LESIONS DOLOSES QUE REQUEREIXEN TRACTAMENT MÈDIC POSTERIOR A LA PRIMERA ASSISTÈNCIA

Sentència

Magistrats

Josep Maria Pijuan Canadell Anna Estragués Armengol Canòlic Mingorance Cairat

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Josep Maria Pijuan Canadell (Ponent) Anna Estragués Armengol

Canòlic Mingorance Cairat

Andorra la Vella, 22 de desembre del 2022.

VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts la Causa núm. 6000171/2021 seguida pel presumpte delicte major de lesions doloses que han requerit per a la seva curació el seguiment d’un tractament mèdic posterior a la primera assistència.

Acusat: Galan, nascut el XXXX, fill de Balla i Fatou, de nacionalitat senegalesa, resident al Principat i sense antecedents penals, en llibertat provisional en la present causa, defensat pel Lletrat Sr. Farré.

Responsables civils subsidiaris: la societat ORG_1, S.A., representada legalment pel Sr. Castillo i defensada per l’advocada Sra. Criado, i la societat ORG_0, representada legalment pel Sr. Quesada i defensada per l’advocat Sr. Manzanares.

Responsable civil solidari: la companyia d’assegurances ORG_2, defensada per l’advocada Sra. Sra. Criado.

Part acusadora: el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Marcos.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER. SÓN FETS PROVATS I AIXÍ ES DECLARA:

vers les 04:00 hores de la matinada del dia 24 de desembre de 2017 l'acusat Galan, nascut el XXXX, de nacionalitat senegalesa i sense antecedents penals, treballava en tant que porter de la discoteca E., negoci propietat de la societat G. V., SLU i radicat a l’XXXX, essent propietària del local la societat ORG_1, SA.

En determinat moment l'acusat fou interpel·lat per un client de l’establiment, Castilla, informant-lo que un altre client, identificat com el perjudicat Escudero, l’estava molestant, incitant-lo a la baralla, responent-li l'acusat al client que no podia fer res perquè no havia vist res, que seguis ballant i que ell ja estaria a l’aguait.

Poc després l'acusat va veure com Escudero t’atansava a aquell client que moments abans l’havia interpel·lat i que alçava el seu puny amb intenció d’agredir a Narváez, raó per la qual l'acusat va posar-se enmig d’ambdós donant-li una empenta a Escudero per evitar la imminent agressió a Narváez, caient Escudero al terra.

No ha quedat acreditat que a conseqüència d’aquesta caiguda Daniel Escudero resultés amb ferida contusa profunda a la zona supraciliar dreta i a la cua de la cella dreta que per a la seva curació requerí l’aplicació de diversos punts de sutura.

RESULTANT SEGON. El Ministeri Fiscal, en el seu escrit de qualificació provisional, qualificà els fets com a constitutius d'un delicte major de lesions doloses que han requerit per a la seva curació el seguiment d’un tractament mèdic posterior a la primera assistència, tipificat a l'article 113.2 del Codi Penal,

del qual estimà responsable penalment en concepte d'autor l’acusat Galan, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, i demanà imposar a l’acusat la pena de 15 mesos de presó condicional, amb un termini de suspensió de l’execució de la pena de 4 anys, i el pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil i de conformitat amb el que disposa l'article 18 del Codi de Procediment Penal, el Ministeri Fiscal sol·licità la condemna de l’acusat Galan, subsidiàriament amb la societat mercantil G. V., SLU, i ORG_1, SA, i solidàriament amb la companyia CATALANA OCCIDENT, SA D’ASSEGURANCES i REASSEGURANCES, a indemnitzar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) en la suma de 218,10 euros en concepte de prestacions mèdiques pagades per compte del perjudicat Escudero, i a Escudero en la suma de 86 euros en concepte de despeses mèdiques no abonades per la CASS, més 2.250 euros en concepte de perjudici estètic (1-1,5/7) i 3.000 euros en concepte de pretium doloris (2/7).

En l'acte del judici oral, el Ministeri Fiscal ratificà el seu escrit de qualificació provisional amb la modificació, respecte a la responsabilitat civil, de no reclamar a la societat ORG_1, SA i la seva companyia d’assegurances CATALANA OCCIDENT, SA D’ASSEGURANCES i REASSEGURANCES,

tenint en compte la documentació en que s’exclou per la baralla i, tanmateix, atenent a que els fets són del 2017, el Ministeri Fiscal reduí el termini de suspensió de la condemna a 2 anys.

RESULTANT TERCER. La defensa de l'acusat Galan, en el seu escrit de qualificació provisional, discrepà amb la qualificació provisional del Ministeri Fiscal per considerar que els fets imputats al seu defensat no han estat acreditats, havent el Tribunal d’aplicar els principis de in dubio pro reo i de presumpció d’innocència, per la qual cosa sol·licità l’absolució de l'acusat.

En l'acte del judici oral la defensa de l'acusat ratificà el seu escrit de qualificació provisional.

RESULTANT QUART. La defensa de la responsable civil subsidiària ORG_0, en el seu escrit de qualificació provisional, al·legà que considerava provat que Narváez va requerir la intervenció de Galan i que aquest va intervenir per evitar una agressió a Narváez per part de Escudero, entenent que no ha resultant provat cap mena de responsabilitat penal de Galan tota vegada que en la seva intervenció va protegir la integritat física de Narváez, per la qual cosa els fets que se li imputen no són constitutius de cap delicte, sol·licitant la seva absolució, sense responsabilitat civil.

En l'acte del judici oral la defensa de la responsable civil subsidiària ORG_0, ratificà essencialment el seu escrit de qualificació provisional, modificant tant sols el relat fàctic.

La defensa de la responsable civil subsidiària ORG_1, S.A. i de la responsable civil solidària ORG_2, en el seu escrit de qualificació provisional, mostrà el seu total dissentiment amb la qualificació provisional del Ministeri Fiscal al·legant que les condicions particulars de la pòlissa d’assegurances exclouen expressament de la cobertura les reclamacions per baralles i/o altercats en el local i/o immediacions i de les reclamacions derivades de l’actuació del personal de vigilància i/o control d’accessos.

En haver retirat el Ministeri Fiscal, en el tràmit de qualificació definitiva, la reclamació civil contra la societat ORG_1, SA i la seva companyia d’assegurances CATALANA OCCIDENT, SA D’ASSEGURANCES i REASSEGURANCES,

la defensa de dites entitats ja fou dispensada d’intervenir.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER. Els fets declarats provats no constitueixen el delicte major de lesions doloses, de l’article 113.2 del Codi Penal, tota vegada que si bé ha quedat provat que l’acusat Galan va donar una empenta a Escudero fent-lo caure al terra, l’acció de l'acusat es trobà emparada en la circumstància excloent de la responsabilitat criminal de la legítima defensa de tercer prevista a l’article 27.1 del Codi Penal.

El precepte disposa que és circumstància que exclou la responsabilitat criminal actuar en defensa de la persona o de drets propis o d’altri, si hi concorren els requisits següents: a) Agressió il·legítima. En cas de defensa de béns, es considera agressió il·legítima l’acció constitutiva de delicte o contravenció penal que els posi en perill de deteriorament o pèrdua imminent. En cas de defensa de la llar o del domicili, es considera agressió il·legítima l’entrada indeguda; b) Necessitat racional del mitjà emprat per impedir-la o repel·lir-la; c) Que el mal causat per l’acció de defensa no sigui desproporcionat en relació amb la gravetat de l’agressió i amb les circumstàncies de l’agressor; i, d) No haver-hi hagut provocació suficient per part del defensor.

L'acusat sempre ha mantingut la versió de que fou requerit per un client anomenat Castilla perquè estava essent increpat per un noi, dient-li que no hi podia fer res si no ho havia vist i que tornés al seu lloc i que estaria vigilant, que en un moment donat va veure com un noi alçava el seu puny amb intenció d’agredir a Narváez i ell va intervenir posant-se al mig i apartant al noi, que va caure al terra, no havent-se adonat que resultés ferit ni sagnés.

La versió de l'acusat troba ple aval en les manifestacions de Narváez i Duque.

Narváez, client del local que no tenia cap relació ni amb el perjudicat ni amb l'acusat, raó per la qual el Tribunal estima que no hi ha cap motiu per dubtar de la seva objectivitat, ha estat ferm i precís en les seves manifestacions al Servei de Policia on va dir que un noi es va posar al seu costat intentant iniciar una disputa i que, per evitar qualsevol altercat, ell va anar a cercar al porter, referint-se a l'acusat, i que quan aquest noi li va llençar el contingut del seu got damunt del pit i va aixecar el got amb la intenció de llençar-li, en aquest moment el porter s’atansà i empentà al noi amb les dues mans per evitar l’agressió (foli 24). A la Batllia i al judici oral va ratificar la seva declaració al Servei de Policia, reiterant que el porter va intervenir per evitar l’agressió amb el got, donant una empenta al noi amb les dues mans, que el noi va caure al terra i que seguidament va aixecar-se, no havent-lo vist que sagnés.

Duque, que havia estat company de treball de l'acusat, qui en el judici oral va manifestar que va veure com a Galan el van agafar de la samarreta i en defensa pròpia li va donar una empenta a l’altra persona, que no recordava si va caure a terra.

El Tribunal dona plena credibilitat a la versió de l'acusat, en quan ve plenament avalada pels testimonis ans esmentats.

Per contra, la versió del perjudicat Escudero és confusa doncs al Servei de Policia manifestà que, sense que ell hagués fet res, el porter de pell fosca, referint-se a l'acusat, el va començar a empènyer, que es va adonar que començava a sagnar de forma abundant de la cella dreta i que en cap moment recordava haver caigut al terra durant les empentes. A la Batllia declarà que ell no va molestar ni provocar a ningú i que de sobte el porter va donar-li diverses empentes fins que el va fer sortir a l’exterior, moment en què va adonar-se que sagnava, negant que s’hagués causat la ferida sagnant al front durant la caiguda doncs recorda que no va caure al terra, i que la única explicació es que el porter dugués algun objecte a les mans, fet aquest que ha estat negat tant per l'acusat com per la testimoni Herrera, que formava prat del grup del perjudicat. Al Judici oral el perjudicat manifestà que no sap el que va fer-li el porter però va caure a terra, que el van empènyer fora de la discoteca i que no recordava res fins que el van portar a l’hospital.

La testimoni Herrera avala en certa manera la versió de l'acusat i del testimoni Narváez, doncs al Servei de Policia declarà que en un moment va veure que un porter es dirigia a Escudero donant-li una empenta molt forta amb les dues mans a l’alçada del pit, a conseqüència va caure a terra, que el porter no duia res a les mans ni li va donar cop amb algun objecte. A la Batllia ratificà aquesta declaració, manifestant que ella no va veure a Escudero sagnar quan va aixecar-se del terra. I al judici oral va manifestar que mantenia la seva declaració i no podia afegir res mes.

La testimoni Gomila, també del grup del perjudicat, té declarat al Servei de Policia que va veure com el porter empentava a Escudero i que creia que va caure al terra, i que quan Escudero es va aixecar després de l’empenta no presentava cap ferida. A la Batllia va ratificar la seva declaració, si bé va voler precisar que tot i que a la declaració policial va indicar que creia que Escudero havia caigut a terra, pot dir que està segura que aquest va caure, assegurant que en aquell moment ella no va veure que el denunciant sagnés. Al Judici oral, després de dir que no recordava gran cosa, afegí que va declarar la veritat i es mantenia en ella.

El testimoni Bonet, que no havia declarat abans ni al Servei de Policia ni a la Batllia, al judici oral va manifestar que estaven allà i no sap que va passar, que va venir Galan i li va donar una empenta, que Escudero estava a terra i que quan es va aixecar del terra ja estava sagnant, contradient amb aquesta darrera manifestació el que han manifestat els testimonis precedents en el sentit de que el perjudicat Escudero no sagnava quan va aixecar-se del terra.

El testimoni Tamarit, germà del perjudicat, que tampoc declarà ni al Servei de Policia ni a la Batllia i que la nit dels fets ell també treballava al local com a vigilant, si bé en una altra zona, manifestà que no sabia el que va passar entre ells, que van caure al mig de la pista quan porter duia al seu germà per treure’l de la discoteca, que varen caure els dos, el Galan a sobre el seu germà, fet aquest que tampoc és declarat per cap altre testimoni.

El testimoni Varesc que al moment dels fets era company de feina de l'acusat, no va poder aportar dades precises sobre el fets, però si va precisar a la Batllia que durant el període de temps en que Galan va treballar a la discoteca, no va tenir cap problema amb aquell, considerant-lo una persona professional i tranquil·la, el que reiterà en el judici oral, dient que recordava a Galan com molt tranquil, com una persona no problemàtica ni que tingués cap problema amb ningú, més aviat el contrari, sempre havia estat una persona molt tranquil·la, afegint que no va presenciar cap agressió de Galan ni va veure al Sr. Escudero amb cap ferida.

El Tribunal conclou que l'acusat va intervenir empentant al perjudicat Escudero perquè va veure que aquest feia el gest de llençar el got que duia a la mà contra Narváez, raó per la qual entén que en l’acció de l'acusat Galan concorren tots els requisits que fonamenten l’aplicació de la circumstància excloent de la responsabilitat criminal de la legitima defensa, en aquest cas de tercer, doncs l'acusat actuà davant la imminència d’una agressió, doncs es considera provat que el perjudicat Escudero, que moments abans havia tingut un altercat amb el també client Narváez, en determinat moment va atansar-se novament a aquest fent el gest de voler-li tirar al damunt el got que duia a la mà, acció que l'acusat molt raonablement va valorar com d’una agressió imminent. També concorre la necessitat racional del mitjà emprat per evitar l’agressió, com fou una empenta, encara que fos forta, sense que el mal previsible de causació fos desproporcionat amb el dany que raonablement podia derivar-se de l’agressió de Escudero a Narváez i, finalment, no consta cap indici de que hi hagués hagut una provocació prèvia i suficient ni per part del client Narváez ni, molt menys, per part de l'acusat qui no va fer altra cosa que complir amb les obligacions pròpies de la seva condició de vigilant de seguretat del local.

Cal dir que no ha pogut acreditar-se com i quan es fa fer la ferida Daniel Escudero, doncs són varis els testimonis que coincideixen amb l'acusat de que Escudero no sagnava quan va aixecar-se del terra si bé, encara que s’admetés que la lesió que sofrí Escudero hagués estat causada per l'acusat, la seva acció es troba emparada per la circumstància excloent de la responsabilitat penal de legítima defensa de tercer.

CONSIDERANT SEGON. Atesa l’absolució de l'acusat Galan, d'acord amb el que disposa l’article 175.1 i darrer paràgraf del Codi de Procediment Penal, les despeses processals han de declarar-se d’ofici.

Decisio

V I S T les disposicions legals aplicables al present cas, en nom del poble andorrà

D E C I D I M :

Absoldre l'acusat Galan del delicte major de lesions doloses que han requerit per a la seva curació el seguiment d’un tractament mèdic posterior a la primera assistència, declarant d’ofici les despeses processals causades.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal de Corts, en el termini de quinze dies següents a la seva notificació.

Així per aquesta nostra sentencia, ho manem i signem.