OMISSIÓ DE MESURES DE SEGURETAT EN EL TREBALL - LESIONS PER IMPRUDÈNCIA LLEU (ACCIDENT LABORAL)

Sentència

Magistrats

Enric Anglada Fors Concepció Baron Mora Elisenda Franquet Font

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Enric Anglada Fors

Concepció Baron Mora

Elisenda Franquet Font

A la Vila d’Andorra la Vella, catorze de setembre del dos mil deu.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, el recurs d’apel·lació formulat contra l’aute dictat per l’Hble. Batlle Ponent en la causa núm. DM-490-4/06 dimanant del procés d’execució de la sentència dictada per aquest Tribunal de Corts en data 7 de juliol del 2009, essent part apel·lant la Sra. Varesc, representada per la lletrada Sra. Esparza, i essent parts apel·lades, la societat Q..... S.L. representada per la lletrada Sra. Raya i la Companyia d’Assegurances C.....O ,

representada per la lletrada Sra. Castilla ; el Ministeri Fiscal trobant-se representat pel Sr. Manzanares i actuant de ponent i redactor de la sentència, el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors.

RESULTANT:

que per aute dictat en data dotze de gener del 2010, en tràmit d’execució de sentència, l’Hble. Batlle acordà fixar les despeses processals de segona instància, a satisfer per part de la recurrent, la Sra. Varesc en la suma total de quatre-cents setze euros (416.-€), a favor de la companyia d’assegurances “C.....O..... S.A.” i, la quantitat de sis-cents vint-i-quatre euros (624.-€) a favor de la societat andorrana “Q S.L.”.

RESULTANT: que la lletrada Sra. Esparza, en nom i representació de la Sra. Varesc ,

formula recurs d’apel·lació, en temps i forma, impugnant dita resolució, exposant que en cap tràmit del procediment d’apel·lació i per tant amb anterioritat a la sentència dictada pel Tribunal de Corts, que va confirmar la sentència apel·lada, imposant al recurrent les despeses processals de segona instància, no es va formular la corresponent reclamació d’honoraris d’advocat, i per tant, el Tribunal ad quem no ha pogut enjudiciar una petició que no ha estat degudament formulada prèviament. Considera que la sentència que s’executa no ha condemnat a la Sra. M..... a sufragar els honoraris d’advocat de les parts apel·lades i en conseqüència l’Aute de data 12 de gener del 2010 ha de ser revocat per no ser ajustat a Dret.

A l’acte del judici oral, confirma i ratifica el seu escrit de recurs.

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal com a part apel·lada, compareix davant del Tribunal, posant de relleu que el present recurs té únicament contingut civil i essent totes les parts implicades degudament representades pels seus advocats, de conformitat amb les disposicions de l’article 18 del Codi de Procediment Penal, ho deixa a l’apreciació d’aquest M.I. Tribunal.

RESULTANT: que la lletrada Sra. Raya, advocada de la societat Q..... S.L., part perjudicada, s’oposa a les pretensions de la part recurrent, tota vegada que contràriament al que indica la Sra. M....., en el concepte de costes processals s’ha d’incloure els honoraris d’advocat compte tingut que en la jurisdicció penal la intervenció d’advocat és preceptiva i la seva representada ha de ser rescabalada de les despeses sofertes a rel de la interposició del recurs presentat per la Sra. M..... i que fou desestimat pel Tribunal de Corts. Afegeix que els honoraris d’advocat no s’havien d’acreditar en moment de contestar al recurs sinó en execució de sentència i que en aquest tràmit es donà trasllat a la Sra. M..... de dita reclamació, conseqüentment no s’ha trobat en indefensió. Sol·licita doncs que es dicti aute desestimant el recurs formulat i confirmant l’aute recorregut, imposant les costes a la part recurrent.

A l’acte del judici oral, confirma i ratifica el seu escrit de contesta al recurs.

RESULTANT: que la lletrada Sra. Castilla, actuant en nom de la companyia d’assegurances ORG_1, responsable civil solidària, manifesta la seva oposició al recurs tot exposant que entén que la costum andorrana, concretitzada en la Jurisprudència dels Tribunals del Principat, sempre ha inclòs els honoraris d’advocat en la condemna en costes, encara que la condemna al pagament dels honoraris d’advocat no sigui expressament enunciada en la sentència. Així doncs, estima que el Tribunal de Batlles ha executat correctament la sentència dictada per aquest Tribunal de Corts, havent de ser confirmat íntegrament l’Aute de data 12 de gener del 2010 dictat en període d’execució.

A l’acte del judici oral, confirma i ratifica el seu escrit de contesta al recurs.

CONSIDERANT:

que la part apel·lant impugna l’aute de 12 de gener del 2010, dimanant del procés d’execució de la sentència dictada per aquest Tribunal de Corts en data 7 de juliol del 2009, per considerar que no havia d’haver-se inclòs dins de les despeses processals de segona instància els honoraris d’advocat, tota vegada que dita sentència no ho feia constar de forma expressa.

CONSIDERANT: que com bé exposa la part recorrent, aquest Tribunal no va incloure els honoraris d’advocat en la condemna de despeses processals realitzada en la sentència de 7 de juliol del 2009, objecte de present procés d’execució, puix que la jurisprudència dels Tribunals del Principat, i concretament d’aquest Tribunal de Corts, quan ha volgut incloure la condemna dels honoraris d’advocat, sempre ha fet expressa i específica menció d’aquest pronunciament, tant en les consideracions jurídiques, com a la part dispositiva de la resolució dictada (per exemple, veure sentències de 29 de gener del 2009 en el marc de les causes DM-075-4/07 i CP- 205-2/07, sentència de 20 de novembre de 2009 en el marc de la causa DM-066-2/08 i sentència de 4 de març del 2010 en el marc de la causa TC-074-1/08, per citar només algunes de les mes recents). Al respecte només cal afegir que encara que les parts oponents hagin invocat una sentència dictada per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, de data 28 de gener del 2010 en el marc de la causa TC-116-2/07, el cert és que es tracta d’una única resolució, i per tant, no conforma ni crea jurisprudència, a part de que tot i el seu contingut s’aparta del dit i resolt fins ara en aquesta matèria, en la que, i així es reitera, quan es condemna a les costes processals, mai s’inclouen els honoraris d’advocat, a no ser que es digui expressament el contrari.

Decisio

CONSIDERANT: que conseqüentment amb tot el que s’ha dit, procedeix estimar el recurs d’apel·lació interposat per la representació lletrada de la Sra. Varesc, i deixar sense efecte les quantitats acordades a l’aute recorregut, donat que les mateixes es refereixen exclusivament als honoraris d’advocat. (veure folis 300 i 321 en relació i concordança amb els folis 326 a 328).

CONSIDERANT: que ateses les circumstàncies del cas, s’han de declarar d’ofici les despeses processals causades.

VIST les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que ESTIMEM el recurs d’apel·lació formulat per la representació lletrada de Varesc, i hem de REVOCAR l’aute apel·lat dictat en tràmit d’execució de sentència, deixant sense efecte l’acordat en el mateix respecte a les quantitats fixades a satisfer per la recorrent en concepte d’honoraris d’advocat.

Declarem d’ofici les despeses processals causades.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.