FURT AMB FORÇA EN LES COSES

Sentència

Magistrats

Enric Anglada Fors Concepció Baron Mora Elisenda Franquet Font

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Enric Anglada Fors

Concepció Baron Mora

Elisenda Franquet Font

A la Vila d'Andorra la Vella, el dia deu de setembre del dos mil deu.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-019-1/09 seguida pel presumpte delicte major de furt amb força en les coses, contra Montenegro, nascut el XXXX, fill de XXXX i de XXXX, de nacionalitat andorrana, sense professió, i defensat pel Lletrat Sr. Cañellas, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Recio, i actuant de ponent el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors, havent el Tribunal designat per a la redacció de la sentència la Magistrada Sra. Elisenda Franquet Font.

RESULTANT:

són fets provats i així es declara, que el dia 14 de febrer del 2009, vers les 02.15 hores, el processat Montenegro, nascut el XXXX, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals, posat en comú amb els menors Carnero i Elías - contra els quals s'ha seguit el corresponent expedient de menors núm. JM-003-1/09- i a fi d'obtenir un benefici patrimonial il·lícit, es desplaçaren a l'aparcament d'autobusos radicat a l'Av. del Pessebre de la vila d'Escaldes-Engordany, que queda enfonsat respecte de l'alçada del carrer i per això per accedir-hi s'ha de baixar una rampa, i mentre el processat A feia funcions de vigilància des de l'alçada del carrer, els menors P..... i C..... trencaren amb una pedra els vidres de les portes d'entrada dels passatgers dels autocars marca MAN, matrícules (AND) (...) i (...), sostraient del seu l'interior 60 euros en xavalla corresponents al fons de caixa.

En ser interceptat P..... per membres del Servei de Policia amagat dins d'un dels dos autocars, van ser intervinguda en el seu poder la quantitat de 32,55 euros en xavalla, que havia agafat d'un dels dos vehicles.

A..... va ser sorprès pel Servei de Policia amagat sota un autocar de l'aparcament.

Cano, en nom i representació de la Nuñez, reclama 626,45 euros en concepte de reparació dels desperfectes causats als dos autocars, així com els 60 euros corresponents al fons de caixa.

Fonaments de dret

RESULTANT: que, el Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius d'un delicte major de furt amb força en les coses, tipificat a l'article 199.1 a) del Codi Penal, del que n'estima responsable en concepte d'autor al processat, concorrent la circumstància modificativa de la responsabilitat penal de ser menor de 21 anys, de l'article 26 del Codi Penal.

Demana que s'imposi al processat la pena de 18 mesos de presó, part condicional, i el pagament de les despeses processals causades.

Precisa que en concepte de responsabilitat civil el processat indemnitzarà a Cano en nom i representació de la Nuñez, en la quantitat de 686,45 euros.

En l'acte del judici oral, ratifica i eleva a definitives les seves conclusions provisionals.

RESULTANT: que la defensa del processat es mostra en total desacord amb l'exposició de fets i la qualificació del Ministeri Fiscal, considerant que el mateix no va tenir cap intervenció en el fet il·lícit d'autes, demanant per això la seva lliure absolució.

En l'acte del judici oral, eleva a definitives les seves conclusions provisionals.

CONSIDERANT: que, els fets declarats provats són legalment constitutius d'un delicte major de furt amb força en les coses, tipificat i penat a l'article 199.1 a) del Codi Penal.

Així doncs, les tres persones descrites, entre les que es trobava el processat, van concertar-se amb caràcter previ per entrar dins autocars del pàrking descrit, i mentre uns trencaven vidres amb pedres per tal de poder obrir després les portes i entrar als vehicles, el processat feia labors de vigilància. Essent els altres dos els qui van entrar a dos dels autocars que van resultar amb vidres trencats, apoderant-se dels diners de caixa que van trobar al seu interior. La persona que va ser interceptada i que en les seves declaracions testificals en aquesta causa va reconèixer que va trencar els vidres amb les pedrades i va entrar als vehicles (P.....) també duia gran quantitat de monedes al damunt (en concret 32,55 euros) quan va ser sorprès dins de l'autocar, monedes que formaven part de la caixa d'un dels vehicles, com ell reconeix.

De manera que es produï un acte de força, fracturant finestres, sobre els autocars, per tal de vèncer la resistència dels accessos als mateixos, que es trobaven tancats, i amb la finalitat d'apoderar-se dels objectes aliens i de valor que es trobessin al seu interior.

Amb aquets fet es produïren desperfectes, els danys causats per les pedrades als vidres dels dos autocars, causats per aquells actes de força.

L'il·lícit penal va ser consumat, donat que van desaparèixer uns 60 euros, i només es va recuperar una mica més de la meitat, notant-se que un dels partícips va aconseguir fugir.

CONSIDERANT: que, de l'esmentat delicte n'és responsable en concepte d'autor el processat, per haver fet personalment actes necessaris per a la realització del fets punibles, de conformitat amb el que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal.

Del relat de fets provats es desprèn amb claredat que el processat A..... no va efectuar labors d'apoderament material en els fets descrits. La seva actuació s'emmarca en una clara distribució de rols, efectuant labors de vigilància per tal de que els seus companys, que es trobaven dins els autocars, fossin avisats si venia la policia, com així ho va fer.

Que el Tribunal extrau l'acreditació de la participació del processat en els fets de diversos indicis: per una banda així ho ha declarat en el marc d'aquest procediment el testimoni (imputat en el procediment de menors) C..... P....., als folis 65 i 66, on consta l'acarament entre els dos, i als folis 74 i següents, on hi ha la declaració com a testimoni davant del Batlle instructor). Si bé és cert que, per una banda, el processat nega la seva intervenció en els fets (però sí afirma que era allà però desconeixia les intencions del seu amic) i per altre banda C..... P..... al judici oral (en aquest procediment) va negar la implicació d'A..... en el fet. Com també la va negar B..... (la persona a la que els agents diuen haver vist dins del vehicle i a la que van arribar a donar l'alto i se'ls va escapar).

Que el Tribunal no admet aquest inversemblant canvi de declaració del testimoni, ni la negació dels fets del processat. Es pretén, per una banda, que A..... no va tenir cap mena d'intervenció en el que estava passant, però precisament quan veu arribar a la policia, el que es trobava a la zona del carrer (A.....), no a la part inferior on estaven estacionats els autocars, en lloc de marxar o restar allí de manera innocent, decideix baixar on es trobaven els seus companys i amagar-se sota un autocar.

Que per altre banda, els agents de policia diuen que van veure dues persones dins d'un dels autocars, quan van arribar, a una d'elles la van trobat amagada dins (C..... P.....) i l'altre va escapar. És a dir, és ben lògic que un dels tres es quedes fora vigilant (el que va explicar C.....) donat que els altres dos no només havien trencat vidres i fet soroll, sinó que es trobaven dins dels autobusos en la zona enfonsada, des d'on no podien apreciar la circulació al carrer i si la policia apareixia o algú altre els sorprenia.

Per últim, aquesta actitud d'amagar-se sota el autobús, i ja s'ha dit, a la zona on si no va baixar avisar als seus companys, no tenia perquè baixar, sinó que si es volia amagar la opció cosa més fàcil era marxar per l'alçada del carrer, és una clara evidencia, junt amb els altres indicis valorats, de que la funció de A..... era vigilar i avisar als seus companys si venia la policia, com així ho va fer.

Així doncs el processat va cooperar en la execució del fet amb actes necessaris (autoria conjunta de l'article 21 del Codi Penal), doncs va efectuar aquestes importants labors de vigilància donada la ubicació dels vehicles i la dinàmica dels fets. Actuació que és igualment enquadrable dins el concepte d'autoria conjunta.

CONSIDERANT: que, concorre la circumstància modificatives de la responsabilitat penal atenuant de ser menor de 21 anys el processat, de l'article 26, en relació al 54.3, del Codi Penal.

Que a efectes de penalitat, donat que l'article 199.1 del Codi Penal determina la pena imposable entre l'1 i els 4 anys de presó, i que pel joc de l'article 54.3 ens hem de moure entre els 6 mesos i els 2 anys de presó, el Tribunal considera adient a les circumstàncies del cas, i la manca d'antecedents penals del processat, la individualització de la pena en els 7 mesos de presó condicional.

CONSIDERANT: que, en concepte de responsabilitat civil el processat indemnitzarà a la Nuñez, en la persona del seu legal representant, en la suma total de 653,90 euros (686,45 menys 32,55 euros), tant pels desperfectes causats als autocars (folis 101 i ss, 193,69 y 432,76 euros), com pels diners que no van aparèixer (se'n van furtar uns 60 euros i en van recuperar 32,55, és adir, resten 27,45 euros desapareguts). Havent-se de retornar a la entitat els que van quedar intervinguts.

CONSIDERANT: que, el processat haurà d'abonar les despeses processals causades de conformitat amb les disposicions dels articles 100.2 del Codi Penal i 174 i 175 del Codi de Procediment Penal.

VIST

les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que, hem de condemnar i condemnem Montenegro com a responsable en concepte d'autor d'un delicte major de furt amb força en les coses, amb la concurrència de la circumstancia modificativa de la responsabilitat penal atenuant de ser menor de 21 anys, a la pena de 7 mesos de presó condicional, i al pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil es condemna al processat Montenegro a satisfer la suma de 653,90 euros a la Nuñez, en la persona del seu legal representant.

Retornant-se els 32,55 euros intervinguts al legal representant de la Nuñez.

Que contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació davant d'aquest Tribunal de Corts, a resoldre pel Tribunal Superior de Justícia, en el termini de quinze dies naturals següents a la notificació.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.