VIOLACIÓ - RESISTÈNCIA LLEU ALS FUNCIONARIS PÚBLICS - LESIONS DOLOSES - COACCIONS (VIOLÈNCIA DOMÈSTICA) - MALTRACTAMENTS HABITUALS EN L'ÀMBIT DOMÈSTIC

Sentència

Magistrats

Josep Maria Pijuan Canadell Enric Anglada Fors Jacques Richiardi Martel

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Josep Maria Pijuan Canadell

Enric Anglada Fors

Jacques Richiardi

Andorra la Vella, vint-i-nou d'octubre del dos mil catorze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la Causa núm. TC-031-2/12, seguida per dos delictes majors d'agressió sexual constitutiva de violació, un delicte menor de coaccions i altre delicte menor de maltractaments en l'àmbit domèstic, i les contravencions penals de resistència lleu a agents de l'autoritat en l'exercici de les seves funcions i lesions doloses, contra l'acusat Talavera, nascut el XXXX, fill de XXXX i de XXXX, de nacionalitat peruana, resident al Principat des de l'any 2000, en llibertat provisional en la present causa, havent estat en presó provisional des del 6 de març del 2012 al 13 de desembre del 2012, defensat pel Lletrat Sr. Manzano, sent parts acusadores el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Izquierdo, i l'acusació particular constituïda per la Sr. Nogués, defensada per la Lletrada Sra. Miró, i actuant de ponent el Magistrat Sr. Jacques Richiardi, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència el Magistrat Sr. Josep Maria Pijuan Canadell.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER. SÓN FETS PROVATS I AIXÍ ES DECLARA: l'acusat Talavera, nascut el XXXX, fill de XXXX i de XXXX, de nacionalitat peruana, resident al Principat des de l'any 2000, sense antecedents penals al Principat, des de finals de novembre del 2009 fins al mes de maig del 2011 mantingué una relació sentimental amb la Sr. Nogués, nascuda el XXXX, també de nacionalitat peruana i resident al Principat, havent arribat durant aquest temps a compartir domicili a Llorts i més tard a La Massana, després de reprendre la convivència al juliol o agost del 2011 fins a finals de gener del 2012.

En data no determinada del mes d'abril del 2011 i en el domicili que compartien a Llorts, en el decurs d'una discussió que mantingué amb Nogués, l'acusat li donà una bufetada a la cara, sense causar-li cap ferida.

En data no determinada de principis del mes de maig del 2011, en el mateix domicili de Llorts, l'acusat va dur a Nogués cap al bany, fent que es despullés i es banyés junt amb ell, per conduir-la després al dormitori on l'acusat va provar de mantenir relacions sexuals amb Nogués, desistint però de fer-ho davant la negativa de Nogués.

Vers les 17:00 hores del dia 31 de gener del 2012, quan ja havia novament cessat la convivència d'ambdós al domicili de La Massana, l'acusat es personà a l'Escola Andorrana de La Massana, on sabia que hi estudiava el fill menor d'edat de Nogués, amb la finalitat de veure a Nogués. Quan l'acusat veié a Nogués amb el seu fill menor, es dirigí vers ella cridant on anava i que anessin al vehicle de l'acusat perquè tenien que parlar, i com sigui que Nogués s'hi negués, per tal d'obligar-la l'acusat va intentar agafar al menor, sense aconseguir-ho al introduir-se ràpidament Nogués amb el menor dins de l'escola, aconseguint no obstant l'acusat estirar la bossa de mà de Nogués fins apoderar-se d'ella, amb la mateixa intenció de que Nogués el seguís i accedís a parlar amb ell.

Vers les 16:00 del dia 4 de març del 2012 l'acusat amb el vehicle de la seva propietat es dirigí al domicili de Nogués XXXX, restant a l'interior del vehicle, que aturà en les immediacions del domicili, a l'espera de que aparegués Nogués. Quan Nogués arribà, acompanyada del seu fill menor d'edat, que comptava uns 4 anys i mig d'edat, l'acusat la cridà demanant-li d'on venia i, després de baixar del vehicle, va agafar al menor i el va introduir al seient posterior del vehicle per obligar a Nogués a entrar també al vehicle, fent-ho aquesta per no deixar al seu fill sol amb l'acusat. L'acusat va engegar el vehicle i marxà en direcció al seu domicili, i en arribar i com que Nogués no volia baixar del vehicle, l'acusat va agafar al menor en braços i es dirigí al seu domicili, obligant així a Nogués a seguir-lo, doncs aquesta en cap cas volia deixar el seu fill sol amb l'acusat. En arribar al domicili, l'acusat va deixar al menor davant de l'ordinador, posant-li un joc, al menjador on hi havia el company de pis de l'acusat Ropero, conduint a Nogués fins al dormitori. Un cop a l'interior del dormitori, l'acusat va tancar la porta amb clau i va fer seure al llit a Nogués i, després de xerra una estona amb ella, li tragué els pantalons i les calces per, seguidament i amb la intenció de satisfer el seu instint sexual i malgrat l'oposició de Nogués, mentre li tapava la boca amb una bufanda per a que no cridés, la va estirar al llit, li va introduir un dit a la vagina i va penetrar-la vaginalment fins ejacular. Posteriorment l'acusat va acompanyar a Nogués i al seu fill fins al domicili d'aquesta, fent-li prometre que no explicaria res del que havia succeït.

El mateix vespre dels fets Nogués acudí al Servei d'Urgències de l'Hospital de Nostra Senyora de Meritxell, posant els fets en coneixement del Servei de Policia, motiu pel qual vers les 23:55 hores d'aquest mateix dia 4 els agents no uniformats del Servei de Policia amb carnets professionals núm. 195 i 294 es personaren al domicili de l'acusat per tal de procedir a la seva detenció, obrint-los la porta i autoritzant-los a entrar el company de l'acusat, Ropero. L'acusat, en adonar-se de la presència dels agents de policia, s'amagà darrera de la porta del safareig de la cuina, i en ser localitzat i prèvia identificació dels agents amb les seves plaques, quan els agents li ordenaren de sortir l'acusat es negà, per la qual cosa els agents es veieren obligats a extraure a l'acusat del seu amagatall, produint-se un forceig entre els agents i l'acusat en el decurs del qual l'agent amb carnet professional núm. 195 sofrí una contusió i erosions al canell dret que no requeriren assistència mèdica per a la seva curació, havent renunciat l'esmentat agent a res reclamar.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER. Els fets declarats provats, atenint a un criteri cronològic, constitueixen:

1r. Un delicte menor de maltractaments en l'àmbit domèstic de l'article 114.1 del Codi Penal, pels fets ocorreguts en data no determinada del mes d'abril del 2011 en el domicili que l'acusat i Nogués compartien a Llorts, quan l'acusat en el decurs d'una discussió amb Nogués li donà una bufetada a la cara, sense causar-li cap ferida. Encara que es tracta d'una sola agressió, ja és constitutiva del delicte tipificat en l'esmentat article, que ja no requereix la habitualitat en l'exercici de la violència des de la reforma de dit article operada per la Llei 91/2010, del 16 de desembre, que entrà en vigor al cap de quinze dies de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra de data 19 de gener del 2011.

2n. Un delicte menor continuat de coaccions de l'article 139, en relació amb l'article 59, del Codi Penal.

Les coaccions consisteixen en una conducta il·legítima que coarta la llibertat d'actuació i de lliure determinació d'una persona que, quan hi intervé violència o intimidació, integra el delicte menor de l'article 139 del Codi Penal.

El delicte s'aprecia pels fets ocorreguts vers les 17:00 hores del dia 31 de gener del 2012, prop de l'Escola Andorrana de La Massana, i vers les 16:00 del dia 4 de març del 2012, a les immediacions del domicili de Nogués a la carretera de Terravella d'Andorra la Vella, doncs en ambdues ocasions l'acusat va fer ús d'una violència per obligar a Nogués a fer quelcom que no volia i a lo que no estava legalment obligada, com era accedir a entrar al vehicle de l'acusat per mantenir-hi una conversació.

L'acusat es valgué de la violència en ambdues ocasions, en la primera intentant agafar al fill menor d'edat de Nogués, que comptava uns 4 anys i mig d'edat, en contra de la voluntat de la seva mare i per introduir-lo al vehicle de l'acusat, i en la segona ocasió aconseguint introduir-lo, per tal d'obligar a la seva mare a entrar també al vehicle i, posteriorment un cop arribats a Sispony, dirigir-se al seu domicili agafant al menor en braços per obligar a Nogués, que no volia baixar del vehicle, a seguir-la fins al domicili doncs no volia deixar el seu fill sol amb l'acusat.

A més a més, en la primera de les ocasions, l'acusat es valgué de violència doncs estirà la bossa de mà de Nogués fins apoderar-se d'ella, amb la mateixa intenció de que Nogués el seguís i accedís a entrar al vehicle i parlar amb ell.

S'aprecia un sol delicte de coaccions, no en grau de temptativa sinó consumat, i continuat per haver-hi una identitat de subjecte actiu i passiu, una proximitat temporal i una mateix finalitat o idèntica intenció de l'acusat, la de doblegar la resistència de Nogués a accedir al vehicle o al domicili de l'acusat.

3r. Un delicte major d'agressió sexual constitutiva de violació, de l'article 145 en relació amb l'article 144 del Codi Penal, delicte que consisteix en l'accés carnal per via vaginal, anal o oral, amb una persona mitjançant violència o intimidació, essent el delicte de violació el més greu dels atemptats contra la llibertat e indemnitat sexual de l'ésser humà, per realitzar-se el comportament sexual en contra de la seva voluntat, valent-se de la violència física o de la intimidació. El delicte s'aprecia pels fets ocorreguts la tarda del dia 4 de març del 2012 al domicili de l'acusat Talavera, radicat a l'XXXX, quan l'acusat amb la intenció de satisfer el seu instint sexual, va penetrar-la vaginalment a Nogués en contra de la seva voluntat a mantenir relacions sexuals amb l'acusat.

No s'aprecia el delicte major d'agressió sexual constitutiva de violació de l'article 145 del Codi Penal, en grau de temptativa, pel que tant el Ministeri Fiscal com l'acusació particular acusen a Talavera, pels fets ocorreguts en data no determinada de principis del mes de maig del 2011, en el domicili que compartien a Llorts, quan l'acusat va provar de mantenir relacions sexuals amb Nogués, desistint però de fer-ho davant la negativa de Nogués, doncs en aquest cas hi ha lloc a apreciar el desistiment voluntari de l'article 17.2 del Codi Penal. Nogués en l'acte del judici oral va manifestar, reiterant el que ja tenia declarat en autes, que l'acusat va voler tenir relacions amb ella, es va posar a sobre d'ella i li va començar a petonejar i ella li deia que no, estava plorant desesperada i aleshores ell li va dir que vale, que no passava res.

4t. Una contravenció penal de resistència lleu a agents de l'autoritat en l'exercici de les seves funcions i una contravenció penal de lesions doloses, dels articles 508 i 476.2, respectivament, del Codi Penal, pels fets ocorreguts vers les 23:55 hores del dia 4 de març del 2012 al domicili de l'acusat a Sispony, quan l'acusat va forcejar amb els agents del Servei de Policia que procedien a la seva detenció, resultant del forceig lesions a l'agent núm. 195 que no requeriren assistència mèdica per a la seva curació.

Decisio

CONSIDERANT SEGON. Dels delictes major d'agressió sexual constitutiva de violació, menor de maltractaments en l'àmbit domèstic, menor continuat de coaccions i de les contravencions penals de resistència lleu a agents de l'autoritat en l'exercici de les seves funcions i de lesions doloses, n'és penalment responsable en concepte d'autor l'acusat Talavera, per haver realitzat personalment els fets punibles, de conformitat amb allò que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal, i d'acord amb el resultat de la prova practicada.

En relació al delicte major d'agressió sexual constitutiva de violació, hi ha lloc a recordar la reiterada Jurisprudència de que en aquests delictes contra la llibertat sexual, que habitualment son executats en un àmbit de intimitat, en matèria de prova el més habitual es disposar com a úniques proves directes de les versions de l'acusat i de la víctima, normalment contradictòries, per la qual cosa el testimoni de la víctima ha de tenir eficàcia suficient per desvirtuar el principi de la presumpció de la innocència sempre i quan no hi hagi raons objectives que li restin credibilitat, doncs la vigència en el procediment penal andorrà del principi de lliure valoració de la prova, d'acord amb el que disposa l'article 160 del Codi de Procediment Penal, exclou l'apotegma testis unus, testis nullus, apotegma que no té cap eficàcia en el procediment penal i, molt menys, quan es tracta de jutjar aquesta mena de delictes en què la prova de càrrec directa habitualment s'integra pel sol testimoni de la víctima. Aquest testimoni, però, haurà de sotmetre's a contradicció de les parts i haurà de ser ponderat pel Tribunal tenint en compte l'absència en la víctima de qualsevol mòbil de ressentiment o enemistat vers l'acusat que pugui comprometre la seva credibilitat, l'existència de dades objectives perifèriques que el reforcin i la persistència i fermesa de la víctima en la seva declaració incriminatoria, reiterada en el temps i sense ambigüitats ni contradiccions.

També té declarat abastament aquest Tribunal que el delicte d'agressió sexual no exigeix una resistència activa de la víctima, però sí cal que aquesta mostri una oposició ferma i ostensible, és a dir, que no doni lloc a dubtar de la manca de predisposició del subjecte passiu a suportar ésser objecte dels desigs sexuals de l'altre.

En el cas d'autes, és fet acceptat per l'acusat que va mantenir relacions sexuals, amb penetració vaginal, amb Nogués, si bé l'acusat nega haver-ho fet en contra de la voluntat de Nogués.

La versió que dels fets ha donat l'acusat és que, arribats al seu domicili de Sispony, va seure al sofà al costat de Nogués i li va dir d'anar a conversar a l'habitació, que primerament ella va dir que no, però que va reaccionar i es va aixecar, aleshores ell també es va aixecar i la va acompanyar, sense agafar-la pel braç o els cabells, i un cop a l'habitació, ell va tancar la porta, varen estar conversant, que ella va començar a cridar que "no quiero, dejame", però desprès es va calmar, que estaven asseguts al llit i li va proposar de tenir sexe però ella li va dir que estava amb la regla i li va dir que si volia que es masturbés i per seguir-li la corrent es va baixar el pantaló i es va començar a masturbar. Després es varen començar a tocar sobre la roba, va agafar un lubricant i li va aplicar, i van tenir relacions sexuals, una relació consentida.

Diu a l'acte del judici oral que la relació va ser consentida perquè ella va col·laborar, va aixecar les cames, però això es contradiu amb el que manifestà en la seva primera declaració al Servei de Policia, en que digué que ella "no es va resistir i tampoc va col·laborar" (foli 43). I en la seva declaració a la Batllia, en data 6 de març del 2012, l'acusat en certa manera reconegué que Nogués li havia mostrat la seva oposició a mantenir relacions sexuals, quan manifestà "Que en un moment ella li digué cridant que no i que la deixés tranquil·la, quan encara portava la roba posada i llavors ell li tapà la boca amb la mà i la bufanda que duia posada Nogués per evitar que el nen i el company de pis la sentissin, calmant-se ella al moment" (foli 145).

Té reconegut l'acusat que va demanar disculpes a Nogués, però també incorre en contradiccions entre el que declarà al judici oral i les seves anteriors declaracions al Servei de Policia i a la Batllia. En l'acte del judici oral, preguntat perquè li va demanar disculpes, diu que perquè ella li va dir que no es veurien fins d'aquí a 15 dies, però al Servei de Policia va declarar haver demanat perdó a Nogués "pel mal "rato" que havíem passat, és a dir, per al discussió i també per la relació sexual ja que sé que ella no hagués volgut mantenir cap relació sexual aquell dia" (foli 43) i a la Batllia que, en ser preguntat perquè li demanà disculpes, l'acusat digué "per quan ella estava seria i no havia sigut agradable", aclarint "que no havia sigut com altres vegades" (foli 145). Aquest fet de demanar disculpes es pot valorar com un indici de què l'acusat tenia cert penediment de què el que havia fet no estava bé.

Enfront de la versió de l'acusat, contem amb la versió de Nogués que en l'acte del judici oral va manifestar que l'acusat la va portar a l'habitació, que ella no volia anar-hi, i que es va seure a un racó del llit, que ell va tancar la porta, se li va acostar i li va dir que és posés de peu i li va baixar les malles i les calces i li va demanar que perquè s'havia depilat, que la va empènyer cap al llit i que ella en aquell moment es va posar a plorar, que l'acusat va agafar al seva mà i la va posar sobre el penis, que li demanà de masturbar- lo i ella va dir que no, que aleshores ell es va posar sobre d'ella i es va començar a fregar, que ella ja no deia res i que només volia marxar d'allà, que li introduí el dit a la vagina i la va penetrar, que ella només mirava la finestra i pensava que quan acabés sortiria d'allà i aleshores li va girar la cara i li va demanar que amb qui estava pensant i ella no li va contestar. Versió que, en lo essencial, coincideix amb les seves anteriors manifestacions tant al Servei de Policia com a la Batllia, així com el que Nogués manifestà la mateixa nit dels fets al Servei d'Urgències de l'Hospital de Nostra Senyora de Meritxell (foli 18) i a la metge forense (foli 22).

Hi ha dos aspectes en els que s'observa certa contradicció, doncs Nogués en la seva primera declaració sobre aquests fets al Servei de Policia (foli 17) manifestà que va esgarrapar a l'acusat una mica sota l'ull dret i va mossegar-li la mà, quan el cert és que a l'informe forense sobre l'acusat s'objectiva una erosió lineal de 0,6 cm. de llargària en regió de la parpella inferior de l'ull dret, tot i que en el mateix informe es diu que aquesta erosió "no recorda les lesions deixades per una ungla", sense major especificació (foli 54), i que en l'acte del judici oral la forense informà que l'acusat no presentava empremta d'ungla i tampoc tenia cap mossegada a la mà.

Per contra, no hi ha contradicció sobre els crits de Nogués, doncs encara que el testimoni Ropero, company de pis de l'acusat, en la declaració a la Batllia en data 6 de març del 2012 amb assistència del Ministeri Fiscal i de la Lletrada defensora de l'acusat, va dir que no va sentir en cap moment cap crit, Nogués sí té manifestat que va cridar, tant al Servei de Policia en data 5 de març del 2012, "Llavors jo vaig cridar de d'agressió sexual constitutiva de violació, manant socors" (foli 17), com a la Batllia "va cridar en diverses ocasions" (foli 245), i el mateix acusat ho té reconegut en la declaració a la Batllia, "Que en un moment ella li digué cridant que no i que la deixés tranquil·la, quan encara portava la roba posada i llavors ell li tapà la boca amb la mà i la bufanda que duia posada Nogués per evitar que el nen i el company de pis la sentissin, calmant-se ella al moment" (foli 145).

Tot i malgrat aquestes discrepàncies en quan a l'esgarrapada i la mossegada, el Tribunal dona plena credibilitat a les manifestacions fetes per la víctima Nogués en l'acte del judici oral, i arriba a la plena convicció de que la relació sexual no fou consentida i que l'acusat n'era prou conscient, tot i que Nogués no oferís resistència sinó més aviat un estat de certa passivitat i de deixar fer, comportament que l'experiència ens demostra que no és gens estrany en les víctimes d'agressions sexuals, notòriament quan hi ha hagut una prèvia relació sentimental entre agressor i víctima, i aquest estat de certa passivitat de Nogués explicaria la conclusió de l'informe forense de no haver-se trobat signes de violència en la seva persona.

I diem que no tenim cap dubte de què l'acusat era plenament conscient de la manca de voluntat de Nogués a la relació sexual, perquè en la seva declaració a la Batllia, en data 6 de març del 2012, reconegué que Nogués li havia mostrat la seva oposició a mantenir relacions sexuals, quan manifestà "Que en un moment ella li digué cridant que no i que la deixés tranquil·la, quan encara portava la roba posada i llavors ell li tapà la boca amb la mà i la bufanda que duia posada Nogués per evitar que el nen i el company de pis la sentissin" (foli 145).

CONSIDERANT TERCER. La prova de la participació de l'acusat Talavera en el delicte menor continuat de coaccions resulta de les manifestacions de Nogués i, de manera principal, de les del propi acusat que, en quan als fets del dia 31 de gener del 2012, va declarar al Servei de Policia en data 1 de febrer del 2012, amb assistència lletrada, que "vaig insistir per tal que vinguessin amb mi, però com no volia la vaig agafar per la bossa de mà, estirant per tal que m'acompanyés" i que "em vaig emportar la bossa de mà amb la finalitat que ella em seguís fins al vehicle" (foli 81) i, en quan als fets del dia 4 de març del 2012, Nogués té declarat que, quan el dia 4 de març del 2012 l'acusat va anar a buscar-la al pis de protecció a Terra Vella, va agafar al nen i posar- lo a l'interior del seu vehicle per obligar-la a pujar també al vehicle, i quan arribaren a Sispony, l'acusat també va agafar el nen pujant- lo al seu domicili per obligar-la a fer el mateix.

En quan al delicte menor de maltractaments en l'àmbit domèstic, l'acusat té reconeguts els fets relatius al mes d'abril del 2011 quan en una sola ocasió, mentre convivien, arrel d'una discussió li va donar una bufetada a la Sra. Nogués. Ho reconegué al Servei de Policia, en les declaracions fetes al Servei de Policia en data 5 de març del 2012 (foli 43 in fine i 44), i en data 1 de febrer del 2012 (foli 81) i en l'acte del judici oral, i també ho te declarat Nogués.

Finalment, respecte de la participació de l'acusat en les contravencions penals de resistència lleu a agents de l'autoritat en l'exercici de les seves funcions i la contravenció penal de lesions doloses, la prova resulta de les manifestacions en l'acte del judici oral dels agents del Servei de Policia amb carnets professionals núm. 195 i 294. Encara que els agents no anaven uniformats, tenen declarat que s'identificaren convenientment com a agents del Servei de Policia quan el company de l'acusat els obrí la porta. Es pot admetre la hipòtesi de que l'acusat no sentí als agents com s'identificaven, però de les seves manifestacions en l'acte del judici oral resulta provat que coneixia la condició d'agents de policia quan varen dirigir-se a ell perquè sortís de l'amagatall i procedissen a emmanillar-lo, que és quan es produí el forceig entre l'acusat i els agents, conducta que és la integrant de la contravenció penal resistència lleu i, alhora, de la contravenció penal de les lesions doloses.

CONSIDERANT QUART. No concorren en l'acusat circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal i que a efectes de fixació de la pena, atenent a què el Codi Penal assenyala al delicte major de violació i als delictes menors de maltractaments en l'àmbit domèstic i coaccions penes de presó, a què el delicte major de violació ja té assenyada pena de presó de tres a deu anys, i fent ús de la facultat que atorga al Tribunal l'article 58.3 del Codi Penal, s'imposa a l'acusat pels delictes major i menors una única pena de cinc anys de presó ferma, i per les dues contravencions penals s'imposa a l'acusat la pena de multa de mil euros. Tanmateix, s'imposa a l'acusat la pena d'expulsió del Principat d'Andorra per un termini de deu anys, malgrat el temps de residència que du al Principat, atès que és de nacionalitat estrangera i en atenció al delicte major de violació.

CONSIDERANT CINQUÈ. De conformitat amb allò que disposen els articles 90 i següents del Codi Penal, tot responsable criminalment ho és també civilment i, en aquest concepte, l'acusat Talavera haurà d'indemnitzar a la ORG_0 (C.A.S.S.) en la quantitat de 720,15 euros, en concepte de prestacions mèdiques per compte de Nogués, no havent-hi lloc a fixar indemnització per les lesions sofertes per agent del Servei de Policia amb carnet professional núm. 195 per haver renunciat aquest a res reclamar.

Pel que fa a la perjudicada Nogués la seva representació lletrada sol·licita una indemnització al seu favor a determinar i quantificar en període d'execució de sentència, però no ha aportat cap prova que permeti al Tribunal fixar les bases que haurien de tenir-se en compte en execució de sentència per determinar la quantia de la indemnització, per la qual cosa, davant aquesta manca de prova, el que procedeix és fer reserva a favor de la perjudicada Nogués de les accions civils que pels fets d'autes li puguin correspondre.

CONSIDERANT SISÈ. D'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, cal imposar a l'acusat Talavera el pagament de les despeses processals causades, amb inclusió de les despeses ocasionades per la representació lletrada de l'acusació particular.

V I S T : les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M :

Hem d'absoldre i absolem a l'acusat Talavera del delicte major d'agressió sexual constitutiva de violació en grau de temptativa pel qui venia acusat pel Ministeri Fiscal i l'acusació particular, i l'hem de condemnar i condemnem com a responsable penalment en el concepte d'autor d'un delicte major d'agressió sexual constitutiva de violació, un delicte menor de maltractaments en l'àmbit domèstic, un delicte menor continuat de coaccions, una contravenció penal de resistència lleu a agents de l'autoritat en l'exercici de les seves funcions i una contravenció penal de lesions doloses, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, a la pena de CINC ANYS DE PRESÓ FERMA i EXPULSIÓ del Principat per un període de DEU ANYS, pels delictes major i menors, i MULTA DE MIL EUROS per les contravencions penals.

Condemnem a l'acusat Talavera al pagament de les despeses processals causades, amb inclusió de les despeses ocasionades per la representació lletrada de l'acusació particular, i a que, en concepte de responsabilitat civil, aboni a la ORG_0 (C.A.S.S.) la quantitat de 720,15 euros, fent expressa reserva d'accions civils a favor de la perjudicada Nogués.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal de Corts, en el termini de 15 dies naturals següents a la seva notificació.

Així per aquesta nostra sentencia, definitivament jutjant, ho manem i signem.