ESTAFA QUALIFICADA - APROPIACIÓ INDEGUDA - ADMINISTRACIÓ DESLLEIAL D'UNA EMPRESA

Sentència

Magistrats

Jean-Marie Ferrandez Concepció Baron Mora Jacques Richiardi Martel

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Hoyos

Concepció Baron Mora

Jacques Richiardi

Andorra la Vella, vint-i-dos de maig del dos mil dotze.

VIST en judici oral i públic celebrat en dates 12 d'octubre del 2011 i 24 de gener del 2012 pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-014-2/09 seguida pel presumpte delicte major d'administració deslleial d'una empresa, contra Daza, nascut el XXXX, fill d'Herman i d'Anna, de nacionalitat espanyola, de professió jubilat, i defensat per la Lletrada Sra. Vives, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Zapata i acusació particular el Lletrat Sr. Pina, en representació de la perjudicada Societat Interiorisme i Decoració N.M. S.L.; actuant de ponent el Magistrat Sr. Hoyos, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora.

RESULTANT:

que ha resultant provat, que la Societat ORG_3 fou constituïda el 13 de juliol del 2001 per Peña, que ostentava el 67% de les participacions socials i per l'acusat Daza que detenia el 33% restant, societat quin objecte era la venda al detall de mobiliari de cuina, armaris i demés elements que tinguin a veure amb interiorisme i decoració de la llar i locals comercials i hostaleria, especialment tot el referent a la rehabilitació integral dels elements constructius esmentats, sent titular la societat d'un comerç que girava sota el mateix nom.

A començaments de l'any 2003, en aparèixer les primeres dificultats econòmiques, Peña es deslliurà de la seva vinculació amb la societat, venent el 67% de les participacions a l'avui querellat Capellà, atorgant aquest darrer, ja en nom de la societat, poders especials per davant del notari, en data 3 d'abril del 2003 a favor de Daza, el quin ostentava el càrrec de gerent de la societat i del negoci des de la seva constitució.

A finals de l'any 2004 la societat fou demandada per diferents proveïdors i, atesa la situació econòmica de la mateixa, l'acusat Daza i el querellant Capellà van decidir dissoldre-la.

Fou així que es constatà a data 1r d'abril del 2005, un deute de la societat al voltant dels 240.000 euros. Que el processat Daza era la persona que s'encarregava de totes les gestions i, ajudat també per la seva esposa, doncs no hi havia ningú més treballant per l'empresa, no cobrava ni rebia una remuneració fixa, efectuant aquest els pagaments nominals de la seva vida diària, tals com lloguer, col·legi dels fills, menjar, peatges, restaurants, etc. amb targes amb càrrec a la societat.

Que tampoc hi havia cap llibre comptable, havent-hi únicament els extractes bancaris dels comptes oberts a les entitats ORG_1 i ORG_2, en les quals el querellant com a soci també tenia signatura.

És en aquestes condicions que el querellant reprotxa al querellat haver efectuat pagaments de deutes personals amb càrrec als comptes de la societat, així com haver efectuat cobraments o transferències al seu favor sense una explicació aparent segons resulta dels extractes bancàris de referència i quina relació obra en el seu escrit de conclusions provisionals, reclamant finalment un perjudici xifrat en 291.476,56 EUR.

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius d'un delicte major d'adminstració deslleial d'una empresa, tipificat a l'article 240 del Codi Penal del 2005, text punitiu més beneficiós que l'article 137 del Codi Penal de 1990, sent responsable l'acusat en concepte d'autor sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.

Demana se li imposi una pena de dos anys de presó, part condicional qualificada a satisfer la responsabilitat civil fixant el termini de suspensió de la pena en quatre anys, així com el pagament de les despeses processals causades.

Demana igualment es declari la seva responsabilitat civil quina determinació deixa a criteri del Tribunal en haver exercitat el perjudicat les accions civils i penals al seu abast.

RESULTANT: que la representació lletrada de la part querellant, la societat ORG_3, manifesta el seu acord global amb el Ministeri Fiscal, no obstant demana que el termini de suspensió de la condemna es fixi màxim en dos anys i a més, vagi vinculat a un calendari de pagaments així com que la part condicional de la pena no superi les dues terceres parts de la pena imposada.

En concepte de responsabilitat civil demana la quantitat global de 291.476,56 EUR, desglossada de la següent manera:

transferències i disposicions al seu favor o de la seva esposa 95.333 EUR (36.080 EUR del compte obert al Crèdti Andorrà més altres 59.253 EUR de l'entitat Andbanc),

Xecs pagats per la societat i dels quals s'ignora el seu destí i concepte, la quantitat de 158.869,56 EUR,

Liquidació de targetes visa l'import de 19.274,35 EUR

Altres conceptes, xec pagat per la societat ORG_0, 18.000 EUR.

Reclama igualment el pagament de les despeses d'honoraris d'advocat generats i taxes judicials.

RESULTANT: que la lletrada Sra. Vives, advocada defensora de l'acusat, manifesta el seu rebuig a la qualificació jurídica i reclamació efectuada.

Posa de relleu, contra el manifestat pel querellant, que aquest i el seu defensat es coneixen des de fa anys. Afegeix que quant aquest, el querellant, es va incorporà a la societat, aquesta ja tenia problemes, sent el seu paper precisament aportar el capitat necessari cosa que no fa fer.

L'acusat Sr. V. no tenia una remuneració fixa pel seu treball doncs la empresa ja anava malament. Exposa que algunes de les despeses de peatges d'autopista i pagaments de diners, eren precisament quan el seu defensat anava a buscar material a visitar proveïdors i/o clients... Que la documentació pertinent fou aportada al despatx encarregat de dur a terme la liquidació de la societat, remarcant que existeixen també despeses que corresponen a obres efectuades al xalet o casa del propi querellant.

Els dos eren socis amb els mateixos poders. Considera que no es troben reunits els elements del tipus penal previst a l'article 240 del Codi Penal demanant conseqüentment la lliure absolució del seu representant, no havent-hi lloc a declarar cap responsabilitat civil.

RESULTANT: que rellevada en la primera part de la vista oral una possible incompatibilitat de la representació lletrada de l'acusació particular es suspèn la vista a fi i efecte que aquest pogués designar un de nou.

CONSIDERANT:

que el delicte d'administració deslleial d'una empresa tipificat a l'article 240 del Codi Penal inclòs dins dels delictes contra l'ordre socioeconòmic disposa:

"els administradors de fet o de dret de qualsevol societat o empresa que en benefici propi o d'un tercer, aprofitant-se de les funcions pròpies del càrrec, realitzin operacions abusives que comprometin la competitivitat de la societat o empresa..."

Així pel que respecta a aquest delicte societari, separant- lo del delicte d'administració deslleial de l'article 215 contemplat dins dels delictes contra el patrimoni, la doctrina i la jurisprudència senyalen la necessitat dels següents requisits o elements:

Una acció consistent en la disposició o abús del càrrec en l'exercici de llurs funcions (part objectiva del tipus),

La presència junt al dol falsari, d'un especial motiu de l'acció (part subjectiva del tipus). La finalitat de causar un perjudici de la mateixa.

Elements que no es troben reunits en el cas d'autes.

Segons apareix de les actuacions, l'avui acusat fou inicialment processat pel delicte d'estafa de l'article 209.e, pel delicte d'apropiació indeguda de l'article 213 i pel delicte d'administració deslleial d'una empresa de l'article 240, tots ells del vigent Codi Penal, delictes que als escrits de qualificació provisional de qualificació s'han reduït a un sol, el tipificat a l'article 240 del Codi Penal.

Es confronten dues versions parcialment contradictòries. Segons el querellant, l'acusat, com administrador únic de la societat, feia i desfeia sense rendir compte ni explicacions a ningú, fins al punt que a data d'avui és necessari procedir a la liquidació de l'empresa. L'acusat però manifesta que el querellant i també soci podia tenir perfecte control dels comptes bancaris, que no va convocar mai cap assemblea, que no era localitzable al Principat per tal d'afrontar els problemes de liquiditat i rendiment de l'empresa, no tenint pactada una remuneració fixa pel seu treball que l'absorbia tot el seu temps.

CONSIDERANT: que el delicte d'administració fraudulenta vé a donar resposta a una necessitat político-criminal a aquelles conductes que no tenien cabuda dins els tipus penals patrimonials per sancionar conductes rellevants en l'àmbit societari.

Atès però que correspon a l'acusació la càrrega de la prova, no ha quedat degudament acreditat l'il·lícit reprotxat, sent l'acusació formulada de manera genèrica, no havent-se practicat a l'acte del judici oral cap altra prova que les declaracions dels interessats, ni havent comparegut cap representant (ad exemplum) de la societat Logística i Gestió que avali la realitat dels pagaments efectuats, apareixent així les divergències que enfronten a les parts més pròpies de l'àmbit civil que de la penal.

No s'ha caracteritzat suficientment les actuacions de l'acusat en perjudici de la societat, en conseqüència, apareix un dubte raonable en el Tribunal, que per aplicació del principi "in dubio pro reo", que afavoreix l'acusat, du a procedir decretar la seva absolució.

La mera existència d'un dubte important o una actuació, si més no irregular, - no tant sols del soci querellat sinó també de la part del querellant-, no permet demostrar l'il·lícit reprotxat d'administració deslleial d'una empresa o modalitat d'apropiació indeguda, sent en conseqüència l'absolució de l'acusat Daza justificada, tot això sense perjudici de l'exercici de les accions civils posteriors.

CONSIDERANT: que no havent-hi responsabilitat penal no procedeix efectuar cap pronunciament en matèria de responsabilitat civil.

CONSIDERANT: que tanmateix procedeix declarar d'ofici les despeses processals causades.

VIST

les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que hem d'absoldre i absolem Daza del delicte major d'administració deslleial d'una empresa del que venia acusat, declarant d'ofici les despeses processals causades.

No hi ha lloc a responsabilitat.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal en el termini de 15 dies naturals següents a la notificació.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.