Sentència de culpabilitat per agressió sexual contra Julián

Sentència

Magistrats

Alfons C Alberca Sanvicens Carolina Bailen Vila Núria García Val

S E N T È N C I A

Magistrats Sres./Sr.

Carolina BAILEN VILA

Alfons C. ALBERCA SANVICENS (Ponent)

Núria GARCIA VAL

Andorra la Vella, a la data consignada al marge.

VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts, la causa núm. 6000022/2025, seguida pel presumpte delicte major d'agressió sexual, contra Palau, nascut el XXXX, a Gandia, València, Espanya, fill de Julián i Manso, de nacionalitat espanyola, amb DNI número XXXX, i domiciliat a l'XXXX, sense antecedents penals, en situació personal de llibertat provisional, defensat pel lletrat Sr. Talavera, i havent comparegut degudament a la data del judici oral.

És part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Esparza.

És ponent el Magistrat Sr. Alfons C. ALBERCA SANVICENS.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER.- Són fets provats i així es declara, que en data 05/05/2024, vers les 03:00 hores, l'acusat Palau, nascut el XXXX, de nacionalitat espanyola, i sense antecedents penals, es trobava al local d'oci nocturn ORG_0 radicat al XXXX, quan s'apropà per darrera a la Sra. Tejera que es trobava ballant amb la seva parella Espada.

Així, mentre la perjudicada Tejera seguia ballant amb la seva parella d'esquenes a l'acusat Palau, aquest, a fi de satisfer el seu ànim libidinós, desplaçà el seu braç per l'esquena de Tejera, i després per sota de la seva axil·la dreta agafant-li amb la ma el pit dret per sobre la roba.

RESULTANT SEGON.- El Ministeri Fiscal en el seu escrit de qualificació provisional, considera els fets com a constitutius d'un delicte major d'agressió sexual, tipificat i penat a l'article 144 del Codi penal, essent-ne l'acusat Palau responsable en concepte d'autor, sense que concursin circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, demanant que se li imposi la pena de dotxe (12) mesos de presó condicional qualificat al seguiment del programa de relacions no violentes de l'Àrea de Polítiques d'Igualtat de Govern durant un termini de dos (2) anys, i, a no assistir a locals nocturns en l'horari 23:00 i les 6:00 hores durant un termini de dos (2) anys, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre (4) anys, així com el pagament de les despeses processals causades; sense que hi hagi lloc a exigir responsabilitat civil en haver renunciat la perjudicada a res reclamar.

En l'acte de la vista oral, eleva la qualificació provisional a definitiva.

RESULTANT TERCER.- El lletrat de l'acusat Palau, Sr. Talavera, en el seu escrit de qualificació provisional, es mostra en total desacord amb la relació de fets efectuada pel Ministeri Fiscal, considerant que de les imatges de la filmació incorporada es pot veure com mai va posar la ma a sobre del pit de Tejera; així com que mai va tenir cap intenció de dur cap acte de naturalesa sexual amb la mateixa, i molt menys consciència d'actuar així, donat l'estat d'alcoholèmia que presentava, no concorrent els elements, objectius ni subjectius, de l'il·lícit del que se l'acusa, pel que sol·licita la seva absolució.

En l'acte de la vista oral eleva la qualificació provisional a definitiva.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER.- Els fets declarats provats són constitutius d'un delicte major d'agressió sexual, tipificat i penat a l'article 144.1 del Codi penal que estableix en la seva redacció vigent d'ençà la reforma introduïda per la Llei 6/2022, del 31 de març, per a l'aplicació efectiva del dret a la igualtat de tracte i d'oportunitats i a la no discriminació entre dones i homes que "El qui, sense consentiment, ..., determina una persona a prendre part en un comportament o relació sexual ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.".

Efectivament, malgrat la disconformitat o la negativa dels fets per part de l'acusat Palau, es deriva la referida qualificació i els seus elements conformadors de la prova practicada a la data del judici oral, ja sigui per les declaracions prestades per Tejera i Espada, les qual resulten prova directa suficient per desvirtuar la presumpció d'innocència que empara a l'acusat Palau; ja sigui per la visualització de les filmacions de les càmeres de seguretat del local d'oci nocturn ORG_0 de la data dels fets objecte de procediment, i, que obren a la clau USB continguda a la bossa precintada número PP104229, especialment l'arxiu anomenant "Barra escenari cenital" entre la temporalitat 1:03:36 i 1:03:50 que han estat àmpliament reproduïdes i sotmeses a contradicció.

D'una banda, remarca el Tribunal que, en virtut del principi d'immediació, ha apreciat que les declaracions prestades per l'acusat Palau manquen de fermesa i han estat expressades de forma inconstant o matisada, ja sigui per quant nega els fets malgrat manifesta no recordar-los; ja sigui per quant manifesta que, en tot cas, els recrea després de la visualització del vídeo de les càmeres de seguretat del local; ja sigui, finalment, per quant, encara que nega qualsevol contacte físic amb Tejera, al mateix temps introdueix la possibilitat de que aquest contacte sigui producte d'haver estat empès per una tercera persona i la seva manca d'equilibri com a conseqüència de la ingesta d'alcohol i el seu grau d'afectació. Finalment, la declaració de l'agent del ORG_2 titular del carnet professional número PO431 en l'acte del judici oral posa de manifest aquesta variació de les manifestacions de l'acusat Palau d'ençà l'inici de la intervenció policial, havent-li manifestat primerament al pàrquing de la benzinera no conèixer a les persones que havien requerit el Servei de l'Ordre, ni perquè l'increpaven, i, posteriorment, que podria ser que hagués donat un cop involuntari al pit de la noia en voler passar i per la gran afluència de gent a la discoteca; versió aquesta que és realment inversemblant si es compara amb les imatges de les gravacions.

D'una altra banda, contraposades les declaracions de l'acusat Palau amb les prestades per Tejera i Espada, s'observa que aquestes darreres s'han mantingut fermes i immutables d'ençà la primera intervenció del ORG_2 sobre el lloc dels fets, sense matisos ni incoherències o alternatives.

Així, respecte de les prestades per Tejera cal considerar que: (i) no poden considerar-se com motivades en qualsevol origen espuri, doncs, d'una banda, no coneixia de res a l'acusat Palau, i, d'altra banda, ha renunciat a res reclamar; (ii) venen refermades per la seva reacció observada amb l'arxiu anomenant "Barra escenari cenital" (1:03:40 i 1:03:50), encarant-se immediatament amb l'acusat Palau i empenyent-lo; i, (iii) les declaració dels agents PO 431 i PO 469 en el transcurs del judici oral, ratificant el seu informe d'intervenció de data 05/05/2025 (foli 18), posen de manifest l'estat d'afectació de plors i angoixa, que s'observava en la Sra. Tejera.

En aquest ordre d'idees cal recordar que Tejera manifestà clarament en la seva declaració al plenari que no s'havia tractat de cap contacte involuntari, ni accidental per fregament, sinó que es tractà d'una acció precisa d'agafar-li el pit; segonament, que per part de l'acusat Palau se li reconegué posteriorment, al pàrquing radicat a la benzinera situada front al local d'oci, que "Había sido un calentón" i que li havia fet a dues noies més que no s'havien queixat, el que porta a concloure sense cap dubte que l'acusat Palau magrejà el pit de Tejera, constituint-se així plenament els elements objectiu i subjectiu del tipus de l'article 144.1 del Codi penal.

Tanmateix, abunda en la prova del relat fàctic exposat, la declaració prestada per Espada, el qual, malgrat ésser la parella de Tejera, es trobava present al moment de l'agressió sexual, de fet, segons s'observa a les visualitzacions dels enregistraments, es trobava encarat a la mateixa, el que fa plenament creïbles les seves manifestacions conforme veié com l'acusat Palau palpava el pit de Tejera introduint des de el seu darrera el braç per sota la seva axil·la. Igualment, Espada es trobà present al pàrquing quan l'acusat Palau reconegué que "Había sido un calentón" i que li havia fet a dues noies més que no s'havien queixat, tot afegint l'extrem que l'acusat Palau digué que a la seva germana també li hauria fet, ço que el Tribunal fica en relació amb la reacció de la família de l'acusat Palau dient-li que tenia deu dies per marxar de casa.

CONSIDERANT SEGON.- De l'esmentat delicte major n'és responsable en concepte d'autor, per haver realitzat personalment els fets punibles, en mèrits del què disposen els articles 20 i 21 del Codi penal, l'acusat Palau, sense que concursin circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal.

CONSIDERANT TERCER.- Pel que fa la determinació de la pena, el Tribunal, de conformitat amb les disposicions de l'article 56 del Codi Penal, tindrà en compte les previsions de l'article 144.1 del Codi penal, la no concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal i finalment les circumstàncies personals de l'acusat Palau, considerant-se així adequada, proporcionada i ajustada a Dret, a fi de donar satisfacció ensems als principis de prevenció especial i general, la pena de DOTXE (12) MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre (4) anys, sense considerar-se necessària la condicionalitat de la mateixa ensems al compliment d'altres obligacions que la qualifiquin atesa la manca d'incidents anteriors coneguts, de conformitat amb l'establert als articles 61 i 62 del Codi penal; no havent-hi lloc a exigir responsabilitat civil en haver renunciat expressament a res reclamar Tejera.

CONSIDERANT QUART.- Igualment, i de conformitat amb les disposicions dels articles 174, 175.2 i 181.1 c) del Codi de Procediment Penal, l'acusat Palau ha de ser condemnat al pagament de les despeses processals causades.

Decisio

DECIDEIX

Condemnar l'acusat Palau, com autor responsable del delicte major d'agressió sexual, sense que concursin circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, a la pena de DOTXE (12) MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre (4) anys; així com el pagament de les despeses processals causades, no havent-hi lloc a exigir responsabilitat civil.

Contra la present sentència es pot interposar recurs d'apel·lació en el termini de 15 dies a comptar de la seva notificació, d'acord amb el previst als articles 195 i següents del Codi de procediment penal.

Així per aquesta nostra sentència, ho manem i signem.