FURT AMB FORÇA EN LES COSES - FURT EN CASA HABITADA

Sentència

Magistrats

Enric Anglada Fors Josep Maria Pijuan Canadell Anna Estragués Armengol

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Josep Maria Pijuan Canadell

Enric Anglada Fors

Anna Estragués Armengol

Andorra la Vella, setze de juliol del dos mil catorze

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la Causa núm. TC-084-5/13 seguida pel presumpte delicte major continuat de furt amb força en les coses i amb accés il·lícit a casa habitada contra Ricart, nascut el XXXX, de nacionalitat portuguesa, separat, fill de XXXX i de XXXX, i defensat per la lletrada Sra. Gálvez, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Bermudez, i actuant de ponent el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, el mateix Magistrat.

RESULTANT:

són fets provats i així es declara que, en data 17 de febrer del 2013, vers les 18.42 hores, el processat Ricart, nascut el XXXX, de nacionalitat portuguesa i amb antecedents penals no computables als efectes de reincidència per raó de la present causa, després de picar, en primer lloc i de forma insistent, al porter electrònic i, desprès, als timbres de les portes d'accés dels àtics 1a i 2a del seu propi edifici de residència, als efectes de verificar si hi havia algú al seu interior, intentà accedir a l'interior de l'àtic 1a, mitjançant l'ús d'una radiografia. Com sigui però que el seu inquilí, Cepeda, que es trobava al seu interior juntament amb Herrera, s'adonà de la intenció del processat F., evità que aquell pogués entrar a l'interior del seu domicili, pressionant la porta des del seu interior.

Acte seguit el processat F. es dirigí vers la porta d'accés a l'àtic 2a, domicili de Vall, i amb l'ajuda, també d'una radiografia, aconseguí obrir la porta i s'introduí al seu interior, d'on agafà diferents joies i on fou enxampat pels agents del Servei de Policia que s'hi desplaçaren en haver estat advertits per Seco. En adonar-se però de la presència del Servei d'Ordre, el processat F. tractà de fugir per una finestra que donava al cel obert de l'esmentat edifici, tot caient al buit, restant estirat al terra, juntament amb la radiografia i les joies sostretes.

CONSIDERANT:

que els fets declarats provats són legalment constitutius d'un delicte major continuat de furt amb força en les coses i amb accés il·lícit a casa habitada, tipificat i penat als articles 199.1 i 199.2 del Codi Penal, doncs es evident que en el cas enjudiciat es configuren els verbs nuclears del tipus penal esmentat, tal com es desprèn clarament del relat fàctic abans referit.

En el present cas, els fets que han donat lloc al referit il·lícit penal han quedat sobradament acreditats, no sols pel propi reconeixement de la direcció lletrada del processat -el qual refereix trobar-se amnèsic arran de la caiguda soferta- i per les declaracions de la víctima i dels testimonis que han deposat a l'acte del judici oral, sinó també i especialment pel fet que fou controlat pels agents del servei de policia al celobert de l'edifici , ferit per terra, desprès de fugir per la finestra de l'àtic 2 on havia accedit il·lícitament i caure al buit, trobant-se a la seva proximitat la radiografia que va utilitzar per obrir la porta d'entrada a aquest pis, així com les joies que havia ja sostret.

CONSIDERANT: que del dit delicte n'és responsable, en concepte d'autor, el processat Ricart, per haver realitzat personalment els fets punibles, de conformitat amb allò que disposen els articles 20 i 21 del vigent Codi Penal.

CONSIDERANT: que no concorren en el processat circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.

CONSIDERANT: que a efectes de determinació de la penalitat, el Tribunal tindrà en compte l'establert a l'article 56 del Codi Penal i concretament, en el cas d'autes, la situació personal del processat.

CONSIDERANT: que tot responsable criminalment d'un il·lícit penal ho és també civilment, de conformitat amb el que estableix l'article 90 del Codi Penal, però en aquest supòsit no hi ha lloc d'exigir responsabilitat civil, en haver renunciat la perjudicada a res reclamar, a l'haver recuperat les joies furtades.

CONSIDERANT: que d'acord amb el que disposen els articles 100.2 del Codi Penal i 174, 175 i 181.3 del Codi de Procediment Penal, cal imposar a l'acusat el pagament de les despeses processals causades.

VIST

les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que hem de condemnar i condemnem Ricart, com a responsable penalment en concepte d'autor, d'un delicte major continuat de furt amb força en les coses i amb accés il·lícit a casa habitada, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de DOS ANYS DE PRESÓ CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la condemna de tres anys, i al pagament de les despeses processals causades, sense que hi hagi lloc d'exigir responsabilitat civil.

Contra aquesta resolució és pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal de corts, en el termini de quinze dies naturals següents al de la notificació de la present.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.