ESTAFA QUALIFICADA - CREACIÓ DE DOCUMENT INAUTÈNTIC - FURT - APROPIACIÓ INDEGUDA
- Resolució
- Sentència · 13/07/2009
- ROJ
- STCOR 84/2009
- ECLI
- ECLI:AD:TCORAD:2009:84
- Recurs
- TC-127-3/06
- Ponent
- Jean-Marie Ferrandez
- Magistrats
- Jean-Marie Ferrandez, Concepció Baron Mora, Jacques Richiardi
- Descriptors
- MULTA FURT ESTAFA APROPIACIÓ INDEGUDA DANYS PERITATGE
El Tribunal de Corts ha dictaminat una sentència en un cas que involucra tres acusats: Briones, Bonet i Gibert. Els fets provats mostren que Briones, mentre treballava com a administrativa a la immobiliària ORG_3, va apropiar-se indegudament de diners en efectiu dels clients, amb un total de 11.585,40 euros, entre gener i juliol del 2006. Per la seva part, Bonet i Gibert van cometre un delicte major continuat d'estafa mitjançant xec, en concurs ideal amb un delicte major de creació i ús de document inautèntic, i d'una contravenció pena de furt, amb un total de 44.765 euros. El tribunal ha condemnat Bonet i Gibert a dos anys de presó condicional i multa de 300 euros, mentre que Briones ha estat condemnada a tres anys de presó condicional qualificada. A més, els acusats han de pagar les despeses processals i indemnitzar a la víctima, la societat ORG_3.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Jean-Marie Ferrandez Concepció Baron Mora Jacques Richiardi
S E N T È N C I A
Magistrats Srs.
Criado Concepció BARON MORA Jacques RICHIARDI
A la Vila d’Andorra la Vella, tretze de juliol del dos mil nou.
VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la Causa núm. TC-127-3/06 seguida pels presumptes delictes majors continuat d’estafa mitjançant xec amb concurs ideal amb el delicte major de creació i utilització de document inautèntic, continuat d’apropiació indeguda de quantitat superior a 6.000 euros amb concurs medial amb un delicte menor continuat de creació de document inautèntic, i contravenció penal continuada de furt, contra Briones, nascuda el XXXX, filla de XXXX i de XXXX, de nacionalitat andorrana, i defensada per la Lletrada Sra. Ruiz, contra Bonet, nascuda el XXXX, filla de XXXX i de XXXX, de nacionalitat portuguesa, soltera, i defensada per la Lletrada Sra. Vives, i contra Gibert, nascut el XXXX, fill de XXXX i de XXXX, de nacionalitat portuguesa, divorciat, i defensat per la Lletrada Sra. Barberá, jutjats, ambdós darrers processats, en rebel·lia processal per no haver comparegut malgrat haver estat degudament citats, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Varesc, i acusació particular el Lletrat Sr. Tur, en representació de la Societat M..... S.L.; actuant de ponent el Magistrat Sr. Criado, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora.
RESULTANT:
són fets provats i així es declara que:
La processada Briones, nascuda el XXXX, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals, entre els mesos de gener i juliol del 2006, aprofitant la seva qualitat d’administrativa a la immobiliària ORG_3, agafà en diferents ocasions diners en efectiu, que cobrava directament del propietaris i llogaters dels pisos de Comunitats gestionades per l’empresa sense efectuar el corresponent ingrés bancari, fent desaparèixer les fotocòpies dels rebuts lliurats als clients, enregistrant únicament a nivell comptable els diners al banc, quantitats que oscil·laven entre 150 i 1.637 euros en cada ocasió, fins un global de 11.585,40 euros.
Durant els mesos de setembre i octubre del 2006, la processada Bonet, nascuda el XXXX, de nacionalitat portuguesa i sense antecedents penals, empleada de neteja de la immobiliària ORG_3 i disposant de claus de les oficines, de comú acord amb el seu company sentimental, el processat Gibert, nascut el XXXX i amb antecedents penals, van agafar d’un calaix sis talons de l’empresa emesos per ORG_0 i CRÈDIT ANDORRÀ, dels quals la processada omplí cinc i trencà un per imports entre 900 i 920 euros al portador, signant-los imitant la signatura de Esteban, gerent de la immobiliària i titular dels comptes, fent-los efectiu en les oficines de les entitats bancàries emissores, anotant al dors dels xecs identitats i números de D.N.I. ficticis, havent així aconseguit cobrar els següents:
xec núm. emès per ORG_1 per import de 900 euros, que féu efectiu en data 25 de setembre de 2006.
xec núm. emès per ORG_1 per import de 976 euros, que féu efectiu en data 2 d’octubre de 2006.
xec núm. emès per ORG_1 per import de 920 euros, que féu efectiu en data 2 d’octubre de 2006.
xec núm. emès per ORG_2 per import de 900 euros, que féu efectiu en data 25 de setembre de 2006.
xec núm. emès per ORG_2 per import de 900 euros, que féu efectiu en data 2 d’octubre de 2006.
Vist l’èxit, en data 13 de novembre de 2006 els processats Bonet i Gibert agafaren altres 2 xecs de la immobiliària, emesos per Caixabanc, complimentant la processada el xec núm. per import de 21.360 euros i el xec núm. 0.103.159 per import de 21.629 euros, quin cobrament intentà l’acusat Gibert a la sucursal de ORG_1 de Sant Julià de Lòria, essent detingut i controlat per Agents de Policia.
CONSIDERANT:
que, els fets declarats provats a l’apartat 2n. del relat fàctic són legalment constitutius d’un delicte major continuat d’estafa mitjançant xec, previst a l’article 209.1.c, en concurs ideal amb un delicte major de creació i ús de document inautèntic, de l’article 435.1 del Codi Penal, i una contravenció pena de furt, de l’article 481.1, fets dels quals són responsables en concepte d’autors els processats Bonet i Gibert, en haver agafat la processada els xecs de referència a l’empresa on treballava i desprès d’omplir-los i signar-los, presentar-los al cobrament juntament amb el seu company sentimental, Gibert, amb el que actuaven de comú acord, i així resulta que aquest darrer fou controlat a la sucursal bancària quan intentava fer efectiu un dels darrers xecs, precisament amb un import força elevat.
Els acusats han acceptat i reconegut els fets, havent indemnitzat els perjudicis causats.
CONSIDERANT: que, els fets declarats provats a l’apartat primer del resultant de fets provats són constitutius del delicte major d’apropiació indeguda, tipificat a l’article 213 in fine, en concurs amb el delicte major de creació de document inautèntic, previst a l’article 435.a del vigent Codi Penal, fets dels quals n’és responsable en concepte d’autora la processada Briones.
Segons l’article 213 del Codi Penal comet delicte d’apropiació indeguda el qui, sent posseïdor de bens que li han estat confiat a títol de dipòsit o qualsevol altre que produeixi obligacions de lliurar-los o retornar-los s’apoderi o distregui els bens amb ànim de lucre.
El que caracteritza el delicte d’apropiació indeguda és que el seu autor, que no té facultats de disposició sobre els bens, transforma la legitima possessió en domini antijurídic.
En el present cas es donen tots els elements constitutius segons resulta del propi relat fàctic, així l’acusada, aprofitant de la seva condició de treballadora en tasques administratives a l’empresa ORG_3, es dedicà a distreure les quantitats que en concepte de lloguer o despeses comunitàries li eren atorgades en efectiu pels clients de l’empresa, fent-les seves, apoderament i distracció que es descobrí precisament al efectuar un control exhaustiu de la societat per la desaparició de xecs.
El Tribunal considera provat que l’acusada es autora del delicte que se l’imputa i així resulta de la prova practicada doncs, era ella la que normalment, essent a la recepció i malgrat al·legui que era una única sala on eren també les taules de l’altra empleada i fins i tot de la gerent i filla de la propietària de la immobiliària, rebia els diners en efectiu, ella també era la encarregada de portar els diners al banc a fi de fer els ingressos respectius de les diferents comunitats i així també en resulta de l’informe pericial comptable, elaborat pel Sr. Yuste, que a més posa de relleu que per les peculiaritats del sistema informàtic de l’empresa es pogué constatar totes les modificacions i actuacions efectuades al sistema comptable a fi que quadressin els comptes, essent sempre l’usuari núm. 5, atribuït a Briones, que efectuà dita operativa. Remarcant igualment que part de les modificacions es realitzaren quan Briones era sola a l’oficina, per ser de vacances les titulars de l’empresa i hospitalitzada l’altra administrativa, no precisant de grans coneixements per dur-lo a terme, com pretén la seva defensa a banda que ha quedat acreditat, contra les seves manifestacions, que el compte caixa no s’utilitzavan mai, no sent doncs pràctica habitual comptabilitzar en dit compte les operacions per les quals no hi havia el resguard d’ingrés al banc.
VIST
les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,
F A L L E M : que, hem de condemnar i condemnem Bonet i Gibert, jutjats en rebel·lia processals, com a responsables en concepte d’autors d’un delicte major continuat d’estafa mitjançant xec, en concurs ideal amb un delicte major de creació i ús de document inautèntic, i d’una contravenció pena de furt, amb l’atenuant d’haver reparat els danys ocasionats, a la pena de DOS ANYS DE PRESÓ CONDICIONAL I MULTA DE TRES-CENTS EUROS (300 €).
Que, hem de condemnar i condemnem Briones, com a responsable en concepte d’autora del delicte major d’apropiació indeguda, en concurs amb el delicte major de creació de document inautèntic, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de TRES ANYS DE PRESÓ CONDICIONAL QUALIFICADA a abonar la responsabilitat civil en el termini de quatre anys.
Es condemna així mateix els processats al pagament de les despeses processals causades.
En concepte de responsabilitat civil Briones haurà d’indemnitzar a la Societat ORG_3 en les quantitats de mil nou-cents vint-i-quatre euros (1.924 €), en concepte de peritatge, i onze mil cinc-cents vuitanta-cinc euros amb quaranta cèntims (11.585.40 €), quantitats que seran majorades amb els interessos legals a comptar de la presentació de la querella, així com al pagament dels honoraris d’advocat, a determinar en tràmit d’execució de sentència.
Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d’apel·lació per davant d’aquest Tribunal en el termini de 15 dies naturals següents a la notificació.
Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.