CALÚMNIA

Sentència

Magistrats

Jean-Marie Ferrandez Concepció Baron Mora Anna Estragués Armengol

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Quesada Concepció BARON MORA Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL

Andorra la Vella, trenta d'abril del dos mil tretze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, el recurs d'apel·lació formulat contra la sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en la causa núm. DM-047-6/12 seguida pel delicte menor de calúmnies, sent part apel·lant Palmer, representada per la Lletrada Sra. Diez i sent parts apel·lades Elías, representada per la Lletrada Sra. Azorin, i el Ministeri Fiscal, representat pel Sr. Rius i actuant de ponent la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, el Magistrat Sr. Quesada.

RESULTANT:

que el Resultant de fets provats de la sentència recorreguda diu el següent:

"que són fets provats i així es declara que durant el mes de març de l'any 2011, la processada Elías, quan treballava com a dependenta en el comerç "PERFUMERIA IF", radicat a la vila d'Andorra la Vella, on també hi treballava la perjudicada, Palmer, la primera comentà a la seva encarregada, Coll, que li constava que Palmer s'havia endut, sense pagar, un producte de bellesa, concretament una crema reafirmant de la marca "CLARINS", doncs s'havien trobat caixes buides de productes de la perfumeria en calaixos als qual únicament hi tenien accés les empleades.

Que per raó d'aquest fets, se celebrà una reunió al magatzem de la referida perfumeria, trobant-se presents les empleades, Palmer, Elías, l'encarregada, Coll i, al cap de la secció adjunta de les "PERFUMERIES IF", Roda, durant la qual s'exposà el succeït, mantenint Elías haver vist a Palmer agafar una crema de la botiga on treballava, essent aquests fets imputats constitutius d'una contravenció penal, ja que la crema de referència no arribava al valor de 600 EUR, per tant, no la va acusar d'un delicte sinó d'una contravenció penal, i doncs no quedat constituït el delicte de l'article 172 del Codi Penal, el qual ha d'ésser d'interpretació estricta i en benefici del reu.

D'altra banda, subratlla que la seva defensada no va imputar a la recurrent els fets amb coneixement de la seva falsedat o amb menyspreu temerari a la veritat, doncs ella mateixa havia vist sostreure la crema a la recurrent i no hi ha "animus injuriandi" per part de la seva defensada, ja que la seva única motivació era la d'informar d'uns fets a la superior i en cap cas la de difamar o atacar l'honor de Palmer, sense parlar mai públicament dels fets sinó en privat a l'encarregada i amb discreció, sense cap conseqüència per Palmer que no va estar ni amonestada pels fets referits. Per tant, sol·licita la confirmació integra de la sentència recorreguda.

En l'acte del judici oral ratifica el seu escrit de contesta al recurs, demanant la confirmació de la sentència. Afegeix pel que fa a la reclamació civil que aquesta és infundada ja que la depressió no té cap relació amb els fets i, en tot cas, caldria acreditar en període d'execució de sentència aquest vincle, i s'oposa a les reclamacions efectuades.

Fonaments de dret

S'ACCEPTEN ELS FETS PROVATS DE LA SENTÈNCIA APEL·LADA

CONSIDERANT: que la sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles absolt a la processada del delicte menor de calumnies, de l'article 172 del Codi Penal, per manca de prova de què aquesta hagi efectuat la seva manifestació segons la qual Palmer havia agafat un producte de la botiga, amb coneixement de la seva falsedat o amb menyspreu temerari a la veritat, i així no s'han quedat acreditats el dia de la vista oral els requisits exigits per l'article 172.

CONSIDERANT: que si bé el Tribunal "ad quem" pot, en qualsevol recurs d'apel·lació, revisar la prova de càrrec i la valoració conjunta de tot el material probatori feta pel Jutjador "a quo", no és menys cert que, atesos els principis d'immediació, publicitat i contradicció, rectors del judici oral, aquesta facultat de l'òrgan d'apel·lació haurà d'exercir-se sempre amb mesura i tant sols en aquells supòsits en que l'error en l'apreciació de la prova resulta de tot evident, situació que és perfectament valorable pel Tribunal quan es tracta de proves documentals o pericials, degut a que pot apreciar-les per si mateix, però en canvi no ho és tant en aquells altres supòsits en que la prova practicada es limita a les declaracions dels implicats i dels testimonis, en el seu cas, en què per la seva valoració té una absoluta i decisiva importància el principi d'immediació.

Doncs bé i d'acord amb aquest principi - article 158 del Codi de Procediment Penal-, aquest Tribunal, avaluant amb consciència les proves practicades, les raons exposades per l'acusació i la defensa, les manifestacions de l'encausada - article 160 del Codi de Procediment Penal - arriba a la conclusió que, en el present cas i tenint en compte les circumstàncies particulars de la situació, l'Hble. Tribunal de Batlles en la seva sentència recorreguda ha tingut en compte tots els elements fàctics de la causa, llargament debatuts el dia de la vista oral i ha valorat totes les proves per a determinar que no s'han acreditat els requisits exigits per l'il·lícit de l'article 172 del Codi Penal, doncs, a més a més:

tot i que, contràriament a les al·legacions de la defensa de Palmer, s'ha d'entendre el terme "delicte" posat en aquest article amb la significació genèrica de "infracció penal" i no de delicte en oposició amb contravenció penal, no ha quedat suficientment provat que la processada imputa els fets amb coneixement de la seva falsedat o amb menyspreu temerari a la veritat puix que, atesa l'absència de tot tipus d'elements objectius diferents de les declaracions contradictòries de les dues parts, no es sap si el furt s'ha realment produït o no i ha quedat un dubte sobre aquest element constitutiu del delicte de l'article 172.

de la mateixa manera subsisteix un dubte sobre els altres indicis com la posada d'alarmes en la bossa de Palmer ja que no ha quedat acreditat que s'hagi efectivament posat alarmes ni qui ho hauria fet.

també resulta que la processada ha avisat a l'encarregada de manera prudent en haver-ho fet amb discreció, en petit comitè i sense publicitat alguns dies més tard, i això pot demostrar que la seva motivació era la d'informar a la seva superior del que hauria vist.

Decisio

CONSIDERANT: que per tot l'exposat i pels propis arguments jurídics que conté la sentència impugnada, procedeix la desestimació del recurs d'apel·lació formulat contra la mateixa i, per tant, la confirmació d'aquesta resolució, sense cap pronunciament de la responsabilitat civil.

CONSIDERANT: que d'acord amb el que disposen els articles 174 i 175.1 del Codi de Procediment Penal, cal declarar d'ofici les despeses processals causades.

V I S T : les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que desestimant el recurs interposat per la representació lletrada de Palmer contra la sentència de data 4 de setembre del 2012, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en la causa núm. DM-047-6/12, CONFIRMEM ÍNTEGRAMENT dita sentència i declarem d'ofici les despeses processals causades en aquesta instància.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant,ho manem i signem.