Divisió judicial de les coses comunes TSJC 0227/13

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Vincent Aniére

TSJC-227/13

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de gener de 2014.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Martin va interposar demanda, de data 24-01-2011, envers la Sra. Tamarit, segons la qual interessava que es procedís a la divisió judicial de les coses comunes i que s'escripturés a favor del demandant les meitats indivises de la defenent, amb imposició de les costes processals.

La representació processal de la part defenent es va oposar a la demanda, per escrit de contesta de 21-03- 2011, i sol·licitava la desestimació de la demanda, amb imposició de les costes processals a la part agent.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 21-05-2013, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX: Que ha de desestimar i desestima la demanda formulada pel Sr. Martin contra la Sra. Tamarit, absolent aquesta darrera de les pretensions del primer i imposant a l'actor les costes processals causades inclosos els honoraris d'advocat i de procurador a acreditar en període d'execució de sentència".

III.- La part agent ha interposat recurs contra la sentència d'instància i, en data 29-10-2013, ha presentat llur escrit de conclusions, en virtut del qual i pels motius continguts en el mateix, demana la revocació de la resolució d'instància.

Per el contrari, la representació processal de la part recorreguda, per escrit de contesta a les conclusions, de data 22-11-2013, demana la desestimació del recurs i la imposició a la recurrent de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part agent fonamenta el seu recurs són els següents. En primer terme, manifesta que el condomini s'extingeix per la divisió de la cosa comuna i que la facultat de demanar la divisió correspon a cada comuner, qui la pot exercir en qualsevol moment i sense causa (cfr. C.3,37,5). Com que les parts no van arribar a cap acord extrajudicial, es va acudir als tribunals. Afegeix que la divisió no pot ser material en el cas concret, però sí jurídica i "l'actio communi dividundo és l'adequada per atribuir a un dels comuners la propietat sobre la totalitat dels béns d'autes, es dir per atribuir al meu mandant la totalitat de les unitats immobiliàries d'autes. I com sigui que ha restat provat en autes que la Sra. Tamarit no ha pagat mai res ni un sol euro en relació als béns d'autes, res se li ha de pagar". Manifesta que s'ha fet càrrec en exclusiva de totes les despeses relatives a les unitats immobiliàries i per això exercita l'acció referida.

II.- El present recurs no pot prosperar en atenció als arguments següents. No es discuteix, com ha posat de manifest aquesta Sala, en la seva sentència de 27-01- 2010, i que cita l'òrgan judicial a quo, que l'ordenament jurídic andorrà contempla la situació d'indivisió com una situació anòmala i transitòria, de manera que permet a cada comuner fer cessar la indivisió mitjançant l'exercici de l'actio communi dividundo (cfr. Digest 10,2,43 i C. 3,37,5). Però l'exercici de l'acció de divisió judicial, quan la divisió material no és possible, significa que caldrà adjudicar el bé a un dels comuners amb el pagament als altres del valor de la seva quota o bé alienar el bé en pública subhasta, amb intervenció, segons els casos, de licitadors estranys als comuners. Però el que no esdevé possible és que, com pretén el recurrent en aquesta alçada (i així ho hem recollit en negreta) i sol·licitava en la demanda (foli 17) s'estimi l'acció de divisió de la cosa comuna i s'escripturi a favor de l'agent les meitats indivises de la defenent. En efecte, l'acció de divisió judicial dóna lloc a la finalització de la indivisió que es projecta, en aquest cas, sobre el bé immoble, però no pot establir- se a priori qui serà dels dos comuners el titular exclusiu del bé immoble ni pretendre l'adjudicació de les meitats indivises de l'altre cotitular sense l'abonament del valor de les referides meitats indivises.

III.- Les anteriors consideracions justifiquen el refús del recurs, la qual cosa s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Martin contra la sentència, de data 21-05-2013, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.