LESIONS DOLOSES

Sentència

Magistrats

Enric Anglada Fors Josep Maria Pijuan Canadell Anna Estragués Armengol

Delictes Majors 6000084/2018 ORÍGEN: 4000038/2015 - 00 NIG: 5300543220150000203

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Josep Maria Pijuan Canadell

Enric Anglada Fors (Ponent)

Anna Estragués Armengol

Andorra la Vella, catorze de juny del dos mil dinou.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. 6000084/2018 seguida per un presumpte delicte major de lesions doloses que requereixen assistència mèdica per la seva curació.

Acusat:

Pla, nascut el XXXX, fill de Miguel i Maria, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, i defensat pel Lletrat Sr. Somoza.

Part acusadora:

El Ministeri Fiscal, representat pel Sr. Pérez.

Actor civil:

Nuñez, representat pel lletrat designat, Sr. Seco.

Magistrat ponent: Sr. Enric Anglada Fors.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER. SÓN FETS PROVATS I AIXÍ ES DECLARA: El dia 28 de desembre de 2014, vers les 14 hores 50, el processat Pla, nascut el XXXX, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, estacionà el vehicle que estava conduint, marca Citröen, model Xsara, matrícula espanyola, en un espai lliure entre dos vehicles que va trobar a l'XXXX, sense percebre, a causa de la neu que cobria la calçada, que aquell lloc era de fet un pas de vianants.

En aquell moment, el vianant Nuñez, condemnat pels mateixos fets per Ordenança Penal dictada el dia 13 de novembre de 2017, que passava per allà, s'adreçà al processat Pla fent-li remarcar l'indret on s'havia estacionat, iniciant-se llavors una discussió verbal entre ambdós que derivà ràpidament en baralla, en el decurs de la qual Nuñez, que anava sota l'efecte de l'alcohol, segons resulta de la prova practicada al plenari i singularment de les declaracions dels agents del Servei de Policia núms. 327 i 389 que es personaren al lloc dels fets, propinà al conductor del vehicle, quan va baixar del mateix, varis cops de puny. Aquesta versió quan a la forma d'actuar de Nuñez és la que es recull també en l'Ordenança Penal de data 13 de novembre del 2017, que fou acceptada per ell.

Així les coses, essent Nuñez el que va escometre de forma il·legítima a l'aquí acusat, és evident que es dona la causa de justificació pròpia de la legítima defensa, la qual, en el cas examinat, ha d'operar com a completa, ja que es donen tots els requisits previstos en l'article 27,1. del Codi Penal. El fet de que Pla agafés pels canells a Nuñez per repel·lir l'agressió i evitar així que el seguís pegant, cap incidència pot tenir als efectes pretesos, doncs sí Nuñez no presentava cap marca als canells, podia ser perfectament, atesa l'època de l'any en que es produïren els fets, per haver-lo agafat per damunt de la roba d'abric. Tampoc pot tenir cap virtualitat jurídica el fet que Nuñez tingués una erosió a la cella esquerra i una erosió fronto-temporal, doncs aquestes petites ferides podia haver-se-les ocasionat en el moment en que ambdós van caure al terra, on hi havia neu i gel, no havent quedat acreditat que Pla donés aleshores cap cop de puny a Nuñez, si bé és cert que hi hagué un forceig quan es trobaven al terra fins al moment de ser separats, aquest s'ha d'emmarcar dins del primer acte agressiu per part de Nuñez i, per tant, dins de l'excloent de legítima defensa, atès que, abans dels cops de puny que rebé Pla no hi va haver per part d'aquest una provocació suficient que podés emparar el comportament violent d'aquell.

Per tot l'exposat, apreciant la concurrència de la circumstància excloent de la legítima defensa pròpia, procedeix dictar l'absolució de Pla del delicte menor de lesions doloses del que venia acusat pel Ministeri Públic, no havent-hi lloc, consegüentment, a exigir la responsabilitat civil sol·licitada tant pel Ministeri Fiscal, com per la representació lletrada de l'actor civil, Nuñez.

RESULTANT SEGON. El Ministeri Fiscal en el seu escrit de qualificació provisional, considera els fets constitutius d'un delicte major de lesions doloses que requereixen tractament mèdic per la seva curació, tipificat i penat a l'article 113.2 del Codi Penal, del que n'estima responsable en concepte d'autor el processat Pla, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal. Demana que s'imposi al processat la pena de quinze mesos de presó condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, així com el pagament de les despeses processals causades. En concepte de responsabilitat civil, de conformitat amb el què disposa l'article 18 del Codi de Procediment Penal, Pla haurà d'indemnitzar a la CASS en la suma provisional de 63,31 EUR, més els interessos legals, i al perjudicat Nuñez en les sumes que corresponguin, havent formulat aquest darrer reserva d'accions civils.

En l'acte de la vista oral, modifica parcialment les seves conclusions provisionals, tenint en compte les declaracions de la pròpia víctima. Avui ha dit que les lesions no van determinar tractament mèdic, doncs anteriorment ja feia fisioteràpia. Consta en autes que el mateix perjudicat va tenir que anar un primer moment a urgències per la cara, després per les costelles i es va haver de fer una radiografia per determinar l'abast de les lesions. Per tant, els fets són constitutius del delicte menor de lesions que requereixen assistència mèdica per la seva curació de l'article 113.1 del Codi Penal. En conseqüència interessa una pena inferior i demana que s'imposi a Pla la pena de 3 mesos d'arrest domiciliari condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de 2 anys i multa de 2.000 euros, més el pagament de les despeses processals, ratificant la seva petició pel concepte de responsabilitat civil.

RESULTANT TERCER. El lletrat Sr. Seco, actuant en qualitat d'actor civil i com advocat designat en representació d'Nuñez, sol·licita que, en concepte de responsabilitat civil, el processat Pla indemnitzi al seu representat en la quantitat de 3.000 EUR pel concepte de pretium doloris de 2/7, segons l'informe realitzat pel metge forense Dr. Bonet. Endemés Pla ha de ser condemnat al pagament dels honoraris de la representació lletrada de Nuñez, en la quantitat que es fixi en execució de sentència..

En l'acte de la vista oral, eleva a definitives les seves conclusions provisionals, mostrant-se totalment d'acord amb les peticions efectuades pel Ministeri Públic.

RESULTANT QUART. El lletrat Sr. Somoza designat per la defensa del processat Pla, manifesta que no comparteix la relació de fets del Ministeri Fiscal, ja que el seu defensat, com sempre ha mantingut, es va limitar a repel·lir una agressió, i, per tant, va actuar en legítima defensa. Concorre en l'acusat Pla la circumstància excloent de responsabilitat de l'article 27.1 del Codi penal, pel que no se'l pot considerar responsable de cap infracció penal. Demana la lliure absolució del reu representat. I no hi ha lloc a responsabilitat civil, en no haver-hi responsabilitat penal.

En l'acte de la vista oral, ratifica el seu escrit de qualificació provisional.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER. Els fets declarats provats són legalment constitutius d'un delicte menor de lesions que requereixen assistència mèdica per la seva curació de l'article 113.1 del Codi Penal, puix que del relat fàctic resulta l'existència de tots els elements configuradors del referit tipus penal.

CONSIDERANT SEGON. El processat Pla és penalment responsable, en concepte d'autor, de l'il·lícit penal ans esmentat, per haver realitzat personalment els fets que l'integren, de conformitat amb el que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal.

CONSIDERANT TERCER. Pel que fa a les circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, el Tribunal aprecia en la conducta de l'acusat Pla la concurrència de l'excloent de legítima defensa prevista a l'article 27.1 del Codi Penal, doncs concorren en el supòsit d'autes tots els requisits exigits per a la seva aplicació, d'acord amb la jurisprudència d'aquest Tribunal que, per apreciar la circumstància excloent de la responsabilitat penal esmentada, exigeix que l'agent actuï en defensa de la persona o drets propis o d'altra persona, que concorri en primer lloc una agressió il·legítima, que hi hagi necessitat racional del mitjà emprat per impedir o repel·lir l'agressió, que l'acte defensiu no sigui desproporcionat, que el mal causat per l'acció defensiva no sigui desproporcionat amb la gravetat del mal que s'intenta impedir o les circumstàncies de l'agressor, i que no hi hagi hagut provocació suficient per part del defensor (Tribunal de Corts sentència de 20/5/2009, causa núm. TC-127-2/07; sentència de 30 de setembre del 2014, causa núm. TC-031-3/13; sentència de 26 d'abril del 2017, causa núm. 6000094/2016; i sentència de 31 de juliol del 2018, causa núm. 6000043/2017), requisits tots ells que són d'apreciar en la conducta de l'acusat Pla.

Efectivament, el Tribunal entén plenament acreditat que, després de la discussió verbal haguda entre Pla i Nuñez, fruit del lloc on estacionà el primer el seu turisme, aquest últim, que anava sota l'efecte de l'alcohol, segons resulta de la prova practicada al plenari i singularment de les declaracions dels agents del Servei de Policia núms. 327 i 389 que es personaren al lloc dels fets, propinà al conductor del vehicle, quan va baixar del mateix, varis cops de puny. Aquesta versió quan a la forma d'actuar de Nuñez és la que es recull també en l'Ordenança Penal de data 13 de novembre del 2017, que fou acceptada per ell.

Així les coses, essent Nuñez el que va escometre de forma il·legítima a l'aquí acusat, és evident que es dona la causa de justificació pròpia de la legítima defensa, la qual, en el cas examinat, ha d'operar com a completa, ja que es donen tots els requisits previstos en l'article 27,1. del Codi Penal. El fet de que Pla agafés pels canells a Nuñez per repel·lir l'agressió i evitar així que el seguís pegant, cap incidència pot tenir als efectes pretesos, doncs sí Nuñez no presentava cap marca als canells, podia ser perfectament, atesa l'època de l'any en que es produïren els fets, per haver-lo agafat per damunt de la roba d'abric. Tampoc pot tenir cap virtualitat jurídica el fet que Nuñez tingués una erosió a la cella esquerra i una erosió fronto-temporal, doncs aquestes petites ferides podia haver-se-les ocasionat en el moment en que ambdós van caure al terra, on hi havia neu i gel, no havent quedat acreditat que Pla donés aleshores cap cop de puny a Nuñez, si bé és cert que hi hagué un forceig quan es trobaven al terra fins al moment de ser separats, aquest s'ha d'emmarcar dins del primer acte agressiu per part de Nuñez i, per tant, dins de l'excloent de legítima defensa, atès que, abans dels cops de puny que rebé Pla no hi va haver per part d'aquest una provocació suficient que podés emparar el comportament violent d'aquell.

Per tot l'exposat, apreciant la concurrència de la circumstància excloent de la legítima defensa pròpia, procedeix dictar l'absolució de Pla del delicte menor de lesions doloses del que venia acusat pel Ministeri Públic, no havent-hi lloc, consegüentment, a exigir la responsabilitat civil sol·licitada tant pel Ministeri Fiscal, com per la representació lletrada de l'actor civil, Nuñez.

CONSIDERANT QUART. D'acord amb el que disposen els articles 100.2 del Codi Penal i 174, 175.1 i 181.1 del Codi de Procediment Penal, es declaren d'ofici les despeses processals causades.

Decisio

V I S T les disposicions legals aplicables al present cas, en nom del poble andorrà,

D E C I D I M :

ABSOLDRE Pla del delicte menor de lesions doloses del que venia acusat pel Ministeri Fiscal, sense que hi hagi lloc, en conseqüència, a la responsabilitat civil ex delicto reclamada, declarant d'ofici les despeses processals causades.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs d'apel·lació davant d'aquest Tribunal, en un termini de quinze dies següents a la notificació, de conformitat amb el què disposa l'article 195, 199 i concordants del Codi de Procediment Penal.

Així per aquesta nostra sentència, ho manem i signem.