LESIONS DOLOSES

Sentència

Magistrats

Enric Anglada Fors Concepció Baron Mora Anna Estragués Armengol

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Enric Anglada Fors

Concepció Baron Mora

Anna Estragués Armengol

Andorra la Vella, vint-i-nou d'octubre del dos mil catorze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-139-6/11 seguida pel presumpte delicte major de lesions doloses que han requerit tractament mèdic posterior, contra Castilla, nascut el XXXX, fill d'Enrique i de Mebilde, de nacionalitat portuguesa, casat, de professió gerent i defensat per la Lletrada Sra. Ferrer, i contra

Diez, nascut el XXXX, fill de XXXX i de XXXX, de nacionalitat portuguesa, solter, de professió cambrer i defensat per la Lletrada Sra. Bueno, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Alvarado i actuant de ponent i redactor de la sentència, el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors.

RESULTANT:

són fets provats i així es declara que, en data 6 d'abril del 2010, vers les 19.20 hores, els menors Manzanares, Sanç, Canales i Expósito, es trobaven a la sala de jocs del bar ORG_0 radicat al XXXX d'Andorra la Vela, alguns d'ells jugant al futbolí, quan en voler iniciar una nova partida, van introduir una moneda d'un euro que diuen que es va quedar encallada a l'interior de l'esmentada màquina recreativa, dirigint-se seguidament el menor Manzanares vers el propietari del local, el processat Castilla, nascut el XXXX, de nacionalitat portuguesa i amb antecedents penals no computables per raó de la present causa, a fi de reclamar-li la moneda, iniciant-se aleshores una discussió entre ambdós que derivà en un forceig i empentes tant per part de Castilla a Manzanares com per part d'un client del local, el també processat Diez, el qual, en intentar interposar-se entre el processat Castilla i el menor Manzanares rebé d'aquest un cop a la cara, que el feu sagnar del nas i li trencà les ulleres.

Que no ha quedat acreditat que arran de dits fets el menor Manzanares patís cap tipus de lesió.

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius d'un delicte major de lesions doloses que han requerit tractament mèdic posterior, tipificat a l'article 113.3 del Codi Penal en la seva redacció anterior a la Llei 91/2010, del qual en són responsables en concepte d'autors Castilla i Diez, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal en cap dels dos processats, i sol·licita la pena de dotze mesos de presó condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, així com per ambdós el pagament solidari de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil exposa que s'ha formulat reserva d'accions per part dels representants legals del menor perjudicat.

A l'acte de la vista oral ratifica i eleva a definitives les seves conclusions provisionals.

RESULTANT: que la defensa de Castilla és mostra en desacord amb l'exposició de fets del Ministeri Fiscal, posant de manifest que el seu defensat no és autor responsable del delicte major de lesions doloses que se li imputa i sol·licita la seva lliure absolució, sol·licitant de forma subsidiària que, en el no desitjat supòsit que es consideri a Castilla com autor responsable el referit delicte major, se li imposi una pena no superior a tres mesos de presó condicional, amb un termini de suspensió de quatre anys, així com el pagament solidari de les despeses processals causades, no havent-hi lloc d'exigir responsabilitat civil per haver-se fet reserva d'accions.

El dia de la vista oral, ratifica el seu escrit de qualificació provisional, modificant-lo únicament respecte a la petició subsidiària que retira.

RESULTANT: que la defensa de Diez és mostra en desacord amb l'exposició de fets del Ministeri Fiscal, posant de manifest que el seu defensat no és responsable en concepte d'autor del delicte major de lesions doloses de l'article 113.3 del Codi Penal, i que escau declarar la seva absolució. Subsidiàriament, demana que la pena que se li pugui imposar no sigui superior a tres mesos de presó condicional amb un termini de suspensió d'un any.

El dia de la vista oral, ratifica i eleva a definitiu el seu escrit de qualificació provisional.

CONSIDERANT:

que els fets declarats provats no poden constituir el delicte major de lesions doloses que han requerit tractament mèdic posterior a la primera assistència, tipificat a l'article 113.2 del Codi Penal, del que venien essent acusats els processats Castilla i Diez pel Ministeri Fiscal, puix que no s'ha acreditat en absolut que el menor Manzanares arran dels fets d'autes i concretament de les empentes i forceig produïts entre ell i els encausats, patís cap tipus de lesió, com han declarat tots els testimonis, companys seus, que han vingut a deposar a l'acte del judici oral, els quals han manifestat que només van veure que Diez sagnava pel nas i que Manzanares no presentava cap lesió. I si bé és cert que en les actuacions consta un certificat mèdic de data 7 d'abril del 2010 realitzat per un metge de la clínica Teknon de Barcelona en el que s'objectiva una cervicàlgia posttraumàtica i contusions a la regió dorsal i al tòrax respecte a Manzanares, no és menys cert que el propi menor a l'acte de la vista, que va donar diferents versions dels fets i de les atencions mèdiques suposadament rebudes, va expressar que fou visitat per un metge amic del seu pare a Barcelona, sense recordar ni el dia en que es portà a terme, ni massa detalls de dita visita, afegint en tot cas que aquesta durà com a màxim cinc minuts i que creu que ni tan sols el metge va fer cap informe. Això unit a que el dit certificat mèdic no fou aportat a la causa de forma immediata, sinó adjuntat a la denúncia realitzada quasi dos mesos desprès quan ja se seguien actuacions en contra seva, fa que es derivi una manca d'acreditació causa-efecte entre el forceig ans referit i la cervicàlgia que diu que va patir com a conseqüència del mateix, la qual cosa comporta que els processats Castilla i Diez hagin d'ésser absolts del delicte major de lesions pel que venien essent imputats.

Per contra, els fets d'autes són legalment constitutius d'una contravenció penal de maltractament corporal lleu, tipificada a l'article 476.1 del Codi Penal, puix que el menor Manzanares, arran de la discussió pujada de to que s'inicià amb Castilla, propietari del bar, fou sacsejat i empentat per aquest, i també per un client, Diez, que es trobava en el mateix local.

CONSIDERANT: que de dita contravenció penal en són responsables en concepte d'autors els inculpats Castilla i Diez, per haver realitzat personalment els fets que els integren, de conformitat amb el que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal, com resulta de la prova practicada a l'acte del judici oral.

CONSIDERANT: que no concorren en els encausats cap circumstància modificativa de la responsabilitat penal.

CONSIDERANT: que no hi ha lloc d'exigir responsabilitat civil en el marc de la present causa.

CONSIDERANT: que d'acord amb el que disposen els articles 100.2 del Codi Penal i 175.1 i 181.3 del Codi de Procediment Penal, s'ha de imposar als acusats les despeses processals causades.

VIST

les disposicions legals aplicables en la causa, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que hem d'absoldre i absolem Castilla i Serdio Diez del delicte major de lesions doloses que han requerit tractament mèdic posterior a la primera assistència del que venien essent acusats pel Ministeri Fiscal.

Que hem de condemnar i condemnem, a Castilla i a Diez com a responsables penalment en concepte d'autors de la contravenció penal de maltractament corporal lleu, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de QUINZE DIES D'ARREST DOMICILIARI CONDICIONAL per cadascun d'ells, amb un termini de suspensió de la condemna d'un mes.

Així mateix se'ls condemna al pagament de les costes processals causades, sense que hi hagi lloc a exigir responsabilitat civil en el marc de la present causa.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació davant d'aquest Tribunal de Corts en el termini de quinze dies naturals següents a la notificació.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.