Pensió compensatòria (5001804/2013)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Vincent Aniére

TSJC.- 0000327/2017 ORIGEN: 5001804/2013 - 00

NIG: 5300542120150000922

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, 12 de gener del 2018

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit presentat en data 28 de novembre de 2014, i prèvia petició de citació a judici, la Sra. Talavera interposava demanda de separació contra el Sr. Ramirez, en la què, després de presentar la relació fàctica i la fonamentació jurídica que entenia d'aplicació al cas, suplicava que es dictés Sentència per la qual es declarés la separació dels referits esposos i es condemnés al Sr. Ramirez a satisfer-li una pensió compensatòria de 1.000EUR mensuals.

II.- El Sr. Ramirez va comparèixer a l'audiència celebrada el 9 d'octubre de 2015 tot manifestant la seva disconformitat en l'atorgament de la pensió sol·licitada.

III.- La Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 13 de gener del 2016 va decidir:

"PRIMER.- Declarar la separació matrimonial dels Srs. Talavera i Ramirez.

SEGON.- Desestimar l'atribució d'una pensió compensatòria a favor de la Sra. Talavera d'acord amb l'establert en el Fonament de Dret Tercer.

TERCER.- No efectuar especial condemna en costes."

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la Sra. Talavera i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, sol·licita la seva revocació parcial, en el sentit de condemnar al defenent a abonar-li la suma de 1.000 euros mensuals, confirmant la resta de pronunciaments de la citada resolució i sense fer especial imposició de costes, atesa la naturalesa del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari

FONAMENTS DE DRET

I.- La Sra. Talavera va formular demanda de separació conjugal unilateral contra el Sr. Ramirez sol·licitant que es dictés resolució disposant la separació dels consorts i l'atorgament d'una pensió a favor seu i a càrrec del defenent de 1.000 euros mensuals. El defenent va comparèixer manifestant que no estava d'acord en atorgar a l'agent la pensió que aquesta reclamava sense fonamentar la seva negativa i la Sentència objecte del present recurs va declarar la separació matrimonial dels litigants i va desestimar la petició de l'agent de que se li concedís una pensió compensatòria, considerant que la Sra. Talavera no havia explicitat mínimament en què es va veure alterada la seva situació a comptar del cessament de la convivència dels esposos.

II.- Contra la citada decisió s'alça la Sra. Talavera argumentant que la part defenent no ha donat raó del motiu pel qual s'oposa a concedir-li una pensió compensatòria, mentre que ella ha provat la difícil situació econòmica en la què es troba mitjançant la presentació de l'Aute de data 10 de setembre del 2013 que va declarar la seva situació de pobresa o insolvència, agregant igualment que en aquesta alçada s'ha aportat documentació que acredita que no sols la seva economia és precària, sinó també que ha patit un menyscabament físic important, prova que sol·licitava que s'admetés per proveir millor, però que l'Aute d'aquesta Sala de data 19 d'octubre del 2017 ha denegat.

III.- Per tal de donar resposta als arguments de la recurrent, cal posar de relleu que qui ha de provar la procedència de que li sigui concedida una pensió compensatòria és aquell consort que la sol·licita, de tal manera que resulta irrellevant que el defenent no argumenti la seva oposició a aquesta petició si la demandant no l'ha justificat. Per aquesta raó, és precís que la demanda en la què es sol·licita aquesta pensió vagi acompanyada de les proves que acreditin no sols que el consort que la demana es troba en una situació difícil econòmicament, com sembla que és el cas, sinó que aquesta és conseqüència de la cessació de la convivència dels esposos.

IV.- En el cas present, l'agent manifesta que el seu espòs guanyava més de 2.000 euros mensuals quan treballava al Principat, però no aporta cap prova d'aquest fet, de tal manera que no es pot saber quina era la situació econòmica dels cònjuges mentre va durar la convivència, raó per la qual difícilment es pot esbrinar si aquesta ha empitjorat com a conseqüència de la seva cessació. La demandant tampoc prova quins són els ingressos del Sr. Ramirez en aquest moment, raó per la qual no és possible saber si aquests li permeten satisfer a la seva esposa la quantitat que aquesta sol·licita, ni en concepte de pensió compensatòria, ni fins i tot en el d'auxilis econòmics, sense veure's ell mateix en situació d'extrema pobresa.

Pel que fa a la situació econòmica de la Sra. Talavera en el moment de presentar la demanda, és cert que de l'Aute dictat el dia 10 de setembre del 2013, que s'aporta amb la mateixa, es dedueix que aquesta era precària en aquell moment, ja que es trobava de baixa laboral i cobrava 595,15 euros mensuals de la Seguretat Social andorrana, suma que no li permetia ni tant sols cobrir les seves despeses, no obstant, el cessament de la convivència es va produir l'any 2012 i no consta en quin moment es va produir la baixa laboral, ni quins ingressos tenia abans de que se li concedís.

És cert també que amb la demanda s'adjunten informes mèdics que proven la raó per la qual se li ha concedit una baixa laboral. No obstant, cap de les dolències que afecten a la recurrent és de caràcter greu, ja que es tracta d'una lumbàlgia i de la intervenció necessària per mitigar el dolor que aquesta li provoca (folis 38 i 39) i, per tant, cal pensar que els seus ingressos podien millorar una vegada hagués superat aquesta baixa, tenint en compte que la Sra. Talavera tenia 36 anys en el moment de presentar la demanda (foli 40) i que, per tant, la seva vida laboral podia ser encara molt llarga i li podia permetre recuperar-se econòmicament del moment difícil pel qual passava.

V.- Per totes aquestes raons, considerem procedent desestimar el present recurs, encara que, malgrat aquesta desestimació, entenem que no procedeix fer especial pronunciament pel que fa a les costes d'aquesta alçada ateses les circumstàncies que es donen en el cas present i tenint en compte la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Talavera contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 13 de gener del 2016, que CONFIRMEM íntegrament, sense fer especial pronunciament pel que fa a les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.