COACCIONS

Sentència

Magistrats

Canòlic Mingorance Cairat Concepció Baron Mora Jacques Richiardi Martel

SENTÈNCIA

Magistrats:

Concepció Baron Mora

Jacques Richiardi

Canòlic Mingorance Cairat (Ponent)

Andorra la Vella, 22 de desembre del 2020.

VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts, la causa núm. 6000210/2017, seguida pel presumpte delicte menor d'assetjament, contra:

Salcedo, nascuda el XXXX, fill d'Alfred Julien i Henriette, de nacionalitat francesa, rendista, amb domicili a Encamp; qui no compareix malgrat ser degudament citada; defensada pel lletrat Sr. Badía.

És part acusadora, el querellant, Canales, representat per la lletrada Sra. ENTITY_7; i el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Coll. És ponent i redactora de la sentència la Magistrada Sra. Canòlic Mingorance Cairat.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER.- Són fets provats i així es declara:

Primer.- Salcedo, conegué a Canales, l'any 2010, doncs volia adquirir un pis al Principat i CA. treballava com a immobiliari. Aproximadament un any després, C. contactà amb CA. dient-li que volia llogar el seu pis a l'hivern a través de la immobiliària on treballava, pel que C. es desplaçà al domicili d'aquesta a fi de visitar la vivenda i establir el preu de mercat pel lloguer. En trobar-se sols al domicili C. abraça a CA. i li demanà que li fes un petó. CA. s?hi negà i marxa dels llocs.

Davant aquesta negativa C. truca insistentment a CA. demanant-li de trobar-se al que aquest es nega i deixa de contestar les trucades de C.. A partir d'aquest moment C. l'esperà en diverses ocasions a la porta de la immobiliària i el seguí amb el seu vehicle. C. li envià nombrosos SMS, més de 40, fent referència a la relació que presumptament haurien mantingut i el mal comportament envers ella, demanant-li de quedar novament. També tramet diverses cartes, inicialment només a ell, però després també al seu lloc de treball i a altres persones del seu entorn, en concret als seus pare, als veïns de l'edifici on resideixen els seus pares, i als comerços dels voltants. En les cartes i els darrers SMS l'amenaça de denunciar una agressió sexual, doncs considera que l'ha tractat com una puta, però compel·lint-lo a quedar novament, a fer un cafè o trobar-se dins el vehicle en un aparcament. Aquesta situació s'allarga en una primera etapa fins a finals de l'any 2012, que CA. denuncia sistemàticament la pressió a la que el sotmet C..

Segon.- L'estiu del 2014, C. tornà a seguir a CA. amb el seu vehicle, i quan aquest s'aturava, estacionava als voltants i es quedava vigilant des de el seu vehicle fins que CA. tornava a iniciar la marxa. C. donava tombs innecessàriament per zones transitades fins que hi hagués prou cotxes entre ambdós per pensar que ella ja no podia seguir-lo.

Al juliol i al setembre del 2014 C. tornà novament a enviar sengles cartes al lloc de treball de CA., recriminant-li el seu comportament envers ella i el fet que s'havia sentit cosificada.

Durant l'hivern C. no es desplaçava al Principat, però a partir del mes de juny del 2015, deixà novament una carta al parabrisa del vehicle de C., oferint-li l'ús d'una plaça d'aparcament de manera gratuïta, i demanant-li d'oblidar els mals records. De maig a setembre, C. reprèn els seguiments amb el vehicle als voltants de la immobiliària on treballa CA., esperant als voltants de la porta a l'hora desortida de la feina de CA.. Al mes de setembre, CA. tornà a rebre cartes de C. al seu lloc de treball. En elles C. li fa saber que el que ha passat ha estat per que ell no atención les seves peticions, amb expressions com "Je t'avais prévenu d'une tempête", i li demana de trobar-se personalment, fent-li avinent que si no ho fa hi hauran conseqüències novament: "Un home correct reconnait ses actes pour ne pas subir un "ouragan"...ATTENTION. Un ouragan ça s'éparpille partout mème à l'étranger"

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER.- Pel que fa al qüestió prèvia plantejada pel lletrat i que es recull en el darrer resultant, s'acordà continuar la celebració de la vista, doncs d'una banda el certificat mèdic presentat era data 19 d'octubre del 2020, és a dir, un mes abans de la vista, pel que no acreditava la situació actual de C.; aquesta no havia acceptat ser visitada pel metge forense quan havia estat convocada; i a més, el certificat presentat, d'un metge de capçalera, només feia referència a malalties cròniques, sense concretar si l'evolució de C. li permetria comparèixer més endavant al Tribunal.

CONSIDERANT SEGON.- Els fets declarats provats són constitutius d'un delicte menor d'assetjament, tipificat i penat a l'article 139bis del Codi Penal, atès que concorren els elements del tipus, tal i com seguidament es dirà.

L'article 139bis del Codi penal, que tipifica la conducta d'assetjament per la que es formula acusació, entrà en vigor el 30 d'octubre del 2013. En conseqüència, únicament es tenen en compte el fets posteriors a aquesta data, tot i que els fets anteriors s'inclouen en l'apartat primer del resultat de fets provats a efectes de contextualitzar la situació.

El relat de fets provats, es fonamenta en els següents elements:

La declaració prestada per l'acusada davant el batlle instructor en data 26 de juliol del 2016, on reconeix els fets denunciats per CA..

Les cartes obrant en autes, originals manuscrits per la pròpia C., i que no nega haver tramés tant a CA. com a la resta de persones del seu entorn quines adreces consten en els sobres incorporats amb cada missiva.

Les transcripcions dels SMS extrets del telèfon mòbil de CA..

La declaració en el decurs de la vista oral, tant del perjudicat A.CA., com dels testimonis Srs. Serra i Miró, que confirmen els seguiments físics de C. amb el seu vehicle en nombroses ocasions, sense cap dubte, doncs efectuava maniobres i recorreguts sense sentit, i com aquesta situació pertorbava a CA..

La divergència entre acusacions i defensa no rau per tant en els fets, sinó en la qualificació jurídica dels mateixos. Així l'article 139bis del Codi penal, exigeix dos elements per a conformar el tipus delictiu: un comportament amenaçador repetit i regular i la intenció de causar a la víctima un sentiment de por per la seva seguretat.

El tipus no requereix d'una amenaça concreta, ço que recauria en un tipus penal diferent, sinó en un comportament, globalment apreciat, que resulti amenaçador per a qui el pateix. En aquest sentit, la situació explicada pels testimonis en el decurs de la vista oral, en que C. aparcava davant l'oficina on treballava CA., o bé a les immediacions del bar on es trobava, i esperava a que aquest marxés, durant molta estona, per posteriorment seguir-lo amb el seu vehicle, és de per si un comportament amenaçador. Però a aquesta persecució física cal afegir el contingut de les cartes trameses, amb expressions com "Je t'avais prévenu d'une tempête", i "Un home correct reconnait ses actes pour ne pas subir un "ouragan"...ATTENTION. Un ouragan ça s'éparpille partout mème à l'étranger", són clarament amenaçadores, pel que cal concloure la concurrència de l'acció típica.

Resta doncs valorar la intenció de C.. En la seva pròpia declaració, foli 350 d'autes, reconeix que "la finalitat de les cartes enviades i que obren en autes manifesta que era per fer-li vergonya respecte les altres persones" i preguntada "si és cert que ha exigit a A.CA. que compleixi quelcom sota amenaça de revelar o difondre fets que podrien afectar negativament a l'honor d'aquest manifesta que si". És evident doncs, que si inicialment C. volia que CA. es trobés amb ella per demanar-li una explicació, un cop aquest deixa clar que no vol parlar amb ella, la reacció de C. canvia. A partir de la negativa de CA. de retrobar-se a soles amb C., la situació es radicalitza totalment i el que C. pretén és crear un sentiment de por, d'amenaça a CA., doncs li comunica que si no fa el que li demana, difondrà que l'ha agredit sexualment, el que fa prop del veïnat i del seu entorn, i el sotmet a una pressió psicològica que no pot tenir altra finalitat que provocar-li por per a que modifiqui la seva decisió inicial de no parlar amb ella. Arran de les primeres denúncies de CA., la policia contacta telefònicament amb C. i li exposa que CA. l'ha denunciada, malgrat el qual C. no cessa en la seva acció, tot i sabent per tant que la situació li causa temor a CA..

CONSIDERANT TERCER.- Dels esmentats delictes n'és responsable, en concepte d'autora, Salcedo per haver realitzat personalment els fets punibles d'acord amb el previst als articles 20 i 21 del Codi Penal, no concorrent cap circumstancia modificativa de la responsabilitat penal.

CONSIDERANT QUART.- Per a la determinació de les penes el Tribunal farà ús del previst als articles 56 i 58.3 del Codi Penal que disposa que "El tribunal fixa la pena de manera raonada, dins els límits establerts per la llei, segons el que resulti de l'aplicació dels articles anteriors, valorant les circumstàncies atenuants i agreujants concurrents i, en general, la gravetat del fet, les circumstàncies personals i la reinserció social assolida pel condemnat o les expectatives que afavoreixin una futura reinserció (...)". Atenent al fet que aquesta situació d'assetjament es mantingué en el temps, causant un neguit perllongat en la víctima i el seu entorn, i el fet que actualment la situació s'ha normalitzat, es decideix imposar a C. la pena de 2 mesos d'arrest domiciliari condicional, amb un termini de suspensió de 2 anys, i la prohibició d'entrar en contacte amb Canales, durant un període de 2 anys.

CONSIDERANT CINQUÈ.- Tot responsable criminalment d'una infracció penal ho és també civilment, d'acord amb l'article 90 i següents del Codi penal, i per tant, Salcedo haurà d'indemnitzar a Canales en l'import de 5.000 EUR en concepte de pretium doloris, en atenció a l'informe psiquiàtric forense obrant en autes, on consta que l'assetjament patit per CA. "ha generat un malestar psíquic evident i significatiu que l'han limitat en la seva operativitat i eficàcia professional, han desestabilitzat les seves defenses i recursos i l'han sotmès a un patiment psíquic, a un constant neguit i a un sentiment de por degut a pensar amb la possibilitat que la Sra. C. pogués atemptar contra la integritat de la seva filla". Aquesta constatació efectuada pel facultatiu, juntament amb la declaració de la víctima en el decurs de la vista oral, és suficient per al tribunal per a valorar l'existència i l'import del pretium doloris, sense que sigui necessari establir el mateix en una escala numèrica com es desprèn de les al·legacions de la defensa.

CONSIDERANT SISÈ.- Altrament, de conformitat amb les disposicions dels articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, el processat ha de ser condemnat al pagament de les despeses processals causades, a acreditar en període d'execució, inclosos els honoraris d'advocat de l'adversa, doncs són una despesa que no pot recaure sobre la víctima a la vista de la condemna de l'acusada.

VIST

les disposicions legals citades i altres aplicables al present cas, el Tribunal de Corts, en nom del poble andorrà;

DECIDEIX

Primer.- Condemnar, en rebel·lia, a Salcedo com a autora penalment responsable del delicte menor d'assetjament, a la pena de DOS MESOS DOMICILIARI CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la pena de dos anys, i PROHIBICIÓ DE CONTACTAR amb Canales, durant un període de 2 anys.

Segon.- Condemnar, en rebel·lia, a Salcedo a indemnitzar, en concepte de responsabilitat civil, a Canales en l'import de cinc mil euros (5.000 EUR) en concepte de pretium doloris. A aquesta quantitat caldrà afegir aquella que es determini en període d'execució de sentència corresponent als honoraris d'advocat del querellant.

Es condemna també a Salcedo al pagament de les despeses processals causades, a acreditar en període d'execució.

Atès que la present resolució ha estat dictada en rebel·lia, cas de presentar-se la condemnada, pot interposar recurs d'audiència en el termini de 15 dies, d'acord amb el previst al capítol IV del títol desè del Codi de procediment penal.

Pel que fa a les acusacions, contra la present sentència poden interposar recurs d'apel·lació en el termini de 15 dies a comptar de la notificació de la present, d'acord amb el previst als articles 195 i següents del Codi de Procediment Penal.

Així per aquesta nostra sentència, ho manem i signem.