APROPIACIÓ INDEGUDA

Sentència

Magistrats

Anna Estragués Armengol Carolina Bailen Vila Canòlic Mingorance Cairat

S E N T È N C I A

Magistrades Sres.

Anna Estragués Armengol (Ponent) Canòlic Mingorance Cairat

Carolina Bailen Vila

Andorra la Vella, 12 de juliol del 2023.

VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts, la causa núm. 6000127/2018, seguida pel presumpte delicte major continuat d'apropiació indeguda per valor superior a 600 euros.

És acusada Caro, nascuda el XXXX, filla de M. i de C., de nacionalitat andorrana, amb passaport núm. XXX. La defensa el lletrat Sr. Mena.

És part acusadora el Ministeri Fiscal, representat per la Sra. Arnau.

És ponent la magistrada Sra. Anna Estragués Armengol.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER : Són fets provats i així es declara, que

Caro i Castilla tenien una relació professional en el marc de la societat ORG_0, SA. d'ençà l'any 2007.

La societat tenia arrendat un magatzem radicat al C/ dels Escalls de la vila d'Escaldes-Engordany on, l'any 2009, Castilla va dipositar entre altres, un remolc porta motos, marca Ibèrica model Motos 1, matrícula XXXX, valorat en 613 euros.

Al juliol del 2013, Castilla fou acomiadat de ORG_0, arrel d'unes divergències amb la processada Caro sobre la propietat de les accions de la societat.

Caro feu canviar el pany de la porta de l'oficina i del magatzem, no recuperant Castilla el seu remolc fins el 29 de novembre de 2019, en presència de la Saig Sra. Sancho que aixecà la corresponent acta.

No ha quedat acreditat que del 2013 al 2019, la processada hagi fet seu, disposat com si fos propi o retingut, amb ànim de lucre, el remolc de Castilla.

RESULTANT SEGON: El Ministeri Fiscal en el seu escrit de qualificació provisional, considera els fets constitutius d'un delicte major d'apropiació indeguda, tipificat a l'article 213 del Codi Penal i essent-ne Caro responsable en concepte d'autora, no concorrent circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, demana que se li imposi una pena d'un any de presó condicional amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, així com el pagament de les costes processals causades. En concepte de responsabilitat civil, havent-se constituït el perjudicat en actor civil, el Ministeri Fiscal ho deixa a criteri del Tribunal.

En l'acte de la vista oral, eleva a definitiva la seva qualificació provisional, salvat pel que fa a la responsabilitat civil, indicant que si el Tribunal considera que el Ministeri Fiscal pot reclamar en nom del Sr. M. (que ha demanat finalment que sigui el Ministeri Fiscal qui exerceixi l'acció civil en reclamació dels perjudicis per ell soferts), la processada Caro haurà de ser condemnada a indemnitzar-lo en l'import de 267,94 EUR (corresponent al valor del remolc, deducció feta d'una depreciació de 7% anual fins que fou recuperat), així com al cost del duplicat de la matrícula que mancava al remolc en ser-li retornat, i a l'import corresponent als honoraris d'advocat, a acreditar en període d'execució.

RESULTANT TERCER: El lletrat Sr. Mena, advocat defensor de la processada Caro, en el seu escrit de qualificació provisional, no es mostra d'acord ni amb l'exposició de fets, ni amb la qualificació jurídica, ni amb la petició de pena efectuada pel Ministeri Fiscal.

Explica que l'any 2007, s'establí una relació laboral entre la processada i el Sr. M.; que entre el 2007 i el 2013, el Sr. M. diposità al magatzem utilitzat per la societat, un vehicle i un remolc, entre altres coses. L'any 2013, van sorgir desavinences entre els Srs. M. i S., en relació a la propietat de les accions de la societat ORG_0, oposant-los també un litigi laboral. El Sr. M. va recuperar el seu vehicle, però no el remolc, pel que la Sra. S. va entendre que aquell no era de la seva propietat. Precisa que de fet, el Sr. M. el va reclamar una única vegada, al novembre del 2013, quan ell encara disposava de les claus del magatzem. Posteriorment, la societat canvià de magatzem i el remolc fou traslladat al nou local arrendat. No fou fins al 29 de novembre del 2019 que el Sr. M. reclamà novament el remolc; que, atenent la crispació entre les parts, li fou posteriorment retornat, en presència del saig.

Per raó de l'exposat, entén que els fets no són constitutius de delicte, pel que escau l'absolució de la seva defensada, no havent-hi lloc a exigir responsabilitat civil.

En l'acte de la vista oral, eleva a definitiva la seva qualificació provisional.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER : Els fets declarats provats no són constitutius del delicte major d'apropiació indeguda, tipificat a l'article 213 del Codi Penal, que castiga "qui, amb ànim de lucre i en perjudici d'altri, s'apropiï o distregui diners, efectes, valors o qualsevol altra cosa moble de valor superior a 600 euros, que hagi rebut en dipòsit o per un altre títol que produeixi l'obligació de lliurar-los o retornar-los".

L'acció típica del delicte d'apropiació indeguda és la conversió de la possessió legítima en un domini antijurídic, al disposar l'autor com a propis, de béns que li han estat confiats a títol de dipòsit o qualsevol altre que obligui a la seva devolució o lliurament, ja sigui quedant-se aquests béns, ja sigui desviant-los de la finalitat per a la qual li va ser encomanada la seva gestió.

El delicte exigeix tanmateix, com a element subjectiu, un dol específic consistent en l'ànim de lucre, que es tradueix, a més de la concurrència de la consciència i voluntat de l'agent de disposar de la cosa com a pròpia o de donar-li un destí diferent del pactat, en la intenció d'obtenir qualsevol avantatge, utilitat o benefici, ja sigui propi o de tercers.

CONSIDERANT SEGON : En el present cas, ha quedat acreditat que Castilla - que així ho ha declarat - va dipositar, en una data no determinada entre l'any 2009 i 2013 , un vehicle marca Skoda i un remolc porta motos, marca Ibèrica model Motos 1, matrícula XXXX, d'un valor de 613 euros, segons pericial obrant en autes, al magatzem de la societat ORG_0 S.A. de la que indicà, era soci, tot i el litigi que l'oposava a la Sra. S., al respecte de la titularitat de les accions de la societat.

L'any 2013, el Sr. M. fou acomiadat de l'empresa per la Sra. S.. El Sr. M. retirà aleshores el vehicle Skoda del lloc on l'havia dipositat, deixant-hi però el remolc.

Malgrat el Sr. M. ha declarat que posteriorment, en haver la Sra. S., canviat el pany del magatzem referit, ell li demanà reiteradament, a través del seu advocat, el retorn del remolc (del 2013 al 2019), el que la Sra. S. refusà, pretextant no saber-ne res, val a dir que aquest extrem no ha quedat ni tant sols mínimament acreditat, doncs no només ha estat negat per la Sra. S., que ha afirmat en l'acte de la vista oral, que en M. li demanà en una única ocasió, l'any 2013, de poder recuperar el remolc (al que ella diu, no es negà, sinó que li demanà d'acreditar-ne prèviament la propietat, atès la desconfiança que tenia envers El Sr. M.) sinó que consta en autes una única petició tramesa en data 28 d'octubre del 2013 per via de correu electrònic pel lletrat del Sr. M., no a la Sra. S., sinó a la lletrada d'aquesta darrera (foli 79), on li indica que el seu client, Sr. M. "manifesta que té un remolc de la seva propietat al magatzem de pompes fúnebres i que l'interessaria recuperar-lo" proposant de fixar hora i lloc a tal efecte, al que la lletrada de la Sra. S. contestà "respecte al teu mail comentar-te que la meva clienta no m'ha informat mai de l'existència d'un remolc propietat del teu client i fins la setmana vinent no podré comentar amb la Sra. S.. Tan bon punt hagi aclarit la vostra petició amb la meva clienta, t'ho faig conèixer."

No consta que hi hagi cap altre requeriment o intercanvi de comunicacions al respecte del remolc, entre les parts, directament o a través dels seus respectius lletrats, fins que l'any 2019, en assabentar-se el Sr. M. que el magatzem on havia dipositat inicialment el seu remolc, es trobava buit i ja no era arrendat per la societat ORG_0, decidí interposar denúncia davant del Servei de Policia, concretament en data 5 de febrer del 2019.

De l'examen de les actuacions se'n desprèn que la Sra. S. no fou mai citada a declarar davant del Servei de Policia, que va trametre la denúncia a la Batllia en data 15 de febrer del 2019; que en data 31 d'octubre del 2019, comparegué davant del batlle instructor que l'informà de la denúncia contra ella interposada i li rebé declaració, manifestant aleshores la Sra. S., que el Sr. M. tenia el remolc a la seva disposició en el nou local arrendat per la societat on l'havia traslladat i seguit custodiant. Per escrit de data 4 de desembre del 2019 (folis 73 i ss.) el lletrat del Sr. M. informà la Batllia que en data 29 de novembre del 2019 (després de diversos correus intercanviats entre els lletrats d'ambdues parts per concertar dia i hora, còpia dels quals obra en autes) el seu representat va poder recuperar el seu remolc, tot i que li faltava la matrícula, la qual la Sra. S. ha negat tanmateix haver retirat, sense que s'hagi demostrat el contrari.

En aquestes circumstàncies, no hi ha prova suficient de que la processada hagi retingut el remolc del Sr. M. amb ànim de lucre, ni que n'hagi disposat com d'un bé propi, transformant la possessió legítima en il·legítima, pel que en mèrits del principi "in dubio pro reo", escau l'absolució de Caro del delicte major d'apropiació indeguda del que venia acusada, no havent-hi lloc a exigir responsabilitat civil.

CONSIDERANT TERCER: L'absolució de l'acusada comporta la declaració d'ofici de les despeses processals causades, de conformitat amb el què disposa l'article 175.3 segon paràgraf, del Codi de procediment penal.

Decisio

V I S T les disposicions legals aplicables al present cas, el Tribunal de Corts, en nom del poble andorrà;

D E C I D E I X : Absoldre Caro del delicte major d'apropiació indeguda del que venia acusada, declarant d'ofici les despeses processals causades.

Contra aquesta sentència les parts poden interposar recurs d'apel·lació en un termini de quinze dies següents a la notificació de conformitat amb el què disposa l'article 195, 199 i concordants del Codi de Procediment Penal.

Així per aquesta sentència, ho manem i signem.

ACTE SEGUIT: Mitjançant diligència de compareixença, es notifica la present sentència al Ministeri Fiscal i a les demés parts compareixents.