CAÇA, PESCA I TRÀFIC D'ESPÈCIES AMENAÇADES O PROTEGIDES

Sentència

Magistrats

Enric Anglada Fors Concepció Baron Mora Jacques Richiardi

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Enric Anglada Fors

Concepció Baron Mora

Jacques Richiardi

Andorra la Vella, vint-i-sis de juny del dos mil tretze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, el recurs d’apel·lació formulat contra la sentència dictada per l’Hble. Tribunal de Batlles en la causa núm. DM-112-4/12 seguida pel delicte menor de caça d’espècies protegides, sent part apel·lant Zurita, representat pel Lletrat Sr. Varesc i sent part apel·lada el Ministeri Fiscal, representat per la Sra. Macias i actuant de ponent la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors.

RESULTANT:

que el Resultant de fets provats de la sentència apel·lada diu el següent:

“que són fets provats i així es declara que el processat Zurita, té i tenia un hort llogat a la vila de XXXX, on té una caseta on guarda gallines i conills; que vers el mes de gener del 2012 i en constatar que un animal salvatge hauria fet un forat per sota de la reixa que tanca l’hort i, li havia matat unes set (7) gallines, decidí posar un parany en l’interior de l’hort, per atrapar l’animal que matava les seves gallines.

Que en data 30 de gener del 2012, el processat Zurita en arribar a l’hort, observà que un animal havia quedat atrapat al parany i, en veure que encara era viu, agafà una aixada de treballar de l’hort i li propinà un cop al cap, causant-li finalment la mort.

Que l’animal en qüestió era un teixó, espècie protegida per la normativa referent a la caça al Principat segons el reglament vigent d’espècies protegides (B.O.P.A. núm. 23, any 13 de data 07.03.2001).”

RESULTANT: que la part dispositiva conté següent pronunciament:

“Que hem de condemnar i condemnem Zurita com autor d’un delicte menor de caça d’espècies protegides, a una pena d’UN (1) MES D’ARREST NOCTURN CONDICIONAL,

amb un termini de suspensió de la condemna per un període de dos (2) anys, i a la pena de MULTA en la quantia de CINC-CENTS EUROS (500.- €) i al pagament de les despeses processals causades, incloent dins d’elles, el pagament dels honoraris de l’advocat d’ofici als que haurà de fer front i que seran degudament acreditats en període d’execució de sentència.”

RESULTANT: que la part apel·lant, interposa recurs d’apel·lació en temps i forma legals.

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal s’oposa al recurs formulat per considerar la sentència recorreguda en tots els seus extrems ajustada a Dret i per tant sol·licita la confirmació d’aquesta.

Fonaments de dret

S’ACCEPTEN ELS FETS PROVATS I ELS FONAMENTS DE DRET DE LA RESOLUCIÓ APEL·LADA.

CONSIDERANT: que la part apel·lant impugna la sentència dictada pel Hble. Tribunal de Batlles, per entendre que els fets portats a terme pel seu defensat, consistent en la captura d’un teixó mitjançant un parany de caça col·locat a l’interior del seu hort, no constitueix el delicte menor de caça d’espècies protegides pel que ha estat condemnat, atès que considera que no hi havia el dol de capturar un animal protegit i en tot cas ens trobaríem davant d’un error invencible i quan menys de tipus vencible.

CONSIDERANT: que de la prova practicada a les actuacions ha resultant plenament acreditat que, tot i que l’avui apel·lant manifestà que volia capturar una guineu, va caçar un teixó, espècie efectivament protegida al Principat d’Andorra, amb l’ajuda d’un parany que havia instal·lat al seu hort, i que un cop atrapat l’animal, agafà una aixada i el matà donant-li un cop al cap amb dit estri.

Aquest concret acte, que res té que veure amb la simple captura de la bèstia -sense que es pugui confondre fàcilment un teixó amb una guineu-, ja esdevé suficient per tenir per constituït el delicte de l’article 296.1 del Codi Penal, tota vegada que desprès de capturar un animal diferent al que pretenia -un teixó, que, com s’ha esmentat, es tracta d’una espècie protegida-, trobant-se aquest encara viu quan l’encausat els trobà atrapat, podia G. tant haver-lo deixat en llibertat, com, pel cas de que es trobés força ferit, demanar ajuda als banders destinats en aquella zona.

El que s’acaba d’exposar posa de relleu que la forma de procedir del ara recorrent no pot donar lloc a l’existència de cap tipus d’error, ni invencible, ni vencible, puix que agafar una aixada de treballar l’hort per matar el teixó capturat, propinant-li un cop al cap i causant-li la mort, implica, quan menys, un dol eventual, donat que el condemnat, forçosament, s’havia de representar el resultat final de la seva acció.

CONSIDERANT: que per tot el que s’ha dit i sense necessitat de més consideracions, degut a la claredat de la qüestió analitzada, procedeix la plena i total confirmació de la resolució impugnada, pels seus propis i encertats raonaments, i la desestimació, per tant, del recurs d’apel·lació formulat contra la mateixa.

CONSIDERANT: que de conformitat als articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, cal declarar d’ofici les despeses processals causades en aquesta segona instancia.

VIST

les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que desestimant el recurs d’apel·lació interposat pel lletrat Varesc, en nom i representació de Zurita, contra la sentència de data 18 de gener del 2013, dictada per l’Hble. Tribunal de Batlles en la causa DM-112-4/12, CONFIRMEM ÍNTEGRAMENT dita resolució, declarant-se d’ofici el pagament de les despeses processals causades en aquesta segona instancia.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.