LESIONS PER IMPRUDÈNCIA GREU (ACCIDENT LABORAL)

Sentència

Magistrats

Jean-Marie Ferrandez Enric Anglada Fors Jacques Richiardi Martel

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Manzanares Enric ANGLADA FORS

Jacques Richiardi

A la Vila d'Andorra la Vella, tres de juliol del dos mil nou.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, el recurs d'apel·lació formulat contra la sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en la causa núm. TC-111-4/05 seguida pel delicte menor de lesions causades per imprudència greu, sent parts apel·lants Campillo i la societat Marti, representats per la lletrada Sra. Sancho, Gálvez, la societat Agullo i la companyia d'assegurances Calderón, representats pel lletrat Sr. Tur, la companyia d'assegurances Ribes, representada per la lletrada Sra. Raya, i sent parts apel·lades Viñas, representat per la lletrada Sra. Anaya, i el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Raya i actuant de ponent el Magistrat Sr. Manzanares, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, el Magistrat Sr. Jacques Richiardi.

RESULTANT:

que el Resultant de fets provats de la sentència recorreguda diu el següent:

"que són fets provats i així és declara, que en data 22 d'agost del 2001, vers les 15.15 hores, es va produir un accident laboral a la obra anomenada "Terres del clos" radicada a la vial de Soldeu, i que era construïda per l'empresa Marti, assegurada per la Cia. Calderón. Marti havia subcontractat per a realitzar els treballs de fusteria, els serveis de l'empresa Agullo, assegurada a la Cia. Ribes.

Que l'accident es va produir quan Viñas, nascut el XXXX, oficial fuster de Agullo, es trobava col·locant parquet a la façana lateral de l'edifici, utilitzant una bastida penjada a l'exterior. Que com realitzava la tasca sense cap ajudant, Viñas havia d'entrar i sortir per la finestra de l'edifici per a tallar les fustes a la màquina que es trobava a l'interior, i desprès col·locar els llistons a la façana.

Que l'operari, accedia a la bastida a través d'una escala de mà recolzada a la planta. Que en el decurs d'un dels viatges, la escala cedí i lliscà al buit des d'una alçada superior als set metres, patint Viñas fractures que van tardar 550 dies en curar i que van precisar de cirurgia i de tractament mèdic continuat.

Que a la data dels fets, per compte de Marti actuaven com a responsables el processat Campillo, nascut el XXXX i sense antecedents penals, en qualitat de cap d'obra, i el processat Aguilar, nascut el XXXX i sense antecedents penals, en qualitat d'encarregat general d'obra. Que per compte de Agullo era encarregat d'obra el processat Gálvez, nascut el XXXX i sense antecedents penals.

Que els tres encarregats d'obra eren igualment responsables de verificar la correcta instal·lació i utilització de les bastides que utilitzaven els empleats, les quals van ser dissenyades amb un tram de llargària excessiu que cobria tota la façana, sense realitzar divisions i suports intermitjos que permetessin independitzar els trams i facilitar la seva mobilitat. Que tampoc no van supervisar les tasques ni van prohibir l'ús d'escales de mà com a accés a les bastides, que va ser utilitzat com a forma habitual d'operar, malgrat ser un sistema potencialment perillós i inadequat.

Que no consta que CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL hagi acordat al perjudicat cap quantitat en concepte de pensió per a seqüeles d'incapacitat permanent, si bé va satisfer parcialment el seu salari durant la baixa laboral temporal"

RESULTANT: que la part dispositiva conté el següent pronunciament:

"DECIDIM:

PRIMER.- CONDEMNAR al Sr. Campillo i al Sr. Gálvez, i en rebel·lia al Sr. Aguilar, COM AUTORS RESPONSABLES D'UN DELICTE MENOR DE LESIONS CAUSADES PER IMPRUDÈNCIA GREU (ART. 117.2º C.P.), NO CONCORRENT CIRCUMSTÀNCIES MODIFICATIVES DE LA RESPONSABILITAT PENAL, A LA PENA DE MULTA DE DOS MIL (2.000) EUROS I INHABILITACIÓ PER A L'EXERCICI DE LA PROFESSIÓ DE CAP D'OBRA DURANT UN PERÍODE D'UN (1) MES, PER A CADASCUN D'ELLS, acordant la imposició de costes processals solidàriament als condemnats.

SEGON.- En concepte de RESPONSABILITAT CIVIL:

2.1.- Els condemnats Sr. Campillo, Sr. Aguilar, i Sr. Gálvez, solidàriament amb les seves companyies d'assegurances Calderón i Ribes, i solidàriament amb les empreses Marti i Agullo, indemnitzaran al perjudicat Sr. Viñas, en l'import de VINT-I-CINC MIL QUATRE-CENTES SETANTA-SET EUROS AMB CINQUANTA-VUIT CÈNTIMS (25.477,58 EUR).

2.2.- Que procedeix que aquests indemnitzin igualment en els honoraris d'advocat de la part perjudicada, quin import s'haurà de determinar en període d'execució de sentència."

CONSIDERANT:

que el recurs d'apel·lació formulat per Aguilar és inadmissible atès que aquest darrer, que no va comparèixer davant el Tribunal de primera instància, fou condemnat en rebel·lia, només la via del recurs d'audiència essent-li oberta.

CONSIDERANT: que la responsabilitat penal de Gálvez pel delicte menor de lesions causades per imprudència greu imputat pel Ministeri Fiscal i l'acusació particular ha estat declarada amb bon criteri pel Tribunal de primera instància.

En primer lloc convé posar en evidència els següents elements :

- en el contracte de subcontractació relatiu als treballs de fusteria a realitzar a l'obra anomenada "Terrer del Clos" a Soldeu, conclou el 22 de gener del 2001 entre la societat Marti (contractista) i la societat Agullo (subcontractista), havent-se convingut especialment entre les parts que :

article 3.7 : "el subcontractista assumeix sota la mes plena i exclusiva responsabilitat l'obligació de fer complir al personal que tingui sota al seva dependència totes les normes de seguretat en el treball",

article 3.10 : "el subcontractista està obligat a destinar un tècnic qualificat per a executar les funcions de "cap d'obra" in situ així com un encarregat experimentat ; la presència d'aquestes persones en l'obra en construcció haurà d'ésser continuada..."

Viñas era assalariat de la societat Agullo,

Gálvez era l'encarregat d'obra per compte de la societat Agullo, així com ell mateix ho va expressament reconèixer al judici oral del 13 de febrer del 2008 i ho havia ja indicat el 8 d'octubre del 2003 davant la Batlle instructora, B.....V....., responsable legal de la societat.

Així, aquest, en la seva qualitat, tenia la obligació d'organitzar i de supervisar el treball del assalariat, a fi que aquest darrer s'executi en el respecte de les normes de seguretat i sense perill per ell.

Altrament, dels elements de la causa en resulta, i més particularment de les constatacions de l'inspecció de treball i de les declaracions de Viñas, que, d'una part, per accedir a la bastida, posada per la societat Marti, que li permetia efectuar la seva tasca de col·locació de parquet en el lateral dret de l'edifici, a una alçada al moment de l'accident superior als 7 metres, aquest treballador utilitzava per necessitat, a manca d'altra possibilitat tècnica prevista, un mitjà totalment inadequat, a saber, l'ús d'una escala de mà que recolzava dins de l'edifici i en la mateixa bastida penjada amb sortida de l'interessat a través de l'obertura d'un balcó, mitjà que implicava un risc evident de caiguda com tal ha estat el cas, d'altra part, el perjudicat efectuava la seva tasca sol, havent conseqüentment de pujar i baixar constantment de la bastida per tallar els llistons de parquet amb la màquina que estava dins de l'edifici, ço que augmentava considerablement l'exposició al risc del treballador.

En no assegurar la seguretat d'aquest darrer i en organitzar de manera deficient l'execució de la seva tasca, totes causes imputables a la seva pròpia responsabilitat, Gálvez ha doncs comès una falta d'imprudència greu en relació de causalitat directa amb el resultat lesiu que justificava de declarar la seva culpabilitat pel delicte imputat.

CONSIDERANT: que la pena imposada a Campillo, a saber una multa de 2.000 EUR i una inhabilitació per a l'exercici de la professió de cap d'obra durant un període d'un mes, apareix perfectament adaptada a la gravetat dels fets així com a la situació econòmica i al nivell de responsabilitat d'aquest condemnat, no havent-hi elements per pronunciar una dispensa de la pena.

CONSIDERANT: que les defenses de Campillo i de la societat Marti d'una part, de Gálvez, de la societat Agullo i de la companyia d'assegurances Calderón d'altra part, son infundades en llur pretensió d'imputar una part de responsabilitat a Viñas en la realització de l'accident (sense estar per la resta d'acord amb aquesta : 25 % pels primers, 60 % pels segons !) en la mesura que el respecte de les mesures de seguretat requeia exclusivament sobre els encarregats de l'obra i que el perjudicat no ha infringit cap consigna en la matèria, limitant-se a executar la seva tasca segons els mitjans subministrats i la manera demanada.

CONSIDERANT: que segons les disposicions de l'article 94 del Codi Penal, si els responsables són dos o més, els Tribunals han d'assenyalar la quota amb què cadascú ha de respondre, en proporció a la participació i a la culpabilitat, sense perjudici de la seva responsabilitat solidària davant de tercers perjudicats.

En aquest cas, els tres processats, a saber, Campillo i Aguilar, empleats de la societat Marti, i Gálvez, empleat de la societat Agullo, han estat declarats penalment responsables en concepte d'autors del delicte menor de lesions causades per imprudència greu i doncs, han de respondre solidàriament entre ells envers Viñas de la reparació dels diversos perjudicis soferts, llurs respectives culpes havent contribuït a la realització de la totalitat del perjudici.

Ara bé, el Tribunal de primera instància no s'ha pronunciat amb claredat sobre la qüestió de la repartició de responsabilitat entre ells en els Considerants de la sentència, el fallo no contenint sobre aquest punt cap disposició, atès que desprès d'haver exposat (pàgina 10) que "les defenses es centren en considerar quina de les dues empreses seria més responsable que l'altra en la obligació de supervisar a Viñas", ha jutjat (pàgina 13) que "tots els processats són igualment responsables dels fets i responen solidàriament i conjuntament (formulació jurídica incorrecta, una obligació essent, sigui solidària, sigui conjunta) de les quantitats acordades com a indemnització", semblant doncs apreciar pel terme "igualment" una partició de responsabilitat en la proporció del 50 % a càrrec respectivament d'una part dels processats C..... i S..... (considerats globalment en tant que empleats ambdós de la societat ENTITY_6), d'altra part del processat R..... per arribar a una repartició igual de responsabilitat en els tractes de les societats entre elles,

condemnades també solidàriament en aplicació de l'article 97 del Codi Penal (i de llurs asseguradores).

VIST

les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M :

que declarem inadmissible el recurs d'apel·lació formulat per Aguilar i desestimem el recurs formulat en nom de Gálvez de la societat Agullo i de la companyia Calderón,

estimant parcialment els recursos formulats en nom de Campillo i de la societat Marti d'una part, de la companyia Ribes de l'altra,

fixem en llur relació entre ells, la part de la responsabilitat de Campillo, Aguilar i Gálvez, de la manera següent : 50% a càrrec dels dos primers i 50% a càrrec del tercer,

Diem que la companyia Ribes ha de respondre solidàriament amb Campillo i Aguilar dins el límit del 90 % de l'import de la indemnització atorgada a Viñas.

Declarem d'ofici les despeses processals causades en aquesta segona instància.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.