ESTAFA QUALIFICADA - CREACIÓ DE DOCUMENT INAUTÈNTIC - USURPACIÓ DE LA IDENTITAT

Sentència

Magistrats

Enric Anglada Fors Concepció Baron Mora Jacques Richiardi Martel

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Enric Anglada Fors

Concepció Baron Mora

Jacques Richiardi

Andorra la Vella, vint-i-nou de maig del dos mil tretze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-058-2/11 seguida pels presumptes delicte major continuat d'estafa privilegiada mitjançant targeta de crèdit, en concurs medial amb uns delictes menors de creació de document inautèntic, i menor d'usurpació d'identitat, contra Ropero, nascut el XXXX, fill de XXXX i de XXXX, de nacionalitat andorrana, separat, de professió comerciant, pres per raó d'altra causa, i defensat pel Lletrat Sr. Mena, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Bonet i actuant de ponent i redactora de la sentència, la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora.

RESULTANT:

són fets provats que, entre els mesos de febrer i octubre del 2009 el processat Ropero, nascut el XXXX, de nacionalitat andorrana i amb antecedents penals no computables però en la present causa, utilitzà sense autorització en diferents Estacions de Servei de l'empresa ORG_0 el número de client (...) del qual era titular Alvarado, identificant-se en alguna ocasió com si fos aquest darrer.

D'aquesta manera, i en nombroses ocasions, el processat Ropero omplí el dipòsit de benzina de diferents vehicles, de titularitat pròpia, d'amics i familiars seus o llogat, adquirí també nombrosa mercaderia, en la majoria cartrons de tabac però també altres queviures i botelles de xampany o bé productes de benzina, tipus olis i derivats, signant els albarans, bé amb un gargot o bé posant les inicials XC, que corresponen a Capellà, fill de Alvarado i examic del processat.

El perjudicat reclama la suma aproximada de 48.000 EUR, import dels diferents tiquets i rebuts que no costa hagin estat autoritzats per Alvarado.

En concret Ropero omplí el dipòsit amb els quals arribava a les benzineres de la Societat perjudicada, del vehicle marca Land Rover, matrícula (...), propietat de V.D.J.; del vehicle marca FIAT, matrícula (...), propietat de l'empresa de lloguer de cotxes, del vehicle DAYTON, de la vila de Vilafranca del Penedès, del vehicle Fiat Punto, matrícula (...), propietat de S.M.T., del vehicle Volkswagen Golf, matrícula (...), propietat de L.M.T., del vehicle Fiat Punto, matrícula A(...), propietat de S.-M.T.H. i del vehicle Fiat Ducato, matrícula (...) propietat de D.G.D..

Fonaments de dret

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius d'un delicte major continuat d'estafa qualificada mitjançant targeta de crèdit, tipificat a l'article 209.1.c del Codi Penal, en concurs medial amb uns delictes menors de creació de document inautèntic i d'usurpació d'identitat, tipificats als articles 435.1 i 448 del Codi Penal.

Considera responsable, en tant que autor, al processat Ropero, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, demana se li imposi la pena de tres anys de presó, part condicional qualificada a l'abonament de la responsabilitat civil, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, multa en la quantitat de 30.000 euros i el pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil Ropero haurà d'indemnitzar el perjudicat amb la quantitat que quedi acreditada en execució de sentència, elevant així a definitiu el seu escrit de qualificació provisional.

Decisio

CONSIDERANT: que els fets declarats provats són legalment constitutius d'un delicte major continuat d'estafa qualificada, tipificat a l'article 209.1 del Codi Penal, però no de l'apartat c) que reclama el Ministeri Fiscal, utilitzant targeta de crèdit, ja que no ha quedat acreditat l'ús de qualsevol mena de targeta de crèdit, de dèbit o de client, sinó del previst a l'apartat e) del mateix article: que el perjudici tingui un valor superior a 6.000 euros, compte tingut que a la denúncia efectuada per Criado, en nom del seu pare Alvarado, en data 26 d'octubre del 2009, s'adjuntà albarans justificatius, d'un perjudici xifrat en 11.881,31 euros.

El modus operandi emprat per l'acusat era personar-se en les diferents Estacions de Servei que l'empresa té al país, donant el número de client, núm. (...), que facturava sobre un compte, causant un perjudici no exactament determinat però sí superior a 6.000 euros.

El delicte d'estafa referenciat ha estat comés en concurs medial amb uns delictes menors de creació de document inautèntic, previst a l'article 435.1 del Codi Penal, doncs l'acusat signava els albarans que li eren mostrats, on hi figurava el número de client que ell mateix donava, el (...) bé el nom del client per compte de qui es facturava, Sr. Alvarado, signant amb una signatura imaginària i ocasionalment amb les sigles XC, que corresponen amb el nom de Capellà, fill del perjudicat Sr. Alvarado i amic, en principi, de l'acusat, qui sempre ha negat haver donat autorització perquè aquest utilitzés, ni el número de client, ni el nom del seu pare.

Aquesta era una pràctica habitual de l'acusat, tal i com es demostra pels fotogrames de les càmeres de vigilància de les diferents Estacions de Servei, on apareix que un mateix dia, a tal d'exemple el dia 4 d'abril del 2009, - pocs dies abans que la Sra. Criado formulés denúncia en nom del seu pare, Sr. Alvarado, persona d'edat avançada-, comprà varis cartons de tabac ros a les estacions Enclar d'Encamp (folis 245-253), La Massana (folis 255-259), i Valira (folis 235-243); actuació que es repeteix els dies següents, segons relació adjuntada.

L'acusat igualment és identificat pels empleats dels citats establiments com Alvarado, reconeixement que va ser ratificat a l'acte de la vista oral per Duque, empleada de l'Estació de Servei d'Encamp, que declarà de manera clara i contundent que l'acusat s'identificà amb el codi i el nom de client, havent pensat sempre que l'acusat era en realitat el Sr. Alvarado, elements suficients per a considerar constituït el delicte d'usurpació d'identitat de l'article 448 del Codi Penal del que l'acusa el Ministeri Fiscal.

CONSIDERANT: que dels esmentats delictes major i menor n'és responsable l'acusat Ropero en concepte d'autor, de conformitat amb el que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal, participació que resulta, com ja s'ha fet esment a l'anterior considerant, de la prova practicada a l'acte de la vista oral, declaració dels testimonis i del perjudicat i, del propi reconeixement parcial dels fets del mateix acusat, que al·lega la seva defensa gaudir de l'autorització verbal de la persona perjudicada, ço que ha estat però totalment desvirtuat.

CONSIDERANT: que si bé Ropero té antecedents penals, aquests no són computables a efectes de reincidència. El Tribunal imposarà la pena de conformitat amb les disposicions de l'article 60, posat en relació amb l'article 56 del Codi Penal.

CONSIDERANT: que en mèrits del disposat a l'article 94 i concordants del Codi Penal, procedeix declarar la responsabilitat civil de Ropero, a fi i efecte d'indemnitzar els perjudicis reals causats, quina determinació s'haurà de realitzar en tràmit d'execució de sentència.

CONSIDERANT: que d'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, cal imposar a l'acusat Ropero el pagament de les despeses processals causades.

VIST les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que, hem de condemnar i condemnem Ropero, com a responsable penal en concepte d'autor, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, pel delicte major continuat d'estafa qualificada per valor superior a 6.000 euros, en concurs medial amb uns delictes menors de creació de document inautèntic i d'usurpació d'identitat, a la pena de DOS ANYS DE PRESÓ, dels quals UN ANY FERM i la RESTA CONDICIONAL QUALIFICADA a indemnitzar el perjudici causat, fixant el termini de suspensió en quatre anys, i al pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil Ropero haurà d'indemnitzar el perjudicat en la quantitat que resti acreditada en tràmit d'execució de sentència.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal en el termini de 15 dies naturals següents a la notificació.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.