Gestió de l'acompliment, les obligacions de despesa neixen dels actes regulars, irrenunciabilitat de les potestats públiques.TSJA-027/13

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: SS-038-5/2013 Núm. de Rotlle: TSJA-027/13

SENTÈNCIA NÚM. 01-2014

PARTS:

Apel·lant: CASS

Representant: Sra. Castillo

Advocat: Sr. Tur

Apel·lat: Hble. COMÚ D'ANDORRA LA VELLA

Representant: Sra. Mena

Advocat: Sr. Somoza

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova

M. I. Sr. Bernard Plagnet

Andorra la Vella, vint-i-set de gener del dos mil catorze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-038-5/2013.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- L'Hble. COMÚ D'ANDORRA LA VELLA va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de data 26 de novembre del 2012, confirmant les decisions anteriors dels dies 28 de setembre de 2012 i 1 d'octubre de 2012, tot sol·licitant la revocació de l'acte impugnat i la condemna en costes judicials de la part adversa.

2.- Mitjançant sentència del 26 de març de 2013, el Tribunal Unipersonal del Batlle ha estimat substancialment la demanda promoguda per l'Hble. COMÚ D'ANDORRA LA VELLA.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 18 d'octubre de 2012, la CASS manifesta principalment que:

el pagament de les cotitzacions corresponents al període comprès entre desembre de 2005 a desembre de 2008 es va efectuar al mes de setembre de 2012, incomplint el termini estipulat als articles 16 i 17 del Reglament financer;

els recàrrecs establerts a l'article 93 de la llei de la seguretat social no podien ser enervats per un procés judicial;

els conceptes declarats tenien la consideració de salari segons l'article 77 de la llei sobre el contracte de treball;

l'aute 12-2012 de la sala administrativa del Tribunal Superior de Justícia declarava el dret de la Sra. Luís a cobrar els salaris no percebuts, sense fer referència a cap indemnització.

4.- En la seva contesta al recurs de data 5 de juliol de 2013, l'Hble. COMÚ D'ANDORRA LA VELLA manifesta principalment que:

havia abonat a la Sra. Luís l'import de 49.477,03 EUR el dia 11 de setembre de 2012, el qual va ser cotitzat el dia 24;

l'aute de la sala administrativa del Tribunal Superior de Justícia no imposava interessos per manca de liquidesa de la reclamació formulada per la Sra. ENTITY_8;

l'import de 49.477,03 EUR constituïa una indemnització de caràcter laboral i no provenia de cap prestació de treball efectiva;

la resolució judicial va anul·lar el comiat sense efectes retroactius;

els drets de la Sra. Luís quedaven constituïts per la declaració judicial de la improcedència de l'acomiadament;

fins l'emissió del repetit aute, la Corporació local no tenia cap obligació de cotitzar, doncs la Sra. Luís no va treballar.

5.- Per providència del 29 d'octubre de 2013, la Sala va fer ús de la tesi, de conformitat amb els articles 29 i 73 de la llei de la jurisdicció administrativa.

6.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La CASS s'alça contra la sentència d'instància, tota vegada que ha deixat sense efecte la resolució de la CASS del dia 26 de novembre de 2013 que imposava un recàrrec de mora per import de 13.436,95 EUR al COMÚ D'ANDORRA LA VELLA.

La sentència apel·lada entén que la cotització realitzada pel COMÚ era funció d'una indemnització que va esdevenir líquida a resultes d'un pronunciament judicial. Per tant, la instància ha estimat que el COMÚ no havia actuat amb retard.

No es discuteix que aquesta Sala va reconèixer la il·legalitat del comiat disciplinari de la Sra. Toll, com també el seu dret a obtenir la corresponent regularització salarial a comptar de la seva separació de plaça (7 de desembre de 2005) i fins el moment en què el COMÚ va disposar la seva reincorporació (1 de desembre de 2008). Tampoc és objecte de controvèrsia que, en compliment de l'Aute d'aquesta Sala del 25 d'abril de 2012, el COMÚ va abonar a la Sra. Luís l'import de 49.477,03 EUR el dia 11 de setembre de 2012 i que, pocs dies després, concretament el 24 d'aquell mateix mes, va cotitzar a la CASS la suma de 7.483,64 EUR.

El litigi sorgeix a resultes de la reclamació, per part de la parapública, de l'import de 13.628,08 EUR a títol de recàrrecs, tota vegada que l'avui recurrent considera que el COMÚ no havia efectuat les liquidacions mensuals del període comprès entre desembre de 2005 i desembre de 2008 dins els terminis marcats per la normativa de la seguretat social (deu o quinze dies, segons la norma aplicable, després del venciment del període mensual de liquidació).

La CASS defensa, en definitiva, que la reconstrucció de la carrera de l'assegurada portava aparellada l'obligació de cotitzar els salaris en el seu moment.

Tercer.- Cal però distingir les conseqüències jurídiques de l'anul·lació de l'acomiadament disciplinari, que té un règim específic, de la dinàmica de la cotització que estableix la normativa sectorial en matèria de seguretat social.

El COMÚ al·lega, encertadament, que no tenia l'obligació de cotitzar durant la tramitació del procés perquè la Sra. Luís no havia prestat cap servei efectiu. L'article 95 de la llei de la seguretat social esdevé clau per resoldre aquest litigi. El precepte mencionat vincula l'obligació de cotitzar a la realització d'un treball efectiu (§1. "L'obligació de cotitzar neix amb el començament del treball assalariat", §2. "L'obligació de cotitzar es manté per tot el període que les persones assalariades presten serveis a una empresa" i §3. "L'obligació de cotitzar s'extingeix amb el cessament a la feina"), excepció feta si no es comunica la baixa administrativa (§5. "L'obligació de cotitzar s'extingeix amb el cessament a la feina, en l'activitat o en la situació determinant del naixement i subsistència de l'obligació de cotitzar, sempre que es comuniqui la baixa en el temps i forma establerts. En els casos que no se sol·liciti la baixa o es formuli fora del termini i en un model o mitjà diferent dels establerts, no s'extingeix l'obligació de cotitzar fins al dia que la Caixa Andorrana de Seguretat Social conegui la situació que determina la finalització de l'obligació de cotitzar").

La Corporació apel·lant va actuar correctament, doncs una volta adoptada la decisió executòria d'acomiadament el dia 7 de desembre de 2005 (mai suspesa durant la tramitació del litigi), va procedir a comunicar la baixa a la parapública (12 de desembre de 2005) segons figura al foli 31 d'aquest rotlle. Un cop efectuada aquesta notificació i sense haver-hi treball efectiu, l'obligació de cotitzar quedava extingida. I una vegada resolt l'incident sobre la quantitat a percebre per part de la Sra. Luís, la CASS va cotitzar promptament "les retribucions que li haurien correspost durant el període de separació de la plaça" de l'article 47 de l'Ordinació de la funció pública del Comú d'Andorra la Vella, de conformitat amb l'article 98 de la llei de la seguretat social.

Per tant, escau desestimar el recurs d'apel·lació.

Quart.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials de cap instància per raó de manca de temeritat.

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, ha decidit desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la CASS dirigit contra la sentència 2013-030, de 26 de març de 2013, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials de primera i segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el què disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal, es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.