MCA Assessors · Economistes a Andorra · Assessorament empresarial, fiscal i comptable CA · FR mcaandorra.com
MCA Assessors BOPA consolidat beta Parla amb un assessor
Tribunal de Corts · Penal

VIOLACIÓ DE DOMICILI

Resolució
Sentència · 29/10/2014
ROJ
STCOR 90/2014
ECLI
ECLI:AD:TCORAD:2014:90
Recurs
TC-070-3/12
Ponent
Enric Anglada Fors
Magistrats
Enric Anglada Fors, Concepció Baron Mora, Anna Estragués Armengol
Descriptors
ASSETJAMENT DESCOBRIMENT DE SECRETS VIOLACIÓ DE DOMICILI REVELACIÓ DE SECRETS QUERELLA PROVES
Resum del CENDOJ

El Tribunal de Corts ha dictaminat la lliure absolució de l'acusat Gibert dels delictes de violació de domicili, descobriment i revelació de secrets que se li imputaven. El tribunal ha considerat que no hi ha proves suficients per demostrar que l'acusat hagi entrat al domicili de la querellant Morales sense el seu consentiment, ni que hagi vulnerat la seva intimitat amb la finalitat de descobrir secrets. A més, s'ha destacat que la querellant havia domiciliat la seva correspondència al domicili de la perruqueria i al domicili que compartia amb l'acusat, i que la comptable de l'empresa havia obert la correspondència rebuda sense objecció per part de la querellant. Per tant, el tribunal ha decidit absoldre l'acusat de tots els càrrecs i declarar les despeses processals causades d'ofici.

Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.

Sentència

Magistrats

Enric Anglada Fors Concepció Baron Mora Anna Estragués Armengol

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Enric Anglada Fors

Concepció Baron Mora

Anna Estragués Armengol

Andorra la Vella, vint-i-nou d'octubre del dos mil catorze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-070-3/12 seguida pels presumptes delictes majors de descobriment i revelació de secrets documentals i menor de violació de domicili, contra Gibert, nascut el XXXX, fill de XXXX i de XXXX, de nacionalitat espanyola, i defensat per la Lletrada Sra. Sancho, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Ferrer i acusació particular la Lletrada Sra. Hoyos, en representació de la perjudicada Sra. Morales, actuant de ponent el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora.

RESULTANT:

són fets provats que, el processat Gibert, nascut el XXXX, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, gerent del negoci perruqueria "DOOP" radicada a l'XXXX, que pertany a la Societat ORG_0, titularitat del mateix acusat i la denunciant Morales, que treballava d'encarregada a dita perruqueria, varen mantenir una relació sentimental que s'inicià al desembre del 2006 i finalitzà al juliol del 2010, convivint els dos a l'apartament que tenia llogat el processat a Santa Coloma.

Al voltant del mes de gener del 2014 i arran d'unes primeres desavinences Morales va llogar un altre apartament radicat aquest a la vila de Sant Julià de Lòria, on pernoctava en ocasions Gibert i on també va residir durant els mesos de maig i juny del mateix any amb motiu de les obres de reforma que efectuava al seu apartament.

El dia 2 d'agost del 2010, el processat Gibert es dirigí a l'apartament de na Morales accedint al seu interior mitjançant la clau que li facilità la propietària del mateix, Sra. B., per tal de dipositar les pertinences que Morales havia deixat al seu pis i recollir-ne les pròpies, sent a l'immoble entre 20 i 30 minuts.

Altrament, en el decurs de la instrucció, el processat Gibert aportà una relació de factures dirigides a la Sra. Morales contenint el detall de les trucades telefòniques emeses des de les línies xxx i xxx ,-telèfon mòbil i fix respectivament-, i que corresponien als mesos de juliol i agost del 2010, a la Batllia per tal de defensar-se de l'acusació d'assetjament de què havia estat objecte, correspondència que Morales havia fet domiciliar tant a la perruqueria DOOP com al domicili del processat.

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius del delicte menor de violació de domicili, previst i penat a l'article 194 del Codi Penal, del qual estima responsable l'acusat en concepte d'autor i demana que se li imposi la pena de vuit mesos de presó condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys i el pagament de les despeses processals causades.

A l'acte de la vista oral confirma el seu escrit de qualificació provisional que eleva a definitiu, considerant que no es troben reunits els elements constitutius dels delictes de descobriment i revelació de secrets dels articles 182 i 185 del Codi Penal que són objecte d'acusació particular, deixant a criteri del Tribunal la determinació de la responsabilitat civil.

RESULTANT: que la part querellant qualifica els fets com a constitutius del delicte menor de violació de domicili tipificat a l'article 194 del Codi Penal, compartint així la qualificació del Ministeri Fiscal, i a més considera que els fets son constitutius del delicte major de descobriments de secrets documentals tipificat a l'article 182 i de revelació a tercers previst a l'article 185 del Codi Penal. Demana se li imposi la pena de 7 mesos de presó condicional fixant el termini de suspensió de la condemna en dos anys, reclamant en concepte de perjudici moral la quantitat de 3000 EUR així com el pagament dels honoraris d'advocat a determinar en execució de sentència.

Insisteix sobre el fet que l'acusat Gibert va entrar al domicili de la seva representada sense autorització i, que aquest va vulnerar la seva intimitat pel fet de guardar i obrir les cartes que aquella rebia a la perruqueria difonent el seu contingut de manera totalment il·legítima sent així degudament constituïts els delictes pels quals acusa.

A l'acte de la vista oral reiterà i elevà a definitives les seves conclusions provisionals.

RESULTANT: que, la defensa de l'acusat, la lletrada Sancho discrepa tant de la qualificació del Ministeri Fiscal com de l'acusació particular.

Al·lega respecte al delicte de descobriment i revelació de secrets que fou la pròpia Morales qui domicilià la correspondència a la perruqueria i al domicili de l'acusat amb qui convivia essent plenament coneixedora que totes les cartes es lliuraven a la Sra. E., que era l'encarregada de dur la comptabilitat de l'empresa, no havent posat mai cap objecció. Afegeix que el fet d'aportar dites cartes a la Batllia fou per defensar-se de l'acusació d'assetjament i coaccions efectuada per Morales en la seva querella.

Altrament i respecte al delicte de violació de domicili manifesta que l'acusat, -que va viure un temps en dit domicili-, tenia la seva autorització havent estat ella mateixa qui li demanà de portar les seves coses atès que tenia el vehicle espatllat.

Considera que els fets d'autes s'emmarquen en les típiques desavinences i picabaralles d'una separació sentimental, demanant la lliure absolució de Gibert de tots els delictes que se li imputen.

De manera subsidiària manifesta que la reclamació de 3000 EUR efectuada és desproporcionada i excessiva.

CONSIDERANT:

que, els fets declarats provats no són constitutius del delicte tipificat a l'article 194 del Codi Penal, violació de domicili, ni dels delictes tipificats als articles 182 i 185 del Codi Penal, descobriment i revelació de secrets, pels quals es formula acusació, publica i particular pel primer i sols particular pels segons; trobant-se dits tipus penals regulats al capítol segon i primer, respectivament, del títol X del Codi Penal " Delictes contra la intimitat i la inviolabilitat del domicili" que tutela els drets fonamentals recollits als article 14 i 15 de la Constitució.

L'article 194 del Codi penal que tipifica el delicte de violació de domicili, estableix que :

"1.- el qui, sense habitar-hi, entri en el domicili d'un altre o s'hi mantingui contra la voluntat de qui habita,ha de ser castigat amb pena de presó de fins a dos anys.

La temptativa es punible.

2.- Si el fet s'executa amb violència o intimidació la pena ha de ser de presó d'un a quatre anys."

L'acció bàsica requereix d'un dol genèric que consisteix en entrar en domicili aliè sense el consentiment del seu titular.

En el present cas ha quedat acreditat que l'acusat Gibert i la querellant Morales van ser parella sentimental durant gairebé quatre anys havent posat fi a la relació al mes de juliol del 2010, i que si bé van conviure des del començament al domicili d'aquell, al mes de gener del 2010, Morales va buscar un altre apartament degut a les desavinences que havien sorgit. No obstant ha quedat igualment acreditat que l'acusat pernoctava ocasionalment en aquest segon domicili on va residir al menys durant els mesos de maig i juny del mateix any 2010 mentre es duien a terme les obres de reforma del seu apartament, ço que ha estat corroborat per les declaracions a l'acte de la vista oral del Sr. Marcos, constructor encarregat de dur-les a terme, qui relleva que el pis era inhabitable degut a que s'havia hagut de tallar la llum i l'aigua afegint a més que havia rebut de mans del propi acusat les claus de l'apartament de Morales per tal de recollir i portar un sofà.

Ha quedat igualment acreditat que la relació es trencà a finals del mes de juliol a Tarragona on eren junts passant les vacances.

Altrament consta en autes els missatges enviats per la perjudicada Morales al processat (foli 257) el mateix dia del fets , 2 d'agost de 2010, amb el següent contingut:

"Ya has llegado cariño?Yo aun estoy mirando de aki salgo a las 7 de la mañana pero aun no se ake hora sale el de girona, nada mas sepa algo te digo.descansa ke lo necesitas.TQM"

I al dia següent , 3 d'agost 2010 a les 8,15h :

"Ya he salido, luego cogere el de girona a las 9.h llegare a eso de las 12 a la estacion si se retrasa x algo ya "

Mateix dia 3 d'agost del 2010 a les 9,47h :

"Llegare a la una"

No sent discutit que l'acusat la va recollir a l'estació d'autobusos de línea acompanyant-la tot seguit al seu domicili i desprès al metge.

Nogensmenys, la Sra. D. B., propietària de l'apartament llogat per Morales a la vila de Sant Júlia de Lòria, declarà a l'acte de la vista oral que l'acusat li demanà les claus per tal de deixar una bosses que portava a les mans i que va trigar aproximadament uns vint minuts a retornar-les, sent un quart pis sense ascensor per la qual cosa el temps que aquell va passar va ser mínim, tot just per deixar les coses.

No es pot afirmar, doncs, amb la certesa que requereix una sentència penal més enllà d'un dubte raonable, que l'acusat accedís al domicili de la querellant contra la seva clara voluntat ni tampoc es pot afirmar que la conducta del Sr. Gibert fos animada per l'idea de vulnerar el seu domicili pel que, en absència del dol que exigeix el tipus penal referenciat, procedeix decretar la lliure absolució de Gibert del delicte menor de violació de domicili que se li imputa.

CONSIDERANT: que Gibert ve acusat també pel delicte major de descobriment de secrets tipificat a l'article 182 del Codi Penal que estableix al seu apartat primer:

"El qui per descobrir la intimitat d'un altre sense el seu consentiment s'apoderi de papers, cartes o altres documents qualsevol o efectes personals ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys .

La temptativa es punible"

I l'article 185 del Codi Penal estableix en el seu apartat primer que:

"S'ha d'imposar pena d'un a quatre anys de presó si es revelen a tercers les dades o els fets descoberts a què fa referència l'article 182."

Com ja s'ha fet esment al primer considerant, els referenciats delictes de descobriment i revelació de secrets apareixen legislats sota la rubrica de delictes contra la intimitat del títol X del Codi Penal. L'acció bàsica es l'apoderament de papers o cartes amb la finalitat de descobrir la intimitat d'un altre, agravant-se si el descobert es facilitat a tercers. L'element objectiu s'integra per la conducta típica en la modalitat d'apoderament, podent ser el subjecte actiu qualsevol. És una figura delictiva d'intencions amb una primera acció d'apoderament o interceptació, afegint al dol l'element subjectiu de voler descobrir la intimitat.

Relligat amb el fet que ambdues parts implicades, l'acusat i la querellant, han mantingut una relació sentimental alhora que professional doncs vivien i treballaven junts, ha estat acreditat que aquella, la Sra. Morales, va domiciliar tota la seva correspondència ja sigui al domicili de la perruqueria ja sigui al domicili que compartia amb l'acusat. I ha estat igualment acreditat que des del mes d'octubre de l'any 2009 , l'empresa "Enllestit" era l'encarregada de dur la comptabilitat tant professional de la perruqueria Doop (i d'altres dos perruqueries mes també titularitat de l'acusat) així com la personal, per la qual cosa la Sra. Garzón, comptable de l'empresa ORG_1 es desplaçava al menys un vegada al mes a les perruqueries per tal de recollir la correspondència de bancs i factures que li era tota guardada en un sobre de plàstic amb cremallera i amb el logotip de l'empresa, tenint les empleades instruccions precises al respecte. Tanmateix disposava de clau de la bústia del domicili particular. La Sra. Garzón té declarat que obria la correspondència rebuda indiscriminadament trobant-se en varies ocasions amb cartes personals tant de la Sra. Morales com del propi acusat en quin cas les retornava al Sr. Gibert qui al seu torn les entregava a Morales, havent manifestat a l'acte de la vista oral que "encara feia uns dies s'havia rebut una altra carta de la Sra. Morales.". Fins i tot obra en autes ( folis 334 i ss) correspondència de la querellant aportada pel processat i rebuda per aquest durant el mes d'octubre del 2010. No consta que na Morales hagués formulat cap objecció a aquest sistema i que com encarregada de la perruqueria tenia coneixement.

Per tot l'exposat no es considera constituït el delicte tipificat a l'article 182 del Codi penal que reclama l'acusació particular tota vegada que ella mateixa havia donat autorització per que la correspondència rebuda al domicili social fos oberta per la comptable.

Tampoc es donen els elements de l'article 185 del Codi Penal atès que no ha quedat acreditat l'ànim de divulgació de dades i atemptat a la intimitat quina finalitat constitueix el dol específic, tota vegada que les dades obtingudes s'han utilitzat única i exclusivament en un procediment penal amb la intenció de defensar-se de l'acusació d'assetjament i coaccions efectuada.

Procedeix doncs decretar la lliure absolució de Gibert dels delictes majors de descobriment i revelació de secrets que se li imputen.

CONSIDERANT: que no existint responsabilitat penal no procedeix efectuar cap pronunciament en matèria de responsabilitat civil.

CONSIDERANT: que cal declarar d'ofici les despeses processals causades.

VIST

les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que, hem de absoldre i absolem Gibert dels delictes majors de descobriment i revelació de secret i del delicte menor de violació de domicili que se li imputaven, declarant d'ofici les despeses processals causades.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal en el termini de 15 dies naturals següents a la notificació.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Proposeu una millora