COACCIONS

Sentència

Magistrats

Canòlic Mingorance Cairat Carolina Bailen Vila Anna Estragués Armengol

SENTÈNCIA

Magistrats Srs.

Anna Estragués Armengol

Canòlic Mingorance Cairat (Ponent)

Carolina Bailen Vila

Andorra la Vella, 29 de desembre del 2021.

VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts, la causa núm. 6000098/2021, seguida pel presumpte delicte menor de coaccions, contra:

Giner, nascut el XXXX, fill de Aguilar i A., de nacionalitat espanyola, sense professió i actualment ingressat al centre penitenciari per raó d'aquesta causa, el qui és defensat pel per la lletrada Sra. Moliner.

És part acusadora, el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Barberá. És ponent i redactora de la sentència la Magistrada Sra. Canòlic Mingorance Cairat.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER.- Són fets provats i així es declara que el 4 de febrer del 2021, a l'illa Carlemany, Giner, juntament amb altres persones no identificades, es trobà casualment amb Macias. M. considerava que Aguilar mantenia un deute amb ell per raó d'una transacció per l'adquisició de marihuana que no li havia estat lliurada, pel que anà vers ell, l'agafà per la caputxa del jersei i li digué "Ven conmigo", dirigint-lo mentre el mantenia subjecte fins al Prat de les Oques, en semblar-li un lloc menys concorregut, on els seguí Romeu, amic de Aguilar, que l'acompanyava aquell moment. Un cop allà, M., acompanyat de tercers, els digué "No estoy para tonterias, dadme las cosas", tant Aguilar com G. es sentiren intimidats, sense que hagi quedat acreditat si M. arribà a donar un cop a Aguilar o no, en no recordar-ho aquest a la data de la vista oral. En qualsevol cas, davant l'actitud de M., i arran de la por que aquest els generà, ambdós es buidaren les butxaques a petició d'aquell, agafant M. els seus telèfons mòbils. En obrir-se el jersei G. per treure el telèfon, M. veié que duia una ronyonera i li prengué d'una estrebada enduent-se tots els objectes. Posteriorment, i per intermediació d'un tercer M. retornà part dels objectes, no havent-se pogut recuperar el DNI i la cartera de G..

RESULTANT SEGON.- El Ministeri Fiscal, en el decurs de la vista oral, eleva a definitiva la seva qualificació provisional, tot i que afegeix una qualificació alternativa, i considera els fets constitutius d'un delicte major d'extorsió, tipificada a l'article 207 del Codi penal, i alternativament, d'un delicte de coaccions tipificat a l'article 139 del Codi penal. En qualsevol cas sol·licita que li sigui imposada la pena d'un any de presó, més el pagament de les costes processals, i que en concepte de responsabilitat civil hagi d'indemnitzar a G. per la sostracció del seu DNI i la cartera.

RESULTANT TERCER.- La lletrada de la defensa, la Sra. Moliner, considera que no hi ha ànim de lucre, que M. no es vol enriquir, sinó recuperar els seus diners, pel que seria un delicte de coaccions. Que cal apreciar l'atenuant de reparació del dany en haver retornat els objectes, pel que la pena no hauria de ser superior a 9 mesos.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER.- No quedaria constituït dels fets d'autes el delicte major d'extorsió, doncs aquest requereix com a element subjectiu del tipus l'ànim de lucre, i en el present cas no s'aprecia voluntat de lucrar-se per part de M., que no actua a fi d'aconseguir un benefici econòmic indegut, sinó que la finalitat de la seva actuació és atemorir, coaccionar i pressionar a Aguilar a fi que aquest li lliuri la droga que M. volgué adquirir, o bé li retorni l'import que aquest li lliurà, directament o per persona interposada, a fi d'adquirir l'estupefaent. La finalitat de l'acció és per tant, aconseguir la marihuana per la que ja ha pagat un preu, i no enriquir-se amb els béns de Aguilar i G., doncs en les seves pròpies paraules, només els prengué "com a garantia" de la transacció per l'adquisició de la marihuana, pel que no pot quedar degudament constituït el tipus penal de l'extorsió.

CONSIDERANT SEGON.- Els fets declarats provats són constitutius d'un delicte menor de coaccions, tipificat i penat a l'article 139 del Codi Penal, atès que concorren els elements del tipus, tal i com seguidament es dirà.

El relat de fets provats, es fonamenta en els següents elements:

La declaració prestada per l'acusat durant la vista oral, amb totes les garanties del plenari, en que reconeix els fets.

La declaració dels perjudicats durant la vista oral, en que a banda de confirmar els fets, ambdós manifestaren haver-se sentit intimidats per M..

Les transcripcions dels missatges de whatsapp intercanviats entre M. i Suárez, parella de Aguilar, el 4 i 5 de febrer, on aquest amenaça Aguilar dient "O le paras los pies, o voy a hacer las cosas a mi manera", "acaba de pagar el y un colega suyo que iba con el en ese momento, pero eso es cosa suya que la ha liado el". També, respecte al retorn dels objectes, afirma M. " Les he devuelto el móvil a ellos, bueno aúna 3 persona x la denuncia q han puesto".

En conseqüència, tant de l'actitud de M., com dels missatges que intercanvia posteriorment amb M. se n'extreu que no actua per un ànim de lucre, sinó per a coaccionar a Aguilar a fi que solucioni una situació creada arran d'una transacció anterior, doncs després dels fets, M. encara recerca Aguilar per aconseguir que aquest respongui per la suposada transacció, el que no tindria sentit després de l'apoderament si hagués actuat amb ànim de lucre. Així, queda clara la voluntat de pressionar i atemorir de M. envers Aguilar, agafant-lo per la caputxa, i fent-lo anar a un lloc més aïllat, sota amenaça, a l'igual que el sentiment de por i intimidació que causa a aquest i a G. i que els portà a buidar-se les butxaques i no oposar resistència enfront M..

CONSIDERANT TERCER.- Dels esmentats delictes n'és responsable, en concepte d'autor, Giner per haver realitzat personalment els fets punibles d'acord amb el previst als articles 20 i 21 del Codi Penal, no concorrent cap circumstancia modificativa de la responsabilitat penal.

No s'escau aplicar cap atenuant en raó de la reparació del dany, doncs el delicte de coaccions no és un delicte d'apoderament, en que el dany causat sigui la pèrdua de la cosa, sinó que és un delicte contra la llibertat, i el dany causat no és altre que la por i el patiment infringit per la intimidació a les víctimes, el que no és rescabalat amb el mer retorn dels objectes sostrets, que a més, fou només parcial, restant a data d'avui pendents de localitzar la cartera i el DNI de G..

CONSIDERANT TERCER.- Per a la determinació de les penes el Tribunal farà ús del previst als articles 56 i 58.3 del Codi Penal que disposa que "El tribunal fixa la pena de manera raonada, dins els límits establerts per la llei, segons el que resulti de l'aplicació dels articles anteriors, valorant les circumstàncies atenuants i agreujants concurrents i, en general, la gravetat del fet, les circumstàncies personals i la reinserció social assolida pel condemnat o les expectatives que afavoreixin una futura reinserció (...)". Atenent al fet que l'actuació de M. fou violenta, en el sentit d'obligar-los a anar a un lloc menys concorregut, i arrabassar la ronyonera de G. d'una estrebada, malgrat aquest no li lliurà voluntàriament, com reconeix el propi M., i que objectivament causà temor en els perjudicats, doncs estigueren disposats a lliurar-li tots els seus objectes personals, es decideix imposar a M. la pena d'un any de presó.

CONSIDERANT QUART.- Tot responsable criminalment d'una infracció penal ho és també civilment, d'acord amb l'article 90 i següents del Codi penal, i per tant, Giner haurà d'indemnitzar a Romeu en l'import que es determini en període d'execució de sentència per la pèrdua del seu DNI i la seva cartera, que es trobaven dins la ronyonera i no han pogut ser recuperats.

CONSIDERANT SISÈ.- Altrament, de conformitat amb les disposicions dels articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, el processat ha de ser condemnat al pagament de les despeses processals causades, a acreditar en període d'execució.

VIST

les disposicions legals citades i altres aplicables al present cas, el Tribunal de Corts, en nom del poble andorrà;

DECIDEIX

Primer.- Absoldre a Giner del delicte major d'extorsió del que venia acusat.

Segon.- Condemnar a Giner com a autor penalment responsable del delicte menor de coaccions, a la pena d'UN ANY DE PRESÓ.

Tercer.- Condemnar a Giner a indemnitzar, en concepte de responsabilitat civil, a Romeu en que es determini en període d'execució de sentència corresponent al valor del seu DNI i la seva cartera que no han estat recuperats.

Es condemna també a Giner al pagament de les despeses processals causades, a acreditar en període d'execució.

Contra la present sentència pot interposar-se recurs d'apel·lació en el termini de 15 dies a comptar de la notificació de la present, d'acord amb el previst als articles 195 i següents del Codi de Procediment Penal.

Així per aquesta nostra sentència, ho manem i signem.