Llegats (TSJC 205/2015)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000205/2015 ORIGEN: 3100616/2009

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 26 de gener del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els Magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal dels Srs. Julián i Codina va interposar demanda, de data 14-04-2010, envers els Srs. Herrera, Espada, Soriano i Bernat i Daza, S.Espada, en virtut de la qual sol·licita la nul·litat absoluta de les escriptures de renúncia als llegats, de data 7-04-2000, i la condemna, individual o solidària, segons procedeixi dels defenents, a retornar els llegats establerts per la causant Sra. Agullo, amb més els fruits, rendes i interessos des del 22-09-1997 i amb imposició de les costes processals.

En data 12-05-2010, la representació processal dels Srs. Espada i Herrera es van oposar a la demanda i van articular, en primer terme, excepcions peremptòries de manca de legitimació passiva, litisconsorci passiu necessari i de caducitat de l'acció.

En data 12-05-2010, la representació processal dels Srs. Soriano i Bernat van oposar-se a la demanda.

En la mateixa data de 12-05-2010, la representació processal de la mercantil Daza, S.Espada, es va oposar, tot entenent la seva manca de legitimació respecte de la finca B. i quant a la finca d'EEUU és propietària des de l'any 1984 i, per tant, no pot afectar la decisió que es prengui.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 8-04-2015, amb la següent part decisòria: "D E C I D E I X: que estimant majoritàriament la demanda principal formulada pels germans Srs. Julián i Codina contra els germans Srs. Espada, Herrera, Soriano i Bernat, així com contra la societat mercantil andorrana per accions "Daza, S.Espada" -la qual es trobava aleshores sota l'administració judicial dels lletrats Srs. Pérez i ENTITY_16-, ha de declarar i declara la nul·litat radical i absoluta de les escriptures públiques de renúncies als llegats atorgades en data 7 d'abril del 2000 sota els números 2.591 i 2.592 del protocol del Notari de les Bernats Sr. ENTITY_17; i ha de condemnar i condemna als Srs. Espada, Herrera, Soriano i Bernat a retornar als germans Srs. Julián i Codina els llegats deixats a llur favor per la causant Sra. Agullo segons document vàlid amb caràcter de memòria testamentària hològrafa que la darrera establí el 21 de juliol de 1997, juntament amb els fruïts i rendes produïts d'ençà el dia 22 de setembre de 1997 -data d'ocurrència de la defunció de la Sra. Agullo, i aquells interessos legals descrits, això és en els termes del IV.- Considerant, amb imposició de les costes processals ocasionades en aquesta instància exclusivament al Sr. Escolano segons preveu el darrer Considerant.

D'altra part procedeix condemnar al Sr. Escolano a pagar als seus fills Julián i Codina, això és en concepte de danys morals, la quantitat de trenta-sis mil euros (36.000.- EUROS) a cadascun d'ells.

Absolent-se a la societat mercantil andorrana per accions "Daza, S.Espada" de tots els pediments efectuats en aquesta instància".

III.- La representació processal dels Srs. Espada i Herrera, dels Srs. Bernat i Soriano i dels Srs. Julián i Codina han interposat recurs contra la sentència d'instància.

Així, consta a les actuacions que, respectivament, van articular escrit de conclusions, de dates 18-06, 19-06 i 18-06-2015, segons els quals, i en mèrits dels arguments adduïts sol·licitaven la revocació de la resolució dictada a la instància.

A la vegada, es pot constatar amb la lectura de les actuacions processals, com en dates respectives de 23-07, 24-07 i 23-07-2015 es van efectuar per les parts contesta a les conclusions, en virtut de les quals demanaven la desestimació dels recursos interposats de contrari.

En data 29-07-2015, la representació processal de la mercantil Daza, S.Espada va presentar escrit de contesta a les conclusions, en virtut del qual es ratificava en els escrits d'al·legacions fonamentals introduïts en la present causa.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- El deure de congruència i de motivació de les resolucions judicials, com a garantia del justiciable, junt amb la necessària claredat expositiva, requereix l'estudi per separat dels diferents recursos interposats contra la sentència dictada a la instància.

El recurs dels Srs. Espada i Herrera s'estructura en els següents motius. En primer terme, quant a l'excepció de manca de legitimació passiva de la Sra. Herrera, refusada per la sentència, considera que la Sra. Herrera va acceptar l'herència en data 31-05-2000, quant els llegats foren renunciats en data 7-04-2000, per la qual cosa no havia d'informar de res als seus nebots ni tampoc lliurar-los-hi res. Afegeix que tampoc ostenten legitimació els Srs. Soriano i Bernat ja que no són hereus de la Sra. Agullo.

En segon terme, quant a l'excepció de manca de litisconsorci passiu necessari, sustenta que la crida al procés de la Sra. Guerrero és necessària perquè va signar les escriptures de renúncia dels llegats. Si bé és cert que existeix una carta de 26-10-2009, per la que suposadament s'aplana a les pretensions dels seus fills i una altra de juny de 2010 (doc. 16 escrit de proposició proves de la part agent) no l'exoneren de ser part en el judici. L'aplanament requereix que s'efectuï per un demandat i la Sra. Guerrero no ho és.

En tercer terme, respecte de l'obligació o no d'autorització judicial, sustenta que l'exigència d'autorització judicial no es preveia l'any 2000 a les Bernats d'Andorra perquè la Llei Qualificada de l'adopció i de les altres formes de protecció del menor desemparat, de 21 de març de 1996, no ho contempla i la Llei 15/2004, de 3 de novembre, qualificada d'incapacitació i organismes tutelars, no estava vigent i no regula el dret transitori. Afirma que segons Salas (Derecho civil vigente en Cataluña, IV, pàg. 62 i V, pàg. 506) no esdevé necessària l'autorització judicial, com així ho va entendre el notari que autoritza les escriptures públiques. Subsidiàriament, entén que si s'entengués que es requereix autorització judicial, no estem front a un supòsit de nul·litat absoluta sinó d'anul·labilitat, sotmesa al termini de caducitat de quatre anys.

En quart terme, entén que, atès el contingut possible de la memòria testamentària (cfr. D. 35,1,38), els llegats que no siguin de diners i, malgrat la seva absència de regulació, es pot pensar que el seu àmbit objectiu ha de ser similar al dret català. Per això, entén que no es poden efectuar llegats de béns immobles per via de memòria testamentària i això afecta a la finca B. i al ranxo d'EEUU, i aquest darrer al no ser propietat de la difunta la sentència no el contempla, però no ho menciona expressament a la part dispositiva. Quant a les monedes d'or, la prova corresponia a la part agent i no s'ha realitzat, però caldrà precisar a la part dispositiva que no s'ha pogut determinar ni el nombre ni el valor. I, finalment, quant al dany moral, afirma que no existeix cap prova en autes de la seva existència ni del seu quantum. A la vegada, impugna la imposició de les costes processals, atès que encara que es condemna als demandats, s'imposen solament al Sr. Escolano.

La representació processal dels Srs. Julián i Codina fonamenta el seu recurs en els següents motius o greuges. En primer terme, manifesta que no pot haver dubte sobre l'existència de les monedes d'or, atès que la memòria s'efectua dos mesos abans de la mort i amb una situació econòmica estable. Considera que existeix una clara responsabilitat de l'hereva, ja que situa als nebots de la causant en indefensió i inverteix la càrrega de la prova. Assenyala que s'havia sentit dir que existien unes 700 monedes d'or i que només l'hereva i el Sr. Escolano neguen la seva existència o nombre. Entén que, a manca de prova, s'haurà de presumir l'existència de les monedes d'or, en el nombre indicat, i condemnar al retorn de les mateixes o del seu valor. En altre cas, s'haurà de condemnar a indemnitzar als germans Julián i Codina amb una quantia no inferior a 60.000 euros per cadascun d'ells.

En segon terme, respecte dels terrenys annexes a B., la sentència ho limita a l'edificació mentre que del document 8 aportat amb la demanda ja s'observa que consisteix en una propietat rural i si es va vendre per separat fou per aconseguir unes millors condicions econòmiques. També, de nou, s'inverteix la càrrega de la prova.

El recurs dels Srs. Bernat i Soriano impugna, en primer terme, la condemna solidària de la sentència d'instància, tota vegada que entén que no es van oposar a les pretensions dels agents sempre que fossin legítimes, però mai van vulnerar cap dret dels nebots quan eren menors, ja que no van intervenir en les renúncies dels llegats.

En segon terme, respecte de l'objecte dels llegats, indica que s'ha de corregir la incongruència entre el IV Considerant que exclou la finca de Colorado i la part dispositiva que no conté aquesta menció. Pel que fa a les monedes d'or, sosté que no han entrat a la casa de la causant des de fa més de deu anys i que, malgrat el que va dir la Sra. Herrera en la seva confessió, no saben on són les monedes. I, en relació a la finca B., no van percebre res, sinó que el preu va anar a la mercantil Daza, SA i, subsidiàriament, si haguessin de pagar quelcom, seria sense solidaritat i 23.820,16 euros a cadascú dels agents i pagadora per part de la mercantil Daza, SA sense que els defenents hagin d'abonar cap fruit ni interès, atès que no van efectuar cap acte contrari a dret. Finalment, quant a les costes processals, sol·licita la no imposició de les costes d'aquesta alçada.

II.- Esdevé necessari examinar com a qüestió prèvia la viabilitat de l'excepció de manca de litisconsorci passiu necessari o de litis mal travada. Quant a l'excepció de manca de litisconsorci passiu necessari, sustenta el recurs dels Srs. Espada i Herrera que la crida al procés de la Sra. Guerrero és necessària perquè va signar les escriptures de renúncia dels llegats. Si bé és cert que existeix una carta de 26-10-2009, per la que suposadament s'aplana a les pretensions dels seus fills i una altra de juny de 2010 (doc. 16 escrit de proposició proves de la part agent) no l'exoneren de ser part en el judici. L'aplanament requereix que s'efectuï per un demandat i la Sra. Guerrero no ho és, de manera que no es pot entendre que aquest hagi tingut lloc.

La sentència recorreguda reconeix que les escriptures públiques de renúncia de llegats, de data 7-04-2000, foren signades pel Sr. Escolano i per la Sra. Guerrero, progenitors d'en Julián i en Codina. Els arguments que s'empren per a no exigir la presència de la Sra. Guerrero en el procés són l'excel·lent relació dels demandants amb la seva mare i que aquesta s'ha aplanat a les pretensions dels seus fills. Assenyala que aquest aplanament que s'ha produït fora del procés equival a l'acceptació de la reclamació dels instants. Així, s'ha provat que per acte de manifestacions de 26-10-2009 la Sra. Guerrero afirma que va rebre la carta dels seus fills de 5-10-2009 i que s'aplana totalment a les pretensions dels seus fills, alhora que cap benefici ha obtingut de les renúncies realitzades.

Consta a les actuacions que la Sra. Guerrero, com a progenitora dels demandants va atorgar, junt amb el Sr. Escolano, com a titular de la potestat sobre els seus fills, aleshores menors d'edat, les escriptures públiques (folis 122 a 150), de data 7-04-2000, per la qual renunciaven als drets dels seus fills, consistents en els llegats atribuïts a la memòria testamentària hològrafa de la Sra. Agullo. La demanda dels Srs. Julián i Codina, fills de la Sra. Guerrero, es va interposar en data 14-04-2010. Consegüentment, l'acta de manifestacions de 26-10-2009 de la Sra. Guerrero esdevé prèvia a la presentació de la demanda, en la qual els seus fills exerciten les seves pretensions de nul·litat de les referides escriptures. En aquesta es manifesta que desconeixia que havia signat renúncies als llegats deferits als seus fills, de manera que s'aplana totalment a les seves pretensions i demana no ésser citada ni ser part demandada respecte del plet que en defensa dels seus interessos pretenen exercir els seus fills. Amb posterioritat, existeix una carta adreçada a la lletrada dels fills (foli 296), de data juny de 2010, en la qual apareix el nom de la Sra. Guerrero i una signatura, no reconeguda judicialment per la seva autora, en la que s'assevera que s'aplana totalment a les pretensions dels seus fills i autoritza a la lletrada a presentar la carta a la Batllia.

Com es pot observar, abans de conèixer quines eren les concretes pretensions exercitades i abans de la pendència del procés, la declaració de la mare d'aplanar-se a la demanda presentada no pot produir cap efecte, no solament pel fet ja ressenyat de ser prèvia sinó perquè només es pot produir l'aplanament per aquella persona que ostenta la condició de demandat, extrem que encara no succeïa, respecte de l'acte de manifestacions de 26-10-2009.

En segon terme, perquè el que la litis estigui ben constituïda no es pot deixar a criteri de la Sra. Guerrero. En efecte, ella l'any 2000, com a titular de la potestat dels seus fills menors, va signar unes renúncies als seus drets hereditaris en escriptura pública. Amb posterioritat, addueix que desconeixia l'abast dels seus actes i manifesta la seva voluntat (any 2009 i 2010) d'aplanar-se totalment a les pretensions dels seus fills, adreçades a instar la nul·litat de les escriptures públiques en que ella intervenia com a atorgant, junt amb el pare dels demandants.

Aquest canvi de criteri, favorable a les pretensions que exerciten els seus fills, és una de les posicions possibles de la part demandada, però això requereix, per una part, ésser part defenent en el procés, sense que es puguin atendre les raons de no voler comparèixer en judici, atès que l'aplanament es pot fer amb un apoderament especial on, en seu jurisdiccional, emeti la seva voluntat en aquest sentit. I, per l'altra, perquè la nul·litat d'un negoci testamentari requereix, per tal que el procés es trobi ben constituït, que siguin cridats com a part defenent aquells que el van atorgar, en ares a la protecció del dret a la igualtat processal, contradicció i defensa (cfr. art. 10 CA), i aquesta condició rau precisament en la persona de la Sra. Guerrero.

Consegüentment amb les consideracions anteriors, s'ha d'acollir l'excepció de manca de litisconsorci passiu necessari i procedeix declarar la nul·litat de les actuacions amb retroacció al moment de la interposició de la demanda, per tal que la mateixa li sigui adreçada a la Sra. Guerrero i se li atorgui el termini per a contestar-la, de manera que si es vol aplanar pugui efectuar aquesta manifestació en seu jurisdiccional. Les raons d'economia processal exigeixen que, malgrat la nul·litat d'actuacions i la retroacció de les mateixes, s'hagin de conservar tots aquells actes que no resten afectats per la present declaració de nul·litat, de manera que, a la major brevetat, es pugui tornar a dictar sentència.

III.- L'estimació de l'excepció de manca litisconsorci passiu necessari fa innecessari l'estudi dels altres motius de recurs ni dels altres recursos, alhora que es tradueix en la no imposició de les costes processals d'aquesta alçada.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR l'excepció de manca de litisconsorci passiu necessari, articulada per la representació processal dels Srs. Espada i Herrera contra la sentència, de data 8-04-2015, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles, i, sense entrar a l'examen dels altres motius de recurs ni dels altres recursos interposat contra la sentència, procedeix declarar la nul·litat de la sentència i de les actuacions amb retroacció al moment de la interposició de la demanda, per tal que la mateixa li sigui adreçada a la Sra. Guerrero i se li atorgui el termini per a contestar-la. Per tant si es vol aplanar podrà efectuar aquesta manifestació en seu jurisdiccional, amb la conservació de totes aquelles actuacions processals que no resten afectats per la present declaració de nul·litat, de manera que, a la major brevetat, es pugui tornar a dictar sentència. No procedeix efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.