DETENCIÓ IL·LEGAL - MALTRACTAMENTS (VIOLÈNCIA DOMÈSTICA)

Sentència

Magistrats

Enric Anglada Fors Jean-Marie Ferrandez Concepció Baron Mora

S E N T È N C I A

Magistrats Srs. Conde Enric ANGLADA FORS Concepció BARON MORA

Andorra la Vella, vint-i-dos de juny del dos mil dotze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-110-2/10 seguida pels presumptes delicte major continuat de detenció il·legal i delicte menor continuat de maltractament greu a l'excònjuge, contra Alvarado, nascut el XXXX, fill de XXXX i de XXXX, de nacionalitat portuguesa, separat, de professió empleat de construcció, i defensat per la Lletrada Sra. Pombo, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Bueno i actuant de ponent el Magistrat Sr. Conde, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors.

RESULTANT:

són fets provats i així es declara que,en data 15 de maig del 2010, el processat Alvarado, nascut el XXXX, de nacionalitat portuguesa i amb antecedents penals no computables per raó de la present causa, es trobava estirat al sofà al domicili que compartia amb la seva esposa Ferrer, demanant-li aquesta que jugués una mica amb la filla comuna menor d'edat, enervant-se aleshores el processat Alvarado que inicià una discussió amb Ferrer quan aquesta li apagà el televisor, agredint el processat Alvarado a Ferrer, donant-li empentes i cops amb la mà oberta al cos i al rostre, subjectant- la fortament amb una mà pel coll a l'alçada de la mandíbula, aconseguint finalment Ferrer desempallegar-se del processat Alvarado, marxant seguidament del domicili familiar, seguit pel processat Alvarado, qui li preguntà on anava, moment que Ferrer trobant-se encara al replà de l'escala, reflexionà i tornà a entrar a casa, per poder tenir cura de la seva filla menor, moment en que tornà a ser increpada pel processat Alvarado, qui l'empentà i la va fer caure al sofà, on l'agafà pel coll, patint Ferrer a conseqüència d'aquesta agressió, diverses equimosis al braços, mans i regió toràcica, entre altres.

Desprès de pegar-la, el processat Alvarado agafà a Ferrer el seu telèfon mòbil, per evitar que aquesta pogués efectuar cap trucada, així com les claus de la vivenda que ella posseïa, posant dits efectes damunt de l'armari. Al veure Ferrer el comportament de Alvarado, pujà cap al dormitori a fi d'evitar més problemes, no sortint del domicili fins l'endemà al matí quan anà a passejar el gos.

Igualment d'ençà el mes d'abril del 2010 en què Ferrer havia reprès la seva convivència amb el processat Alvarado després d'una primera separació, aquest reiteradament l'ha colpejat propinant-li bufetades, estrebades de cabell, empentes, algun cop de peu així com menyspreant-la.

La perjudicada ha renunciat a res reclamar.

Fonaments de dret

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius d'un delicte major de detenció il·legal i d'un delicte menor continuat de maltractaments corporals greus a l'excònjuge, tipificats a l'article 133.2 i 113.2 del Codi Penal, dels quals en considera responsable, en concepte d'autor, al processat Alvarado, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.

Demana s'imposi a l'encausat la pena de dos anys de presó condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys i 500 EUR de multa, així com el pagament de les despeses processals causades, sense que hi hagi lloc d'exigir responsabilitat civil, en haver renunciat la perjudicada a res reclamar.

En l'acte del judici oral ratifica el seu escrit de qualificació provisional i l'eleva a definitiu respecte als fets i a la qualificació jurídica dels mateixos, afegint que s'ha de tenir en compte que existeixen fets anteriors, similars als presents, pels quals recaigué sentència.

Decisio

CONSIDERANT: que els fets declarats provats no constitueixen el delicte major de detenció il·legal, tipificat a l'article 133.2 del Codi Penal, pel que venia acusat el processat Alvarado pel Ministeri Fiscal, puix que si bé es cert que aquest ha reconegut en tot moment que agafà el mòbil i les claus de Ferrer, el cert és que diposità els dits objectes en un lloc accessible i, a més, no va impedir que aquesta podés sortir del domicili, com ella mateixa ha explicat a l'acte del judici oral, en el qual, si bé ha canviat la seva versió inicial, s'ha mantingut ferma en la seva posició de que tornà a entrar a casa de forma voluntària, cosa que ho feu per no deixar la nena, i que no va intentar tornar a sortir aquell dia vist el comportament violent del seu espòs, respecte del qual se'n farà referència acte seguit. Per tot el qual s'ha d'absoldre a l'encausat del delicte major abans referit.

CONSIDERANT: que els fets declarats provats són legalment constitutius d'un delicte menor continuat de maltractaments corporals greus a l'esposa, tipificat a l'article 113.2 del Codi Penal en relació a l'article 114 del mateix text legal.

És ben sabut que en els il·lícits penals que són executats amb ànim d'ocultació o en un àmbit de intimitat, el més habitual és disposar com a única prova directa la declaració de les víctimes, i al testimoni d'aquestes la jurisprudència li atorga eficàcia probatòria suficient per desvirturar el principi de presumpció d'innocència sempre i quan no hi hagi raons objectives que els hi restin credibilitat. La vigència en el procediment penal andorrà del principi de lliure valoració de la prova, segons el que disposa l'article 160 del Codi de Procediment Penal, exclou l'apotegma testis unus, testis nullus, apotegma que no té cap eficàcia en el procediment penal i, molt menys, quan es tracta de jutjar delictes en què la prova de càrrec directa s'integra pel sol testimoni de les víctimes. Aquests testimonis, però hauran de sotmetre's a contradicció de les parts i hauran de ser ponderats pel Tribunal tenint en compte l'absència en les víctimes de qualsevol mòbil de ressentiment o enemistat vers l'acusat que pugui comprometre la seva credibilitat, l'existència de dades objectives perifèriques que el reforcin -la pròpia esposa de Alvarado ha manifestat a l'acte de la vista que tot i que la convivència quotidiana ha estat sempre molt dolenta i plena de discussions i agressions, havent-hi hagut inclús una separació de fet pel mig, sempre acabava tornant amb ell, pel fet de tenir una filla en comú-.

Dit això, s'ha de concloure que en el cas del referit delicte, de la resultància fàctica descrita al principi de la present resolució es desprèn amb força d'evidència la concurrència de tots els elements subjectius i objectius que el configuren, tota vegada que, a més de la declaració de la víctima, que, tot i que ha volgut minimitzar la transcendència dels fets ocorreguts a l'acte del judici oral, ha mantingut la seva versió de que sempre la convivència ha estat molt dolenta, amb constants agressions verbals i físiques, havent-se constatat, així mateix, en l'informe de reconeixement mèdic portat a terme per la Dra. Valverde, després de la producció dels fets, que les lesions patides per Ferrer, són perfectament compatibles amb l'explicació que dita perjudicada ha donat respecte a la forma de producció de les mateixes.

CONSIDERANT: que de l'esmentat il·lícit penal n'és responsable, en concepte d'autor, l'encausat Alvarado per haver realitzat personalment els fets que l'integren, de conformitat amb allò que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal.

CONSIDERANT: que no concorren en el processat circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, ni tant sols l'agreujant de reincidència, compte tingut que els fets pels que fou condemnat per un delicte menor de maltractament greu al cònjuge, eren anteriors als aquí enjudiciats.

CONSIDERANT: que a efectes de determinació de la pena, el Tribunal, a l'empara de l'establert a l'article 56 del Codi Penal, ha de tenir en compte, d'una banda, la reiteració en l'exercici dels episodis familiars violents, amenaçadors i menyspreadors vers la parella, encara que s'hagin volgut relativitzar per l'acusat i la pròpia víctima a l'acte del judici, així com la gravetat dels fets realment comesos per ell havent-se produït amb anterioritat d'altres de naturalesa similar -qui ha estat condemnat, com abans s'ha apuntat, per uns fets pràcticament idèntics per sentència del Tribunal de Batlles de data 15 de juliol del 2010-, i, d'una altra, la concreta situació personal i familiar del processat.

CONSIDERANT: que, si bé tot responsable criminalment d'un il·lícit penal ho és també civilment, no hi ha lloc a responsabilitat civil en el present supòsit, en haver renunciat expressament la perjudicada Ferrer a res reclamar.

CONSIDERANT: que d'acord amb el que disposen els articles 100.2 del Codi Penal, i 174, 175 i 181.3 del Codi de Procediment Penal, cal imposar a l'acusat, el pagament de les despeses processals causades.

VIST les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que hem d'absoldre i absolem a Alvarado del delicte major de detenció il·legal del que venia sent acusat pel Ministeri Fiscal.

Que hem de condemnar i condemnem a Alvarado, com autor penalment responsable d'un delicte menor continuat de maltractaments greus al cònjuge, sense la concurrència e circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena d'UN ANY DE PRESÓ CONDICIONAL i MULTA DE TRES CENT EURO, amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys.

Així mateix se'l condemna al pagament de les despeses processals causades, sense que hi hagi lloc d'exigir responsabilitat civil, a l'haver renunciat la perjudicada.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal en el termini de quinze dies naturals següents a la notificació.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.