Cens emfitèutic (163/12)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-163/12

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de gener de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Martin va interposar demanda, de data 28-02-2007, envers l'Hble. COMÚ XXXX. i els Srs. Manzanares i Viñas, segons la qual demanava l'atorgament forçós de cens emfitèutic a favor seu.

En data 16-05-2007 la representació processal de l'Hble. COMÚ XXXX. es va oposar parcialment a la demanda i va sol·licitar que es dictés sentència, per la que es reconegués a qui pertany el millor dret respecte del domini útil de la unitat immobiliària discutida, sense efectuar imposició de les costes processals.

La representació processal dels consorts Manzanares i Viñas va oposar-se a la demanda, per escrit de data 16-05-2007, i van demanar la desestimació de la mateixa, amb imposició a la part agent de les costes processals.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència, de data 6-06-2012, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX: que estimant íntegrament la demanda principal interessada pel Sr. Martin contra l'Hble. Comú XXXX. així com contra els consorts Srs. Manzanares i Viñas, ha de declarar i declara l'obligatorietat de que tant bon punt aquesta resolució esdevingui ferma, l'Hble. Comú XXXX. procedeixi d'immediat a atorgar un nou contracte de cens emfitèutic a favor del demandant, això és com a conseqüència de la transmissió al seu favor dels drets derivats del contracte de cens emfitèutic datat del 27 de novembre de 1976. No havent-hi lloc a efectuar especial condemna en costes d'aquesta instància segons s'ha raonat en el III.- Considerant".

III.- La representació processal dels defenents Srs. Manzanares i Viñas van interposar recurs contra la resolució d'instància i, per escrit de data 4-09-2012, van articular llur escrit de conclusions, amb els arguments segons els quals procedia la revocació de la resolució d'instància. Pel contrari, la recorreguda i part agent, així com l'Hble. COMÚ XXXX. van presentar escrits de contesta a les conclusions, en dates respectives de 21 i 24-09-2012, segons els quals interessaven, per la part agent, la desestimació del recurs interposat i per la representació de l'Hble. Comú, que es dictés Sentència en el sentit que la Sala considerés ajustada a dret.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part agent fonamenta el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, considera que la Batllia es limita a analitzar cronològicament els diferents títols, quan als autes consta provada la possessió del Sr. Porras de l'àtic primera i no de l'àtic segona. Afegeix que va rebre la possessió de l'àtic del promotor i el va arrendar al Sr. Porras, de manera que no pot adreçar-se ara contra els defenents Srs. Manzanares. En segon terme, i en la línia d'allò asseverat, sosté que el Sr. Farré va adquirir el seu pis l'any 1981, quan el Sr. Porras ja tenia la possessió de l'altre àtic des de l'any 1976, i li va lliurar la possessió als Srs. Manzanares.

II.- Per a la resolució del present recurs s'ha de posar de manifest que, a les actuacions, consta acreditat, en primer lloc, que el pare del Sr. Martin, el Sr. Caro, adquirí, en data 20-10-1976, dels promotors Srs. Pla i Porras el domini útil de l'àtic segon de l'edifici M., situat a XXXX. En data 27-11-1976 el Sr. Caro va signar amb l'Hble. Comú el contracte de cens emfitèutic.

En segon lloc, de les actuacions s'extreu que dels dos àtics existents, és l'àtic primer el que es troba doblement registrat, ja que, segons el contracte de cens emfitèutic de 24-09-1984, ho està a nom dels consorts Manzanares i Viñas i, per l'altra, en virtut de contracte de cens emfitèutic de data 26-08-1991, a nom del Sr. Farré (cfr. folis 184 a 187).

En tercer lloc, sí que apareix en el contracte de cessió dels drets emfitèutics, de data 13-05-1984, entre els Srs. D. i R., que l'objecte és l'àtic segon (foli 249) i que així el propi Sr. D. ho va admetre en presència judicial (foli 442, al dors). Però aquest extrem s'ha de considerar com erroni, atès que en el contracte següent que signa amb l'Hble. Comú figura que es tracta de l'àtic primer (foli 314) i perquè els drets del Sr. D., en relació al cens emfitèutic, provenen del contracte de 4 de maig de 1981, segons el qual adquiria del promotor el domini útil del pis sisè, primer (cfr. folis 430 a 434).

Pel que fa a la possessió que atribueixen al Sr. Porras o als seus drethavents de l'àtic primer, aquest extrem no es pot considerar provat segons el material probatori que es troba a les actuacions. En efecte, mentre els recurrents ostenten la possessió de l'àtic segon des de 1984, l'àtic primer està ocupat a l'actualitat per la Sra. Somoza, en virtut d'un contracte d'arrendament perfeccionat en data 1-02-2010 amb el Sr. Farré, com així ho confirma l'administrador de la comunitat (cfr. foli 777). Amb anterioritat, el pis àtic es trobava ocupat a l'octubre de 2007 pel Sr. Palmer (foli 172). També consta que el Sr. Farré es presenta com a propietari de l'àtic primer (foli 783). Per tant, no es pot acollir la pretensió segons la qual des de l'any 1976 el Sr. Porras o els seus drethavents ocupen el referit àtic primer. Ni tampoc que el seu Lletrat ho afirmés a la vista oral del dia 27-05- 2004, a la Sala Administrativa d'aquest Tribunal Superior, atès que l'acta de la vista recull solament que la lletrada del Sr. Martin indica que no hi ha un procés civil, però sí un desnonament, i sense que s'indiqués un habitatge en concret (foli 178).

III.- La part recurrent sustenta l'existència d'un contracte d'arrendament de data 1-02-1978, segons el qual el Sr. Caro hauria arrendat l'àtic primer al Sr. Porras. Si bé en aquell document (folis 611 a 613) no s'identifica l'àtic, en la demanda de desnonament que el Sr. Martin va promoure en data 20-03-2001 contra els ignorats hereus del Sr. Porras i el Sr. R. i en la mateixa el Sr. Martin determinava que el contracte de data 1-02-1978 es referia a l'àtic segon. Consegüentment, resta provat, en contra dels interessos dels recurrents, que totes les actuacions del causant del Sr. Martin són concordants i relatives sempre a l'àtic segon.

En darrer terme, tampoc pot ésser acollit l'argument segons el qual el Sr. Caro havia admès en un requeriment que efectuà l'any 1995, que els ocupant de l'àtic segon eren els Srs. C. Així, si s'analitza el referit requeriment (foli 156) es pot concloure que es tracta d'una carta que s'adreça a l'Hble. Comú XXXX. i en la mateixa el Sr. Caro es presentava en qualitat de titular dels drets censals de l'àtic segon i denunciava l'eventual ocupació del seu habitatge pels hereus del difunt Sr. C. Però això no significa que conegués la identitat dels ocupants i que no fossin els Srs. Manzanares, atès que en la carta es parla de que "sembla trobar-se ocupat pels hereus del difunt (...)", i per quant la referència que en la carta es fa als hereus del Sr. C. es pot relacionar i explicar en consonància amb el contracte d'arrendament perfeccionat per ell en data 1- 02-1978.

IV.- En definitiva, del material probatori que es troba a les actuacions no existeix una prova que permeti concloure la inversió en la numeració dels àtics, ni tampoc sobre la possessió mediata o immediata per part del Sr. Porras o els seus hereus. Aleshores, en atenció als arguments exposats en la present resolució, procedeix la desestimació del recurs d'apel·lació i la confirmació de la resolució d'instància, la qual cosa s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal dels Srs. Manzanares i Viñas contra la Sentència, de data 6-06-2012, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i confirmar íntegrament la seva part decisòria. Procedeix imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.