OMISSIÓ DE MESURES DE SEGURETAT EN EL TREBALL - LESIONS PER IMPRUDÈNCIA LLEU (ACCIDENT LABORAL)

Sentència

Magistrats

Enric Anglada Fors Concepció Baron Mora Elisenda Franquet Font

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Enric Anglada Fors

Concepció Baron Mora

Elisenda Franquet Font

A la Vila d'Andorra la Vella, set de juliol del dos mil nou.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, el recurs d'apel·lació formulat contra la sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en la causa núm. DM-490-4/06 seguida pel delicte menor d'omissió de mesures de seguretat en el treball i contravenció penal de lesions per imprudència lleu, sent part apel·lant Castilla, representada per la Lletrada Sra. Villalba i sent parts apel·lades Arcos, representat per la Lletrada Sra. Catalá, la Companyia d'Assegurances C.....O....., S.A., representada per la Lletrada Sra. Catalina Llufriu Lluch, la Societat Q....., S.L., representada per la Lletrada Sra. Neus Vives Armengol, i el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Esparza i actuant de ponent el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, la Magistrada Sra. Elisenda Franquet Font.

RESULTANT:

que el Resultant de fets provats de la sentència recorreguda diu el següent:

"Que són fets provats i així es declara que d'ençà el mes de juliol de 2003 la perjudicada, Castilla, es trobava treballant, en tant que dependenta, a la botiga "R.....F.....", radicada a l'XXXX, establiment comercial que era propietat de la mercantil andorrana "Q..... S.L.", societat que disposava, a la data dels fets, d'una pòlissa d'assegurances de responsabilitat civil vigent prop de la companyia d'assegurances "SEGUROS C.....O..... S.A.". Que, en aquella data, l'encarregat del referit establiment comercial era el processat, Codina, que entre les seves funcions estava la de vetllar pel manteniment del parament de l'establiment i per la seguretat dels treballadors del mateix.

Que, el dia dels fets, 17 d'agost de 2003 Castilla es trobava atenent un client en el referit establiment comercial, i en voler-li mostrar un rellotge que es trobava exposat en l'aparador de la vitrina exterior del dit establiment, es va col·locar davant d'una de les portes vitrina de l'aparador, però quan va voler intentar obrir-la aquella es va encallar, i en fer més força per poder-la moure, va provocar que el vidre de la vitrina cedís i que caigués a sobre el seu braç i sobre la seva espatlla dreta, causant-li lesions importants.

Que, segons consta en el marc de les presents actuacions, un cop ocorregut l'accident, Castilla fou immediatament traslladada al Servei d'Urgències de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell, descartant-li qualsevol tipus de lesió òssia i diagnosticant-li una ferida incisa en regió del deltoide de l'espatlla dreta amb dissecció de pell i tall dins el pla muscular i una anèmia post-hemorràgica aguda com a conseqüència de la pèrdua de sang en el tall, havent requerit la sutura de diversos plans musculars i dèrmics, amb posterior embenat compressiu que va portar durant tres (3) dies, atorgant-li l'alta hospitalari el dia 3 de desembre de 2003. Que en l'informe mèdic elaborat pe Dr. Jordi VERDAGUER FERRÉ, metge en exercici al Servei de Medecina Legal i Forense del M.I. Govern d'Andorra que obra en autes (Foli 33 a 35), es fa constar que les lesions patides per Castilla van tardar un total de cent nou (109) dies en consolidar, havent estat valorada l'I.P.P en nul·la, el perjudici dolorós en moderat (3/7) i el perjudici estètic en mitjà (4/7)".

RESULTANT: que la part dispositiva conté el següent pronunciament:

"Que hem d'absoldre i absolem lliurement, Codina, del delicte menor d'omissió de les mesures de seguretat en el treball i de la contravenció penal de lesions per imprudència lleu que se li imputava en els presents autes, declarant d'ofici les despeses processals causades"

RESULTANT: que contra l'esmentada sentència la representació processal i defensa de la denunciant Castilla, formula recurs d'apel·lació impugnant la sentència recorreguda en base a una errònia apreciació de la prova, doncs considera aquesta part que de la prova practicada a l'acte del judici oral es va desprendre que el processat era el responsable del manteniment d'aquella botiga, i alhora que la porta corredissa i de vidre que es va trencar estava en mal estat de conservació, per la qual cosa que es trenqués quan la Sra. M..... va intentar obrir-la, se li va encallar i va haver de fer més força, era una conseqüència del seu mal estat de conservació i per tant responsabilitat de l'encarregat i responsable del manteniment, el Sr. C.....T......

Per la qual cosa es demana que es revoqui la sentència absolutòria i es condemni al processat conforme les peticions d'aquesta part formulades en el seu escrit de qualificació elevat a definitiu.

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal manifesta la seva adhesió al recurs, posant de relleu que, el processat, en la seva qualitat d'encarregat de la botiga R.....F....., i com a responsable de manteniment de la mateixa, no va proveir als treballadors dels mitjans de seguretat necessaris per tal que duguessin a terme les seves labors amb les garanties de seguretat adequades.

Sol·licitant doncs la revocació de la resolució recorreguda, i que es condemni al processat de conformitat amb l'escrit de conclusions elevat a definitiu pel Ministeri Fiscal el dia de la celebració del judici oral.

RESULTANT: que la defensa del processat Sr. Codina, manifestà la seva oposició a la estimació del recurs formulat, estimant perfectament valorada la prova practicada, i manifestant que va quedar acreditat que qui era el responsable del manteniment de la botiga era el Sr. Puig, així com que no es va acreditar que s'hagués descuidat el manteniment de la botiga, ni per tant que la vitrina estigués en mal estat. Posant de relleu que la Sra. Castilla va intentar obrir la porta de la vitrina agafant-la d'un sol costat,quan coneixia que el mode correcte de fer-ho era agafant-la pels dos costats, forma amb la que no calia forçar-la per tal d'obrir-la. Així doncs els fets no serien constitutius ni del delicte menor de l'art. 251 del Codi Penal, ni de la contravenció penal de lesions de l'article 477 del mateix text legal.

Posant igualment de relleu que en cap cas podria recaure condemna, si s'estimés el recurs, pel delicte menor de lesions de l'article 117.2 del Codi Penal, doncs el Sr. Codina no va ser processat pel mateix, essent-ho només per un delicte d'omissió de mesures de seguretat en el treball.

Demanant doncs la confirmació de la resolució recorreguda.

RESULTANT: que la defensa de la mercantil ORG_2 demana igualment la desestimació del recurs interposat i la confirmació del sentència dictada, doncs es diu que es va acreditar que el processat no era l'encarregat del manteniment de la botiga,i que igualment consta documentat que a la botiga es realitzaven les tasques de manteniment necessàries en cada moment. Havent-se produït l'accident a causa d'una mala manipulació per part del Sra. M......

Demanant també la confirmació de la resolució recorreguda.

RESULTANT: que la defensa de l'asseguradora C.....O..... S.A. s'oposà igualment a l'estimació del recurs de la perjudicada, en base a arguments que coincideixen amb els de les altres dos parts oposades al recurs. Afegint-se en aquest cas que si es considerés que el Sr. C..... va incórrer en negligència la mateixa es trobaria prescrita, doncs en qualsevol cas només podria ser qualificada com a contravenció penal.

Demanant igualment la confirmació de la sentència recorreguda.

Fonaments de dret

S'ACCEPTEN ELS FETS PROVATS I ELS FONAMENTS DE DRET QUE CONTÉ LA SENTÈNCIA APEL·LADA.

CONSIDERANT: que la part recorrent i el Ministeri Fiscal com a part adherida al recurs, insisteixen en l'atribució de la qualitat d'encarregat del manteniment de la botiga al processat, i igualment afirmen l'acreditació de que l'accident, el trencament de la porta de vidre de la vitrina quan la manipulava la Sra. M....., es va produir per un inadequat manteniment o conservació de la mateixa.

CONSIDERANT: que pel que fa a les tasques concretes del processat respecte a aquella botiga concreta del ORG_0, no es discuteix que el mateix era l'encarregat, i sembla que com a tal no era el pròpiament encarregat del manteniment, sinó que era qui havia de comunicar al responsable de manteniment de tot el grup, Sr. Puig, la necessitat de reparar o revisar qualsevol element problemàtic.

Que sembla també evident que en cap cas hi hagué cap avís sobre un especial mal funcionament o estat de conservació problemàtic de la porta corredissa de la vitrina.

CONSIDERANT: Que l'accident es produï quan la perjudicada Sra. M....., en anar a obrir dita porta de l'expositor, de gran envergadura, va trobar resistència en empentar-la i en fer més força es va trencar el vidre, provocant-li els trossos les ferides al braç i espatlla que es descriuen a l'apartat de fets provats de la sentència recorreguda.

Per tal de poder considerar al Sr. Codina responsable del delicte menor pel qual es va formular acusació s'hauria d'haver acreditat, en primer lloc, que el processat era la persona obligada a proveir els mitjans per tal que els treballadors desenvolupessin la seva tasca amb les mesures de seguretat adequades, i segon que en aquest cas concret l'accident es va produir a causa d'una deixadesa en aquestes funcions.

Que el cert és que de la documental aportada per la defensa del processat es desprèn que la porta havia estat revisada i canviats alguns elements en dates anteriors al sinistre (l'accident va tenir lloc el 17 d'agost de 2003 i la darrera revisió complerta és de setembre del 2002, foli 122). Per la seva banda la pròpia lesionada i algun altre treballador de la botiga han pretès que l'estat de la vitrina era absolutament lamentable, que presentava un deplorable estat de conservació, i que inclús queien vidres quan es movia. I que això havia estat comunicat a l'encarregat.

Que el cert és que entre l'extrema versió oferta per alguns d'aquests treballadors, i la constatació objectiva i documental de que la vitrina havia estat revisada i se li havien canviat els coixinets i d'altres elements metàl·lics del revestiment, és obvi que hi ha un gran abisme. No podent-se admetre que en menys d'un any la vitrina s'hagués malmès de la manera que es pretén.

Que per altre banda és cert que la incorrecta manipulació d'una porta corredissa de vidre, fent la força en un sol punt de manera que no s'equilibri el pes sobre els coixinets, pot provocar que aquesta s'encalli, i sigui forçada.

Que igualment es fa difícil imaginar que si la vitrina es trobava en un tant deplorable estat, essent un element que possiblement s'havia de manipular diverses vegades cada dia (i com es pretén, queien vidres) no es posés de manifest i es solucionés el problema ràpidament, doncs és un element que els propis clients també podien observar perfectament, donant així una llastimosa imatge del comerç.

Que de tots aquests elements el que s'extreu pel Tribunal és, com a mínim, la presència d'un dubte raonable sobre quines hagueren pogut ser les causes del trencament de la porta de la vitrina, i, abans d'això, de quin era el seu estat de conservació.

Que davant d'aquest dubte raonable es fa impossible imputar al processat qualsevol responsabilitat (per un o altre tipus penal dels que van ser objecte d'acusació), ja que en tot cas s'hauria de partir de l'afirmació incontestable de la presència contrastada de la infracció per part del mateix de mesures de seguretat que haguessin determinant la producció de l'accident, la qual cosa ja s'ha dit que no ha quedat determinada.

Que tot l'esmentat determina la confirmació de la resolució recorreguda.

CONSIDERANT: que d'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, i per aplicació del principi del venciment objectiu, les despeses processals causades en aquesta segona instància s'imposen al recurrents que han vist desestimades les seves pretensions respectives.

VIST

les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que, desestimant el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada de la Sra. Castilla ep. C....., contra la sentència de data dinou d'octubre de dos mil vuit, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en la causa núm. DM-490-4/06, CONFIRMEM ÍNTEGRAMENT dita sentència, imposant al recurrent que han vist desestimades les seves pretensions les despeses processals d'aquesta segona instància.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.