Sentència per amenaces no condicionals contra Coll

Sentència

Magistrats

Alfons C Alberca Sanvicens Concepció Baron Mora Carolina Bailen Vila

S E N T È N C I A

Magistrats Sres./Sr.

Concepció BARÓN MORA

Carolina BAILEN VILA

Alfons C. ALBERCA SANVICENS (Ponent)

Andorra la Vella, a la data consignada al marge.

Antecedents de fet

VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts, la causa núm. 6000008/2025, seguida pel presumpte delicte menor d'amenaces no condicionals d'un mal constitutiu de delicte, tipificat i penat en l'article 143.1 del Codi penal, contra Coll, nascut el XXXX, a Andorra la Vella, fill de Castilla i Ropero, de nacionalitat andorrana, amb passaport número XXXX, i domiciliat al XXXX, amb antecedents penals, en situació personal de llibertat provisional, defensat per la lletrada Sra. Carole DAS CHEVALERAUD, i havent comparegut degudament a la data del judici oral.

És part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Xavier SOPENA GONZÁLEZ.

És ponent el Magistrat Sr. Alfons C. ALBERCA SANVICENS.

RESULTANT PRIMER.- Són fets provats i així es declara que, en data 25/10/2023, vers les 15:45 hores, l'acusat Coll, nascut el XXXX, de nacionalitat andorrana i amb els antecedents penals que es descriuran posteriorment, trobant-se ingressat al centre penitenciari en qualitat de penat per raó de la condemna del Tribunal de Corts imposada per temptativa d'assassinat en el marc de la causa Delictes Major 6000045/2022, va demanar al sotsoficial penitenciari amb carnet professional número CP055, quan es trobava a l'interior de la biblioteca, d'obrir-li la porta per anar a la seva cel·la.

En explicar el sotsoficial penitenciari amb carnet professional número CP055 a l'acusat Coll que calia respectar els horaris establerts per anar a la cel·la, l'acusat Amorós va propinar cops de peu a la porta de la biblioteca durant més d'una hora; i, quan el sotsoficial penitenciari amb carnet professional número CP055 passà novament per davant de la porta de la biblioteca, l'acusat Amorós li manifestà: "En la calle te voy a buscar, quédate con mi cara y con el día de hoy que té saldrá muy caro y acuérdate de porqué estoy aquí encerrado porqué te haré lo mismo".

L'acusat Coll consta executòriament condemnat mitjançant:

1.-) Ordenança Penal de data 12/02/2020 com autor responsable del delicte menor de possessió de droga tòxica en el marc de la causa 2080033/2020;

2.-) Ordenança Penal de data 14/04/2020 com autor responsable dels delictes menors de lesions doloses i d'injúries als agents de l'autoritat en el marc de la causa 2080075/2020;

3.-) Ordenança Penal de data 04/09/2020 com autor responsable d'un delicte major de lesions doloses que requereixin de tractament mèdic posterior per a la seva curació i d'una contravenció penal de desobediència lleu en el marc de la causa 4080114/2020;

4.-) Ordenança Penal de data 10/05/2021 com autor responsable d'un delicte menor de possessió de cànnabis pel tràfic en el marc de la causa 4000214/2020;

5.-) Ordenança Penal de data 13/12/2021 com autor responsable dels delictes menors d'amenaces no condicionals i d'injúries als agents de l'autoritat en el marc de la causa 4000414/2021;

6.-) Ordenança Penal de data 23/05/2022 com autor responsable del delicte major d'amenaces no condicionals de mort reiterades i de la contravenció penal de maltractament en el marc de la causa 4000398/2021;

7.-) Sentència del Tribunal de Corts de data 22/07/2022 com autor responsable d'un delicte major d'assassinat en grau de temptativa en el marc de la causa 6000045/2022;

8.-) Ordenança Penal de data 12/12/2022 com autor responsable dels delictes menors de maltractaments en l'àmbit domèstic i de danys dolosos en el marc de la causa 4000343/2020;

9.-) Ordenança Penal de data 13/12/2022 com autor responsable del delicte menor de maltractaments en l'àmbit domèstic en el marc de la causa 5000541/2020;

10.-) Ordenança Penal de data 25/04/2023 com autor responsable del delicte menor de lesions doloses en el marc de la causa 5000520/2021;

11.-) Ordenança Penal de data 12/10/2023 com autor responsable del delicte menor de danys dolosos en el marc de la causa 2000148/2021;

RESULTANT SEGON.- El Ministeri Fiscal en el seu escrit de qualificació provisional, considera els fets com a constitutius d'un delicte menor d'amenaces no condicionals d'un mal constitutiu de delicte, tipificat i penat en l'article 143.1 del Codi penal, essent-ne l'acusat Coll responsable en concepte d'autor, concorrent les circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal agreujants de reincidència i d'ésser el subjecte passiu un funcionari en l'exercici de les seves funcions dels articles 30.7 i 30.9 del Codi penal, considerant al processat delinqüent habitual de conformitat amb l'article 67 del Codi penal, i demanant que se li imposi la pena de deu (10) mesos de presó ferma; així com el pagament de les despeses processals causades; sense que hi hagi lloc a exigir responsabilitat civil en haver renunciat a res reclamar el perjudicat.

En l'acte de la vista oral, ponderant la seva bona evolució personal i el seus esforços realitzats modifica la qualificació provisional demanant que se li imposi la pena de sis (6) mesos de presó ferma en no tractar-se d'uns fets aïllats, així com que el Dr. Salcedo ha manifestat que, malgrat les seves reaccions podrien ser motivades per la sobremedicació, l'acusat Coll era plenament conscient, doncs encara que eventualment les seves capacitats volitives podrien ser alterades, les cognitives eren totalment conservades; i la concurrència de les circumstàncies agreujants de reincidència, d'ésser el subjecte passiu un funcionari en l'exercici de les seves funcions i la seva condició de delinqüent habitual.

RESULTANT TERCER.- La lletrada de l'acusat Coll, en el seu escrit de qualificació provisional, no es mostra conforme amb qualificació provisional efectuada pel Ministeri Fiscal, així exposa que: (i) en relació als elements objectius: les amenaces proferides per l'acusat Amorós van ser un simple malentès sense ànim d'executar-les, que dos dies després demanà disculpes, sent mancades d'intencionalitat d'intimidar, i producte d'un impuls probablement com a conseqüència de la medicació que prenia, havent renunciat a res reclamar l'agent penitenciari; i, (ii) en relació als elements subjectius: en haver estat ja valorats i sancionat pel ORG_1 els fets, i, atenent que la sanció administrativa i penal tenen la mateixa finalitat, per raó de la coloració penal del dret administratiu no es possible tornar a valorar, jutjar i sentenciar els fets sense incórrer en non bis in idem; motius pels quals sol·licita l'arxiu de les actuacions.

En l'acte de la vista oral, la lletrada Sra. Carole DAS CHEVALERAUD, modificant parcialment la qualificació provisional evacuada per l'anterior representació lletrada interessa de forma principal l'arxiu de les actuacions, i subsidiàriament, si es considerés culpable a l'acusat Coll considera la concurrència de la circumstància excloent parcial de la responsabilitat criminal de l'article 28 del Codi penal, posat en relació amb els articles 27.4 i 27.5 del Codi penal, sol·licitant la pena de tres (3) mesos de presó condicional, substituïda per tres (3) mesos d'arrest condicional, amb un termini de suspensió de dos (2) anys i qualificada a justificar per dos (2) anys activitat laboral.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER.- Havent-se considerat de forma principal per la representació lletrada de l'acusat Coll la concurrència del principi no bis in idem en haver estat ja, mitjançant resolució del Director del ORG_0 de data 13/12/2023 dictada en el marc de l'expedient disciplinari número 26-10/2023, executòriament sancionat administrativament en virtut de l'article 50.a) de la Llei penitenciària per raó dels fets que se l'imputen en el marc del present procediment penal, i havent-se sol·licitat en conseqüència l'arxiu de la causa, es fa necessari per raó de sistemàtica, prèviament a la resolució de les pretensions de fons, resoldre aitals extrems.

Considera el Tribunal necessari destacar que, d'una banda, de conformitat amb les disposicions del Codi de procediment penal, l'arxiu de les actuacions únicament és possible en estadi de diligències prèvies per part del Batlle instructor, així, una volta incoat sumari, únicament el sobreseïment és factible en la fase intermitja, i , obert el judici oral el procediment ha de necessàriament finalitzar mitjançant sentència, absolutòria o condemnatòria, llevat de casos excepcionals d'extinció de la responsabilitat criminal com és el supòsit de mort de l'encausat.

D'altra banda, recordant allò expressat en anteriors resolucions, entre d'altres, mitjançant sentencia d'aquest Tribunal de data 07/09/2022, causa 6000163/2021, "la defensa de l'acusat demana l'aplicació del principi "non bis in idem", per quant aquest, l'acusat, va ser sancionat administrativament pels mateixos fets que avui es jutgen. El que es demana doncs es l'apreciació de l'excepció de cosa jutjada, per com ja té declarat aquest Tribunal (...), la cosa jutjada es una manifestació del principi "non bis in idem" i es pot dir que és una conseqüència de dit principi que -el Tribunal Constitucional té declarat- s'integra dins del principi de legalitat penal de l'article 9.4 de la Constitució i que a més, el nostre Codi penal en el seu article 9.1 expressament recull, quan diu que "No pot sancionar-se penalment més d'una vegada el mateix fet". Suposa una garantia fonamental de la seguretat jurídica que es bifurca en dues vessants, una material en el sentit que un mateix fet criminal no pot esser sancionat dues vegades, altra en la seva vessant processal que impedeix que una mateixa persona pugui ser processada dos vegades pel mateix fet, i que troba el seu màxim sentit a l'àmbit penal, si bé també pot ser aplicable en altres jurisdiccions, com dins de l'ordre del dret administratiu sancionador i, en aquest darrer supòsit, requereix d'un anàlisis individualitzat, ja que és necessari la plena identitat subjectiva i objectiva. Ans el contrari, si els fets o el be jurídic protegit és diferent, aquest principi no serà d'aplicació i és possible una sanció via penal i altra sanció disciplinaria o administrativa.".

Igualment, de conformitat amb el que disposa l'article 124 del Codi de procediment penal, les qüestions prèvies relatives a cosa jutjada s'han de resoldre en la mateixa sentència.

Així les coses, és ensems doctrina jurisprudencial assentada que no es produeix una violació del principi del non bis in idem en els supòsits amb origen d'expedients disciplinaris i per raó del regim de subjecció especial de determinats col·lectius, entre d'altres, mitjançant la sentència dictada per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia número 042/13 de data 28/03/2014, quan diu: "Només queda per resoldre un darrer greuge. L'apel·lant denuncia violació del principi del non bis in idem. Cal recordar que aquest principi no s'aplica als funcionaris segons el contingut de l'article 51 del Codi de l'Administració ("No podrà imposar-se simultàniament una sanció penal i una altra d'administrativa per un mateix fet, llevat dels supòsits de subjecció especial de l'inculpat"). A més, no hi ha doble pena perquè es tutelen interessos jurídics distints. En el nostre cas, la sanció penal protegeix el dret a la integritat física, mentre que la sanció disciplinària defensa la bona imatge i la credibilitat del Cos."

En el cas concret d'autes, no únicament no concorre la perfecta identitat objectiva necessària, doncs la sanció disciplinaria obeeix ensems a fets tipificats administrativament com a falta molt greu per l'article 50.c) de la Llei penitenciaria, es a dir, desobediència a les ordre rebudes dels funcionaris en l'exercici de les seves funcions, sinó que ensems, l'acusat Coll en la seva condició d'intern penat del ORG_1 es trobava sotmès a una relació de subjecció especial, tal i com fonamenta expressament la resolució del Director del ORG_0 de data 13/12/2023 dictada en el marc de l'expedient disciplinari número 26-10/2023, en el seu quart ATÈS quan diu : "que de conformitat amb els articles 1, apartat 2, i 48, apartat 2, de la vigent Llei qualificada penitenciària, el règim disciplinari es regeix pel que estableixen aquesta Llei i els reglaments, tenint en compte la relació de subjecció especial existent com a conseqüència de l'internament en un establiment públic.".

És de veure finalment que els bens jurídics protegits són diferents i les normes conculcades protegeixen interessos jurídicament diferents, el Dret fonamental a la llibertat del funcionari d'una banda, i, l'ordre intern i bon funcionament del servei del ORG_1 d'una altra banda, no sent d'aplicació al cas examinat de l'acusat Coll en conseqüència el principi non bis in idem adduït per la seva defensa.

CONSIDERANT SEGON.- Els fets declarats provats són constitutius d'un delicte menor d'amenaces no condicionals, infracció tipificada i penada en l'article 143.1 del Codi penal que diu: "Qui, sense exigir condició, amenaci una persona de cometre contra ella, (...) un delicte contra la vida (...), ha de ser castigat amb pena de presó de fins a dos anys o d'arrest.".

Fonamenta la referida descripció fàctica la prova practicada a la data del judici oral, consistent en les declaracions prestades en l'acte del plenari, d'una banda, pel propi acusat Coll, qui reconeix haver proferit en un estat d'exaltació important les expressions objectivament susceptibles de causar temor al sotsoficial penitenciari amb carnet professional número CP055, relatives a un mal futur de mort, doncs li manifestà expressament "En la calle te voy a buscar, quédate con mi cara y con el día de hoy que té saldrá muy caro y acuérdate de porqué estoy aquí encerrado porqué te haré lo mismo", essent aquell motiu una temptativa d'assassinat, constituint-se així l'element objectiu del tipus d'amenaces pel quin ve acusat; i, d'una altra banda, les declaracions prestades pel propi sotsoficial penitenciari amb carnet professional número CP055, que exposà en el judici oral l'estat d'agressivitat en que es trobava l'acusat Amorós, el motiu del seu ingrés penitenciari i la possibilitat de la seva intencionalitat del passatge a l'acte que suposava un veritable respecte de les seves manifestacions dels mals futurs proferits, donat que ja ho havia fet anteriorment amb un amic, i ells eren, en definitiva i des de la perspectiva de l'acusat Amorós, uns repressors, ço que conforma l'element subjectiu del tipus d'amenaces.

Considera adient el Tribunal recordar que, de manera general, les declaracions dels agents de l'autoritat mantenen la presumpció de veracitat amb un caràcter o condició iuris tantum, es a dir, que es tenen per certes llevat de prova a contrari, i, en el cas concret d'autes, a major abundament, l'agent penitenciari intervinent i subjecte passiu del delicte, ha comparegut a la data del judici oral ratificant el seu informe incorporat com a documental i sotmetent-se la seva declaració a immediació, oralitat i contradicció.

CONSIDERANT TERCER.- De l'esmentat delicte menor n'és responsable en concepte d'autor, per haver realitzat personalment els fets punibles, en mèrits del què disposen els articles 20 i 21 del Codi penal, l'acusat Coll, concorrent les circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal agreujant de reincidència, de conformitat amb el que disposa l'article 30.7 del Codi penal; que el subjecte passiu sigui funcionari i la infracció penal s'hagi comès quan aquest subjecte es trobava en l'exercici del seu càrrec, de conformitat amb el que disposa l'article 30.9 del Codi penal; i, de ser l'acusat delinqüent habitual, de conformitat amb l'establert a l'article 67 del Codi penal.

Efectivament, si bé en la seva qualificació provisional, la representació lletrada de l'acusat Coll manifestava "Així mateix, la forta medicació que prenia el meu defensat li hauria pogut alterar la consciència, no podent controlar les expressions proferides que, insistim, es degueren a un impuls irrefrenable"; en tràmit de conclusions i informe de la vista oral, desenvolupà l'argumentació enunciada, tot considerant la concurrència de la circumstància excloent parcial de la responsabilitat criminal de l'article 28 del Codi penal, posat en relació amb els articles 27.4 i 27.5 del Codi penal, donades les valoracions de la medicació presa per l'acusat Amorós, documentalment acreditada, i les seves reaccions a la mateixa aportades pel Dr. Salcedo com a metge tractant.

Nogensmenys, no comparteix el Tribunal que es donessin en la persona de l'acusat Coll aquells element conformadors de les circumstàncies excloents preteses per la defensa, ni tan sols de forma incomplerta, malgrat seran tingudes en compte als efectes de l'article 56 del Codi penal com a circumstancies personals afectant a l'acusat Coll.

Efectivament, l'article 28 del Codi penal preveu, per referència a l'article 27 que el precedeix, el catàleg de circumstàncies excloents incompletes quan no hi concorrin tots els requisits necessaris per eximir de responsabilitat, així, en el cas que ens ocupa, l'article 27 estatueix que :

"Són circumstàncies que exclouen la responsabilitat criminal: (...)

4. Cometre la infracció penal no podent comprendre la il·licitud del fet, o actuar d'acord amb aquesta comprensió, per raó de qualsevol anomalia o alteració mental.

Si es tracta d'un trastorn mental transitori, aquest trastorn no exclou la responsabilitat quan hagi estat provocat pel subjecte amb la intenció de cometre la infracció penal o n'hagi previst o hagut de preveure la comissió.

5. Cometre la infracció penal en un estat d'intoxicació plena provocat pel consum de begudes alcohòliques, drogues tòxiques o d'altres que produeixin efectes anàlegs, sempre que el subjecte no l'hagi buscat amb la intenció de cometre-la o no hagi previst o hagut de preveure la comissió. També constitueix circumstància excloent de responsabilitat la comissió de la infracció sota la influència d'una síndrome d'abstinència, a causa de la dependència d'aquestes substàncies, que impedeixi al subjecte de comprendre la il·licitud del fet o d'actuar d'acord amb aquesta comprensió.".

En aquest sentit, la declaració del Dr. Salcedo a la data del judici oral, porta a concloure que:

l'acusat Coll a la data dels fets es trobava, al seu criteri sobremedicat o amb una medicació almenys inadequada per a la seves circumstàncies personals i de conducta, doncs tenia pautats estimulants durant el dia i sedants durant la nit, sent una persona d'alta impulsivitat i sense necessitats intel·lectuals acadèmiques que així ho requerissin per raó de concentració o a fi d'atenuar el dèficit d'atenció.

les capacitats cognoscitives de l'acusat Coll es trobaven conservades al moment dels fets, comprenent la il·licitud dels seus actes, podent veure's possiblement alterades les capacitats volitives per raó de la medicació en el sentit d'incrementar la seva naturalesa impulsiva o irreflexiva donada la situació d'alteració que presentava.

En aquestes circumstàncies, considera el Tribunal que, d'una banda, l'acusat Coll comprenia la il·licitud de la seva conducta, la qual, no cal oblidar, no fou la immediata conseqüència impulsiva per raó de que no s'accedís a les seves pretensions contràries a la normativa reguladora del ORG_1 per part dels funcionaris, sinó que resultà ésser el colofó d'una actitud d'aproximadament una hora de duració de cops a la porta de la biblioteca, tot traient-se la samarreta en un estat d'agitació i alteració agressiva, la qual cosa respon objectivament més a una conducta irascible que a la prevista al paràgraf 4 de l'article 27 del Codi penal; i, d'altra banda, no es donen en cap cas els elements d'intoxicació plena o de la comissió sota la influència d'una síndrome d'abstinència a causa o per raó o amb motiu de la seva dependència de substàncies, la qual tampoc presentava l'acusat Coll al moment dels fets objecte d'acusació, que exigeix el paràgraf 5 de l'article 27 del Codi penal.

En un altre ordre d'idees, l'acusat Coll, ha estat condemnat per ordenança penal de data 13/12/2021 com autor responsable, entre d'altres, del delicte menor d'amenaces no condicionals en el marc de la causa 4000414/2021; i, per ordenança penal de data 23/05/2022 com autor responsable, entre d'altres, del delicte major d'amenaces no condicionals de mort reiterades en el marc de la causa 4000398/2021, concorrent en conseqüència els elements conformadors de la circumstància agreujant de reincidència exigits per l'article 30.7 del Codi penal.

D'una altra banda, essent el subjecte passiu el sotsoficial penitenciari amb carnet professional número CP055, i havent-se produït les amenaces a ell dirigides en el marc i per motiu de l'exercici de les seves funcions al ORG_1, on l'acusat Coll es trobava ingressat en règim de condemnat com autor responsable d'un delicte major d'assassinat en grau de temptativa en el marc de la causa 6000045/2022, s'evidencien ensems en la seva integritat la concurrència de tots els elements conformadors de la circumstància agreujant prevista legalment a l'article 30.9 del Codi penal.

Finalment, l'article 67 del Codi penal estableix textualment que: "Als efectes de l' href= "qualificada del Codi penal (Text refós per LesLleis.com)">article 62 es considera delinqüent habitual el qui ha estat castigat mitjançant sentència ferma tres vegades per un delicte comprès en el mateix títol del Codi, durant un termini de cinc anys."

Així, es considera delinqüent habitual el qui acompleixi aquests tres requisits: (i) haver estat castigat tres vegades mitjançant sentència ferma; (ii) per un delicte comprès en el mateix Títol del Codi penal; i, (iii) en un termini o període temporal de cinc anys; sense que la norma estatueixi, a diferència del supòsit de la circumstància modificativa de la responsabilitat criminal agreujant de reincidència, que es tracti ensems de delictes sistemàticament compresos en el mateix títol que aquell que és l'objecte de procediment i acusació, de fet, a l'articulat legalment establert ni tan sols s'exigeix que els delictes siguin de la mateixa naturalesa (entre d'altres, Sentències de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia 20-2024, de data 25/07/2024, i 8-2025, de data 28/05/2025).

En aquest sentit, les pretensions de la representació lletrada de l'acusat Coll conforme únicament ha estat condemnat prèviament per dos delictes compresos en el Títol VI (ordenances penals de dates 13/12/2021 i 23/05/2022 que, com s'ha exposat anteriorment, generen l'agreujant de reincidència) no pot ser acollida, doncs durant un termini de cinc anys ha estat castigat cinc vegades per un delicte comprès en el Títol III del Codi penal.

Efectivament, en el cas de l'acusat Coll la consideració d'ésser delinqüent habitual es dona abastament, doncs va ésser efectivament condemnat: (i) per ordenança penal de data 14/04/2020 com autor responsable, entre d'altres, del delicte menor de lesions doloses en el marc de la causa 2080075/2020; (ii) per ordenança penal de data 04/09/2020 com autor responsable, entre d'altres, d'un delicte major de lesions doloses que requereixin de tractament mèdic posterior per a la seva curació en el marc de la causa 4080114/2020; (iii) per ordenança penal de data 12/12/2022 com autor responsable, entre d'altres, del delicte menor de maltractaments en l'àmbit domèstic en el marc de la causa 4000343/2020; (iv) per ordenança penal de data 13/12/2022 com autor responsable del delicte menor de maltractaments en l'àmbit domèstic en el marc de la causa 5000541/2020; i, (v) per ordenança penal de data 25/04/2023 com autor responsable del delicte menor de lesions doloses en el marc de la causa 5000520/2021.

CONSIDERANT QUART.- Pel que fa la determinació de la pena que correspon a l'acusat Coll, de conformitat amb les disposicions de l'article 56 del Codi Penal, el Tribunal tindrà en compte que: (i) ha de ser imposada amb caràcter ferm per exprés mandat legal, donada la concurrència dels requisits per considerar la condició de delinqüent habitual de l'autor i les disposicions combinades dels articles 62 i 67 del Codi penal; (ii) la concurrència de les circumstàncies agreujants previstes als apartats 7 i 9 de l'article 30 del Codi penal; (iii) és la dotzena ocasió en que l'acusat Amorós és condemnat; (iv) les previsions alternatives de les penes privatives de llibertat consistents en presó o arrest contemplades a l'article 143.1 del Codi penal; (v) la gravetat relativa dels fets concrets imputats; posada en relació amb el caràcter impulsiu i l'afectació en el mateix de la medicació presa per ordre facultativa de l'acusat Amorós; (vi) així com el penediment expressat per l'acusat Amorós, demanant disculpes al funcionari de presons els dies posteriors a la seva comissió; i, (vii) especialment, l'esforç de resocialització i rehabilitació, tant al ORG_1, com en els posteriors règims de semillibertat i llibertat condicional, acreditat mitjançant la documental laboral i les declaracions del Dr. Salcedo, del sotsoficial penitenciari amb carnet professional número CP055 i del seu progenitor, Sr. Amorós.

Així, considera el Tribunal, en atenció a les circumstàncies concurrents, tant de producció dels fets com les personals l'acusat Coll, que a fi de facilitar el manteniment de la seva reinserció social i laboral en equilibri ponderat amb l'assegurament del compliment estricte de la pena imposada resulta adequada, proporcional i ajustada a Dret la pena de QUATRE (4) MESOS D'ARREST DOMICILIARI EN RÈGIM DE SEMILLIBERTAT AMB CONTROL MONITORITZAT, de conformitat amb les disposicions dels articles 224 i ss. del Codi de procediment penal, sense que hi hagi lloc a exigir responsabilitat civil en haver renunciat expressament a res reclamar el perjudicat.

CONSIDERANT QUART.- Igualment, i de conformitat amb les disposicions dels articles 174, 175.2 i 181.1 c) del Codi de procediment penal, l'acusat Coll ha de ser condemnat al pagament de les despeses processals causades.

VISTES les disposicions legals citades i altres de pertinent aplicació, en nom del poble andorrà, el Tribunal de Corts,

Decisio

DECIDEIX

Condemnar Coll com autor responsable del delicte menor d'amenaces no condicionals d'un mal constitutiu de delicte, concorrent les circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal agreujants de reincidència i d'ésser el subjecte passiu un funcionari en l'exercici de les seves funcions, i essent considerat delinqüent habitual, a la pena de QUATRE (4) MESOS D'ARREST DOMICILIARI EN RÈGIM DE SEMILLIBERTAT AMB CONTROL MONITORITZAT; així com el pagament de les despeses processals causades; no havent-hi lloc a exigir responsabilitat civil.

Contra la present sentència es pot interposar recurs d'apel·lació en el termini de 15 dies a comptar de la seva notificació, d'acord amb el previst als articles 195 i següents del Codi de procediment penal.

Així per aquesta nostra sentència, ho manem i signem.