DESOBEDIÈNCIA A L'AUTORITAT

Sentència

Magistrats

Enric Anglada Fors Concepció Baron Mora Anna Estragués Armengol

Tribunal de Corts

Delictes Majors 6000134/2022 ORÍGEN: 5000633/2021 - 00 NIG: 5300516220210000617

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Anna Estragués Armengol

Enric Anglada Fors (Ponent)

Concepció Baron Mora

Andorra la Vella, 20 de setembre del 2023.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. 6000134/2022 seguida per un presumpte delicte menor continuat de desobediència greu a l’autoritat.

Acusada:

Herrera, nascuda el XXXX, filla de J.L. i de M.C., de nacionalitat colombiana i sense antecedents penals, amb domicili a la Seu d’Urgell (Espanya), i defensada pel lletrat Sr. Gibert.

Part acusadora:

El Ministeri Fiscal, representat pel Sr. Pino i per la Sra. Bonet.

Magistrat ponent: Sr. Enric Anglada Fors.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER. SÓN FETS PROVATS I AIXÍ ES DECLARA: En data 28 d’octubre de 2021, vers les 11 hores del matí, la processada Herrera, nascuda el XXXX i sense antecedents penals, fou controlada al domicili del seu amic Oller, ubicat a l’XXXX, pels agents del Servei de Policia, tot i existir envers la mateixa una ordre d’expulsió administrativa temporal del Principat per un període de dos anys, dictada per resolució ministerial en data 11 de març de 2021 i notificada personalment a L., en data 3 de juny de 2021, trobant-se vigent fins el 16 d’abril de 2023.

Tot hi haver ordre d’expulsió governativa envers la processada L., a banda de trobar-se en territori andorrà el dia de la seva detenció, en data 4 de juny de 2021 contragué matrimoni civil a Andorra la Vella, endemés d’haver vingut en diverses ocasions al Principat per visitar amics i al seu marit, sense comptar amb cap tipus d’autorització per a fer-ho, salvat el dia 5 d’agost de 2021, en que se li autoritzà la seva entrada, mitjançant Resolució de data 4 d’agost de 2021 dictada pel Secretari d’Estat de Justícia i Interior del Govern d’Andorra, decidint una suspensió temporal de la mesura d’expulsió per un termini màxim de 24 hores, amb l’obligació inexcusable de presentar-se a les dependències policials de la frontera hispano-andorrana o franco-andorrana, segons quina emprés, en el moment d’entrar i sortir del país, als efectes de poder comparèixer per davant d’un Notari del Principat per atorgar poders a advocats i procuradors andorrans.

RESULTANT SEGON. El Ministeri Fiscal en el seu escrit de qualificació provisional, considera els fets constitutius d’un delicte menor continuat de desobediència greu a l’autoritat, tipificat i penat a l’article 397 del Codi Penal, del que n’estima responsable en concepte d’autora la processada Herrera, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal. Demana que s’imposi a la processada la pena de dos mesos d’arrest domiciliari ferm, a substituir la part no complerta per la pena d’expulsió del Principat d’Andorra per un període de quatre anys, així com el pagament de les despeses processals causades.

En l’acte de la vista oral, eleva a definitives les seves conclusions provisionals.

RESULTANT TERCER. El lletrat Sr. Gibert, actuant en representació de la processada Di.M.L.R. manifesta que està parcialment conforme amb els fets exposats pel Ministeri Fiscal, i, per tant, considera que la seva defensada és responsable, en concepte d’autora d’un delicte de desobediència greu de l’article 397 del Codi Penal, però sense poder-se qualificar de manera objectiva el delicte com a continuat, concorrent la circumstància atenuant prevista en l’article 29.8 del Codi Penal, pel que demana se li imposi a l’acusada la pena d’un mes d’arrest domiciliari, la qual no es pot substituir per la d’expulsió, i quina pena d’arrest ja es podria tenir per commutada amb els 26 dies de presó preventiva que va complir al seu dia en el Centre Penitenciari del Principat.

En l’acte de la vista oral, eleva a definitives les seves conclusions provisionals.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER. Els fets declarats provats són legalment constitutius d’un delicte menor continuat de desobediència greu a l’autoritat, tipificat i penat a l’article 397 en relació amb el 59 del Codi Penal, puix que del relat fàctic resulta l’existència de tots els elements configuradors del referit tipus penal.

Si bé la defensa de l’acusada argumenta que després de l’ordre d’expulsió de la seva defensada Herrera, que li fou notificada personalment el dia 3 de juny de 2021, aquesta només va entrar al Principat d’Andorra una sola vegada sense autorització, en la data que es va procedir a la seva detenció, doncs l’altre cop -el dia següent a la notificació d’expulsió- ho va fer per contraure matrimoni amb un andorrà, i que, per tant, considera que no es donen les circumstàncies per apreciar la concurrència d’una infracció continuada, el cert és que la pròpia processada L. ha reconegut haver vingut, entre ambdues dates, vàries vegades més -adduint que ella no tenia a ningú conegut a Espanya i que com que no la controlaven, no es pensava que entrar al Principat fos tant greu-, per veure principalment a les amigues, al seu marit i al seu bon amic Oller, el qual també ho ha reconegut, tant en fase d’instrucció, com en el plenari, essent trobada i detinguda a casa d’aquest, amb les seves pertinences personals, el dia 28 d’octubre de 2021, quan es van personar al domicili d’A. els agents del Servei de Policia PO140 i PO 264, pertanyents al Grup d’ Estrangeria, els quins ratificaren íntegrament el seu informe emès en la susdita data (folis 6 i 7), a l’acte del judici oral.

Per això, tampoc es pot acceptar la tesi de la defensa que el procedir de L. fos culpós, ja que ella tenia ple coneixement que havia estat expulsada d’Andorra per un període de dos anys i que durant aquest temps no podia tornar a entrar al país, a l’haver-li estat notificada personalment aital resolució. Aquesta versió ve també avalada, perquè una de les vegades que va pujar al Principat, ho va fer, prèvia sol·licitud del corresponent permís, per acudir a atorgar poders per davant d’un notari andorrà, el qual li va ser concedit per un dia concret i perfectament determinat i delimitat, segons Resolució dictada el dia 4 d’agost de 2021 pel Secretari d’Estat de Justícia i Interior del Govern d’Andorra (vg. folis 114 i 115).

CONSIDERANT SEGON. La processada Herrera és penalment responsable, en concepte d’autora, de l’il·lícit penal ans esmentat, per haver realitzat personalment els fets que l’integren, de conformitat amb el que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal.

CONSIDERANT TERCER. No concorre en la processada cap circumstància modificativa de la responsabilitat penal, ni tant sols l’atenuant analògica de l’article 29.8 del Codi Penal, al·legada per la seva defensa, en relació a la de parentiu de l’article 31 del Codi Penal, doncs, apart que no ha quedat acreditat que quan Herrera pujava al Principat visqués amb la persona que s’havia casat, ans el contrari, doncs ella mateixa diu que pujava per veure’l i especialment per estar amb els amics que tenia a Andorra, essent, a més, controlada no en el suposat domicili conjugal, sinó a Encamp, a casa del seu bon amic, el Sr. Oller, com abans ja s’ha mencionat, el cert és que aquesta circumstància de parentiu tampoc seria aplicable en el supòsit d’autes, atès que no guarda relació, ni concordança, amb la naturalesa i efectes del delicte comès per l’encausada L..

CONSIDERANT QUART. A efectes de determinació de la penalitat, el Tribunal, ha de tenir en compte el disposat a l’article 56 del Codi Penal i singularment la situació i circumstàncies personals de la processada, així com la seva manca d’antecedents penals, pel que s’estima adient imposar- li la pena de dos mesos d’arrest domiciliari, que hauria de complir en establiment penitenciari, d’acord al disposat a l’article 42 del Codi Penal, fixant com a pena ferma, la part que ha estat ja internada en el Centre Penitenciari -26 dies de presó preventiva- i la resta del dit període temporal, com a condicional simple, amb un termini de suspensió de la condemna d’un any.

D’altra banda, el Tribunal considera que no escau donar lloc a la substitució de la part no complerta de dita pena, per la d’expulsió del Principat d’Andorra per un període de quatre anys, interessada així pel Ministeri Públic, atès la real desproporció existent, si prenem en consideració el ròssec de la pena que li queda a l’acusada L. per complir.

CONSIDERANT CINQUÈ. No hi ha lloc a exigir responsabilitat civil, si bé, d’acord amb el què disposen els articles 100.2 del Codi Penal i 174, 175 i 181.1 c) del Codi de Procediment Penal, procedeix imposar Diana Mayerli LUNA RIOS el pagament de les despeses processals causades.

Decisio

V I S T les disposicions legals aplicables al present cas, en nom del poble andorrà,

D E C I D I M :

COMDEMNAR Herrera, com a responsable penalment, en concepte d'autora, d’un delicte menor continuat de desobediència greu a l’autoritat, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de DOS MESOS D’ARREST DOMICILIARI, com a ferma la part ja complerta en el Centre penitenciari i la resta com a condicional simple, amb un termini de suspensió de la condemna d’un any; sense que escaigui donar lloc a la substitució de la part no complerta de dita pena, per la d’expulsió del Principat d’Andorra per un període de quatre anys interessada pel Ministeri Fiscal. Així mateix, es condemna a l’acusada Herrera al pagament de les despeses processals causades. No hi ha lloc a exigir responsabilitat civil.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs d’apel·lació davant d’aquest Tribunal, en un termini de quinze dies següents a la notificació, de conformitat amb el què disposa l’article 195, 199 i concordants del Codi de Procediment Penal.

Així per aquesta nostra sentència, ho manem i signem.

NOTIFICACIÓ.

Acte seguit i mitjançant diligència de compareixença, es notifica la precedent sentència al Ministeri Fiscal i a les demés parts intervinents.