FURT

Sentència

Magistrats

Jean-Marie Ferrandez Concepció Baron Mora Jacques Richiardi Martel

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Somoza Concepció BARON MORA Jacques Richiardi

Andorra la Vella, vint-i-nou de maig del dos mil tretze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, el recurs d’apel·lació formulat contra la sentència dictada per l’Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle, en la causa núm. CP-187-4/11, seguida per la contravenció penal continuada de furt, sent part apel·lant la Societat ORG_2, representada per la Lletrada Sra. Luís i sent parts apel·lades Blasco, representat pel Lletrat Sr. Suárez, i el Ministeri Fiscal, representat per la Sra. Martin i actuant de ponent el Magistrat Sr. Somoza, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, el Magistrat Sr. Jacques Richiardi.

RESULTANT:

que el resultant de la sentència apel·lada diu el següent:

“Que són fets provats i així es declara que la implicada Blasco treballava, en tant que repartidora, des del dia 25 de gener de 2010, per la mercantil andorrana “F.F., S.L.U.”, tenint assignat un itinerari concret, doncs tenia que repartir a les parròquies de La Massana, Escaldes-Engordany, Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria.

Que, durant un període d’uns sis (6) mesos aproximadament, finals d’any de 2010 i principis d’any de 2011, i no cada dia, la implicada, Blasco, deixava a la sala de comptadors de llum de l’XXXX, una bossa amb pa, que havia agafat per ella del sobrant del forn pel quin treballava, pa que recollia més tard, Ramirez, amiga seva, i que li deixava la implicada, sense rebre res a canvi, en conèixer la precària situació econòmica en la que es trobava. Que, en tenir coneixement d’aquest fet la mercantil andorrana “F.F., S.L.U.”, l’encarregada de la Pastisseria que es troba ubicada a La Massana, i que correspon al mateix grup, Julián, li van demanar de fer un seguiment en el sentit d’anotar el que trobava en aquell edifici i així va transcriure en un paper la mercaderia que anava trobant i segons consta en autes (Foli 9), fou: el dia 20 de març de 2011, quatre (4) entrepans i cinc (5) panets enfarinats; el dia 21 de març de 2011: quatre (4) entrepans i cinc (5) panets enfarinats, el dia 22 de març de 2011: dues (2) barres de pa de mig i quatre (4) panets enfarinats, el dia 23, 24 i 25 de març de 2011 no va trobar res, el dia 26 de març de 2011: quatre (4) entrepans i set (7) panets enfarinats, el dia 27 de març de 2011: dos (2) entrepans, tres (3) xapata entrepà i cinc (5) panets enfarinats i el dia 28 de març de 2011: tres (3) xapata entrepà i quatre (4) panets enfarinats.

Que, així mateix i durant un mes i mig, aproximadament, la implicada Blasco també deixà al XXXX, petits croissants, en quantitat de quatre (4) a vuit (8), amb l’única intenció que els tastessin i, en cas, que en volessin en comprassin i fessin una comanda al forn per el que treballava. Aquests croissants petits que deixava, provenien també dels sobrants del forn, i mai va obtenir cap benefici econòmic per dur-los allí”.

RESULTANT: que la part dispositiva de la sentència apel·lada conté el següent pronunciament:

“Que he d’absoldre i absolc lliurement, Blasco, de la contravenció penal continuada de furt que se l’imputava en els presents autes, declarant d’ofici les despeses processals causades”.

RESULTANT: que la representació lletrada de la societat ORG_2 ha formulat recurs d’apel·lació contra aquesta sentència, sol·licitant la seva revocació, en el sentit de que Blasco sigui condemnada en tant que autora responsable de la comissió d’una contravenció penal de furt continuat, tipificada a l’article 481.1 del Codi Penal, concorrent la circumstància agreujant d’abús de confiança prevista a l’article 30.3 del mateix Codi, a la pena de multa de 500 € i, en concepte de responsabilitat civil, a la seva condemna al pagament de l’import de 260,85 €, juntament amb la totalitat de les costes judicials, inclosos els honoraris d’advocat generats en les dues instàncies.

Sostenint que el Tribunal Unipersonal del Batlle ha fet una errònia valoració de la prova existent en autes, considerant acreditada la concurrència del consentiment de la propietat del forn en la conducta seguida per Blasco.

Fa valdre que:

l’empresa tolerava que cada treballador, un cop finalitzada la seva tasca, es quedes alguna peça de pa o de pastisseria de l’excedent de producció, de poca quantitat i pel propi consum,

la pràctica seguida per Blasco diferia notablement de la tolerada, agafant de l’excedent quantitats superiors que subministrava a terceres persones, una amiga i un negoci destinat a l’activitat de bar,

els propis actes duts a terme pels responsables de l’empresa desmenteixen l’existència d’un consentiment.

Subratlla que segons reiterada jurisprudència, l’ànim de lucre ha de ser entès en sentit ampli, com un gaudir, avantatge, profit o satisfacció, que no ha de coincidir necessàriament amb un benefici econòmic i que pot reportar un benefici tant al subjecte actiu com a una altra persona.

A l’acte de la vista oral, ratifica el seu escrit de recurs.

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal no s’oposa al recurs formulat, demanant la revocació de la sentència recorreguda, en el sentit de condemnar a la implicada com autora responsable de la contravenció penal de furt, amb la concurrència de la circumstància agreujant d’abús de confiança, a la pena de 500 € de multa.

Fa valdre que:

tots els testimonis coincideixen en afirmar que la quantitat permesa era limitada i que, en tot cas, havia d’ésser destinada al seu propi consum,

dels autes i de la prova practicada se’n desprèn però que Blasco, no solament excedia la quantia lògica tolerada pel seu destí (una barra o diversos panets i un mínim de 5 croissants) sinó, també, pel habitual de les seves apropiacions (a diari, durant un mes i mig) i sobretot pel destí que li donava la implicada a la mercaderia (una coneguda i un bar), el que no podia ésser de cap manera consentit per la propietat, ja que això perjudicaria greument la competitivitat i supervivència del negoci.

Conclou que en cap cas es pot considerar, com ho fa la sentència apel·lada, que el consentiment de la propietària de la cosa sostreta era lliure, complert i sense engany, donat que el destí pel qual la propietat consentia a agafar el producte de fleca del forn no era aquell realment donat per la implicada, el que indubtablement produïa un perjudici a la part querellant.

A l’acte de la vista oral, ratifica el seu escrit de contesta al recurs, adherint-se a la posició jurídica de la representació lletrada de la societat ORG_1 sobre la existència de l’ànim de lucre.

RESULTANT: que la defensa de Blasco s’oposa al recurs, sol·licitant la confirmació de la sentència recorreguda i la condemna de la societat ORG_2 al pagament de les costes de segona instància amb especial referència a les d’advocat.

Fa valdre que:

la seva defensada agafava part del pa i de la rebosteria sobrants del repartiment del dia i ho feia habitualment en presència de la resta dels treballadors i del gerent, havent quedat absolutament acreditat que els treballadors de la fleca tenien el permís per agafar del sobrant del dia, alguna peça de pa o de rebosteria,

tenia el consentiment tàcit de l’empresa, ja que mai li havien cridat l’atenció en quant al nombre de productes que agafava,

no va veure cap mal en donar una barra de pa i cinc croissants a terceres persones, una d’elles amb necessitats econòmiques, sabent que el destí dels mateixos no era la venda, sinó el repartiment entre els treballadors per tal d’aprofitar-los abans de llençar-los,

mai va actuar amb ànim de lucre,

la societat ORG_2 ha actuat amb manifesta mala fe, ja que ha emprat un procediment penal perseguint una finalitat civil, és a dir, per tal d’aconseguir un acomiadament sense haver de fer front a indemnitzacions ni preavís.

A l’acte de la vista oral, ratifica el seu escrit de contesta al recurs.

NO S’ACCEPTEN ELS FETS PROVATS I ELS FONAMENTS DE DRET DE LA SENTENCIA APEL·LADA

RESULTANT: que són fets provats que la implicada Blasco, nascuda el XXXX, de nacionalitat portuguesa i sense antecedents penals, va començar des del dia 25 de gener de 2010 a treballar per la societat ORG_2 en tant que repartidora a la F.F. d’Ordino.

En aquesta empresa, els empleats tenien el consentiment tàcit del responsable per poder agafar de l’excedent de producció petites quantitats de pa, croissants o altres productes pel consum propi, pràctica habitual als forns.

Durant un període de sis o set mesos, des del final de l’any 2010 fins al final del mes de març 2011, sense que Julián, encarregat del forn, es conegués la seva pràctica,

Blasco deixava a la sala de comptadors de llum de l’XXXX, una bossa contenint una barra de pa o panets, croissants, xapates, que havia agafat del sobrant del forn, productes recollits més tard per Ramirez, amiga seva, que es trobava en una precària situació econòmica, sense rebre res a canvi.

Advertit d’aquest fet corrent del mes de març de 2011, per Julián, encarregada de la Fleca Font de La Massana, la qual havia estat informada per una veïna de l’edifici precitat,

Julián i Canals, propietari de l’empresa, van demanar a aquesta darrera de fer un control i d’anotar el que hi havia en aquestes bosses; el resultat del control operat a partir del 20 de març fou: aquest dia: quatre panets d’entrepà i cinc panets enfarinats; el dia 21 de març: quatre panets d’entrepà i cinc panets enfarinats; el dia 22 de març: dues barres de baguepi i quatre panets enfarinats; el dia 23, 24 i 25 de març: res; el dia 26 de març: quatre panets d’entrepà i set panets enfarinats; el dia 27 de març: dos panets d’entrepà, tres xapates d’entrepà i cinc panets enfarinats; el dia 28 de març: tres xapates d’entrepà i quatre panets enfarinats; a més, Julián va ésser informada que en les dates 23, 24 i 25 de març, la mateixa veïna de l’edifici va veure la bossa de Fleca Font en un prestatge radicat a sobre de l’extintor, a l’interior de l’escala.

Així mateix, durant aproximadament un mes i mig, Blasco, clienta habitual del bar “EL RACÓ DELS AMICS”, radicat a la vila de La Massana, també deixa gratuïtament al responsable d’aquest establiment, Alvarado, croissants minis provenint del sobrant del forn, normals o de xocolata, en quantitat de quatre a vuit.

El preu de venda dels productes és el següent: 0,50 cèntims el panet d’entrepà, 0,45 cèntims el panet enfarinat, 0,95 cèntims la barra de baguepi, 0,60 cèntims la xapata d’entrepà, 0,45 cèntims el croissant mini, 0,55 cèntims el croissant mini de xocolata.

CONSIDERANT:

que els provats són legalment constitutius de la contravenció penal continuada de furt tipificada a l’article 481.1 del Codi Penal.

En efecte, en primer lloc, contràriament a l’apreciació del Tribunal Unipersonal del Batlle, les actuacions de la implicada Blasco, que ha agafat cada dia de treball o al menys molt sovint, durant varis mesos, del sobrant del forn diversos productes podent arribar al nombre de onze i representar una valor de venda de més de cinc euros, per destinar-los a una amiga seva i a un comerç de bar, s’han fet sense el consentiment del responsable de l’empresa o del forn; sí bé és clar que existeix a l’empresa la Fleca Font una tolerància pels empleats d’agafar de l’excedent de producció petites quantitats destinades al propi consum, així ho han afirmat Codina, repartidor de pa, o Pino, forner, i ho ha reconegut Julián, encarregat del forn d’Ordino, essent una pràctica habitual als forns, també és clar que aquest darrer, mai ha consentit, de manera expressa o tàcita, el fet d’agafar del sobrant del dia quantitats de la importància en causa en el procediment i, a més, per que els productes siguin destinats a terceres persones; independentment del testimoniatge de Codina que ha parlat d’una tolerància pel propi consum portant sobre la quantitat d’una barra de pa, o de tres o quatre croissants, o de tres o quatre panets, i del testimoniatge de Pino Pino que ha evocat que els forners agafaven per ells una barra de pa i dos o tres croissants, havent ell mateix demanat permís una vegada per poder agafar un pa d’un quilogram, residint la millora prova del defecte de consentiment dels responsables en el control immediatament efectuat quan foren informats per Julián de les constatacions d’una veïna de l’edifici Espiga Daurada de la vila de La Massana, i desprès, el control positiu, i la denuncia interposada el dia 30 de març de 2011 per Canals, propietari de l’empresa.

En segon lloc, l’ànim de lucre, element subjectiu de l’injust, que pot ser constituït no solament per la recerca d’un benefici econòmic propi de l’autor, sinó també pel propòsit de treure un profit, un avantatge, un gaudir, una satisfacció, és troba constituït en el cas d’autes, pel fet que la implicada sabia que no pagava els productes agafats en l’interès de terceres persones i en perjudici objectiu de la societat ORG_2, l’import dels productes representant al mínim la suma de 260,85 € reclamada per aquesta darrera.

CONSIDERANT: que per aplicació dels articles 20 i 21 del Codi Penal, Blasco és responsable penalment de la contravenció penal continuada imputada,en concepte d’autora per haver realitzat personalment els actes punibles, amb el concurs de la circumstància agreujant d’abús de confiança prevista per l’article 30.3 del mateix Codi, en raó de la relació salarial existent.

CONSIDERANT: que per l’apreciació de la pena a imposar, cal tenir en compte la naturalesa dels fets així com la manca d’antecedents penals de la implicada i la seva personalitat.

CONSIDERANT: que per aplicació de l’article 94 del Codi Penal, Blasco, responsable penalment, ho és també civilment i per tant haurà de pagar a la societat ORG_2 una indemnització de 260,85 € en reparació del perjudici sofert.

CONSIDERANT: que de conformitat als articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, Blasco ha de fer front al pagament de les despeses processals causades en primera i segona instància, inclosos els honoraris d’advocat exposats per la societat F.F..L.U. per la defensa dels seus interessos, segons l’import determinat en període d’execució de sentència.

VIST les disposicions legals aplicables en la causa, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

Decisio

F A L L E M : que estimant el recurs d’apel·lació formulat per la representació lletrada de la societat ORG_2 contra la sentència de data 18 d’octubre de 2012 dictada pel Tribunal Unipersonal de Batlle en la causa CP- 187-4/11, revoquem dita sentencia.

Alvaradomnem Blasco com a responsable en concepte d’autora de la contravenció penal continuada de furt, amb el concurs de la circumstància agreujant d’abús de confiança, a la pena de TRES-CENTS EUROS (300 €) DE MULTA.

Alvaradomnem Blasco al pagament de les despeses processals causades en primera i segona instància, inclosos els honoraris d’advocat de la societat ORG_2 segons l’import determinat en període d’execució de sentència.

En concepte de responsabilitat civil, condemnem Blasco a pagar a la societat ORG_2 la suma de 260,85 €.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.