DANYS DOLOSOS; COACCIONS LLEUS (478 A*)

Sentència

Magistrats

Anna Estragués Armengol Carolina Bailen Vila Canòlic Mingorance Cairat

S E N T È N C I A

Magistrades Sres.

Anna Estragués Armengol (Ponent) Canòlic Mingorance Cairat

Carolina Bailen Vila

Andorra la Vella, 12 de juliol del 2023.

VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts, la causa núm. 6000087/2022 seguida per un presumpte delicte menor de danys dolosos i per una presumpta contravenció penal de coaccions lleus.

És acusat Calatayud, nascut el XXXX, fill de L. i de N., de nacionalitat veneçolana, amb passaport número XXXX. El defensa la lletrada Sra. Diez.

És part acusadora el Ministeri Fiscal, representat per les Sres.

Zurita i Cañellas.

És ponent la magistrada Sra. Anna Estragués Armengol.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER.- Són fets provats i així es declara, que en data en data 22 de novembre de 2019, vers les 11:15 hores, el processat Calatayud es personà al restaurant XXXX radicat a Ordino, on havia treballat mesos abans, per tal de reclamar un deute pendent en concepte de salari.

Al lloc, es trobà amb Roda, treballador del mateix local, el qual li digué que el gerent, Zurita, no hi era, i que tornés més tard.

V. marxà enfadat, llençant cadires de la terrassa a la carretera.

El mateix dia, vers les 14 hores, Calatayud tornà al restaurant esmentat, per reclamar el deute que tenia pendent, iniciant-se una discussió amb el gerent, Zurita, que es negà a pagar-lo, dirigint-lo al seu lletrat.

V. marxà aleshores novament enfadat del local, llençant abans de sortir, una taula i el pa que hi havia a sobre a mode de decoració, així com fent caure la pantalla d'una llum del sostre, situada damunt de l'esmentada taula.

No ha quedat acreditat que a resultes de l'actuació de V. s'hagi malmès el mobiliari de la terrassa ni del restaurant.

Tampoc ha quedat acreditat que V. hagi dit als empleats del restaurant, referint-se a N., "o me paga o me voy a enfadar y haré un escándalo en el local cuando haya clientes" ni directament a N., que faria un escàndol quan hi hagués gent o que li trencaria coses, afegint "tu no sabes quien soy yo, ya puedes llamar a la policia que a mi me da igual".

RESULTANT SEGON.- El Ministeri Fiscal en el seu escrit de qualificació provisional, considera que els danys causats al restaurant per Calatayud ascendeixen a 726,73 EUR pel que qualifica els fets com essent constitutius d'un presumpte delicte menor de danys d'un import superior a 600 euros i inferior a 3000 euros i d'una contravenció penal de coaccions lleus, tipificats i penats als articles 224 i 478.1 respectivament del Codi Penal i essent-ne Calatayud responsable en concepte d'autor, no concorrent circumstancies modificatives de la responsabilitat penal, demana que se li imposi pel delicte menor, la pena de dos mesos d'arrest nocturn condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys, i per la contravenció penal, una pena de quinze dies d'arrest nocturn condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de quinze dies, així com el pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil, de conformitat amb el que disposa l'article 18 del Codi de procediment penal, demana que el processat indemnitzi al perjudicat en la quantia global de 726,73 euros, corresponent a la reparació de la taula de fusta i elements decoratius (288,73 euros), a la làmpada arrencada (169 euros), així com al set de sofàs exteriors malmesos (269 euros).

En l'acte de la vista oral, eleva a definitiva la seva qualificació provisional.

RESULTANT TERCER.- La lletrada Sra. Diez, advocada defensora del processat Calatayud no es mostra, en el seu escrit de qualificació provisional, d'acord amb la relació de fets, qualificació jurídica, ni petició de pena efectuada pel Ministeri Fiscal.

Manifesta que el seu defensat no és autor dels il·lícits penals dels que ve acusat i en demana l'absolució, no havent-hi lloc a exigir responsabilitat civil.

Subsidiàriament, en el cas que el Tribunal considerés que els fets són constitutius del delicte menor de danys dolosos i de la contravenció penal de coaccions lleus, estima que són d'aplicació les atenuants previstes als articles 29.1 i 2 del Codi penal.

En l'acte de la vista oral, eleva a definitiva la seva qualificació provisional precisant que el denunciant és el titular aparent del restaurant Pizzeria Cañellas d'Ordino; que adeutava havers laborals al seu defensat que no els va reclamar, precisament per causa de les coaccions de N. envers ell; que de fet, el processat és víctima de l'actuació del Sr. N. i no al revés; que en anar al restaurant a reclamar el que aquell li devia, V. va ensopegar amb una taula i va fer caure el que hi havia al damunt. No es va trencar res, salvat el pa sec posat a mode de decoració. Altrament, posa de manifest que el denunciant no va aportar cap factura per acreditar la reposició o reparació del material presumptament malmès, sinó un pressupost de la seva pròpia empresa, el qual no té cap valor probatori. Afegeix que l'únic que va dir el processat a N. va ser "et denunciaré", referint-se a que interposaria contra ell una demanda civil, i l'anunci d'exercir d'accions legals no pot en cap cas ser considerat com una coacció. Valora la prova practicada i en mèrits de la presumpció d'innocència i del principi "in dubio pro reo", reitera la petició d'absolució del seu defensat, no havent-hi lloc a exigir responsabilitat civil.

Subsidiàriament, indica que els fets serien constitutius d'una contravenció penal i l'acció penal es trobaria prescrita en no haver-se practicat actuacions entre el 2 de març del 2020 i el 9 de setembre del 2020 (folis 30 i 33).

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER.- El principi de presumpció d'innocència garantit en la nostra Constitució, en el seu article 3.4, de conformitat amb els postulats de l'article 6.2 del Conveni europeu per la protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, fet a Roma el 4 de novembre de 1950 i de vigent aplicació al Principat, suposa que tota persona acusada d'una infracció criminal es presumeix innocent, mentre la seva culpabilitat no sigui declarada legalment, i exigeix que tota declaració de culpabilitat estigui fonamentada en una activitat probatòria de càrrec, lícitament obtinguda i vàlidament practicada.

CONSIDERANT SEGON.- En el present cas, Zurita ha confirmat, davant del Tribunal, el dia de la vista oral, la denúncia interposada en el seu dia davant del Servei de Policia i posteriorment ratificada a la Batllia. Així, ha declarat que en data 22 de novembre del 2019, el processat Calatayud es personà en dues ocasions al seu restaurant, XXXX, causant danys tant al mobiliari de la terrassa (un sofà i dues butaques) que agafà i llençà a la carretera, com al mobiliari de l'interior del restaurant (una taula de fusta, objectes de ceràmica que s'hi trobaven al damunt i un llum de vímet que penjava del sostre) que V. agafà i llença a terra. En l'acte de la vista oral, precisà que de fet, el llum no va ser arrencat per V. sinó que va caure en aixecar aquell la taula esmentada, xifrant els danys en 726,73 euros que reclama. Així mateix, manifestà que V. li va dir "tu no sabes quien soy yo, ya puedes llamar a la policia que a mi me da igual, lo romperé todo, os acordareis de mi".

El processat per contra, si bé ha reconegut haver anat en dues ocasions al restaurant de constant referència, per reclamar els seus havers laborals, i haver-ne marxat el segon dia enfadat, en no haver aconseguit satisfacció, ha negat sempre (tant a la Batllia com davant del Tribunal el dia de la vista oral) haver causat danys al mobiliari de la terrassa o de la sala de restauració. Ha admès tant davant del Servei de Policia com de la Batllia, que en sortir del restaurant la segona vegada, enfadat, va empentar, "per ràbia", una taula de fusta, fent-la caure al terra junt amb el pa sec que a mode de decoració hi havia al seu damunt i que ell mateix havia confeccionat quan treballava al restaurant. En l'acte de la vista oral, i amb una finalitat clarament exculpatòria, manifestà que no va fer caure voluntàriament la taula, sinó que hi va ensopegar. No obstant, ha declarat sempre que la taula no es va trencar ni es va fer malbé res. Negà haver arrencat cap llum del sostre ni haver llençat mai mobiliari de la terrassa a la carretera. Negà així mateix haver proferit les paraules referides pel denunciant al que assegurà només va dir que el denunciaria, volent dir que presentaria una demanda laboral.

Front a dites versions, certament contradictòries, obra la declaració del Sr. Roda, empleat del Sr. N., el qual declarà, tant davant del Servei de Policia, com a la Batllia i davant del Tribunal el dia de la vista oral, que V. es trobava nerviós les dues vegades que anà al restaurant, i que llençà tant el mobiliari de la terrassa com una taula i una làmpara situades a l'entrada del local. Precisà, en el decurs de la vista oral, que la taula del restaurant no es va trencar i que les coses que van caure eren "sense importància" o "coses artificials que no es trenquen"; pel que fa al mobiliari exterior, va dir que sí que es va trencar tot i que encara el tenen i utilitzen. Pel que fa a llum de vímet, assegurà que no es va trencar i que el van poder tornar a posar. Afegí ensems que V. no va tenir cap paraula violenta, i que ell no va sentir cap "amenaça" de N. a V. ni al revés, i que en cap moment va veure que el seu patró tingués por.

Pel que fa als altres empleats presents al restaurant, Srs. Pombo i Benítez, van declarar en el seu dia, haver vist com el processat llençava mobiliari de la terrassa i de l'interior del restaurant, malmetent-lo. No obstant, cap dels dos va comparèixer davant del Tribunal el dia de la vista oral, pel que la seva declaració no va poder ser sotmesa a contradicció. Tot i així, pot ser valorada pel Tribunal com a documental junt amb la resta de prova practicada. I de la valoració de dita prova, se'n desprenen certes contradiccions amb la declaració feta pel Sr. N. que declarà davant del Tribunal el dia de la vista oral, que el que llençà el processat dins del restaurant no es va trencar i que el llum no el va arrencar, sinó que va caure en alçar el processat la taula, i el van poder recuperar i tornar a posar al seu lloc.

Tots van coincidir en afirmar que poc desprès del segon incident, es personaren immediatament als llocs ,dos agents de Policia.

Aquests Agents (Canals i ENTITY_13) comparegueren davant del Tribunal el dia de la vista oral, ratificant els informes i notes d'intervenció obrant en autes.

Així, confirmaren que desplaçats al restaurant i informats del succeït, van procedir tant a la inspecció del restaurant com de la terrassa, constatant únicament "que hi havia una taula amb pa sec decoratiu per terra, essent l'única cosa que hauria llençat el Sr. V., no causant cap dany."(foli 3) i que "el Sr. N. ha afegit que al matí l'interessat també hauria creat desperfectes a la terrassa, cosa que nosaltres no hem constatat." (foli 5). Ambdós Ressalten ensems l'actitud del Sr. N., amb un "estat de calma inoportú, tenint en compte els fets succeïts i el conflicte entre els interessats pel deute econòmic".

Les fotografies obrant en autes no acrediten tampoc la realitat dels danys denunciats, sobre béns del que no s'ha acreditat d'altra part ni l'adquisició ni la reparació.

Així les coses, no s'ha pogut establir davant d'aquest Tribunal, prova de culpabilitat contra Calatayud, essent bàsica l'aplicació de la presumpció d'innocència, com a principi cardinal en el procediment penal de qualsevol Estat de Dret, principi del qual el principi "in dubio pro reo" és una expressió particular, per tot el què procedeix l'absolució de Luis D.V.G. del delicte menor i contravenció penal de les que venia acusat, declarant, de conformitat amb allò que disposen els articles 174 i 175.1 del Codi de Procediment Penal, d'ofici les despeses processals causades.

VIST

: les disposicions legals citades aplicables al present cas, el Tribunal de Corts, en nom del poble andorrà,

DECIDEIX: Absoldre Calatayud del delicte menor i contravenció penal dels que venia acusat, no havent-hi lloc a exigir responsabilitat civil.

Declarar d'ofici les despeses processals causades.

Contra aquesta sentència les parts, poden interposar recurs d'apel·lació en un termini de quinze dies següents a la notificació de conformitat amb el què disposen els articles 195, 199 i concordants del Codi de Procediment Penal.

Així per aquesta nostra sentència jutjant, ho manem i signem.

Acte seguit i mitjançant diligència de compareixença, es notifica la precedent sentència al Ministeri Fiscal i a les demés parts compareixents.