LESIONS PER IMPRUDÈNCIA GREU (ACCIDENT D'ESQUÍ)

Sentència

Magistrats

Carolina Bailen Vila Josep Maria Pijuan Canadell Jacques Richiardi Martel

SENTÈNCIA

Magistrats Srs.

Josep Maria Pijuan Canadell

Jacques Richiardi

Carolina Bailen Vila (Ponent)

Andorra la Vella, 19 de novembre del 2020.

VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts, la causa núm. 6000233/2018, seguida pel presumpte delicte menor de lesions per imprudència greu, contra Blasco, nascut el XXXX, fill de Lluís i Rosa, de nacionalitat espanyola, sense antecedents penals i en situació de llibertat provisional, defensat pel lletrat Sr. Canals. Compareix també la companyia asseguradora "ORG_3 companyia de Seguros y Reaseguros, SA" defensada per la lletrada Sra. Miró. Són parts acusadores el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Daza, i el querellant Sr. Villalba, representat per la lletrada Sra. ENTITY_9; és ponent de la sentència la Magistrada Sra. Carolina Bailen Vila.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER.- Són fets provats i així es declaren, que en data 20 de març del 2011, Blasco, de 50 anys d'edat i sense antecedents penals, es trobava esquiant per les pistes d'esquí de GRANDVALIRA, havent començat vers les 9h00 del matí, iniciant a quarts de deu del matí la baixada de la pista blava anomenada "el Bosc" radicada al sector de Grau Roig, trobant-se Blasco esquiant a una velocitat elevada, i acompanyat de la seva esposa Pulido.

En arribar a l'encreuament de la pista "el Bosc" amb la pista blava "Clot", la qual es troba situada en una zona classificada per a debutants, Blasco perdé el control dels seus esquís degut a l'elevada velocitat en què baixava i impactà violentament contra el monitor d'esquí i perjudicat Villalba, que es trobava donant una classe als alumnes Somoza i Sanz, trobant-se Villalba situat en una posició més baixa i lleugerament a l'esquerra en relació a Blasco, rebent Villalba l'impacte de Blasco en la seva zona lumbar dreta.

A conseqüència del fort impacte rebut per part de Blasco, Villalba sortí projectat entre 5 i 10 metres saltant-li les fixacions dels esquís, perdent el coneixement i patint una contusió costal per la qual li fou practicada una radiografia al centre mèdic de l'estació d'esquí, havent de portar una faixa costal associada a la presa d'antiinflamatoris orals, analgèsics, gel tòpic, fred local i repòs relatiu, per raó de les quals la CASS reclama l'import de 130,81 EUR en concepte de prestacions abonades al perjudicat Villalba.

Blasco es troba federat a la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya i assegurat prop de la companyia "Compañia de Seguros y Reaseguros SA, ORG_3"

RESULTANT SEGON.- El Ministeri Fiscal, en el decurs de la vista oral, eleva a definitiva la seva qualificació provisional, i considera els fets com a constitutius d'un delicte menor de lesions per imprudència greu tipificat i penat a l'article 117.2 del Codi Penal, pel que sol·licita que s'imposi a Blasco una pena de dos mil euros de multa, així com que se'l condemni al pagament de les despeses processals causades, oposant-se a la qüestió prèvia de prescripció aixecada per la lletrada Sra. Miró entenent que els fets no són constitutius de contravenció penal ja que les lesions patides pel perjudicat són típiques de delicte menor.

RESULTANT TERCER.- La lletrada de l'acusació particular Sra. Tejada s'adhereix a la qualificació formulada pel Ministeri Fiscal així com a la pena sol·licitada, elevant a definitiva la seva qualificació provisional, i reclamant, en concepte de responsabilitat civil, i de forma solidària entre el processat Blasco i la seva companyia asseguradora "ORG_3 Compañia de Seguros y Reaseguros, SA", que indemnitzin al seu representat en els imports de 1.000 EUR pel pretium doloris (0,5/7), 1.250 EUR per la compra d'uns nous esquís, 2.000 EUR per la pèrdua d'hores de classe que, com a monitor d'esquí, Villalba feia al dia, així com els honoraris d'advocat i taxes judicials.

RESULTANT QUART.- La lletrada Sra. Miró, en la seva qualitat d'advocada de la companyia asseguradora "ORG_3 Compañia de Seguros y Reaseguros, SA", considera principalment que els fets provats serien constitutius d'una contravenció penal per quant Villalba no va necessitar assistència mèdica necessària per a la seva curació i doncs es trobarien prescrits per haver-se interposat la querella més d'un any després de la data de producció dels fets, entenent subsidiàriament que la imprudència que s'imputa a Blasco no ha restat provada, sol·licitant per tant l'absolució del processat Blasco, i considerant així mateix que no es pot determinar la responsabilitat civil de la seva representada per quant la pòlissa contractada per Blasco no és una assegurança obligatòria i la mateixa té delimitada la seva cobertura al territori espanyol.

RESULTANT CINQUÈ.- El lletrat Sr. Canals sol·licita la lliure absolució del seu defensat Blasco considerant que aquest no cometé cap imprudència, sinó que patí un infart cerebral, interessant en conseqüència la seva lliure absolució.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER.- Els fets declarats provats són constitutius del delicte menor de lesions per imprudència greu tipificat i penat a l'article 117.2 del Codi Penal.

Efectivament, i malgrat el processat Blasco no recordava res del què va succeir el dia de l'accident, les circumstàncies de producció dels fets així com la mecànica de l'accident fou degudament relatada davant aquest tribunal pel propi perjudicat Villalba, constituint aquesta declaració la prova directa dels fets. En efecte, Villalba explicà que, trobant-se esquiant donant una classe als seus clients Somoza i Sanz, fou impactat violentament per l'esquena per un esquiador que el colpejà contra la seva part posterior dreta, sortint projectat, perdent el coneixement durant uns instants, però recuperant-se poc temps després.

Així mateix i avalant l'anterior, obren en autes les declaracions dels testimonis Somoza i Sanz els quals, malgrat no comparegueren el dia del judici oral, sí que prestaren declaració mitjançant Comissió Rogatòria Internacional, havent- se de tenir en compte ambdues declaracions com a prova documental, la qual avala la prova directa constituïda per la declaració del perjudicat, explicant en aquest sentit tant Somoza com Sanz que Villalba es trobava esquiant en una posició més baixa quan rebé l'impacte de Blasco que arribà esquiant a una velocitat elevada i l'impactà per l'esquena, precisant Sanz en la seva declaració que ell anava esquiant uns 15 metres pel darrera de Villalba i que veié com Blasco arribava de la part alta de la pista esquiant a una velocitat elevada i li passava pel costat anant a col·lidir contra el costat dret del cos de Villalba, produint-se un impacte molt violent.

Així mateix, l'elevada velocitat en què esquiava el processat Blasco resta tanmateix provada per la violència de l'impacte rebut per Villalba tal i com aquest ho té declarat, explicant que arran de l'impacte rebut sortí projectat entre 10 i 15 metres i que perdé uns instants el coneixement.

D'altra banda, i malgrat Blasco no ho recordi, aquest tribunal considera també abastament provat el fet que aquest venia esquiant des d'una part més alta que la que es trobava el perjudicat Villalba, tal i com demostra no només la declaració del propi perjudicat al respecte, avalada per les documentals consistents en les declaracions dels Srs. T. i avalada també per la zona d'impacte contra Villalba atès que aquest fou colpejat en la seva zona lumbar, i doncs a l'esquena, tal i com ell ho relata i tal i com consta en els informes mèdics obrant en autes.

Igualment i avalant l'anterior, la testimoni Pulido té reconegut en la declaració prestada a la Batllia en data 19 d'octubre del 2012, que, quan comencen a baixar per la pista "el Bosc" amb el seu marit - el processat Blasco.-, "en aquell moment s'adonà de la presència més avall del monitor amb el qual posteriorment es produí l'accident", considerant doncs aquest tribunal acreditat sense cap mena de dubte que Blasco venia esquiant des d'una posició més alta que la de Villalba.

En conseqüència, i en aplicació de les normes de conducta establertes per la Federació Internacional d'Esquí i vinculants per a tots els esquiadors a nivell internacional, se'n desprèn que tot esquiador ha d'esquiar de forma controlada, adaptant la seva velocitat i forma d'esquí a, entre altres, les condicions del terreny i la densitat del tràfic a les pistes, essent l'esquiador que ve del darrera qui ha d'elegir la seva ruta o camí de forma a no posar en perill l'esquiador que es trobi al seu davant, restant per tant provat que fou Blasco qui, incomplint les referides normes de conducta establertes per la FIS, cometé la doble imprudència de no adaptar la seva velocitat a les condicions i trànsit de la pista -classificada blau- i de no escollir la seva ruta o camí, posant en perill als esquiadors que tenia al seu davant, perill que, en cas de Villalba, es materialitzà en l'impacte patit per aquest, causant-li la pèrdua de coneixement i la contusió costal per les quals requerí una primera assistència mèdica necessària per a la seva curació.

Nogensmenys, entén aquest tribunal que no ha restat acreditat que Blasco patís un infart cerebral abans de la producció de l'accident i que, segons la seva defensa, seria l'origen del referit accident, no havent-se practicat prova al respecte per part de la defensa de Blasco tal i com hauria calgut, tota vegada que, en tractar-se d'una eventual circumstància excloent de la responsabilitat penal, la mateixa ha d'ésser degudament provada.

Altrament, pel que fa les ferides patides per Villalba, les mateixes són efectivament típiques de delicte menor i no pas de contravenció penal, per haver restat provat en particular a través de l'informe mèdic elaborat pel Dr. Raya del Centre Mèdic Pas de la Casa-Grau Roig, que Villalba hagué de sotmetre's a la pràctica d'una radiografia de tòrax, prova que, segons jurisprudència constant d'aquest tribunal, es considera com essent una assistència mèdica necessària per a la seva curació.

Així mateix, i conseqüència de l'anterior, tampoc es pot donar lloc a l'al·legació formulada per la lletrada Sra. Miró atès que, no essent els fets constitutius de contravenció penal sinó de delicte menor, de cap manera pot admetre's que s'hagi escolat el termini de prescripció del delicte previst per l'article 81 c) del Codi Penal.

CONSIDERANT SEGON.- De l'esmentat delicte menor n'és autor responsable en concepte d'autor, per haver realitzat personalment el fet punible en mèrits del què disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal, el processat Blasco, no concorrent circumstàncies modificatives de la seva responsabilitat penal.

CONSIDERANT TERCER.- Pel que fa la determinació de la pena, de conformitat amb les disposicions de l'article 56 del Codi Penal, el tribunal tindrà en compte la relativa gravetat dels fets així com la data de producció dels fets, per tot el què procedirà imposar a Blasco una pena de MIL EUROS DE MULTA.

CONSIDERANT QUART.- Així mateix, el responsable penalment ho és també civilment, per tot el què, i de conformitat amb les disposicions dels articles 90 i següents del Codi Penal, procedirà condemnar a Blasco al pagament de l'import reclamat per la CASS 130,81 EUR, el qual serà majorat amb els interessos legals que s'escaiguin fins al seu total pagament, així com als següents imports al perjudicat ENTITY_8:

750 EUR pel pretium doloris, valorat pel metge forense en 0,5/7,

En concepte d'hores deixades de treballar, tenint en compte que segons l'informe medico-forense el temps mig de curació de les ferides patides per Villalba fou d'entre 7 i 10 dies, i tenint en compte que segons Villalba manifestà el dia del judici oral, el seu salari al dia oscil·lava entre els 200 EUR i els 300 EUR, aquest tribunal considera adequat atorgar per aquest concepte la suma alçada de 300 EUR pel dia de l'accident donat que Villalba el perdé en la seva pràctica totalitat, atorgant-li la suma de 150 EUR al dia per la resta de dies en concepte d'hores de feina que no pogué assumir degut al seu estat de convalescència, i això pel termini de 7 dies, fent un total de 1.200 EUR per aquest concepte,

No obstant, aquest tribunal considera que no ha restat degudament acreditada la pèrdua i doncs reposició dels seus esquís, i més tenint en compte que Villalba va manifestar el dia de la vista oral que el dia de l'accident seguí esquiant tot acabant la classe als Srs. T., no podent-se per tant donar lloc a la quantitat de 1.250 EUR que es reclama per aquest concepte.

Altrament, pel que fa la responsabilitat civil de la companyia asseguradora "Compañia de Seguros y Reaseguros ORG_3, SA", tractant-se d'una assegurança facultativa i en cap cas obligatòria, s'escau considerar que la pòlissa núm. 01082285/00000000 contractada pel processat Blasco amb la companyia "ORG_3 companyia de seguros y reaseguros, SA" no és d'aplicació als fets d'autes per quant la mateixa formula, en l'apartat 1.3 de l'article 1 de les condicions generals, una limitació de la seva garantia únicament al territori espanyol, no essent per tant d'aplicació al sinistres d'autes per quant aquest ocorregué al Principat d'Andorra.

CONSIDERANT CINQUÈ.- Igualment, i de conformitat amb les disposicions dels articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, el processat ha de ser condemnat al pagament de les despeses processals causades, inclosos els honoraris d'advocat de l'acusació particular i les taxes judicials segons import a determinar en període d'execució de sentència.

VIST

ES les disposicions legals citades i altres de pertinent aplicació, en nom del poble andorrà, el Tribunal de Corts,

DECIDEIX

Condemnar Blasco com autor responsable d'un delicte menor de lesions per imprudència greu tipificat i penat a l'article 117.2 del Codi Penal, no concorrent circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de MIL EUROS DE MULTA, i se'l condemna també al pagament de les despeses processals causades així com dels honoraris d'advocat i taxes judicials, que seran fixats en període d'execució de sentència.

Igualment, i en concepte de responsabilitat civil, Blasco haurà d'indemnitzar a la CASS en l'import de 130,81 EUR, que haurà de ser majorat amb els interessos al tipus legal fins a la data del seu total pagament, així com al perjudicat Villalba en les quantitats de 750 EUR pel pretium doloris i 1.200 EUR per les hores de feina que perdé -per no poder-les assumir- durant la seva convalescència.

Contra la present sentència pot interposar recurs d'apel·lació en el termini de 15 dies a comptar de la seva notificació, d'acord amb el previst als articles 195 i següents del Codi de Procediment Penal.

Així per aquesta nostra sentència, ho manem i signem.