ESTAFA QUALIFICADA - CREACIÓ DE DOCUMENT INAUTÈNTIC - ÚS I COMERCIALITZACIÓ DE DOCUMENT INAUTÈNTIC - USURPACIÓ DE LA IDENTITAT

Sentència

Magistrats

Jean-Marie Ferrandez Concepció Baron Mora Anna Estragués Armengol

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Vaquero

Concepció Baron Mora

Anna Estragués Armengol

Andorra la Vella, trenta d’abril del dos mil tretze .

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-137-2/11 seguida pels presumptes delictes major d’estafa qualificada mitjançant xec i per import superior a sis mil euros, en grau de temptativa, en concurs medial amb els delictes majors de creació i ús de document o títol valor inautèntic, i menor d’usurpació d’identitat, contra Rius, nascut el XXXX, fill de XXXX i de XXXX, de nacionalitat britànica, solter, de professió estudiant, i defensat pel Lletrat Sr. Agullo, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Azorin i actuant de ponent el Magistrat Sr. Vaquero, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora.

RESULTANT:

són fets provats i així es declara que, el processat Rius, nascut el XXXX, de nacionalitat britànica i sense antecedents penals, utilitzant el xec núm. (...) emès per l’entitat ORG_0 en data 7 de desembre del 2011, per un import de 17,70 euros i estabert a favor de ORG_3, S.A., elaborà el xec núm. (...) atribuint-li l’emissió a l’entitat ORG_2 en data 12 de desembre del 2011, per import de 15.000.000 euros i establint-lo a favor de la seva mare Villalba, i el xec núm. (...) atribuint-li l’emissió a l’entitat ORG_2 en data 16 de desembre del 2011, per un import de 46.000.000 euros i establint-lo a favor del propi processat C..

Que proveït dels referits títols valors, el processat C. en data 16 de desembre del 2011 es personà a l’oficina de l’entitat bancària ORG_1, radicada a la vila de La Massana, lloc on els diposità sense ingressar-los a cap compte.

Que en data 19 de desembre del 2011, el processat C. es presentà a l’oficina de l’entitat bancària ORG_1, radicada a la Plaça Rebés de la vila d’Andorra la Vella, i desprès de mostrar el certificat bancari de dipòsit dels xecs que li fou lliurat a la sucursal de La Massana en data 16 de desembre del 2011, sol·licità que se li entregués la suma de 30.000 euros, petició que li fou denegada.

Que en data 20 de desembre del 2011, vers les 16.30 hores, el processat C. telefonà a Escudero, empleat de l’entitat Crèdit Andorà, identificant-se com a Varesc de l’Àrea Financera de ORG_0 i tot dient-li que els dos xecs dipositats pel processat C. eren bons, essent detingut pel Servei de Policia a l’oficina central de ORG_1 quan tornà per tal de demanar informació sobre la negociació dels xecs.

Fonaments de dret

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius d’un delicte major d’estafa qualificada mitjançant xec i per import superior a sis mil euros, en grau de temptativa, en concurs medial amb els delictes majors de creació i ús de document o títol valor inautèntic, tipificats respectivament, als articles 209.1.c i .e, i 435.1 in fine i 2 del Codi Penal, i d’un delicte menor d’usurpació d’identitat, tipificat a l’article 448 del Codi Penal.

Considera l’acusat responsable en concepte d’autor, essent aquest menor de 21 anys al moment dels fets, sol·licitant se li imposi la pena de divuit mesos de presó, pels delictes majors d’estafa amb concurs amb el delicte major de creació i ús de document inautèntic, i a la pena de tres mesos de presó pel delicte menor, així com el pagament de les despeses processals causades, sense que hi hagi lloc a declarar la responsabilitat civil atesa la renúncia del perjudicat a res reclamar.

A l’acte del judici oral eleva a definitiu el seu escrit de qualificació provisional.

RESULTANT: que el lletrat Sr. Agullo, advocat defensor de l’acusat, modifica el seu escrit de qualificació provisional acceptant la relació de fets i qualificació jurídica del Ministeri Fiscal, salvat pel que afecta a la imputació del delicte menor d’usurpació d’identitat, pel qual considera que no hi ha prova, demanant la seva absolució.

Posa de relleu, respecte al delicte d’estafa intentat, la seva actuació barroera que difícilment hagués pogut assolir amb èxit i discuteix igualment la doble imputació d’estafa i document fals.

Demana se li apliqui com a causa de inimputabilitat un trastorn mental transitori, fent referència a les circumstàncies vitals concurrents en el seu defensat al moment dels fets que feliçment s’han reconduït, havent, a data d’avui, reprès els seus estudis i la relacions familiars.

Sol·licita la lliure absolució sense que hi hagi lloc a cap mena de responsabilitat civil.

Decisio

CONSIDERANT: que els fets declarats són legalment constitutius d’un delicte major d’estafa qualificada per import superior a sis mil euros i mitjançant xec, en grau de temptativa, previst a l’article 209.1.c i .e i punt 3 del Codi Penal, del delicte major de creació i ús de document o títol valor inautèntic, tipificat als apartats 1 in fine i 2 de l’article 435 del Codi Penal, fets que han estat acceptats parcialment per la defensa, atès que discuteix a l’acte del judici oral, la doble imputació.

L’article 60 del Codi Penal estableix que hi ha concurs ideal d’infraccions quan una sola acció o omissió comporta la realització de dues o més infraccions o, (i això és el present cas), quan una és el mitjà necessari per cometre l’altra.

Ha quedat provat que l’acusat, mitjançant la presentació d’un xec que prèviament havia manipulat, va intentar enganyar els empleats del banc per a provocar un desplaçament patrimonial.

El delicte d’estafa exigeix que l’obtenció d’un guany econòmic causant un perjudici patrimonial a un altre, sigui aconseguit amb engany, sent aquest element, l’engany, el que caracteritza i distingeix el delicte d’estafa d’altres delictes contra el patrimoni, constituït en el present cas per l’ús del document fals com a mitjà per a cometre l’estafa trobant-se així reunits tots els elements conformadors dels referenciats tipus penals.

CONSIDERANT: que els fets declarats provats són així mateix constitutius del delicte menor d’usurpació d’identitat, de l’article 448 del Codi Penal, en haver-se identificat l’acusat com a Varesc de l’Àrea Financera de ORG_0 quan telefonà al Sr. Escudero de l’entitat ORG_1 per tal d’aconseguir donar major credibilitat al muntatge que havia creat.

La defensa de l’acusat nega que aquest hagi efectuat dita trucada posant de relleu que havent estat efectuada des d’una cabina pública no hi ha prova que l’incrimini. Per contra però aquest Tribunal considera suficientment acreditat, tota vegada que era l’única persona que coneixia, a banda del propi banc, l’entrega dels xecs i era a qui podia beneficiar, havent donat un número de telèfon que coincideix amb el seu, salvat una única xifra que pot respondre a un error de transcripció (...) per (...).

CONSIDERANT: que dels referenciats delictes n’és responsable en concepte d’autor Rius per haver realitzat personalment els fets punibles de conformitat amb el disposat dels articles 20 i 21 del Codi Penal.

La defensa al·lega que l’acusat es troba afectat d’una causa d’inimputabilitat demanant l’aplicació de l’eximent de trastorn mental transitori, en base a les pericials practicades, obrant en autes.

Res més lluny les conclusions dels referenciats especialistes. L’acusat fou examinat pel metge forense en el moment de la seva detenció (folis 38 i ss) i més tard pel metge psiquiatra Dr. Nogués (folis 134 a 136) que estableixen concretament que, primer, l’examinat C. no presenta cap patologia orgànica ni psíquica aguda, trobant-se conscient de la realitat i en condicions mentals i, segon, que aquest no presenta cap trastorn de la personalitat, tenint les seves capacitats intel·lectuals, cognitives i volitives conservades.

Que com ja ha dit aquest Tribunal en l’anterior sentència dictada contra el mateix acusat, per uns fets semblants realitzats en data propera, les circumstàncies que modifiquen la responsabilitat penal d’un encausat han de resultar provades amb la mateixa força que els propis fets objecte d’acusació, no havent acreditat de cap manera que l’esmentat Rius presenti un estat anormal de les seves capacitats o trastorn mental transitori absolutament incompatible amb els fets d’autes que necessita d’una execució perllongada en el temps.

Val a dir però que les circumstàncies personals de l’acusat al moment dels fets, avui sortosament resoltes, seran valorades dins dels paràmetres de l’article 56 del Codi Penal, així com la circumstància d’ésser menor de 21 anys, prevista a l’article 26 del Codi Penal, que preveu una reducció de pena qualificada (article 54.3 del Codi Penal).

CONSIDERANT: que en no constar cap mena de reclamació d’ordre civil no procedeix efectuar cap pronunciament en aquesta matèria.

CONSIDERANT: que d’acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, cal imposar a l’acusat Rius el pagament de les despeses processals causades.

VIST les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que, hem de condemnar i condemnem Rius com a responsable penal en concepte d’autor, sent menor de 21 anys al moment dels fets, del delicte major d’estafa qualificada mitjançant xec i per import superior a sis mil euros, en grau de temptativa, en concurs medial amb els delictes majors de creació i ús de document o títol valor inautèntic i menor d’usurpació d’identitat, a la pena de DIVUIT MESOS DE PRESÓ, UN MES I MIG FERM i la RESTA CONDICIONAL, fixant el termini de suspensió de la condemna en tres anys i al pagament de les despeses processals causades.

No hi ha lloc a declarar la responsabilitat civil.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d’apel·lació per davant d’aquest Tribunal en el termini de 15 dies naturals següents a la notificació.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.