MALTRACTAMENTS

Sentència

Magistrats

Josep Maria Pijuan Canadell Concepció Baron Mora Anna Estragués Armengol

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Josep Maria Pijuan Canadell

Concepció Baron Mora

Anna Estragués Armengol

Andorra la Vella, setze de juliol del dos mil catorze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la Causa núm. TC-026-4/12, seguida pel presumpte delicte major de maltractaments corporals greus, contra l'acusada Barba, nascuda el XXXX, filla de XXXX i de XXXX, de nacionalitat andorrana, sense antecedents penals i en llibertat provisional en la present causa, defensada pel Lletrat Sr. Garzón, sent part responsable civil solidària la companyia d'assegurances ORG_0. i part responsable civil subsidiari el M.I. Govern d'Andorra, ambdues parts defensades per la Lletrada Sra. Seco, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Talavera, i actuant de ponent i redactor de la sentència el Magistrat Sr. Josep Maria Pijuan Canadell.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER. SÓN FETS PROVATS I AIXÍ ES DECLARA: vers les 03:30 hores del dia 22 de setembre del 2011 i arran d'uns fets ocorreguts moments abans a l'estació de servei ESSO, radicada a l'XXXX, on resultà la mort violenta per arma blanca d'una persona, fets que són objecte de la causa TC-090-4/11, es desplaçaren al lloc tres patrulles uniformades i amb vehicles policials amb els logotipus oficials del Servei de Policia, formades per un total de sis agents, essent un d'ells l'acusada Barba, amb carnet professional núm. P0277, nascuda el XXXX, filla de XXXX i de XXXX, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals.

En arribar al lloc els agents es trobaren un grup format per dos joves, sense camisa, i dos noies que resultaren ser Porras i Peña, ambdues de nacionalitat peruana. Dos agents uniformats procediren a detenir i emmanillar als dos joves sense camisa, com a presumptes autors dels fets, i a introduir-los en el seient posterior d'un dels vehicles policials, mentre que l'agent núm. P0277 es dirigí a les dues noies demanant-los que restessin quietes al costat del vehicle Seat León matrícula AND (...) en el que havien arribat al lloc, i mostressin la seva identificació, atès que es trobaven al lloc i havien estat testimonis dels fets ocorreguts, havent apreciat l'agent que una d'elles, Peña, duia un cinturó a la mà, i l'altra, Porras, tenia sang a la roba.

Com sigui que les dues noies es dirigireren vers el vehicle policial on s'estaven introduint els detinguts, un altre agent es dirigí a ambdues noies indicant-los que restessin quietes al costat del seu vehicle.

Un cop els dos detinguts foren introduïts al vehicle policial, l'agent núm. P0277 es dirigí novament a les dues noies demanant-los la identificació. Peña s'introduí al vehicle Seat León per cercar la documentació, per contra Porras s'allunyà de dit vehicle, per la qual cosa l'agent núm. P0277 la seguí i l'obligà a tornar al costat del vehicle. Com sigui que Porras tornava a allunyar-se del mateix vehicle, l'agent núm. P0277 l'agafà pel braç esquerra obligant-la de nou a quedar-se al costat del vehicle, agafant-la més tard per l'espatlla esquerra, agafant-li la camisa i trena de cabell que duia, en veure's l'agent obligada a anar a cercar a Peña que, fent també cas omís a les indicacions dels agents, s'havia allunyat del vehicle Seat León, duent-les a les dos junt al vehicle. Finalment, Porras s'introduí al vehicle per cercar la seva documentació per mostra-li a l'agent núm. P0277.

No consta provat que l'acusada, en el curs d'aquesta intervenció i amb ànim de menystenir a Porras i Peña per la seva nacionalitat peruana, els dirigís expressions aitals com "como siempre sudamericanos de mierda haciendo follón", "chula de mierda, hija de puta", "sabes a donde va a ir este documento, a tu puto país" i "peruanos de mierda".

RESULTANT SEGON. El Ministeri Fiscal qualificà els fets com a constitutius d'un delicte major de maltractaments corporals greus, tipificat a l'article 113.1 en relació a l'apartat segon en concórrer l'agreujant de l'article 30 apartat 6 del Codi Penal, de cometre el fet per motius racistes, xenòfobs o relatius a la nacionalitat i ètnia, del qual estima responsable en concepte d'autora a l'acusada Barba, amb la concurrència de les circumstàncies agreujants d'abús d'autoritat i de cometre el fet per motius racistes, xenòfobs o relatius a la nacionalitat i ètnia, dels apartats 3 i 6, respectivament, de l'article 30 del Codi Penal, demanant la imposició a l'acusada de la pena d'un any de presó condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, així com la pena d'un any d'inhabilitació per a la funció d'agent del Servei de Policia. El Ministeri Fiscal també sol·licita que, en concepte de responsabilitat civil, l'acusada sigui condemnada a indemnitzar a Porras en l'import de 3.000 euros en concepte de perjudicis, amb declaració de la responsabilitat civil solidària de la ORG_0. i la responsabilitat civil subsidiària del M.I. Govern d'Andorra.

En l'acte del judici oral el Ministeri Fiscal reiterà i elevà a definitives les seves conclusions provisionals.

RESULTANT TERCER. La Defensa de l'acusada Barba, en el seu escrit de qualificació provisional, manifestà el seu desacord amb la relació dels fets i la qualificació jurídica realitzades pel Ministeri Fiscal, negant que l'acusada fes les manifestacions relatives als sud-americans que expressa el Ministeri Fiscal en la relació de fets del seu escrit de qualificació provisional, i negant que agafés per la trena a Porras, entenent que els fets no són constitutius de cap il·lícit penal, ni tan sols de la Codi Penal de l'article 476 del Codi Penal, per la qual cosa sol·licita l'absolució de la seva defensada.

En l'acte del judici oral la Defensa de l'acusada reiterà i elevà a definitives les seves conclusions provisionals.

RESULTANT QUART. La Defensa de la responsable civil solidària ORG_0. i del responsable civil subsidiari el M.I. Govern d'Andorra, en el seu escrit de qualificació provisional també mostrà el seu desacord amb la relació dels fets i la qualificació jurídica realitzades pel Ministeri Fiscal, negant que l'acusada actués com es menciona, entenent que els fets no són constitutius del delicte major de maltractaments corporals i demanant l'absolució de l'acusada, no havent-hi lloc a declarar la responsabilitat civil de les seves mandants.

En l'acte del judici oral la Defensa dels responsables civils solidària i subsidiari reiterà i elevà a definitives les seves conclusions provisionals.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER. L'article 113 del Codi Penal castiga el maltractament corporal greu a una persona, tipus bàsic que integra un delicte menor i sobre el que opera el subtipus agreujat de l'apartat 2 del mateix article caracteritzat, pel que interessa en la present causa, per la concurrència de l'agreujant de l'article 30.6, cometre el fet per motius racistes, xenòfobs o relatius a la nacionalitat i ètnia. Aquest subtipus agreujat, que integra un delicte major, és el que constitueix l'objecte de l'acusació formulada pel Ministeri Fiscal contra l'acusada Barba.

Per maltractament corporal hem d'entendre el maltractament d'obra, per diferenciar-lo del maltractament de paraula que presenta afinitat amb les injúries, i maltractament corporal suposa una agressió física de la que no resulta cap lesió típica. És una conducta típica residual respecte de les lesions. Però no tot maltractament corporal integra el delicte menor de l'article 113.1 sinó tan sols el maltractament greu, "maltracti corporalment una persona de manera greu" diu l'article, gravetat que sols pot venir donada per l'entitat de l'agressió.

En les ocasions, escasses, en què aquest Tribunal s'ha pronunciat sobre aquest delicte menor, ha apreciat maltractament greu en els supòsits de fortes bufetades (sentències del Tribunal de Corts de 25 de novembre del 2009, causa núm. TC-111-4/07, i 29 d'octubre del 2008, causa núm. TC-118-2/07). I, certament, una forta estirada de cabell pot integrar un maltractament corporal greu, però no qualsevol estirada de cabell que pot succeir, àdhuc, de manera no necessàriament intencionada.

En el cas d'autes no hi ha maltractament corporal greu perquè de la prova practicada no resulta degudament acreditat que l'agent acusada hagués estirat fortament a Porras de la trena de cabell. La gravació és molt aclaridora, es veu com Porras no fa cas a les indicacions de l'agent, que li ha manat que estigui quieta al costat del vehicle Seat León i s'identifiqui, sense que Porras atengui ni una ni altra indicació, i en un moment donat aquesta s'allunya del vehicle per la qual cosa l'agent ha de seguir-la la per obligar-la a tornar al vehicle (minuts 03:22:43 a 03:23:02). També s'aprecia com tot seguit Porras vol tornar a allunyar-se del vehicle i l'agent l'agafa amb la seva mà dreta pel braç esquerra per evitar- ho (minuts 03:23:03 a 03:23:15), i desprès es veu com l'agent l'agafa per l'espatlla esquerra, per la camisa i/o per la trena de cabell, quan ha d'anar a buscar a Peña que, fent cas omís a les indicacions dels agents, també s'havia allunyat del vehicle Seat León (minuts 03:23:21 a 03:23:50).

En algun moment de la gravació sembla que l'agent agafa a Porras per la trena de cabell, encara que les imatges no són prou aclaridores per poder afirmar sense cap mena de dubte si l'agafa per la trena o per la camisa. Així, mentre en algun moment no sembla que l'agafi per la trena sinó per la part superior esquerra de la camisa (minut 03:23:22), ja que sembla veure's una mica la mà dreta de l'agent que agafa la camisa de Porras (minut 03:23:24), i el braç de l'agent passa pel darrera de la trena, que cau verticalment, el que demostraria que no l'estira de la trena (minuts 03:23:21, 03:23:29, 03:23:39), en altre moment sí que sembla que l'agafa per la trena (minut 03:23:44). En qualsevol cas, el què no es veu amb suficient claredat és que l'agent tiri de manera intencionada i fortament de la trena de cabell de Porras. L'agent acusada té reconegut en l'acte del judici oral que va agafar a Porras per l'esquena i que sense voler li tirà de la trena de cabell. En cap cas aquests fets poden ser considerats maltractament greu.

I no apreciant-se un maltractament corporal greu, no hi ha la conducta típica bàsica de l'apartat 1 de l'article 113 del Codi Penal que és, recordem-ho, sobre la que opera el subtipus agreujat de l'apartat 2 del mateix article.

CONSIDERANT SEGON. Són fets provats que l'agent núm. P0277 en algun moment va agafar a Porras per la trena de cabell i també fortament pel braç, el que podria integrar un acte de maltractament corporal, encara que no greu sinó lleu i, per tant, constitutiu de la contravenció penal de l'article 476.1 del Codi Penal, castigada amb pena d'arrest o multa fins a 6.000 euros. No obstant, aquesta conducta de l'agent acusada està justificada per la concurrència de la circumstància excloent de la responsabilitat criminal d'actuar en compliment d'un deure o exercici legítim d'un càrrec, prevista en l'article 27.2 del Codi Penal.

Aquest Tribunal, en sentència de 19 de març del 2004, causa TC-055-2/01, declarà que l'eximent d'actuar en compliment d'un deure, o en l'exercici d'un dret o d'un càrrec, exigeix els següents requisits: a) que la conducta estigui emparada per la necessitat de complir el dret, ofici o càrrec; b) que els actes no impliquin extralimitacions o abusos per part del subjecte actiu; i, c) que hi hagi una proporcionalitat dels mitjans que comprèn l'exercici del deure amb l'entitat o intensitat del resultat lesiu del bé jurídic protegit. I, respecte de l'actuació dels agents del Servei de Policia, el que s'exigeix és que no hi hagi un excés en la utilització dels mitjans idonis per al compliment de la funció que tenen encomanada. Cal exigir en la utilització d'aquests mitjans tant l'oportunitat com la proporcionalitat.

La Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia, en article 5 assenyala que en la seva actuació els agents del Servei de Policia han d'actuar amb la decisió necessària i sense retard, quan d'això depengui evitar un mal greu, immediat i irreparable, i han de regir-se, en fer-ho, pels principis de congruència, d'oportunitat i de proporcionalitat en la utilització dels mitjans a llur abast.

És fet acreditat que l'acusada és agent del Servei de Policia i que fou en aital qualitat que va intervenir en els fets d'autes, i la seva condició d'agent de policia era ben palesa per Porras, doncs l'acusada arribà al lloc dels fets en un vehicle policial amb logotips oficials i, a més a més, vestia l'uniforme reglamentari. Altrament, de la gravació resulta que Porras mantenia envers els requeriments de l'agent núm. P0277 una actitud esquiva, gens atenta a les seves indicacions, la mateixa companya de Porras, Peña, en el judici oral digué que "Ca. pasaba de lo que la agente le estaba diciendo".

S'ha de tenir en compte que la intervenció dels agents del Servei de Policia venia determinada per uns fets molt greus ocorreguts moments abans a la mateixa estació de servei, per quan en ells resultà la mort violenta per arma blanca d'una persona jove, i que l'agent acusada no sabia quin grau d'implicació en els fets tenien les dues noies a les que es dirigí per identificar doncs, havent apreciat que una d'elles duia un cinturó a la mà i l'altra tenia sang a la roba, creia fonamentadament que era absolutament necessari tenir les dues noies controlades i identificades, evitant que marxessin del lloc, doncs raonablement se les presumia alguna relació amb els fets, si més no com a testimonis.

Partint d'aquestes premisses, entenem que l'actuació de l'agent acusada venia justificada pel la causa excloent de la responsabilitat criminal abans esmentada perquè la seva actuació fou necessària i proporcionada. Fou necessària perquè els greus fets acabats de succeir a l'estació de servei, obligaven a tenir controlades i quietes a les persones presents en el lloc dels fets que acompanyaven als presumptes autors, que romanien emmanillats a l'interior del vehicle policial. I fou proporcionada perquè proporcionats foren el mitjans utilitzats per l'agent acusada per complir amb el deure de tenir controlades en tot moment a les dues noies, presumptament relacionades amb aquests fets molt greus, com fou agafà fortament pel braç a Porras, i també per l'espatla, àdhuc arribant a agafar-li la trena de cabell, per obligar-la a romandre quieta al lloc seguint les indicacions reiterades que tan l'agent acusada com altres agents li havien fet.

CONSIDERANT TERCER. Pel que fa a les expressions que el Ministeri Fiscal atribueix a l'acusada en la relació de fets del seu escrit de qualificació, "como siempre sudamericanos de mierda haciendo follón", "chula de mierda, hija de puta", "sabes a donde va a ir este documento, a tu puto país" i "peruanos de mierda", el Tribunal estima que no ha quedat degudament provat que l'acusada proferís aquestes expressions dirigides a Porras i Peña.

Sols hi ha, com a prova de càrrec directa, la versió de Porras i Peña. Ambdues han declarat a la Batllia (folis 64 a 66 i 69 a 71) i al judici oral, mantenint la seva versió dels fets i insistint en que l'agent va proferir frases insultants i vexatòries, tractant-les sense cap mena de respecte a causa de la seva condició de sud- americanes.

Però la versió de Porras i Peña ha estat reiteradament negada per l'agent, dient que no era cert, que ell no té cap problema amb cap nacionalitat i que mai ha estat racista, el que resulta més que versemblant, atesa l'abundant prova de descàrrec, integrada per les manifestacions de diversos testimonis en l'acte del judici oral, que no ho són directes dels fets d'autes però que sí aporten dades valuoses sobre el caràcter i manera de ser de l'acusada, testimonis no sols dels companys agents del Servei de Policia, sinó de persones de diferents nacionalitats i ètnies que coincideixen en què l'agent acusada mai els ha manifestat cap actitud de tipus racista o xenòfoba. Així la Sra. Farré, de nacionalitat dominicana, el Sr. Benitez, persona mulata, la Sra. Ginerna, agent de circulació del Comú d'Andorra la Vella, magrebina, el Sr. Elías, magrebí, la Sra. Vall, equatoriana, Presidenta de la Comunitat Equatoriana a Andorra, el Sr. Talavera, peruà, President de la Comunitat de peruans a Andorra, i el Sr. Giner, colombià, qui té declarat que l'acusada, que ha fet intervencions con agent de policia en un grup de "latinos" amb el que ell anava, mai s'els ha adreçat de manera despectiva, i sempre els ha tractat amb molt respecte.

CONSIDERANT QUART. Per tot el que s'ha exposat, procedeix absoldre a l'acusada Barba del delicte major de maltractaments corporals greus pel quin venia acusada, absolució que també abasta als responsables civils solidària ORG_0. i subsidiari M.I. Govern d'Andorra.

CONSIDERANT CINQUÈ. Atesa l'absolució de l'acusada, de conformitat amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, s'han de declarar d'ofici les despeses processals causades.

V I S T : les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M :

Hem d'absoldre i absolem a l'acusada Barba del delicte major de maltractaments corporals greus pel quin venia acusada, absolent igualment a la responsable civil solidària ORG_0. i al responsable civil subsidiari M.I. Govern d'Andorra, i declarant d'ofici les despeses processals causades.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal de Corts, en el termini de 15 dies naturals següents a la seva notificació.

Així per aquesta nostra sentencia, definitivament jutjant, ho manem i signem.