LESIONS DOLOSES

Sentència

Magistrats

Enric Anglada Fors Concepció Baron Mora Anna Estragués Armengol

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Enric Anglada Fors

Concepció Baron Mora

Anna Estragués Armengol

Andorra la Vella, vint-i-nou de maig del dos mil tretze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-091-6/11, seguida pel presumpte delicte major de lesions doloses que han requerit per a la seva curació el seguiment d'un tractament mèdic posterior a la primera assistència contra Suárez nascuda el XXXX, filla de XXXX i de XXXX, de nacionalitat espanyola, ; defensa a la processada Suárez el lletrat Sr. Carretero, essent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. ENTITY_8; actua de ponent el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, la Magistrada Sra. Anna Estragués Armengol.

RESULTANT:

que són fets provats que en data 12 de setembre del 2010 vers les 19.30 hores i trobant-se Suárez i Bernat a proximitats del local nocturn "Sense Nom" radicat a l'Av. Doctor Mitjavila d'Andorra la Vella, es produí una discussió entre ambdues arrel de la qual na A. empentà i agafà dels cabells a na E., no havent-se acreditat però que fos arrel d'aquests fets que na Bernat patís les contusions i l'esquinç al coll constatats dos dies més tard pel Servei d'Urgències de l'hospital Nostra Senyora de Meritxell.

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal en el seu escrit de qualificació provisional posa de manifest que entre els dies 8 i 9 de setembre del 2010, Suárez agredí a na Bernat agafant-la per l'espatlla, empentant-la i propinant-li una bufetada al rostre; que així mateix, en data 12 de setembre del 2010 Suárez agafà pels cabells a na Bernat i li propinà 3 ó 4 cops de genoll a la cara així com varis cops de peu a l'esquena i a conseqüència d'aquesta agressió, na E. patí una erosió superficial a nivell posterior dret del coll, hematoma frontoparietal esquerra i esquinç del coll de grau I que requeriren el port de collaret cervical tou i analgèsia, per tot el que considera fets constitutius d'un delicte major de lesions doloses que han requerit per a la seva curació tractament mèdic posterior a la primera assistència, tipificat a l'article 113.2 del Codi Penal; que essent-ne la processada Suárez responsable en concepte d'autora, concorrent la circumstància atenuant de ser menor de 21 anys de l'article 26 del Codi Penal, sol·licita se li imposi una pena de dotze (12) mesos de presó condicional qualificada a satisfer la responsabilitat civil, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, així com el pagament de les despeses processals causades.

En l'acte de la vista oral, eleva a definitiva la seva qualificació provisional salvat pel que fa als fets per quan indica que en relació al primer incident, només ha quedat acreditada una discussió entre processada i perjudicada; pel que fa al segon incident, precisa que la declaració de la perjudicada ha estat idèntica al llarg del temps i la seva versió compatible amb les lesions patides; que la declaració de la testimoni Puig a la Batllia confirmava la versió de na E. i és la que ha de ser presa en compte per quan fou prestada en una data més propera als fets; que ensems, na S. no ha negat haver estirat els cabells de na E., podent així haver-li ocasionat les lesions descrites .

RESULTANT: que el lletrat Sr. Carretero, Advocat de Suárez en el seu escrit de qualificació provisional, no es mostra d'acord ni amb l'exposició de fets ni amb la qualificació jurídica ni petició de pena efectuada pel Mgfc. Ministeri Fiscal; exposa que la única prova dels fets d'autes és la d'una testimoni en aquell moment menor d'edat, Puig, unida d'una gran amistat amb la perjudicada denunciant; que per tant, les seves consideracions no tenen cap mena de validesa; afegeix que no copsa el sentit de les declaracions carregades de certa brutalitat de la denunciant i que el dia de l'incident (12.09.2010) no presentés cap lesió i/o dolor que requerís una assistència mèdica immediata, posant de relleu que no va ser fins dos dies més tard que la perjudicada es va desplaçar a l'hospital; que la seva defensada sempre ha negat els fets i que no ha quedat establert cap lligam directe entre l'actuació de la seva defensada i les lesions sofertes per la perjudicada per tot el què, en mèrits de la presumpció d'innocència i del principi "in dubio pro reo" sol·licita la lliure absolució de la seva defensada, no havent-hi lloc a exigir responsabilitat civil.

Subsidiàriament, si es considerés a la seva defensada autora del delicte major esmentat, demana que se li imposi una pena màxima de sis mesos de presó condicional qualificada a satisfer la responsabilitat civil amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys.

En l'acte de la vista oral eleva a definitiva la seva qualificació provisional, posant de relleu que la única testimoni que hi havia dels fets d'autes, Puig, ha contradit la versió fins ara prestada, declarant davant del tribunal que no va veure mai que la processada donés a la perjudicada cap cop de peu ni de genoll pel que procedeix la lliure absolució de la seva defensada.

Fonaments de dret

CONSIDERANT I.- : que la prova, en el procés penal, és l'activitat processal de les parts i del jutjador destinada a formar la convicció d'aquest darrer sobre la veracitat o certesa dels fets afirmats per les parts; que sempre interessa la càrrega de la prova en sentit material, és a dir que és absolutament necessari determinar el que succeeix quan existeix el mínim dubte sobre la veracitat o certesa dels fets rellevants per al pronunciament de la condemna o si escau, absolució.

Que en el present cas, en relació als fets ocorreguts en data 12 de setembre del 2010, únics pels quals el Ministeri Fiscal formula acusació, s'ha de remarcar que la processada ha negat sempre haver donat cops de genoll i cops de peu a na E. i que si bé és cert que na Bernat ho denuncià en el seu dia a través del seu pare davant del Servei de Policia (folis 5 i 6), ratificant posteriorment la mateixa versió dels fets a la batllia (folis 26 a 28) - on referí concretament que na S. l'havia agredit agafant-la pel coll i pels cabells, donant-li 3 ó 4 cops de genoll a la cara així com varis cops de peu a l'esquena - no és menys cert que la perjudicada no ha comparegut davant del Tribunal el dia de la vista oral, tot i haver estat degudament citada, no havent pogut per tant ser preguntada ni sotmesa la seva declaració a contradicció; que altrament, la testimoni dels fets que ella mateixa havia referit l'acompanyava aquella nit, Puig, sí que va comparèixer davant del tribunal el dia de la vista oral, negant però haver vist com na S. donava a na V. cops de genoll i cops de peu i afirmant que fou present durant tot l'incident i que l'únic que va veure és com la processada i la perjudicada s'agafaven mútuament pels cabells afegint que quan les va separar, no recorda que na V. es queixés de mal enlloc, precisant que aquella no va anar a l'hospital sinó que cadascuna d'elles marxà cap a casa seva; finalment, forçós és de constatar que l'informe mèdic que obra en autes per avalar les lesions sofertes per la perjudicada (folis 7 i 8) data del 14 de setembre del 2010, no havent acudit la perjudicada L.V.E., malgrat la brutalitat de l'agressió per ella referida, immediatament al Servei d'urgències de l'Hospital sinó dos dies després dels fets, a les 15.52 hores, constant en el mateix informe del Servei de Policia que el propi pare de la perjudicada referí als Agents que la seva filla no els informà que havia estat agredida fins dos dies després dels fets, no havent apreciat ni ell ni la seva esposa que aquella presentés cap lesió aparent (foli 4).

CONSIDERANT II.- : que així, de la prova practicada davant d'aquest tribunal no n'han aparegut elements suficients per a desvirturar la presumpció d'innocència que empara a la processada pel que fa al delicte major de lesions doloses del que venia acusada i del que procedirà per tant declarar la seva lliure absolució.

CONSIDERANT III.- : que no obstant, tenint en compte la pròpia declaració de la processada que reconeix haver discutit en data 12 de setembre de 2010 amb na E. V. i haver-la agafat dels cabells, com ho confirma la testimoni, Puig, sense que hagi quedat acreditat com s'ha indicat, que arrel d'aquests fets, na Bernat patís cap lesió, els fets es consideren constitutius d'una contravenció penal de maltractaments corporals lleus prevista a l'article 476 del Codi Penal, essent-ne la processada Suárez responsable en concepte d'autora, per la seva participació personal i directa en els fets, concorrent la circumstància de ser menor de 21 anys a la data de producció dels fets, motiu pel qual procedirà aplicar la reducció qualificada de pena, de conformitat amb el què disposa l'article 54.3 del Codi Penal .

CONSIDERANT IV: que així mateix, a efectes de penalitat, el Tribunal ha de tenir en compte a més el disposat a l'article 56 del mateix Codi punitiu, i concretament la manca d'antecedents penals de la processada i la poca entitat dels fets per tot el què estima adient imposar a Suárez una pena de un (1) cap de setmana d'arrest condicional, amb un termini de suspensió de la pena de un (1) mes.

CONSIDERANT V.- : que el responsable penalment ho és també civilment i si bé en el present cas no hi ha lloc a exigir responsabilitat civil derivada de la contravenció penal ans citada, sí que procedeix la condemna en costes de la processada de conformitat amb el què disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal.

VIST

les disposicions legals citades i altres de pertinent aplicació, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que hem d'absoldre i absolem Suárez del delicte major de lesions doloses que han requerit per a la seva curació de tractament mèdic posterior a la primer assistència del que venia acusada.

Que hem de condemnar i condemnem Suárez , menor de 21 anys a la data de producció dels fets, com autora d'una contravenció penal de maltractament corporal lleu, a la pena de UN (1) CAP DE SETMANA D'ARREST CONDICIONAL AMB UN TERMINI DE SUSPENSIÓ DE LA CONDEMNA DE UN (1) MES així com al pagament de les despeses processals causades, no havent-hi lloc a exigir responsabilitat civil.

Contra aquesta sentència les parts poden interposar recurs d'apel·lació en un termini de quinze dies següents a la notificació de conformitat amb el què disposa l'article 195, 199 i concordants del Codi de Procediment Penal.

Així per aquesta nostra sentència jutjant, ho pronunciem, manem i signem.