DELICTES CONTRA LA LLIBERTAT I LA SEGURETAT EN EL TREBALL

Sentència

Magistrats

Concepció Baron Mora Jacques Richiardi Martel Elisenda Franquet Font

S E N T È N C I A

Magistrats Srs. Concepció Baron Mora Jacques Jacques Richiardi Elisenda Elisenda Franquet Font

A la Vila d'Andorra la Vella, vint-i-nou de desembre del dos mil nou.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-050-4/04 seguida pel presumpte delicte major d'inobservança de les mesures de seguretat en el treball amb resultat de lesions, contra Estany, nascut el XXXX, fill de (...), de nacionalitat espanyola, solter, de professió arquitecte tècnic, domiciliat a La Massana, defensat pel lletrat Sr. Briones, contra Manzanares, nascut el XXXX, fill de (...), de nacionalitat espanyola, casat, de professió encarregat d'obra, domiciliat a Ripollet (Espanya), defensat pel lletrat Sr. Briones i contra Villegas, nascut el XXXX, fill de (...), de nacionalitat espanyola, separat, de professió encarregat, domiciliat a Encamp, jutjat en rebel·lia processal per no haver comparegut malgrat haver estat degudament citat i defensat per la lletrada Sra. Guerrero, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Plaza i actuant de ponent i redactor de la sentència, la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora.

RESULTANT:

són fets provats i així es declara que, en data 23 d'octubre del 2000, entre les 18 i 19 hores, Vaquero, treballador com a paleta de segona per compte de l'empresa ORG_3, empresa que al seu torn l'havia cedit a la mercantil FOMENT DE CONSTRUCCIONS I CONSULTING S.A., la qual tenia desplaçada a l'obra als processats Estany, nascut el XXXX, València, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, que n'era l'arquitecte tècnic i feia el seguiment dels controls econòmics i tècnics , així com el també processat Manzanares, nascut el XXXX, Còrdoba, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, el qual exercia funcions d'encarregat general de l'obra, no havent advertit cap d'ells les circumstàncies exposades.

Altrament, pocs dies abans de l'accident, d'ençà el dia 5 d'octubre del 2000, la mercantil TREBISA, igualment subcontractada, que ja havia efectuat a l'obra tasques de fonamentació, havia desplaçat al lloc concret operaris, amb l'objecte d'impermeabilitzar aquest forat, manipulant doncs les proteccions que poguessin haver-hi amb anterioritat i instal·lant la dita fusta que cedí, essent el seu encarregat el també processat Villegas, nascut el XXXX, Càdiz, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals.

Que per escrit de data 17 de desembre del 2007, el lletrat Sr. Ribes, actuant en nom i representació del Sr. Vaquero, presentà el seu desistiment en la present causa i renuncià a totes les accions civils i penals, renunciant a res més reclamar en concepte de responsabilitat civil, en haver aconseguit un acord indemnitzatori.

CONSIDERANT:

que tant el Ministeri Fiscal com la defensa dels processats manifesten la seva conformitat amb l'aplicació, al present cas, del nou Codi Penal per ésser més favorable, opinió de la que participa aquest Tribunal.

CONSIDERANT: que els fets declarats provats són legalment constitutius del delicte menor d'omissió de mesures de seguretat en el treball tipificat a l'article 251 del Codi Penal en concurs amb un delicte menor d'imprudència amb resultat de lesions de l'article 117.2 del Codi Penal atès que la manca de protecció que presentava el forat, representava un greu perill per la vida i la integritat de les persones de tota l'obra.

Ja té abastament declarat aquest Tribunal que, per què hom pugui ser declarat responsable criminalment d'un delicte de lesions per imprudència en qualsevol de les seves modalitats, cal que concorrin els següents requisits: a) una acció u omissió amb infracció dels deures de cura, b) el resultat de lesions i c) la relació de causalitat entre l'actuació de l'agent i el resultat típic, i es així mateix jurisprudencialment reiterat que incumbeix a l'encarregat d'obra la permanent vigilància, donant les oportunes ordres als treballadors, no sols en quant a l'execució de l'obra segons el pla traçat, sinó principalment per l'estricte compliment de les normes de seguretat en el treball aplicables al Principat, per la qual cosa l'encarregat ve obligat a vetllar en tot moment per la vida i d'integritat física dels treballadors doncs aquest es un bé jurídic preferent que sempre ha de prevaldre sobre tot altre interès de tipus material.

Ha quedat acreditat que el forat, d'una fondària de mes de set metres, no disposava de les mesures de seguretat suficients per garantir la seguretat dels treballadors de l'obra, havent-se tapat simplement amb uns taulons de gruix molt inferior al necessari i que a mes no eren de fusta, no existint tampoc una protecció perimetral contràriament a les normes de la OIT, sense que es pugui justificar amb l'excusa que pertanyia a una zona clausurada i en la que no es treballava, perquè ha quedat provat que els treballadors entraven i sortien per aquell indret, sent una zona clausurada per l'exterior però d'accés lliure per l'interior com resulta de la caiguda del propi agent de seguretat. Les defenses argumenten l'existència d'uns puntals de protecció que el dia dels fets havien desaparegut possiblement per la pròpia actuació dels diversos operaris que necessitaven el material, ço que incideix mes en la manca de control efectiva de les mesures de seguretat, sense que es pugui imputar part de responsabilitat al treballador ferit per passar i saltar la tanca quan era un fet habitual de tots els treballadors i així ho testifica, Farré, treballador per compte de l'empresa ORG_1, que declara a l'acte del judici oral que mentre es feien els treballs encara es sortia i entrava per allà, sent únicament tapat amb una fusta, o la declaració del testimoni i agent de seguretat, Sr. Andrade, que desconeixia l'existència del forat i no recorda haver vist mai puntals.

CONSIDERANT: que en la present causa , per la caiguda de Vaquero amb el consegüent resultat lesiu, venen acusades tres persones, Estany, arquitecte tècnic i cap d'obra per compte de l'empresa Foment i Construccions; Manzanares, encarregat d'obra de la mateixa empresa, i Villegas encarregat per compte de l'empresa ORG_0.

Que aquest darrer, pocs dies abans de l'accident havia desplaçat varis operaris al lloc concret per tal de realitzar treballs d'impermeabilització del pou sense però haver quedat acreditat que el pou restes sense protecció desprès de la seva intervenció.

Que Estany com arquitecte tècnic, venia encarregat en tant que cap d'obra, del seguiment dels controls econòmics i tècnics, no havent participat mai a les reunions d'obra on es prenien les decisions en matèria de seguretat al contrari de Manzanares, encarregat de l'obra en general i responsable de les mesures de seguretat i que com a tal participava en totes les reunions d'obra que es feien i on es parlava de les mesures de seguretat necessàries i així figura la seva assistència i signatura a la documentació aportada per la pròpia empresa, copia de les reunions de seguretat dutes a terme en dates 10 de juliol, 3 d'agost, 5 de setembre, 6 d'octubre i 8 de novembre del 2000 en les quals apareix com a supervisor de seguretat per compte de ORG_2, a banda de les pròpies declaracions efectuades a l'acte de la vista oral on reconeix que les decisions al respecte de la seguretat les prenia ell.

CONSIDERANT: que per l'exposat, dels referenciats delictes n'és únicament responsable en concepte d'autor l'acusat Manzanares en tant que supervisor de seguretat, per haver realitzat personalment el fet punible de conformitat amb les disposicions dels articles 20 i 21 del vigent Codi penal, no havent quedat acreditat cap actuació punible de la part dels altres dos processats

CONSIDERANT: que no concorren circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal si bé a efectes de penalitat la sanció a imposar ha d'estar adaptada a la gravetat de l'accident però també a la situació personal i material de l'encausat i a la data de producció dels fets.

CONSIDERANT: que en el present cas no procedeix efectuar cap pronunciament en matèria de responsabilitat civil en haver estat degudament indemnitzats els perjudicis causats havent renunciat a res reclamar els perjudicats Srs. Vaquero i Herrera

CONSIDERANT: que d'acord amb les disposicions dels articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal cal imposar al processat SANTOS el pagament de les despeses processals causades.

VIST

les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que hem d'absoldre i absolem Estany i Villegas dels delictes que els imputava el Ministeri Fiscal

Que, hem de condemnar i condemnem, Manzanares com a responsable penal en concepte d'autor, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, pel delicte menor d'imprudència greu amb resultat de lesions amb concurs amb el delicte menor d'omissió de mesures de seguretat en el treball a la pena de UN ANY de presó CONDICIONAL, inhabilitació per l'exercici d'ofici per un termini de dos anys i al pagament de les despeses processals causades

No hi ha lloc a responsabilitat civil per haver estat ja indemnitzats els perjudicats

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal en el termini de 15 dies naturals següents a la notificació.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.