notificacions, amb amenaça, d'acord amb les disposicions de l'article 30 del Codi de Procediment Civil, que les properes notificacions es farien de manera pública o bé que podrien no fer-se però amb els mateixos efectes. És pacífic que el Sr. Martin, malgrat aquest advertiment solemne, mai ha presentat cap escrit de contra-rèplica, ni mai ha nomenat cap representant. Per conseqüent el Sr. Martin, no pot ara queixar-se d'una situació de indefensió per manca de contradictori, únicament deguda a la seva imperícia, ja que el Tribunal ha actuat amb totes les garanties previstes en el seu Codi de Procediment Civil que regulava el plet. Tampoc no es pot admetre l'argument de la part defenent, en relació amb una pretesa absència de notificació de la sentència, des del moment que fou regularment assabentat per la diligència del Secretari Judicial del Tribunal estranger, de data 1 d'octubre de 1993, a ell notificada el dia 5 de gener de 1994, que si en cas de no anomenar un destinatari de les notificacions a Suïssa, les notificacions que se li haguessin de fer, es farien per mitja d'edictes que tindrien la mateixa validesa. Com ho ha manifestat de manera molt clara el Tribunal Constitucional, la indefensió no es produeix constitucionalment, si la situació en que es troba el ciutadà és el resultat d'una actitud voluntàriament adoptada per ell mateix, o bé li es imputable per falta de la necessària diligència. En no anomenar un representant a Suïssa per rebre les notificacions corresponents, el Sr. Martin ha acceptat el risc d'una notificació de la sentència per edicte, risc que podia perfectament evitar en respectar les normes de procediment suïsses que li foren comunicades.

IV.- En conseqüència s'ha de decretar executiva a ANDORRA, la sentència estrangera esmentada que compleix tots els requisits de l'article 49 de la Llei Transitòria de Procediments Judicials, i que no ha vulnerat cap dret constitucional andorrà.

V.- En matèria d'exequàtur és costum de no fer especial condemna en costes judicials.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar la demanda de la societat ENTITY_6;

declarar executòria a Andorra, la sentència dictada el dia 28 de febrer de 1994, pel Tribunal de Districte de ZURICH a Suïssa, secció 7, en el procediment instat per la societat Andrade contra el Sr. ENTITY_4; sense fer especial condemna en costes processals.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.