LESIONS DOLOSES CAUSADES MITJANÇANT OBJECTES O MITJANS AMB PERILL DE CAUSAR LESIONS MÉS GREUS A LA VÍCTIMA, AMENACES NO CONDICIONALS

Sentència

Magistrats

Josep Maria Pijuan Canadell Concepció Baron Mora Anna Estragués Armengol

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Josep Maria Pijuan Canadell

Concepció Baron Mora

Anna Estragués Armengol

Andorra la Vella, trenta de setembre del dos mil catorze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la Causa núm. TC-031-3/13, seguida pel presumpte delicte major de lesions doloses amb mitjans amb perill de causar la mort o lesions més greus a la víctima i pel presumpte delicte menor d'amenaces no condicionals, contra Badía, nascut el XXXX, fill de XXXX i de XXXX, de nacionalitat portuguesa, sense antecedents penals, en llibertat provisional en la present causa, defensat per la Lletrada Sra. ENTITY_4; i Vilar, nascut el XXXX, fill de XXXX i de XXXX, de nacionalitat francesa, en llibertat provisional en la present causa, defensat pel Lletrat Sr. Guerrero, jutjat en rebel·lia processal per no haver comparegut malgrat haver estat degudament citat; sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Garzón, i actuant de ponent la Magistrada Sra. Anna Estragués Armengol, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència el Magistrat Sr. Josep Maria Pijuan Canadell.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER. SÓN FETS PROVATS I AIXÍ ES DECLARA: l'acusat Vilar, nascut el XXXX, de nacionalitat francesa i sense antecedents penals al Principat, vers les 12:30 hores del dia 22 de març del 2013 caminava pel carrer Bearn del XXXX, en companyia de la seva família i d'uns amics, quan en passar per davant del restaurant "Cal Moreno" li caigué un cartell pissarra anunciant de dit establiment just al davant, donant-li l'acusat un cop de peu per apartar-lo. Com sigui que dita acció fou vista pel gerent de l'esmentat restaurant, Ayuso, aquest sortí del local i es dirigí vers l'acusat Vilar per recriminar-li al seva acció, originant-se una discussió entre ambdós, que derivà en un mutu forceig a la terrassa del local en el curs del qual el Sr. F. quedà al terra, sota l'acusat i un dels amics que l'acompanyava.

L'acusat Badía, nascut el XXXX, de nacionalitat portuguesa i sense antecedents penals al Principat, que treballava com a cuiner en dit restaurant, quan s'adonà del forceig sortí a la terrassa i veient que el seu cap estava al terra, tenint al damunt a dos persones, va tirar d'un d'ells per separar-lo i, quan anava a tirar de l'altre per tal d'alliberar al seu cap, va sentir com el colpejaven, moment en que agafà una cadira de la terrassa aixecant-la amb la finalitat de defensar-se ell i al seu cap, colpejant però la cadira al cap del Sr. F. causant-li una ferida oberta al cap que requerí sis punts de sutura per a la seva curació.

L'acusat Vilar s'absentà del lloc, amb els seus familiars i amics, sense que consti que en fer-ho proferís paraules en francès amb la intenció d'atemorir a Ayuso, ni que alhora fes el gest de passar-se el dit pel coll.

El Sr. Ayuso ha renunciat a res reclamar.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER. Els fets declarats provats són constitutius d'un delicte major de lesions doloses amb mitjans amb perill de causar la mort o lesions més greus a la víctima, tipificat a l'article 115.2 del Codi Penal, si bé és d'apreciar en la conducta de l'acusat Badía la concurrència de la circumstància excloent de la responsabilitat criminal de la legítima defensa pròpia i de tercer de l'article 27.1 del Codi Penal, doncs concorren tots els requisits exigits per a la seva aplicació, d'acord amb la jurisprudència d'aquest Tribunal que, per apreciar la circumstància excloent de la responsabilitat penal esmentada, exigeix que l'agent actuï en defensa de la persona o drets propis o d'altra persona, que ha de concórrer en primer lloc una agressió il·legítima, que hi hagi necessitat racional del mitjà emprat per impedir o repel·lir l'agressió, que l'acte defensiu no sigui desproporcionat, que el mal causat per l'acció defensiva no sigui desproporcionat amb la gravetat del mal que s'intenta impedir o les circumstàncies de l'agressor, i que no hi hagi hagut provocació suficient per part del defensor (Tribunal de Corts sentència de 20/5/2009, causa núm. TC-127-2/07, ponent redactor la Magistrada Sra. Elisenda FRANQUET FONT).

Tots aquests requisits són d'apreciar en la conducta de l'acusat Badía quina sola intenció quan alçà la cadira fou la de defensar-se i alhora socórrer al seu cap, el Sr. F., davant una situació de violència física que ho havia estat provocada per dit acusat, que alhora ignorava l'origen del forceig entre el seu cap i les altres dues persones, essent el medi de defensa proporcionat. Procedeix, doncs, dictar la seva absolució.

CONSIDERANT SEGON. L'article 6. 2 del Conveni Europeu per la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, fet a Roma el 4 de novembre de 1.950, diu que tota persona acusada d'una infracció es presumeix innocent mentre que la seva culpabilitat no sigui declarada legalment.

La Constitució en el seu article 10. 2 garanteix a tothom el dret a la presumpció d'innocència, en l'article 3. 4 diu que els tractats i acords internacionals s'integren en l'ordenament jurídic a partir de la seva publicació en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra, i en l'article 5 proclama la vigència a Andorra de la Declaració Universal dels Drets Humans.

La presumpció d'innocència, en ser proclamat per la Constitució com un dret fonamental de la persona, vincula a tots els poders públics i és d'aplicació immediata pels Tribunals de Justícia, i té l'efecte d'exigir que tota declaració de culpabilitat estigui fonamentada en una activitat probatòria de càrrec, practicada amb totes les garanties que exigeix el dret de defensa, i de la que en resulti la realitat dels fets imputats a l'acusat i la participació d'aquest en els fets, avaluada d'acord amb el que disposa l'article 160 del Codi de Procediment Penal.

En el present cas, i respecte del delicte menor d'amenaces no condicionals de l'article 143 del Codi Penal, pel que el Ministeri Fiscal formula acusació contra Vilar, hem de concloure que no s'ha arribat a practicar prova de càrrec, doncs l'acusat en la seva declaració a la Batllia reconegué tant sols haver insultat, però negà haver fet cap amenaça de mort ni cap gest alarmant (foli 87), no havent comparegut a l'acte del judici oral.

L'acusat Badía en l'acte del judici oral manifestà que no entengué el que digueren perquè parlaven en francès. I encara que el Sr. F. en la seva declaració a la Batllia afirmà que l'amenaçaren de mort en llengua francesa i que l'home que duia la jaqueta de color marró fosc (identificació que correspon a l'acusat ENTITY_8) se li va dirigir fent el gest de passar la mà pel coll, fent-li entendre que el mataria, sols ens consta aquesta declaració feta en la fase de instrucció, doncs no comparegué a l'acte del judici oral, declaració davant la Batllia que no pot valer com a prova de càrrec perquè no es va fer amb l'assistència del lletrat defensor de l'imputat, qui no va tenir la possibilitat de contradir-la.

Per tot l'exposat procedeix dictar l'absolució de l'acusat Vilar.

CONSIDERANT TERCER. Atesa l'absolució d'ambdós acusats, procedeix declarar d'ofici les despeses processals causades.

V I S T : les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M :

Hem d'absoldre i absolem a l'acusat Badía del delicte major de lesions doloses amb mitjans amb perill de causar la mort o lesions més greus a la víctima, pel quin venia acusat pel Ministeri Fiscal.

Hem d'absoldre i absolem a l'acusat Vilar del delicte menor d'amenaces no condicionals pel quin venia acusat pel Ministeri Fiscal.

Declarem d'ofici les despeses processals causades.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal de Corts, en el termini de 15 dies naturals següents a la seva notificació, salvat l'acusat Vilar, atesa la seva situació de rebel·lia processal, sense perjudici de que pugui, al seu dia, formular recurs d'audiència.

Així per aquesta nostra sentencia, definitivament jutjant, ho manem i signem.