Sentència per contravenç penal de furt per Absoldre Peña

Sentència

Magistrats

Alfons C Alberca Sanvicens

S E N T È N C I A

Magistrat,

Alfons C. ALBERCA SANVICENS.

Andorra la Vella, 05 de març de 2023.

VIST en judici oral i públic, la causa núm. 6000117/2024, seguida per una presumpta contravenció penal de furt per valor no superior a sis-cents euros prevista i penada a l'article 481.1 del Codi penal.

És acusat Peña, nascut el XXXX, de nacionalitat andorrana, titular del passaport número XXXX, amb domicili a XXXX, el qual ha comparegut degudament a la data del judici oral i és defensat per la lletrada Sra. Barba.

És part acusadora el Ministeri Fiscal, representat per la Sra. Durán.

És ponent, el magistrat Sr. Alfons C. ALBERCA SANVICENS.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER.- Són fets provats i així es declara, que en data 29/10/2023, vers les 21H58, una persona quina identitat resulta desconeguda accedí a ORG_0 radicat a XXXX, propietat de Morales, que es trobava tancat al públic, introduint el braç pel forat existent entre la persiana i la porta del taulell de la recepció obrint aquesta sense cap efracció.

Una volta va accedir a la recepció, la persona quina identitat es desconeix, obrí la caixa registradora sostraient quaranta euros en monedes de dos euros, abandonant seguidament els llocs.

Morales ha renunciat a res reclamar.

RESULTANT SEGON.- El Ministeri Fiscal qualifica els fets com essent constitutius d'una contravenció penal de furt per valor no superior a sis-cents euros prevista i penada a l'article 481.1 del Codi penal, de la que Peña és responsable en concepte d'autor, considerant que no concorren circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, demanant que se li imposi una pena de DOS MESOS (2) D'ARREST NOCTURN CONDICIONAL amb un termini de suspensió de dos mesos, així com el pagament de les costes processals causades, no havent-hi lloc a responsabilitat civil en haver renunciat el perjudicat Morales.

Considera el Ministeri Fiscal que la persona del vídeo mostrat presenta la fisonomia de Peña, tant per la barba com per quant no es veu cap pírcing i que el tatuatge del braç no resta acreditat quan se'l va fer, havent transcorregut un mes entre els fets i la declaració, essent tal la coincidència física que un agent de policia el va identificar.

RESULTANT TERCER.- La lletrada de l'acusat Peña demana la seva lliure absolució tot manifestant que no existeixen elements que permetin determinar que sigui la persona dels enregistraments; és més, considera que el vídeo demostra la seva innocència sigui pel "destello" del nas portant un pírcing l'autor dels fets, sigui perquè no porta cap tatuatge com el que ell presenta al braç i que fa anys que té.

Destaca que fa anys que no ha tornat a tenir problemes i que com ha reconegut l'agent compareixent, aquests no tenien relació amb delictes contra el patrimoni, mantenint una feina de forma regular des de fa anys i no tenint necessitats econòmiques.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER.- Si bé coincideix el Tribunal amb el Ministeri Fiscal conforme els fets declarats provats són constitutius d'una contravenció penal de furt per valor no superior a sis-cents euros prevista i penada a l'article 481.1 del Codi penal, la prova practicada a la data del judici oral no resulta suficient per desvirtuar la presumpció d'innocència que empara a l'acusat Peña, i atribuir-li l'autoria de l'acció típica de conformitat amb els articles 20 i 21 del Codi penal.

CONSIDERANT SEGON.- Certament, malgrat no correspon a l'acusat Peña demostrar la seva innocència, sinó a l'acusació desvirtuar amb prova suficientment eficaç i vàlidament obtinguda la presumpció d'innocència que l'empara, el cert és que la prova practicada a la data del judici oral permet arribar al Tribunal a la conclusió que la persona que apareix gravada per les càmeres de seguretat sostraient la xavalla de la caixa registradora no portava el braç esquerre tatuat (vegi's el vídeo reproduït durant la vista oral i l'àlbum fotogràfic confeccionat per l'agent del Servei de Policia 342 -foli 25-), i que l'acusat Peña presenta un gran tatuatge des dels artells fins l'avant braç esquerre (vegi's gravació de la seva declaració a la data del judici oral).

Igualment, l'acusat Peña manté des de l'inici del procediment que ell no és la persona enregistrada, que a la data dels fets es trobava a casa seva amb el seus pares o passejant els gossos i que s'havia discutit per whatssap amb la seva ex-parella, sense que cap d'aquestes asseveracions hagin estat contradites, ni tan sols consta que hagin estat objecte de la més mínima verificació per part de l'agent PO342 encarregat de l'enquesta, el qual a la data del judici i a preguntes del Tribunal ha manifestat creure que l'acusat Peña sí tenia el tatuatge a la data de la declaració.

En aquest sentit, cal recordar la doctrina jurisprudencial establerta, entre d'altres, per la recent Sentència del Tribunal Constitucional de data 17/02/2025, dictada en el marc de la causa 2024-86-RE, quan en el seu fonament jurídic 3.11 manifesta que "La funció de l'òrgan judicial que coneix d'una causa és arribar a la convicció de la comissió, o no, d'un determinat delicte, més enllà de tot dubte raonable -beyond a reasonable doubt (b.a.r.d.) en la ja estesa terminologia anglosaxona. Així ho va declarar ja aquest Tribunal en la seva sentència del 17 d'abril del 2023 (causa 2022-69-RE). En el nostre tradicional ordenament jurídic aquest principi es recolza en la presumpció d'innocència i s'encarna en l'expressió in dubio pro reo."; així, no correspon a l'acusat Peña demostrar des de quan té el tatuatge, ell manifesta i sosté lícitament que des de fa anys i molt abans de la data dels fets pels que ve acusat, sinó a l'acusació demostrar sense possibilismes o almenys més enllà de tot dubte raonable que no el tenia a la data dels fets.

Tanmateix, abunda en l'anterior que l'acusat no reconeix com a seves ni la dessuadora ni les bambes que vesteix la persona que accedeix a ORG_0, sense que consti que s'hagin verificat en l'enquesta policial tampoc aitals extrems, els quals, únicament poden beneficiar a l'acusat Peña en la valoració de la prova per part del Tribunal.

Finalment, la visualització del vídeo o els fotogrames de la persona que porta a terme la infracció no permeten determinar amb certesa la identitat de l'acusat Peña, malgrat puguin existir semblances en la seva fisonomia, doncs ni tan sols l'agent 342 comparegut a la data del judici oral ho ha pogut afirmar amb rotunditat i sense marge d'error o dubtes per raó de la nitidesa i qualitat de les gravacions.

CONSIDERANT TERCER.- En aquest ordre d'idees escau declarar l'absolució Peña de la contravenció penal de furt per valor no superior a sis-cents euros prevista i penada a l'article 481.1 del Codi penal per la que venia acusat pel Ministeri Fiscal, declarant-se d'ofici les despeses judicials causades.

VIST.- Les disposicions legals aplicables al present cas, en nom del poble andorrà,

Decisio

D E C I D E I X O :

Absoldre Peña de la contravenció penal de furt per valor no superior a sis-cents euros per la que venia acusat pel Ministeri Fiscal, declarant-se d'ofici les despeses judicials causades.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs d'apel·lació en el termini de quinze dies següents a la notificació de conformitat amb el què disposa l'article 195, 199 i concordants del Codi de Procediment Penal.

Així per aquesta sentència, definitivament jutjant, ho mano i signo.

Acte seguit i mitjançant diligència de compareixença, es notifica la precedent sentència al Ministeri Fiscal i a les demés parts compareixents.