ESTAFA QUALIFICADA

Sentència

Magistrats

Jean-Marie Ferrandez Concepció Baron Mora Anna Estragués Armengol

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Viñas Concepció BARON MORA Anna Estragués Armengol

Andorra la Vella, vint-i-nou de maig del dos mil tretze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-086-4/11 seguida pels presumptes delictes major d'estafa mitjançant targetes de crèdit, menor de simulació de delicte i contravenció penal d'ús indegut de targeta de crèdit, contra Téllez, nascut el XXXX, fill de XXXX i de XXXX, de nacionalitat portuguesa, solter, de professió recepcionista i xofer, i defensat per la Lletrada Sra. Bermudez, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Farré i actuant de ponent el Magistrat Sr. Viñas, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora.

RESULTANT:

són fets provats i així es declara, que des del 19 d'abril del 2010 al 23 de juny del 2010, el processat Téllez, nascut el XXXX, de nacionalitat portuguesa i sense antecedents penals, efectuà 59 operacions a través de la seva targeta de crèdit núm. (...) i la de la seva companya sentimental, Plaza, amb número (...), sense la seva autorització, ambdues amb càrrec sobre un compte bancari obert prop l'entitat ORG_2, titularitat d'ambdós, a les pàgines de pagament i gestió d'apostes de casino on-line: pkrser.com i pstars, titularitat de l'empresa ORG_0, per import total de 815 EUR, entre els quals 50 EUR corresponien a càrrecs ambla targeta de Plaza.

Que en adonar-se de les referides imposicions, la companya sentimental del processat Téllez, Plaza, que ignorava les activitats de joc del processat, formulà denúncia en data 1 de juliol del 2010, amb coneixement de Téllez, per ús indegut de les targetes de crèdit de la parella, indicant que el 28 de juny anterior, havien procedit a anul·lar-les, obtenint del banc el reemborsament de les quantitats suposadament defraudades.

Que el processat Téllez seguí jugant a pàgines de pagament i gestió d'apostes on-line com ORG_4 del 4 de desembre del 2010 fins el 22 de desembre següent, interposant no obstant el propi processat, per tal d'emmascarar la realitat i amb evident ànim de lucre a fi de poder ser indemnitzat per l'entitat bancària corresponent fent valer la política de seguretat de les targetes de crèdit ORG_1, denúncia per ús indegut de les seves targetes de crèdit en dates:

9 de desembre del 2010 per la utilització de la targeta de crèdit núm. (...) de l'entitat ORG_3 de la qual era titular, en 14 càrrecs efectuats en la pàgina web ORG_4 per import total de 333,76 EUR, fent anul·lar seguidament la targeta de crèdit.

23 de desembre del 2010 per la utilització de la targeta de crèdit núm. (...) de l'entitat ORG_5 de la qual era titular, en 20 càrrecs efectuats a la pàgina web ORG_4 per import total de 420 EUR, fent anul·lar seguidament la seva targeta de crèdit.

27 de desembre del 2010 per la utilització de la targeta de crèdit núm. (...) de l'entitat ORG_5, en 3 càrrecs efectuats a la pàgina web ORG_4 per import total de 60 EUR, fets succeïts abans de fer anul·lar la seva targeta de crèdit.

i 31 de desembre del 2010 per la utilització de la mateixa targeta de crèdit núm. (...) de l'entitat ORG_5 sobre 6 càrrecs efectuats a la pàgina web ORG_4 per import total de 120 EUR, procedint a anul·lar la referida targeta de crèdit.

Que arran de les denúncies efectuades, el processat Téllez, en aplicació de la política de ORG_1 sobre càrrecs en targetes de crèdit, aconseguí a través de les entitats bancàries corresponents la retrocessió dels pagaments efectuats, a saber l'import total de 1.395 EUR, per ORG_2 i 330 EUR per l'entitat ORG_3, ocasionant així, finalment, un perjudici a la propi casa d'apostes on-line.

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius d'un delicte major d'estafa mitjançant targetes de crèdit, tipificat a l'article 209, apartat c, del Codi Penal, d'un delicte menor de simulació de delicte, tipificat a l'article 416 del Codi Penal, i d'una contravenció penal d'ús indegut de targeta de crèdit, tipificada a l'article 488 del mateix text legal.

Considera responsable en concepte d'autor al processat Téllez i manifesta que concorre la circumstància d'exempció de responsabilitat criminal per la contravenció penal de l'article 489 del Codi Penal, posat en relació amb l'article 227 del mateix text legal. Concorre igualment la reducció de la pena qualificada prevista a l'article 53 del Codi Penal, respecte al delicte menor que se li imputa, en aplicació de l'article 417 del mateix text legal.

Demana, pel delicte major d'estafa i menor de simulació de delicte, la pena única de divuit mesos de presó condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, multa en la quantia de 2.000 EUR i el pagament de les despeses processals causades, incloses les despeses de traducció devengades, així com l'absolució per exempció de responsabilitat, de la contravenció penal de l'article 488 del Codi Penal.

En concepte de responsabilitat reclama, de conformitat amb l'article 18 del Codi de Procediment Penal, la quantitat de 545 EUR a favor de l'empresa ORG_0 corresponent a les despeses bancàries de retorn i les que quedin acreditades.

A l'acte de la vista confirma el seu escrit de qualificació, manifestant que els delictes major i menor dels que ve acusat el processat serien en relació de concurs medial, no podent apreciar l'absorció que demana la seva defensa.

RESULTANT: que la defensa de l'acusat, la lletrada Bermudez, accepta els fets i manifesta el seu acord parcial amb la qualificació jurídica del Ministeri Fiscal, pel que afecta la contravenció penal d'ús indegut de targeta de crèdit i delicte menor de simulació de delicte, tipificats respectivament als article 488 i 416 del Codi Penal, fent aplicació de l'eximent de responsabilitat respecte a la primera i la reducció de pena respecte al segon.

En relació al delicte major d'estafa, considera que no es troben reunits els elements constitutius, sent mancat d'ànim de lucre, ja que la motivació de denunciar els fets venia donada per l'intent d'amagar-ho a la seva parella sentimental, pel que en absència de l'element subjectiu demana la seva absolució.

De manera subsidiària considera que el delicte de simulació de delicte que constitueix l'engany del delicte d'estafa serà absorbit per aquest i sol·licita, pel cas que el Tribunal considerés que és degudament constituït, la pena màxima de sis mesos de presó condicional, fixant el termini de suspensió de la condemna en dos anys, sense cap pena de multa, rellevant la manca d'antecedents penals, i el seu penediment, havent retornat els diners al banc, així com havent efectuat un tractament pal·liatiu de la seva addicció al joc.

CONSIDERANT:

que els fets declarats provats són legalment constitutius d'un delicte major d'estafa mitjançant targetes de crèdit, tipificat a l'article 209, apartat c, del Codi Penal en concurs medial amb un delicte menor de simulació de delicte, tipificat a l'article 416 del Codi Penal.

Ha quedat degudament acreditat, que l'acusat, fent ús de la seva pròpia targeta de crèdit, va jugar en pàgines de joc on-line, havent denunciat per davant del Servei de Policia el presumpte ús fraudulent de la seva targeta de crèdit, provocant actuacions per la seva investigació.

Els elements constitutius del referenciat tipus penal es troben reunits.

D'un costat, Téllez formulà denúncia d'un fets amb ple coneixement de la seva falsedat, simulant haver estat víctima d'una infracció penal inexistent, per quan ell mateix, i sols ell, era la persona que havia efectuat els càrrecs -presumptament defraudats i denunciats.

D'altra, consta igualment en autes que ja en la seva primera declaració, efectuada per davant del Servei de Policia en data 9 de desembre del 2010 (foli 37), tenia ple coneixement del funcionament de l'assegurança de targeta ORG_1, manifestant a l'agent del Servei que el banc gaudeix d'una pòlissa d'assegurança i, que en principi, recuperaria el total del perjudici econòmic, adjuntant tot seguit un llistat de les operacions objecte de denúncia.

L'encausat amplià successivament les operacions presumptament fraudulentes, en dates 23 i 27 de desembre del 2010, aconseguint mitjançant aquesta operativa, que el banc retrotragués les operacions, no carregant l'import en llur compte, de l'ordre de 1.395 EUR, segons l'entitat MoraBank (foli 255) i 330 EUR de l'entitat ORG_3 (foli 274), causant així, finalment, un perjudici a la propi casa d'apostes on-line.

Encara acceptant la tesi de la defensa, és a dir, que l'actuació de l'acusat tenia per finalitat l'ocultació dels fets a la seva companya sentimental, aquest no s'aturà desprès de la primera denúncia ocorreguda a l'estiu del 2010, sinó que constatat l'èxit de l'operativa, formulà denúncies consecutives al mes de desembre del 2010, no podent doncs pretendre, a data d'avui, que la seva única motivació era ocultar els fets a la seva companya sentimental i no recuperar els diners apostats.

CONSIDERANT: que ambdós delictes són en relació de concurs medial, de conformitat amb les disposicions de l'article 60 del Codi Penal, que estableix que "...quan una sola acció o omissió comporta la realització de dues o més infraccions o quan una és el mitjà necessari per cometre'n una altra. En aquests casos s'ha d'aplicar la pena prevista per a la infracció més greu en la seva meitat superior, segons el que resulti de l'aplicació prèvia dels articles 52 a 54, sense que pugui excedir la que resultaria de penar les infraccions separadament".

Així la denúncia presentada complia la funció d'evidenciar que l'acusat no tenia res a veure amb els fets denunciats i, per tant, el banc devia reintegrar les quantitats abonades sense el seu (aparent) consentiment. La posta en escena estava així perfectament organitzada, executant actes encaminats a enganyar de manera eficaç i suficient a l'entitat bancaria la qual cosa comporta estimar degudament constituïdes les dues infraccions penals.

CONSIDERANT: que els fets declarats provats són igualment constitutius d'una contravenció penal d'ús indegut de targeta de crèdit, tipificada a l'article 488 del Codi Penal, pel que respecta a l'ús de la targeta de crèdit titularitat de la seva companya, Plaza.

En aquest cas és d'aplicació l'eximent absolutòria contemplada a l'article 489 del mateix text legal, en relació a l'article 227, que estableix una exempció de responsabilitat penal per raó de parentiu, restant únicament subjecte a la responsabilitat civil.

CONSIDERANT: que en ordre a la consideració de les circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, son també d'aplicació al present cas les disposicions de l'article 417 in fine, que estableix una reducció de pena, de conformitat amb l'article 53 del Codi Penal, en aquells casos que l'autor es retracta abans de la celebració de la vista oral, però després d'incoades les actuacions.

CONSIDERANT: que tot responsable penalment d'un delicte o falta ho és també civilment i, en aquest concepte, Téllez haurà d'indemnitzar en la quantia de 545 EUR a la societat ORG_0, import reclamat pel Ministeri Fiscal.

CONSIDERANT: que d'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, cal imposar a Téllez el pagament de les despeses processals causades.

VIST

les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que hem de condemnar i condemnem Téllez, en concepte d'autor responsable penal d'un delicte major d'estafa mitjançant targeta de crèdit en concurs medial amb un delicte menor de simulació de delicte, amb la reducció de pena per aquest darrer delicte d'haver-se retractat, a la pena de DIVUIT MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, fixant el termini de suspensió de la pena en dos anys, MULTA DE MIL EUROS (1.000 EUR) i al pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil Téllez haurà d'indemnitzar ORG_0 en la quantia de 545 EUR.

Que hem d'absoldre i absolem l'acusat Téllez de la contravenció penal d'ús indegut de targeta de crèdit per aplicació de l'eximent absolutòria de parentiu.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal en el termini de 15 dies naturals següents a la notificació.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.