LESIONS DOLOSES

Sentència

Magistrats

Jean-Marie Ferrandez Concepció Baron Mora Jacques Richiardi Martel

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Manzanares Concepció BARON MORA Jacques RICHIARDI

Andorra la Vella, vint-i-set de juny del dos mil onze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, el recurs d'apel·lació formulat contra la sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle en la causa núm. CP- 141-3/10 seguida per la contravenció penal de lesions doloses, sent part apel·lant Zapata, representat pel Lletrat Sr. Soriano, sent part apel·lada el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Bernat i actuant de ponent el Magistrat Sr. Manzanares, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora.

RESULTANT:

que la part dispositiva de la sentència apel·lada conté el següent pronunciament:

"DECIDEIXO: que he de condemnar i condemno Zapata, com autor d'una contravenció penal de lesions doloses a la pena de UN (1) CAP DE SETMANA D'ARREST NOCTURN CONDICIONAL, amb un termini de suspensió igual al de la condemna i al pagament de les despeses processals causades.

I en concepte de responsabilitat civil, Zapata indemnitzarà a la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (C.A.S.S.) en l'import reclamat de seixanta-un euros amb quaranta-set cèntims (61.47 EUR).

I he d'absoldre i absolc Manzano de les contravencions penals que se li imputaven, declarant pel que a ell es refereix, d'ofici les costes processals causades."

RESULTANT: que el Resultant de fets provats diu el següent:

"que són fets provats i així es declara que en data 8 d'octubre del 2009, vers les 14.30 hores, Manzano i Zapata es trobaren a l'entrada de l'edifici on tots dos residien, radicat a l'Av. Copríncep Episcopal 89 d'Encamp; que tingué lloc una discussió entre ambdós, per causa del gos d'en R.; que trobant- se novament a la sortida de l'aparcament, continuà la discussió arrel de la qual M. agafà en R. amb les mans pel coll, fent força.

Que arrel dels fets, Manzano que ha renunciat a res reclamar, patí una cervicàlgia que no requerí ni d'assistència mèdica ni de tractament per a la seva curació segons informe del Servei de Medicina Legal i Forense obrant en autes (folis 69 i 70).

Que no ha quedat provat que Manzano hagi maltractat i/o agredit a en Zapata.."

RESULTANT: que la representació lletrada del condemnat, l'advocat Sr. Soriano, formulà recurs d'apel·lació contra la referida sentència.

La part recorrent impugna la sentència d'instància en considerar que no hi ha prova que el seu defensat hagi agredit el Sr. Manzano, demanant la seva lliure absolució.

Posa de relleu que la petita vermellor del coll que presentà el Sr. Manzano se l'hauria produït el mateix o un tercer, circumstància possible i probable en atenció a l'animadversió d'aquest cap al Sr. Zapata, que fou a més qui reclamà la presència del Servei de Policia.

A l'acte del judici oral ratifica i eleva a definitiu el seu escrit de recurs, afegint que el recurs formulat ho fou per una qüestió de consciència, el Sr. Zapata reitera la seva innocència en el present afer.

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal, com a part apel·lada, manifesta la seva oposició al recurs demanant la confirmació de la sentència apel·lada, afegint que la prova practicada, tal com la declaració d'un testimoni, els agents de policia, l'informe del Servei Mèdic d'Urgències, així com el reconeixement inicial dels fets, demostren la realitat dels fets declarats provats.

CONSIDERANT:

que contra l'exposat per la part recorrent, és a dir, que les lesions que presenta la víctima se les hauria fet ell mateix, existents en autes i en concret a l'acte de la vista oral de primera instància prova suficient per desvirtuar la presumpció d'innocència i demostrar tanmateix la realitat dels fets denunciats.

Així en primer lloc, la declaració de la testimoni Sra. Conde que confirma la versió del perjudicat. També els agents interventors (PO 338 i PO 352) pogueren observar, tot just produïts els fets, com el Sr. Manzano presentava una vermellor al coll compatible amb l'agressió descrita ço que fou corroborat pel metge (col·legiat núm. 445) del Servei d'Urgències on l'esmentat fou atès poc després, elements tots ells que han estat acuradament valorats pel Tribunal d'Instància i que aquest Tribunal no pot sinó que confirmar, compte tingut que la mateixa sentència raona molt encertadament que la versió del propi condemnat, avui recorrent, respecte a l'agressió de la qual presumptament haurà estat objecte no ve corroborada per cap altre element, el contrari doncs que la versió del Sr. Manzano que a més ha manifestat el seu desig de no reclamar.

CONSIDERANT: que per l'exposat procedeix confirmar la resolució recorreguda per ser ajustada a dret, declarant d'ofici les despeses processals causades en aquesta segona instància.

VIST

les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que, desestimar el recurs d'apel·lació formulat per la representació lletrada del Sr. Zapata i CONFIRMAR ÍNTEGRAMENT la resolució recorreguda per ser ajustada a Dret.

Es declaren d'ofici les despeses processals causades en aquesta segona instància.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.