OBSTACULITZACIÓ D'EXECUCIÓ DE RESOLUCIONS JUDICIALS

Sentència

Magistrats

Jacques Richiardi Martel Josep Maria Pijuan Canadell Enric Anglada Fors

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Josep Maria Pijuan Canadell

Enric Anglada Fors

Jacques Richiardi

Andorra la Vella, vint-i-dos de juny del dos mil setze.

VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts, la Causa núm. 6000127/2015, seguida pel presumpte delicte menor de continuat d'obstaculització d'execució judicial relativa al pagament de pensions d'aliments contra l'acusat Vilar, nascut el XXXX, Granada (Espanya), fill de XXXX i de XXXX, de nacionalitat de espanyola, resident al Principat i amb antecedents penals, en llibertat provisional en la present causa, defensat per la Lletrada Sra. Tur, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Calderón, actuant de ponent el Magistrat Sr. Jacques Richiardi i havent designat el Tribunal ponent per la redacció de la sentència el Magistrat Sr. Josep Maria Pijuan Canadell.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER. SÓN FETS PROVATS I AIXÍ ES DECLARA: per aute de data 2 de desembre del 2009 dictat per la Secció Civil de la Batllia, en autes núm. B-1122-2/2009, instats per la Sra. Alvarado contra l'acusat Vilar, nascut el XXXX, de nacionalitat espanyola i resident al Principat, en demanda de mesures provisionals, es fixà, entre d'altres mesures patern- filials, l'obligació de Vilar de satisfer una pensió d'aliments per l'import de sis-cents euros mensuals a favor de les dues filles comunes, Romeu nascuda el XXXX i Pérez nascuda el XXXX, pensió que havia d'abonar-se dins dels cinc primers dies de cada mes, i revisada anyalment segons l'IPRomeu

Des del mes d'octubre del 2012 fins al mes d'abril del 2014, l'acusat Vilar romangué a l'atur, sense percebre renda que li permetés abonar la pensió d'aliments per a les seves dues filles.

Durant el període de maig a desembre del 2014 l'acusat va treballar, percebent els salaris de maig (740,74 euros), juny (1.587,30 euros), juliol (1.481,48 euros), agost (1.481,48 euros), setembre (1.375,66 euros), octubre (1.606,50 euros), novembre (1.746,03 euros) i desembre (1.481,48 euros). Malgrat percebre aquests salaris, durant aquest període l'acusat no va abonar cap quantitat en pagament de la pensió d'aliments.

Des del mes de març del 2015 fins al mes de febrer del 2016, li ha estat practicada una retenció del salari per un import de 269 euros mensuals, ordenada en el marc del mateix procediment núm. B-1122-2/2009, i, a banda de dita retenció mensual, l'acusat ha abonat al compte corrent de la Sra. Alvarado les següents quantitats: 600 euros el mes de març del 2015, i 300 euros tots els mesos de maig, juny, juliol, agost, setembre, octubre, novembre i desembre del 2015, i febrer i març del 2016.

L'acusat Vilar ha estat condemnat per Ordenança Penal de data 22 de setembre del 2010 per un delicte menor d'obstaculització d'execució de resolucions judicials, a la pena de dos mesos d'arrest nocturn condicionat a abonar la responsabilitat civil. Tanmateix, també ha estat condemnat per sentència de data 4 de maig del 2015, ferma el 22 de setembre del 2015, per un delicte menor de consum continuat de droga tòxica cocaïna, a la pena de quatre mesos de presó condicional, amb un amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys, per fets ocorreguts entre els mesos d'octubre del 2012 i gener del 2013.

Fonaments de dret

RESULTANT SEGON. El Ministeri Fiscal, en el seu escrit de qualificació provisional, qualificà els fets com a constitutius d'un delicte menor continuat d'obstaculització d'execució de resolucions judicials, tipificat a l'article 427.2 del Codi Penal, del qual estima responsable penalment en concepte d'autor l'acusat Vilar, amb la concurrència de la circumstància agreujant de reincidència, i demana per l'acusat la pena de tres mesos d'arrest nocturn condicional qualificat a satisfer la responsabilitat civil en el termini de sis mesos i al pagament regular de les pensions que vagin vencent, amb un termini de suspensió de la condemna de 4 anys, i al pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil i de conformitat amb el que disposa l'article 18 del Codi de Procediment Penal, el Ministeri Fiscal sol·licita la condemna de l'acusat a indemnitzar a la Sra. Alvarado en la quantitat de 18.026,17 euros, en concepte de pensions d'aliments vençudes del mes d'octubre del 2012 fins el mes d'agost del 2015, majorada amb les pensions que vagin vencent fins a la data de la celebració del judici oral, a acreditar en període d'execució de sentència.

En l'acte del judici oral el Ministeri Fiscal ratificà el seu escrit de qualificació provisional, excepte en l'import de les pensions vençudes, que fixà en la suma de 19.804,03 euros.

Decisio

CONSIDERANT PRIMER. Els fets declarats provats són legalment constitutius d'un delicte menor d'obstaculització d'execució judicial relativa al pagament de pensions d'aliments, de l'article 427.2 del Codi Penal, precepte que castiga l'impagament reiterat de les pensions alimentàries establertes judicialment a favor de familiars, essent un delicte d'omissió i dolós, doncs exigeix la concurrència de l'element subjectiu del coneixement de l'obligació de pagament de les pensions i la voluntat de no pagar- les. Per això, no tot impagament és punible sinó sols aquell que, essent reiterat, és a dir, no ocasional, sigui imputable a una voluntat maliciosa i no justificada de qui està obligat al pagament, per exigències del principi de culpabilitat establert a l'article 5 del Codi Penal. D'aquesta manera, l'impagament sols es podrà reputar maliciós quan qui està obligat a pagar les pensions no ho faci malgrat tenir capacitat econòmica fer fer-ho, doncs altrament podria suposar una mena de presó per deutes que està expressament prohibida a l'article 11 del Pacte internacional relatiu als drets civils i polítics, fet a Nova York el 16 de desembre de 1966 (B.O.P.A. de 19 de juliol del 2006).

En ordre a la prova dels elements constitutius del delicte, l'acusació en tindrà prou amb provar l'existència i procedència de la pensió alimentària i el seu impagament reiterat, mentre que li correspon a la Defensa acreditar, al seu cas, la impossibilitat de l'acusat de complir amb l'obligació de pagament per manca de capacitat econòmica, per tractar-se de prova de descàrrec.

De l'escrit de qualificació del Ministeri Fiscal resulta que l'impagament presumptament delictiu es situa d'ençà el mes d'octubre del 2012.

De l'examen de l'extracte de punts de la ORG_0 (C.A.S.S.), que consta als folis 272 a 275, resulta que l'acusat va romandre en atur des del mes d'octubre del 2012 fins al mes d'abril del 2014, i no consta acreditat que durant aquest període de temps obtingués renda alguna que li permetés abonar la pensió d'aliments per a les seves dues filles.

Per contra, durant els mesos de maig a desembre del 2014 l'acusat va treballar, percebent els següents salaris: maig 740,74 euros, juny 1.587,30 euros, juliol 1.481,48 euros, agost 1.481,48 euros, setembre 1.375,66 euros, octubre 1.606,50 euros, novembre 1.746,03 i desembre 1.481,48 euros. Malgrat això, durant aquest període de temps l'acusat no va abonar cap quantitat en pagament de la pensió d'aliments, tenint acreditada capacitat econòmica, atès l'import dels salaris percebuts durant aquest període.

Cert que de la documentació aportada per la seva defensa resulta que des del mes de març del 2015 fins al mes de febrer del 2016 li ha estat practicada una retenció del salari per un import de 269 euros mensuals, ordenada en el marc del procediment de la Secció Civil de la Batllia, autes núm. B-1122-2/2009. I també és cert que, a banda de dita retenció mensual del salari, l'acusat ha vingut fent els següents abonaments al compte corrent de la Sra. ENTITY_7: 600 euros el mes de març del 2015, i 300 euros tots els mesos de maig, juny, juliol, agost, setembre, octubre, novembre i desembre del 2015, i febrer i març del 2016 (folis 279 a 281 i 331 a 339). Però la retenció i aquests pagaments el que excloen és l'il·lícit penal des del mes de març del 2015, però no la tipicitat penal dels impagaments durant el període de maig a desembre del 2014.

CONSIDERANT SEGON. L'acusat Vilar és penalment responsable en el concepte d'autor del delicte menor d'obstaculització d'execució de resolució judicial relativa al pagament de pensions d'aliments, per haver realitzat personalment els fets punibles, de conformitat amb allò que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal, doncs consta plenament provat l'impagament de les pensions durant el període de maig a de desembre del 2014.

CONSIDERANT TERCER. Concorre en l'acusat Vilar la circumstància agreujant de reincidència de l'article 30.7 del Codi penal, doncs consta que fou condemnat per Ordenança Penal de data 22 de setembre del 2010 per un delicte menor d'obstaculització d'execució de resolucions judicials, a la pena de dos mesos d'arrest nocturn condicionat a abonar la responsabilitat civil, i ha estat condemnat posteriorment, per sentència de data 4 de maig del 2015 ferma el 22 de setembre del 2015, per un delicte menor de consum continuat de droga tòxica cocaïna, per fets ocorreguts entre els mesos d'octubre del 2012 i gener del 2013, per la qual cosa la condemna pel delicte menor d'obstaculització d'execució de resolucions judicials no pot ésser considerada cancel·lada.

Tot i apreciada l'esmentada circumstància agreujant, en atenció a les circumstàncies personals de l'acusat i al fet del pagament regular de la pensió des del mes de març del 2015, independentment de la retenció salarial, el Tribunal li imposa la pena de tres mesos d'arrest condicional qualificada a justificar ocupació laboral durant el termini de suspensió de la condemna, que es fixa en dos anys, no essent procedent qualificar la suspensió de la pena a l'obligació d'abonar regularment la pensió per aliments acordada, tenint en compte que les mesures escaients ja han estat adoptades per la Batllia civil mitjançant les mesures d'embargament i retenció salarial oportunes.

CONSIDERANT QUART. No hi ha lloc a exigir responsabilitat civil doncs, tot i que el responsable penalment ho és també civilment, de conformitat amb la darrera jurisprudència d'aquest Tribunal (causa núm. 0000003/2015, 25 de juny del 2015), trobant- se la responsabilitat civil executant-se en el marc de la causa núm. B-1122-2/2009 de la Secció Civil de la Batllia, es fa improcedent tot pronunciament de responsabilitat civil ex delicto per raó de les pensions alimentàries impagades.

CONSIDERANT CINQUÈ. D'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, s'imposa a l'acusat el pagament de les despeses processals causades.

V I S T : les disposicions legals aplicables al present cas, el Tribunal de Corts,

F A L L E M :

Condemnem l'acusat Vilar, com a responsable penalment en el concepte d'autor del delicte menor d'obstaculització d'execució de resolucions judicials, amb la concurrència de la circumstància agreujant de reincidència, a la pena de TRES MESOS D'ARREST CONDICIONAL QUALIFICADA a justificar ocupació laboral durant el termini de suspensió de la condemna, que es fixa en dos anys, i al pagament de les despeses processals causades.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal de Corts, en el termini de quinze dies següents a la seva notificació.

Així per aquesta nostra sentencia, definitivament jutjant, ho manem i signem.