MALTRACTAMENTS - AMENACES NO CONDICIONALS (VIOLÈNCIA DOMÈSTICA)

Sentència

Magistrats

Enric Anglada Fors Jean-Marie Ferrandez Concepció Baron Mora

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Bernat Enric ANGLADA FORS

Concepció Baron Mora

Andorra la Vella, vint-i-tres de setembre del dos mil onze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-111-4/09 seguida pels presumptes delictes major de maltractaments greus havent causat un perjudici per la salut psíquica que ha requerit per a la seva curació tractament mèdic posterior a la primera assistència i menor d'amenaces no condicionals al cònjuge, contra Elías, nascut el XXXX, fill de XXXX i de XXXX, de nacionalitat andorrana, solter, sense professió i defensat per la Lletrada Sra. Ricart, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Gaya i actuant de ponent i redactor de la sentència el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors.

RESULTANT:

són fets provats i així es declara que, el processat Elías, nascut el XXXX, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals, va conviure durant tres anys amb Zapata, a qui, a principis del mes d'abril del 2009, va fer fora del domicili familiar, marxant aquesta, després de presentar denúncia contra la seva parella d'aleshores per unes presumptes amenaces i maltractaments psicològics i físics, a viure a la vila d'Arfa, a casa d'una companya, on rebé, en reiterades ocasions, varies trucades telefòniques a altes hores de la matinada des d'un telèfon en el que no sortia el número, sense que s'hagi pogut determinar la persona que les efectuà.

Zapata pateix un quadre clínic caracteritzat per una amplia simptomatologia de l'espectre afectiu, amb trastorns de l'humor de tipus depressiu, pel qual el metge psiquiatra forense, en el seu dia, recomanà un tractament psicoterapèutic breu, de suport, que no consta que hagi realitzat.

Fonaments de dret

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius d'un delicte major de maltractaments greus havent causat un perjudici per la salut psíquica, que ha requerit per a la seva curació tractament mèdic posterior a la primera assistència, i d'un delicte menor d'amenaces no condicionals al cònjuge, tipificats i penats, respectivament, als articles 113.3, 143 i 143 bis del Codi Penal, dels quals en considera responsable, en concepte d'autor, al processat Elías, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.

Sol·licita que li sigui imposada al processat, pel delicte major, una pena de dos anys de presó condicional qualificada a l'abstenció d'entrar en contacte amb la perjudicada, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, i pel delicte menor, una pena de divuit mesos de presó condicional qualificada a l'abstenció d'entrar en contacte amb la perjudicada, amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys, així com el pagament de les despeses processals causades, sense que hi hagi lloc a exigir responsabilitat civil.

En l'acte del judici oral, ratifica el seu escrit de qualificació provisional i l'eleva a definitiu.

Decisio

CONSIDERANT: que si bé la jurisprudència dels Tribunals andorrans sol atorgar eficàcia probatòria al testimoni de les víctimes en casos en que aquestes denuncien il·lícits penals relacionats amb la violència domèstica, quan no hi hagin elements que els hi restin credibilitat, el cert és que també hi han d'haver dades objectives perifèriques que vinguin a corroborar i reforçar la declaració incriminatòria formulada.

CONSIDERANT: que en el supòsit enjudiciat, els fets presumptament delictius pels quals ve acusat Elías, és a dir, maltractaments greus i amenaces no condicionals al cònjuge, no han quedat acreditats, estimant el Tribunal que no hi ha prova de càrrec suficient per desvirturar el principi de presumpció d'innocència d'aquest. En efecte, en el present cas, ens trobem davant de dues versions total i absolutament contradictòries, ambdues fermes i convincents, i malgrat que la declaració realitzada per la víctima a l'acte del judici oral ha estat força coherent, aquesta no ve corroborada, ni reforçada, per cap element o dada objectiva, ans el contrari, doncs imputant-li C. al processat haver-li llençat una làmpada de la tauleta de nit, que segons diu, l'impactà al costat esquerra del rostre i li ocasionà contusions en l'hemicara esquerra i regió lateral esquerre del coll, no consta cap informe mèdic que constati les lesions referides, com s'especifica em l'informe mèdico forense obrant en els folis 40 i 41 de les actuacions, en el que és conclou que "l'absència de parte mèdic de lesions fa impossible el peritatge medicolegal".

Tampoc consten acreditades les amenaces que diu va rebre de la seva ex parella, tota vegada que no s'ha demostrat, quan hi havia realment moltes formes de fer-ho -seguiment i control de les trucades, declaracions de testimonis,...-, que les trucades telefòniques rebudes per C. quan vivia a la vila d'Arfa, foren realitzades pel processat G..

Que tot i que C. presenta un quadre depressiu, diagnosticat pel psiquiatra Dr. Galván, no s'ha pogut determinar amb certesa la causa del mateix, doncs el dit perit judicial ha explicat a l'acte del judici oral que només l'explorà per emetre l'informe, sense que l'hagués tractat amb anterioritat i que totes les dades que fa constar en el mateix són manifestacions de la denunciant, no constatades per ell.

Per contra, front a la manca de prova de càrrec i concretament a la deposició d'algun testimoni que avalés la versió de C., han comparegut tres testimonis, veïns de la parella, que han declarat que mantenien relacions constants a ambdós i mai havien vist o notat cap actitud agressiva de G. envers C., explicitant que la relació de parella era realment bona i que ell la portava "en bandeja", sorprenent-los inclús moltíssim la ruptura de dita parella.

CONSIDERANT: que per tot el que fins aquí s'ha dit, escau absoldre a Elías del delicte major de maltractaments greus havent causat un perjudici per la salut psíquica que ha requerit per la seva curació tractament mèdic posterior a la primera assistència i del delicte menor d'amenaces no condicionals al cònjuge, pels que venia acusat pel Ministeri Públic, donat que no ha quedat provat en la causa la producció d'aquests delictes per part de l'inculpat.

CONSIDERANT: que d'acord amb el que disposen els articles 174, 175.1 i "in fine" del Codi de Procediment Penal, cal declarar d'ofici les despeses processals causades.

VIST les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que hem d'absoldre i absolem Elías dels que venia sent acusat pel Ministeri Fiscal, declarant d'ofici les despeses processals causades.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal en el termini de 15 dies naturals següents a la notificació.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.