LESIONS DOLOSES

Sentència

Magistrats

Enric Anglada Fors Josep Maria Pijuan Canadell Concepció Baron Mora

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Josep Maria Pijuan Canadell Enric ANGLADA FORS

Concepció Baron Mora

Andorra la Vella, trenta ú de juliol del dos mil divuit.

VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts, la Causa núm. 6000147/2017 seguida pel presumpte delicte major de lesions doloses que per a la seva curació han requerit el seguiment de tractament mèdic posterior a la primera assistència, tipificat i penat a l'article 113.2 del Codi Penal, contra l'acusat Macias, nascut el XXXX, a Barcelona, fill de Herrera i Porras, de nacionalitat andorrana i defensat pel Lletrat Sr. ENTITY_4; sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Durán, i essent ponent i redactor de la sentència el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER. SÓN FETS PROVATS I AIXÍ ES DECLARA: En data 8 de juny de 2014, vers les 21h, el processat Macias, nascut el XXXX, de nacionalitat andorrana i amb antecedents penals no computables als efectes de reincidència per raó de la present causa, es trobava amb uns amics a la terrassa del ORG_0., radicat a la vila de Sant Julià de Lòria.

Al cap d'una hora de romandre allà, van arribar a la terrassa del bar la seva ex-parella, Manzanares, acompanyada dels seus pares i d'un amic de Manzanares, Vélez amb la seva pròpia parella. Aleshores Macias i els seus amics, per evitar problemes, doncs la relació amb la família de la seva ex-parella era realment dolenta, degut a que no volien que Macias compartís amb Manzanares la guarda i custòdia dels fills d'ambdós, entraren a l'interior de l'establiment.

Vers les 00,30 hores, Macias sortí a l'exterior del bar, junt amb dos dels seus amics, en Pulido i en Ayuso per fumar una cigarreta, moment en que el seu ex-sogre va començar a escridassar-lo i a insultar-lo. Macias sense dirigir-se a Manzanares va entrar novament a l'interior del bar, cosa que també realitzaren Manzanares, el seu pare Estany i l'amic d'aquest Vélez, que van seure en una taula a l'interior del bar, on Estany continuava gesticulant i incitant a Macias.

Vers les 01,30 hores, aquest, junt amb el seu amic Pulido, van decidir marxar del local. Al moment que acabaven de sortir de l'establiment, tornaren a escoltar com en Manzanares insultava a Macias alhora que es dirigia contra ell amb la intenció d'agredir-lo, podent aturar Pulido l'embranzida de Manzanares, moment en que també va arribar Vélez dirigint-se amb els braços aixecats contra Macias, el qual va poder evitar-lo, apartant-se, mentre aquest últim llançà un cop de puny, que va impactar a la cara de Vélez, el qual caigué a terra.

A conseqüència dels fets Vélez patí ferida en zona ciliar esquerra que requerí punts de sutura per la seva consolidació.

Fonaments de dret

RESULTANT SEGON. El Ministeri Fiscal, en el seu escrit de qualificació provisional, qualificà els fets com a constitutius del delicte major de lesions doloses que han requerit el seguiment de tractament mèdic posterior a la primera assistència, tipificat i penat a l'article 113.2 del Codi Penal, considerant-ne responsable el processat en concepte d'autor, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, demanant que li sigui imposada una pena de 12 mesos de presó, amb un termini de suspensió de la condemna de 4 anys, així com el pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil i de conformitat amb el contingut de l'article 18 del Codi de procediment penal, sol·licita que el processat Macias indemnitzi a la CASS en la suma reclamada de 61,47 EUR, majorada amb els interessos al tipus legal que es produeixin fins a la data del seu pagament, i al perjudicat Vélez en les sumes de 20,49 EUR en concepte de despeses mèdiques no abonades per la CASS, 750 EUR en concepte de Perjudici estètic i 1.500 EUR en concepte de Pretium Doloris.

En l'acte del judici oral el Ministeri Fiscal eleva a definitives les seves conclusions provisionals, afegint que respecte a les hores perdudes pel perjudicat per poder assistir al judici, es deixi la seva determinació pel període d'execució de sentència i a criteri del Tribunal.

Decisio

CONSIDERANT PRIMER. Els fets declarats provats són legalment constitutius d'un delicte major de lesions doloses que han requerit el seguiment de tractament mèdic posterior a la primera assistència per a la seva curació, previst i penat a l'article 113.2 del Codi penal, doncs el perjudicat Vélez va patir el resultat típic de lesions contemplat en el tipus penal ans esmentat, segons explicità el metge forense al plenari.

CONSIDERANT SEGON. Del dit delicte n'és responsable en concepte d'autor el processat Macias, per la seva participació personal i directa en els fets, de conformitat amb el què disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal.

CONSIDERANT TERCER. Pel que fa a les circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, el Tribunal aprecia en la conducta de l'acusat Macias la concurrència de l'excloent de legítima defensa prevista a l'article 27.1 del Codi Penal, doncs concorren en el supòsit d'autes tots els requisits exigits per a la seva aplicació, d'acord amb la jurisprudència d'aquesta Sala que, per apreciar la circumstància excloent de la responsabilitat penal esmentada, exigeix que l'agent actuï en defensa de la persona o drets propis o d'altra persona, que concorri en primer lloc una agressió il·legítima, que hi hagi necessitat racional del mitjà emprat per impedir o repel·lir l'agressió, que l'acte defensiu no sigui desproporcionat, que el mal causat per l'acció defensiva no sigui desproporcionat amb la gravetat del mal que s'intenta impedir o les circumstàncies de l'agressor, i que no hi hagi hagut provocació suficient per part del defensor (Tribunal de Corts sentència de 20/5/2009, causa núm. TC-127-2/07, sentència de 30 de setembre del 2014, causa núm. TC-031-3/13 i sentència de 26 d'abril del 2017, causa núm. 6000094/2016), requisits tots ells que són d'apreciar en la conducta de l'acusat Macias.

Efectivament, el Tribunal entén plenament acreditat que, degut al conflicte existent entre Macias i la família de la seva ex- parella, Manzanares, i singularment amb el pare d'aquesta, Estany, com a conseqüència d'haver sol·licitat Macias la custòdia compartida dels fills que va tenir amb Manzanares, quan abans l'ostentava aquesta de forma exclusiva, la nit d'autes i en el context d'aquesta mala relació, Estany va anar provocant en diferents moments i proferint insults a Macias, fins el punt de que quan ja marxava del local se li abalança al damunt, sense que aconseguís agredir-lo, a l'haver-ho impedit un amic que estava amb aquell, Pulido que aturà a Manzanares. Fou llavors quan Vélez es dirigí vers Macias, gesticulant amb els braços aixecats, intentant agredir-lo, moment en el qual, per defensar-se, Macias donà un cop de puny a Vélez, caient aquest al terra.

En aquest sentit s'ha manifestat sempre, de manera reiterada i constant, Macias i la seva versió ha vingut ratificada íntegrament pels testimonis presencials dels fets que van comparèixer al plenari, els quals desvirtuen la tesi contradictòria de Vélez, de que ell només volia parlar amb Macias, quan ambdós diuen que ni tan sols es coneixien, resultant, a més, irrellevant als efectes pretesos, que Vélez no pertanyés a la família R. i per tant aquesta sola dada no pot avalar la manifestació de que no hi havia causa per anar contra Macias, puix que es suficient la relació d'amistat existent amb Manzanares per ajudar-lo; havent asseverat tots els testimonis que han deposat a l'acte del judici oral, menys el perjudicat, que Estany, l'ex-sogre de Macias, sempre l'insultava i el menyspreava quan coincidien en qualsevol lloc.

Així, la reacció defensiva d'Macias es reputa proporcionada, atenent al medi emprat per Vélez, doncs davant de l'intent d'agressió no provocada i injustificada de que va ser víctima per part de Manzanares i seguidament per part de Vélez, reaccionà esquivant-lo i donant-li un cop a en Vélez per evitar ser per ell agredit.

Per tot l'exposat, apreciant la concurrència de la circumstància excloent de la legítima defensa pròpia, procedeix dictar l'absolució d'Macias del delicte major de lesions doloses del que venia acusat pel Ministeri Públic, no havent-hi lloc, consegüentment, a exigir responsabilitat civil.

CONSIDERANT QUART. D'acord amb el que disposen els articles 174, 175 i 181.1 del Codi de Procediment Penal, es declaren d'ofici les despeses processals causades.

V I S T les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts;

D E C I D I M :

Absoldre Macias del delicte major de lesions del que venia acusat pel Ministeri Fiscal, declarant d'ofici les despeses processals causades.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs d'apel·lació davant d'aquest Tribunal, en un termini de quinze dies següents a la notificació, de conformitat amb el què disposa l'article 195, 199 i concordants del Codi de Procediment Penal.

Així per aquesta nostra sentència jutjant, ho manem i signem.