CALÚMNIA

Sentència

Magistrats

Enric Anglada Fors Concepció Baron Mora Anna Estragués Armengol

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Enric Anglada Fors

Concepció Baron Mora

Anna Estragués Armengol

Andorra la Vella, vint-i-sis de juny del dos mil tretze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, el recurs d'apel·lació formulat contra la sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en la causa núm. DM-262-6/10 seguida pel delicte menor de calúmnies, sent part apel·lant Ferreras, representat per la Lletrada Sra. Ramirez i sent parts apel·lades Carranza, Esparza, representats, ambdós, per la Lletrada Sra. Sanç, i el Ministeri Fiscal, representat per la Sra. Vilar i actuant de ponent el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora.

RESULTANT:

que la sentència apel·lada conté el següent pronunciament:

"DECIDIM:

Que hem de condemnar i condemnem Ferreras, com autor de dos delictes menors de calúmnies a la pena de DOS MESOS D'ARREST NOCTURN CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la condemna per un període de dos (2) anys i al pagament de les despeses processals causades, incloent dins d'elles els honoraris d'advocat als que hauran de fer front els perjudicats i que seran degudament acreditats en període d'execució de la present resolució."

RESULTANT: que el resultant fàctic de la sentència apel·lada estableix:

"Que són fets provats i així es declara que durant el mes d'abril del 2010, el processat Ferreras, actuant com director comercial de la Companyia d'assegurances "ASSEGURANCES GENERALS S.A." es posà en contacte telefònic amb Amador, antic client que havia subscrit unes pòlisses d'assegurança mitjançant Carranza, treballador de la corredoria d'assegurances "ASSEGA", desprès que Amador hagués cancel·lat per fax dites pòlisses, havent-li preguntat si realment volia cancel·lar-les doncs, darrerament, havien rebut d'altres peticions de no renovacions de pòlisses per fax en les que presumptament s'havia falsificat les signatures dels clients, afegint que Carranza "era un delinqüent, que havia falsificat la signatura d'en C. que aniria a la presó d'aquí poc".

Que, igualment, en data no determinada, però durant el mes d'abril del 2010, el processat Ferreras va telefonar a Vaquero, també antic client de la referida companyia, dient-li que en Esparza "era un mentider, que estava procedint a realitzar anul·lacions de pòlisses sense consentiment dels clients i sense la seva signatura, que falsificava la signatura dels clients i que aniria a la presó d'aquí poc".

Que així mateix, el processat Ferreras va posar-se en contacte també telefònic amb un altre client, Mercader, al qual li digué durant la conversa telefònica que mantingueren, que Esparza "era un pirata i que feia ho estava fent de manera il·legal"."

RESULTANT: que la lletrada Sra. Ramirez, en nom i representació del condemnat Ferreras formulà recurs d'apel·lació.

El recorrent al·lega que les querelles presentades en son dia per Esparza i el Sr. Carranza, no assoleixen els requisits de procedibilitat establerts per la normativa processal, no havent realitzat cap acte de conciliació previ a la interposició de les respectives querelles, tal i com preceptivament estableix l'article 39, apartat 2, del Codi de Procediment Penal, sol·licitant la nul·litat de totes les actuacions practicades, afegint, tot seguit, atés els arguments continguts al primer considerant de la sentència apel·lada, que l'aute de data 16 de març del 2012, mitjançant el qual es denega la nul·litat sol·licitada pel seu escrit de data 13 de febrer del 2012 no podia ser objecte de recurs, no podent ser-li reprotxat no haver efectuat recurs quan les normes processals no ho permeten.

Subsidiàriament, impugna el decideix condemnatori, tot al·legant que no ha quedat provat que el seu defensat hagi comés cap il·lícit penal, rellevant que entre els testimonis i els querellants existeix quelcom més que una simple relació comercial, tal i com apareix de les diverses comunicacions entre ells via Facebook i e-mails.

Considera que essent les versions contradictòries no hi ha prova de càrrec suficient, havent de decretar la lliure absolució del condemnat Ferreras.

Més subsidiàriament encara, sol·licita, pel cas de condemna que la pena a imposar sigui màxim d'un mes d'arrest condicional.

A l'acte de la vista oral, confirma i eleva a definitiu el seu escrit de recurs.

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal manifesta la seva oposició al recurs formulat, tot exposant, respecte al primer dels greuges al·legats per la part recorrent, que sobre aquest extrem el Tribunal de Batlles ja es pronuncià en data 16 de març del 2012, no donant lloc al mateix.

Respecte a l'al·legació d'absència de prova de càrrec suficient, el Tribunal d'Instància, de conformitat amb els principis del dret penal, immediació, contradicció i oralitat, va poder apreciar i valorar les testificals prestades a l'acte del judici oral, sent dita prova suficient per a desvirturar el principi de presumpció d'innocència i per conseqüent demana la confirmació íntegra de la sentència apel·lada.

RESULTANT: que la representació lletrada dels querellants Carranza i Esparza, l'advocada Sra. Sanç, manifesta igualment la seva oposició al recurs formulat, demanant la seva íntegra desestimació, afegint que, pel que fa a la nul·litat d'actuacions, és un tema resolt per aute de la Batllia de data 16 de març del 2012, en què la va denegar i, respecte als fets, la valoració de la prova practicada és degudament fonamentada, sent, si més no, agosarada la negació de la part recorrent respecte a la conversa telefònica amb el Sr. C.

CONSIDERANT:

que el recorrent protesta respecte al fet d'haver donat curs a les querelles presentades per un fets presumptament constitutius del delicte de calúmnies sense que s'hagin respectat els requisits de procedibilitat establerts a l'article 39, apartat 2, del Codi de Procediment Penal.

Val a dir que aquesta qüestió va ser resolta pel mateix Tribunal d'instància, mitjançant resolució dictada en data 16 de març del 2012, (obrant en autes al foli 205).

L'article 39 del Codi de Procediment Penal estableix:

""L'acció penal únicament pot exercir-se mitjançant querella, de conformitat amb les normes següents:

../..

En el supòsit d'infraccions de calúmnia, injúria i difamació s'ha d'intentar prèviament la conciliació judicial,.. ""

Val a dir, també, que per a poder celebrar l'acte de conciliació s'ha de tenir coneixement dels fets sobre els quals ha de versar la dita conciliació, ço que suposa la presentació de l'escrit de querella amb les mencions d'identitat del querellant i les del querellat de les quals es tingui coneixement, i sobre tot, l'exposició detallada dels fets ( que recordem-ho han de servir per que la part querellada pugui mostrar o no la seva aquiescència), la seva qualificació jurídica així com de les diligències que es sol·liciten i les pretensions sobre la situació processal i els bens del querellat.

Requisits tots que es troben reunits en el present cas, doncs, presentats que foren els escrits de querella amb expressa relació de fets, no es practicà cap acte d'instrucció fins que no fou realitzat (sense avinença) el preceptiu acte de conciliació.

És cert que l'instrucció de la present causa ha estat si més no feixuga, (amb denúncies, querelles, arxius provisionals, recursos d'apel.lació, incidents de nul·litat, acumulació d'actuacions, inhibició del batlle Instructor, aplaçaments varis del judici oral....), podent causar en origen una certa confusió.

Així de l'examen de l'actuat, apareix primer, la denúncia formulada per Esparza en data 24 de març del 2012 seguida del corresponent escrit de querella en data 6 d'abril del mateix 2012, que motivà la incoació de les diligències prèvies núm. 1204-6/10, en el marc de les quals el querellat Sr. Ferreras fou convocat a efectes de designar advocat i celebrar l'acte de conciliació el dia 26 d'abril del 2010, a les 12 hores (foli 26).

Practicat que fou sense avinença s'incoa el present sumari núm. 262-6/10.

Que en la mateixa data 26 d'abril del 2010, Carranza, presentà querella criminal contra Ferreras el quin fou degudament convocat per tal de designar advocat i celebrar acte de conciliació en data 30 de juny del 2010 (foli 125), incoant-se aleshores procediment de diligencies prèvies num 1202-2/10 que s'acumularen al sumari DM 262-6/10.

Que havent-se respectat les formalitats previstes procedeix desestimar en aquest punt el recurs formulat.

CONSIDERANT: que a més, la lletrada recorrent impugna la sentencia per errònia valoració de la prova , entenent que sent les versions de les parts implicades contradictòries, i havent-hi una relació d'amistat entre els testimonis i els querellants, no hi ha prova de càrrec suficient per establir la condemna del seu representat pel delicte de calúnies.

Que si bé el Tribunal "ad quem" pot en qualsevol recurs d'apel·lació, revisar la prova de càrrec i la valoració conjunta de tot el material probatori feta pel jutjador, "a quo", no és menys cert que, atesos els principis d'immediació, publicitat i contradicció, rectors del judici oral, aquesta facultat de l'òrgan d'apel·lació haurà d'exercir-se sempre amb mesura i tan sols en aquells supòsits en que l'error en l'apreciació de la prova resulti del tot evident, situació que és perfectament valorable pel Tribunal quan es tracta de proves documentals o pericials, degut a que pot apreciar-les per si mateix, però en canvi no ho és tant, en aquells altres supòsits en que la prova practicada es limita a les declaracions dels implicats i dels testimonis, en el seu cas, en que la seva valoració té una absoluta i decisiva importància el principi d'immediació.

Doncs bé avaluant aquest tribunal la prova practicada, la quina es limita a les declaracions dels testimonis i de les parts enfrontades, no hi ha cap raó que aboni la tesis defensada per la recorrent, doncs malgrat pugui estar la relació existent entre ells en un esgraó superior a la merament comercial, això no qüestiona la seva credibilitat màxim si es té en compte que no existeix de la seva part cap mena d'enemistat, rancúnia u odi, vers l'acusat qui edemes va reconèixer haver efectuat les trucades, sent així degudament fonamentada la resolució recorreguda que ha de ser plenament confirmada

CONSIDERANT: que atès el disposat als articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal i en aplicació del principi de venciment objectiu, procedeix condemnar al recorrent al pagament de les despeses processals causades, inclosos els honoraris d'advocat del querellants devengats en aquesta segona instància.

VIST

les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que, desestimant el recurs d'apel·lació formulat per la representació lletrada de Ferreras contra la sentència de data de 27 de novembre de 2012 del Tribunal de Batlles dictada en la causa DM-262-6/10, CONFIRMEM ÍNTEGRAMENT dita sentència, declarant-se d'ofici el pagament de les despeses processals causades en aquesta segona instància.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.